VÍDEOS DE 2 DE LES ACTIVITATS DEL CROMOSOMA 1 (MUSEU DE LES CIÈNCIES)

Vam passar un bon matí al museu de les ciències, on vam gaudir d'una exposició molt interessant sobre els cromosomes presents als humans, anomenada: Bosc de cromosomes.

Vaig trobar prou interessant les activitats i la informació sobre el cromosoma 1, el major dels nostres cromosomes i que constitueix un 10% del genoma humà. Conté gens implicats en la síntesi d'enzims salivals, enzims necessaris per la vista o d'altres d'una de les principals proteïnes contràctils, l'actina.

Tot seguit, us mostre el primer vídeo sobre l'activitat "fotogramas", mitjançant la qual es tractava de moure una vara de plàstic sobre la projecció d'una imatge, el moviment de la qual originava durant uns segons la possibilitat de veure la imatge que es projectava. Amb aquesta activitat es pretenia mostrar com la retina sols és capaç d'emmagatzemar imatges en moviment durant poques centèsimes de segon, per exemple, quan vegem una pel·lícula al cinema, la sensació de moviment que obtenim de la projecció de la pel·lícula és la successió de 24 fotogrames cada segon. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç. El vídeo fou realitzat per Helena Calomarde amb la meua càmera.

A continuació, mostre el segon vídeo d'una de les activitats més exitoses de la visita, l'activitat "palancas", en què amb els peus junts i sobre una plataforma metàl·lica es feia un bot per veure la longitud que s'aconseguia botar aturat. Amb aquesta activitat es pretenia mostar com una proteïna amb funció contràctil com l'actina era la principal constituient de la cadena de contracció muscular; el que es tractava de mostrar era com la interacció múscul-os possibilitaba que un insignificant contracció fos un gran moviment, actuant com a palanca. El vídeo fou realitzat pel professor de biologia Antoni Cassany amb la meua càmera. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç.

Si voleu més informació sobre el cromosoma 1, premeu el següent enllaç, de la pàgina de wikipèdia, o bé una pàgina prou interessant sobre els diferents tipus de cromosomes relacionats amb les principals malalties associades a cadascun, la podeu veure al següent enllaç.

EXAMEN OLIMPIADA BIOLOGIA

El passat dissabte, dia 28, 10 alumnes de segon de batxillerat participaren en l'Olimpiada de Biologia 2009.

Enguany les preguntes han estat més difícils que en altres convocatòries i, a més, el fet que l'examen siga tan prompte fa que moltes de les preguntes no hanestat explicades en classe. Els resultats no foren bons, però els alumnes valoraren positivament l'activitat, ja que va ser una mena d'entrenament per a les futures proves de selectivitat.

Ací deixe l'examen.

MATÍ AL MUSEU DE CIÈNCIA

Aquest matí hem anat al museu de les Ciències de València, on hem vist una exposició sobre cromosomes (el Bosc de Cromosomes). En aquesta exposició estaven tots els cromosomes, amb una mena de escultura de cadascu a una escala molt gran, i amb molta informació de cadascú.

Però pot ser el millor de tot era que cada cromosoma tenia, ademés de l'informació teòrica i les curiositats relacionades amb ell (molt interessants, per cert) una mena de jocs interactius o de exposicions on podies vore coses fascinants relacionades amb una funció del cromosoma. Així, amb el joc o les exposicions aprenies molt bé una de les funcions més importants del cromosa.

Realment, m'ha paregut una exposició molt interessant, i crec que tothom deuria anar a vore-la, perqué s'apren un muntó si et diverteixes!

A més a més, el museu sencer es molt interessant i hem anat a vore un parell més de cosetes que n'hi havia, aunque ofereix un muntó més! (si voleu vore les diferents exposicions i atraccions estàn ací).

Aixina que si voleu pasar un dia diferent i no teniu plan, podeu anar-vos al Museu de Ciéncies Príncep Felipe, perque realment aprens un muntó i veus coses fascinants.








Ja anirem detallant tots els nostres cromosomes els propers dies :)

La mitosi

Al següent vídeo de la mitosi es pot vore un recorregut per la cèl·lula on observem el aquest característic procés de divisió cel·lular.

En primer lloc, quan s'apropa, veiem unes quantes mitocòndries en moviment dins del citoplasma. El següent que es veu es el REL, que forma una mena de fils (els de color marró) que envolten el nucli juntament amb el RER (d'un marró més obscur i amb puntets). Conforme la càmera avança, arribem a l'aparell de Golgi (lila), on les vesícules que ixen del RER són agafades mentre es formen de noves per l'altra banda.

Finalment, arribem al nucli, l'esfera amb porus, on podem observar la cromatina descondensada al seu interior i el nuclèol ben definit. Aquesta imatge representaria la interfase, on la cèl·lula es prepara per al procés que vindrà, la divisió.

El següent nom que apareix es profase. Ací veiem ja la cromatina condensada formant els cromosomes, amb dues cromàtides cadascun. Desapareix el nucli i entren en acció els centriols, ja duplicats (les estructures brillants) que es situaran als pols deixant en l'ecuador de la cèl·lula els cromosomes alineats i ben subjectes amb el fus mitòtic a través d'ells. El final de la profase o prometafase, com diu el vídeo, acaba amb els cromosomes ja alineats, on passaria a dir-se metafase.

Una volta junts, el fus mitòtic comença a tirar de cadascun dels cromosomes, separant les dues cromàtides i començant l'anafase. En aquest període, una de les cromàtides germanes es dirigirà cap a un dels pols, allunyant-se així de l'altra que ho farà cap a l'altre costat.

Una vegada distribuïdes les cromàtides el nucli comença a formar-se de nou, donant pas a la telofase. Ja es pot observar ací que existeixen ara dos nuclis amb, al seu interior, informació genètica idèntica, que es comença a descondensar (formant de nou cromatina). La resta d'orgànuls es va aproximant també a una de les dos bandes, repartint-se per igual per a finalitzar la divisió amb l'anomenada citocinesis, on es trencarà el citoplasma per a acabar de formar dues cèl·lules noves iguals entre elles (i a la cèl·lula mare) que començaran de nou amb tot el procés.

Respiració

Quant a la respiració (tant aeròbia com anaeròbia) diu que es realitza a nivell de substrat, a que es refereix exactament?