<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564</id><updated>2011-09-30T22:57:16.661+02:00</updated><category term='prevenció'/><category term='caràcter monogénic'/><category term='ciencia dels materials'/><category term='etologia'/><category term='lípids'/><category term='acassanyp'/><category term='telomer'/><category term='angles'/><category term='gen'/><category term='poligenes'/><category term='teixit'/><category term='bioquimica'/><category term='mutacio'/><category term='exobiologia'/><category term='fobia'/><category term='metabolisme'/><category term='nutricio'/><category term='arificial'/><category term='mutació'/><category term='mitosi'/><category term='bufits'/><category term='mà aliena'/><category term='reproduccio'/><category term='biologia humana'/><category term='evolucio'/><category term='video'/><category term='sexe'/><category term='manipulació génica'/><category term='anatomia'/><category term='hepatitis C'/><category term='química orgàncica'/><category term='dislexia'/><category term='Margulis'/><category term='diabetes'/><category term='farmaco'/><category term='glúcids'/><category term='forma'/><category term='pauta'/><category term='2009-10'/><category term='RNAt'/><category term='fenotip'/><category term='valencia'/><category term='lgil'/><category term='inmortalitat'/><category term='RNAm'/><category term='laboratori'/><category term='visita'/><category term='anomalía mental'/><category term='2008-09'/><category term='acumulació'/><category term='pH'/><category term='aliments.'/><category term='genetica'/><category term='fibroblastos'/><category term='ribosomes'/><category term='guevedoche'/><category term='ajorques'/><category term='surozp'/><category term='salut'/><category term='crisis convulsivas'/><category term='bloc'/><category term='càncer'/><category term='monoaminoxidasa.'/><category term='peptids'/><category term='cor'/><category term='epilepsia'/><category term='professor'/><category term='exploracio espacial'/><category term='adn'/><category term='genotip'/><category term='olimpiada'/><category term='tabac'/><category term='bioetica aolivares'/><category term='mosques'/><category term='bosc cromosomes'/><category term='museu'/><category term='colesterol'/><category term='células'/><category term='parkinson'/><category term='aolivares'/><category term='5-alfa-reductasa'/><category term='cefalea'/><category term='mitocondries'/><category term='apinedag'/><category term='recuerdos'/><category term='biotecnologia'/><category term='proteines'/><category term='mgimenom'/><category term='investigació'/><category term='psicologia'/><category term='vida'/><category term='transgènics'/><category term='espai'/><category term='recursos'/><category term='greixos'/><category term='genoma'/><category term='assaig'/><category term='bessons'/><category term='Microbiologia'/><category term='gen CCR5'/><category term='jcabello'/><category term='endosimbiosi'/><category term='oxitocina'/><category term='actualitat'/><category term='cromosomes'/><category term='protesis'/><category term='genética'/><category term='conferencia'/><category term='Fischer'/><category term='premi Nobel'/><category term='mutacición'/><category term='marte'/><category term='castella'/><category term='biología'/><category term='biomecanica'/><category term='somni'/><category term='biologia animal'/><category term='mobilitat intracel.lular'/><category term='glucosa'/><category term='organs artificials'/><category term='llevat'/><category term='enginyeria genètica'/><category term='sida'/><category term='enzim'/><category term='catabolisme'/><category term='dubte'/><category term='siamesos'/><category term='ratones'/><category term='amor'/><category term='àcids grassos'/><category term='2007-08'/><category term='dna'/><category term='anfibis'/><category term='cel·lula'/><category term='projecte investigacio'/><category term='pluripotentes'/><category term='virus'/><category term='cigot'/><category term='enfermetat'/><category term='mutacion'/><category term='sucres'/><category term='remolino'/><category term='anticossos'/><title type='text'>BIOBLOC 2 BAT</title><subtitle type='html'>BLOC DEL ALUMNES  DE BIOLOGIA DE 2 BAT DE L'IES VICENTA FERRER ESCRIVÀ DE VALÈNCIA</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Toni Cassany</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://usuarios.lycos.es/jomateix/doblehelix.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>121</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2387178607340104048</id><published>2010-05-18T17:51:00.004+02:00</published><updated>2010-05-18T18:17:54.681+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="color:#6600cc;"&gt;LES VAQUES BOGES Y ELS PRIONS&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 1986 van apareixer per primera vegada el cas d’unes vaques que semblaven dements, agressives, amb la locomoció del cap descontrolada, molt nervioses i que produïen poca llet, la majoria acabaven morint. És el que es va anomenar “&lt;a href="http://www.edualter.org/material/alimentaria/vaqueses.htm"&gt;mal de les vaques boges”. &lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472643601778838354" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 337px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S_K8XEpXi1I/AAAAAAAAACw/2mrEV3rAI2k/s400/prions.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; &lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;p&gt;Aquesta malaltia va aparèixer fa tan sols 15 anys en humans i es creia que podia estar causada per algun virus o bactèria que acabara destruint l’organisme, però realment el seu causant és un organisme molt més simple, els anomenats “&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prion"&gt;prions&lt;/a&gt;”, una mera proteïna.&lt;br /&gt;A la superfície de les nostres cèl·lules, tenim un seguit de proteïnes anomenades “&lt;a href="http://www.encolombia.com/medicina/academedicina/academ26164-ayer2.htm"&gt;priòniques&lt;/a&gt;” la funció de les quals encara no està establerta. Abunden especialment a les neurones on es troben plegades entre elles formant una mena de cabdell. Però aquestes es converteixen en prions en el moment en què s’altera la seua &lt;a href="http://www.biorom.uma.es/contenido/av_biomo/Mat3.html"&gt;estructura tridimensional&lt;/a&gt;, es descontrolen i són capaces de destrossar el nostre cervell creant en ell forats que mirats al microscopi semblen d’esponja.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Poc a poc les connexions neuronals es van desfent, les neurones moren i es perd la noció de les coses, la persona (o la vaca) es torna llunàtica. En el cas de les persones, l’enfermetat s’anomena: malaltia de Creuztfeldt-Jakob que tendeix a causar un grau de deteriorament en les habilitats més greu que en altres demències com l’&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_de_Alzheimer"&gt;Alzeimer&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Aquest canvi en la forma nativa de les proteïnes priòniques es pot donar de forma espontània, per un canvi osmòtic, químic o de temperatura brusc en el medi intercel·lular o per contaminació, per qüestions hereditàries hi ha persones més properes a altres a contraure l’enfermetat, i si consumim carn bovina infectada d’aquesta anomalia. La vaca alhora pot patir la malaltia si les seues proteïnes s’alteren espontàniament o si menja pinso procedent d’organismes contaminats. Afortunadament són pocs els casos en què afecta a les persones de forma espontània, sols un cas per cada un milió d’habitants i per any. Tot i això es crea molta alarma social cada vegada que apareix un brot de prions en vaques, perquè la ramaderia està estesa en una xarxa molt complexa i és difícil identificar d’on prové l’origen de la infecció, si les autoritats sanitàries es descuiden pot arribar a una amplia quantitat de consumidors. El pitjor inconvenient del mal de les vaques boges és que no es pot detectar fins que la vaca ha mort mitjançant una &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Biopsia"&gt;biopsia cerebral&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Si voleu ampliar més informació ací us deixe una pàgina web on dona molt més detall sobre l'estructura i el comportament dels prions:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;a href="http://www.veterinaria.org/revistas/vetenfinf/bse/priones/priones.htm"&gt;http://www.veterinaria.org/revistas/vetenfinf/bse/priones/priones.htm&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2387178607340104048?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2387178607340104048/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2387178607340104048' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2387178607340104048'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2387178607340104048'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/les-vaques-boges-y-els-prions-el-1986.html' title=''/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S_K8XEpXi1I/AAAAAAAAACw/2mrEV3rAI2k/s72-c/prions.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7065530506735122872</id><published>2010-05-18T16:47:00.003+02:00</published><updated>2010-05-18T17:50:33.762+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="color:#6600cc;"&gt;PROMPTE LA SORDESA SERÀ HISTÒRIA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les famoses &lt;a href="http://www.bionetonline.org/catala/content/sc_cont1.htm"&gt;cèl·lules mare&lt;/a&gt;, capaces d’especialitzar-se en qualsevol cèl·lula humana, poden arribar a curar la sordesa.&lt;br /&gt;A la nostra &lt;a href="http://benedictinas.files.wordpress.com/2009/03/oido.jpg"&gt;oïda interna &lt;/a&gt;posseïm unes vellositats microscòpiques encarregades de captar les ones del so que hi arriben i transmetre-les al cervell humà.&lt;br /&gt;Aquestes pilositats estan constituïdes per unes &lt;a href="http://www.hhmi.org/senses-esp/c110.html"&gt;cèl·lules ciliades &lt;/a&gt;que sols es produeixen durant l’etapa de desenvolupament, és a dir, és als embrions humans on comença i conclou la seua formació, aleshores si es perden durant l’edat adulta és impossible regenerar-les. Fins ara la pèrdua de les ciliades havia sigut una malaltia irreversible i la causa dels problemes a l’oïda del 10% de la població mundial.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472635719850953874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 264px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S_K1MSLUjJI/AAAAAAAAACg/Ot6ASa6FvhQ/s320/cel%C2%B7lules-ciliades.jpg" border="0" /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;br /&gt;Els investigadors de la &lt;a href="http://www.sheffield.ac.uk/"&gt;Universitat de Shelffield&lt;/a&gt;, en Anglaterra, aconseguiren crear en un laboratori cèl·lules d’aquestes vellositats per a poder reemplaçar-les en oïdes de pacients afectats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquestos científics feren primerament un experiment amb &lt;a href="http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/caracol.htm"&gt;un caragol &lt;/a&gt;en creixement procedent d’un fetus d’entre 9 i 11 setmanes de gestació. Les cèl·lules d’aquest encara no estaven del tot diferenciades i es podien alterar, les tractaren amb uns components químics per estimular les seues funcions. Van observaren que el 56% d’aquestes desenvolupaven amb rapidesa la capacitat de percebre sons i que d’altres adquirien les característiques pròpies de les &lt;a href="http://www.solociencia.com/medicina/08031406.htm"&gt;neurones auditives&lt;/a&gt;; les cèl·lules nervioses que transmeten els impulsos de l’oïda al cervell.&lt;br /&gt;Una vegada confirmada aquesta doble funció, realitzaren una prova. Tornaren a les etapes inicials del desenvolupament de l’embrió per a identificar aquestes cèl·lules ciliades mitjançant productes químics fosforescents, després d’aïllar-les els van extreure el nucli i incertaren el del pacient, finalment les multiplicaren al laboratori com a les noves cèl·lules ciliades amb la informació genètica no del donant sinó del malalt, de manera que eren aplicables a l’oïda afectada.&lt;br /&gt;D’aquesta manera se li ha trobat una nova utilitat a la enginyeria genètica responsable de les aplicacions amb cèl·lules mare, en un camp molt més delicat i concís com és la complexitat de la nostra oïda, un mecanisme que exemplifica la teoria evolucionista que defensa el disseny intel·ligent. Es creu que encara falta temps, però que es pot arribar a millorar aquest progrés per a solucionar altres malalties auditives.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7065530506735122872?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7065530506735122872/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7065530506735122872' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7065530506735122872'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7065530506735122872'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/prompte-la-sordesa-sera-historia-les.html' title=''/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S_K1MSLUjJI/AAAAAAAAACg/Ot6ASa6FvhQ/s72-c/cel%C2%B7lules-ciliades.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2789323902936368170</id><published>2010-05-18T16:36:00.001+02:00</published><updated>2010-05-18T16:36:49.370+02:00</updated><title type='text'>LA PCR</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Todos hemos estudiado la utilidad de la PCR pero en realidad no sabemos como funciona. Consta de una serie de procesos que consisten en:&lt;br /&gt;Inicialización&lt;br /&gt;Este paso consiste en llevar la reacción hasta una temperatura de 94-96 °C (ó 98 °C si se está usando una polimerasa termoestable extrema), que se mantiene durante 1-9 minutos. Esto sólo es necesario para ADN polimerasas que requieran activación por calor.&lt;br /&gt;Desnaturalización&lt;br /&gt;En primer lugar, se desnaturaliza el ADN (se separan las dos hebras de las cuales está constituido). Mediante el calentamiento de estas.. La temperatura a la cual se decide realizar la desnaturalización depende, por ejemplo, de la proporción de G+C que tenga la hebra, como también del largo de la misma.&lt;br /&gt;Alineamiento/Unión del cebador&lt;br /&gt;A continuación se producirá la hibridación del cebador, es decir, el cebador se unirá a su secuencia complementaria en el ADN molde. Para ello es necesario bajar la temperatura a 50-65 °C durante 20-40 segundos, permitiendo así el alineamiento. Los puentes de hidrógeno estables entre las cadenas de ADN (unión ADN-ADN) sólo se forman cuando la secuencia del cebador es muy similar a la secuencia del ADN molde. La polimerasa une el híbrido de la cadena molde y el cebador, y empieza a sintetizar ADN. Los cebadores actuarán como límites de la región de la molécula que va a ser amplificada.&lt;br /&gt;Extensión/Elongación de la cadena&lt;br /&gt;Actúa la ADN polimerasa, tomando el ADN molde para sintetizar la cadena complementaria y partiendo del cebador como soporte inicial necesario para la síntesis de nuevo ADN. La polimerasa sintetiza una nueva hebra de ADN complementaria a la hebra molde añadiendo los nucleótidos complementarios en dirección 5'→ 3', uniendo el grupo 5'- fosfato de los nucleótidos con el grupo 3'- hidroxilo del final de la hebra de ADN creciente (la cual se extiende). La temperatura para este paso depende de la ADN polimerasa que usemos.&lt;br /&gt;Elongación Final&lt;br /&gt;Etapa única que se lleva a cabo a una temperatura de 70-74 °C durante 5-15 minutos tras el último ciclo de PCR. Con ella se asegura que cualquier ADN de cadena simple restante sea totalmente ampliado. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2789323902936368170?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2789323902936368170/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2789323902936368170' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2789323902936368170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2789323902936368170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/la-pcr.html' title='LA PCR'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2416780084779955675</id><published>2010-05-18T16:34:00.000+02:00</published><updated>2010-05-18T16:35:45.626+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Todos hemos ido que si gracias a la ingeniería genética hay grandes avances que si la ingeniería genética lo otro pero la verdadera pregunta es ¿que es la ingeniería genética? La ingeniería genética es la tecnología de la manipulación y transferencia de ADN de un organismo a otro, que posibilita la creación de nuevas especies, la corrección de defectos genéticos y la fabricación de numerosos compuestos.&lt;br /&gt;En 1973 los investigadores Stanley Cohen y Herbert Boyer producen el primer organismo recombinando partes de su ADN en lo que se considera el comienzo de la ingeniería genética. En 1997 se clona el primer mamífero, la Oveja Dolly. Actualmente la Ingeniería Genética está trabajando en la creación de técnicas que permitan solucionar problemas frecuentes de la humanidad como, por ejemplo, la escasez de donantes para la urgencia de trasplantes. En este campo se están intentando realizar cerdos transgénicos que posean órganos compatibles con los del hombre. Como todos ya sabemos el ADN es una la base de la nuestra información aquí esta almacenada la información para la creación de cualquier ser vivo o parte de este. Esta información esta en los diferentes genes que la forman. Los genes controlan todos los aspectos de la vida de cada organismo, incluyendo metabolismo, forma, desarrollo y reproducción con que haya un fallo en estos el organismo puede morir.&lt;br /&gt;Entonces gracias a estas propiedades nos damos cuenta de que no hay dos individuos con el mismo ADN. Sin embargo, debe ser similar para que la reproducción se pueda realizar, ya que una de las propiedades más importantes del ADN, y por la cual se ha dicho que fue posible la evolución, es la de dividirse y fusionarse con el ADN de otro individuo de la misma especie para lograr descendencia diversificada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alguna de las técnicas de la ingeniería genética son:&lt;br /&gt;• La tecnología del ADN recombinante: con la que es posible aislar y manipular un fragmento de ADN de un organismo para introducirlo en otro.&lt;br /&gt;• La secuenciación del ADN: Técnica que permite saber el orden o secuencia de los nucleótidos que forman parte de un gen.&lt;br /&gt;• La reacción en cadena de la polimerasa (PCR): con la que se consigue aumentar el número de copias de un fragmento determinado de ADN, por lo tanto, con una mínima cantidad de muestra de ADN, se puede conseguir toda la que se necesite para un determinado estudio.&lt;br /&gt;• Las aplicaciones de la ingeniería genética: Son numerosas las aplicaciones prácticas y comerciales de los estudios de la ingienería, entre otras cosas, se emplea para organismos transgénicos. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2416780084779955675?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2416780084779955675/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2416780084779955675' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2416780084779955675'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2416780084779955675'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/todos-hemos-ido-que-si-gracias-la.html' title=''/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-9099270253579366428</id><published>2010-05-17T18:03:00.005+02:00</published><updated>2010-05-17T18:14:51.126+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='virus'/><title type='text'>HERPES ZOSTER  (Culebrilla)</title><content type='html'>&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Etiolog%C3%ADa"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;Etiología&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;p&gt;El herpes zóster es causado por el &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/w/index.php?title=Virus_varicela_z%C3%B3ster&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;virus varicela zóster&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; (VVZ). Éste es un virus de la familia de los &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Herpesvirus"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;herpesvirus&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; (&lt;i&gt;herpesviridae&lt;/i&gt;); en concreto se clasifica como HHV-3 o «virus del herpes humano 3». El VVZ es también el causante de la &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Varicela"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;varicela&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;span lang="ES-MODERN"&gt;enfermedad cutánea clásicamente infantil. Por tanto, es necesario haber estado expuesto a la varicela para desarrollar un herpes zóster.&lt;/span&gt; &lt;p&gt;Después de tener varicela, el virus permanece en el cuerpo. Quizá no cause problemas durante muchos años. A medida que envejece, el virus puede reaparecer como culebrilla. A diferencia de la varicela, la culebrilla no se contagia de otrapersona afectada.&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 155px; DISPLAY: block; HEIGHT: 138px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472271145990161762" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/S_FpnStdBWI/AAAAAAAAAAk/wHoRmqNbo8Y/s320/o_Herpes_20zoster_20(varicella).jpg" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Patogenia"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;Patogenia&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; &lt;/p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;p&gt;La mayor parte de las personas toman contacto con el VVZ durante la infancia, aunque no siempre tengan &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Varicela"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;varicela&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; (porque tengan un cuadro subclínico). El &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Sistema_inmunol%C3%B3gico"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;sistema inmunológico&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; elimina el virus del organismo, aunque éste permanece latente en los &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Ganglio_nervioso"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;ganglios nerviosos&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; (los ganglios dorsales de la &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/w/index.php?title=Ra%C3%ADz_medular&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;raíz&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;, a la salida de los &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Nervio"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;nervios&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; de la &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/M%C3%A9dula_espinal"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;médula espinal&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;). También permanece latente en otros ganglios nerviosos del organismo, como el &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Ganglio_de_Gasser"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;ganglio de Gasser&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; del &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Nervio_trig%C3%A9mino"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;trigémino&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; u otros de los &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Par_craneal"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;pares craneales&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;en la cabeza.&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;p&gt;Generalmente, el sistema inmune mantiene el virus inactivo. Cuando se deteriora (con determinadas enfermedades, la edad...) el virus se reactiva y se replica en las &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Neurona"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;neuronas&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;, y forma nuevos virus que circulan a lo largo del &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Ax%C3%B3n"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;axón&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; hacia el área de piel inervada por ese ganglio (&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Dermatoma"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;dermatoma&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;). Una vez ahí, el virus puede causar &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Inflamaci%C3%B3n"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;inflamación&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; de la piel con formación de &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Ampolla"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;ampollas&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;. El dolor característico del herpes zóster se produce por irritación de fibras sensitivas en el nervio infectado.&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 197px; DISPLAY: block; HEIGHT: 168px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472271777970915426" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/S_FqMFBaCGI/AAAAAAAAAAs/9wj1G3U8zqo/s320/herpes_zoster_shingles.jpg" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Se han descrito numerosos factores como posibles o probables desencadenantes de la reactivación del VVZ. Todas ellas cursan con una disminución de la capacidad del &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Sistema_inmune"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;sistema inmune&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; para continuar manteniendo el virus en estado latente. Entre estos factores se encuentran la edad, el estrés emocional severo, enfermedades graves, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Inmunosupresi%C3%B3n"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;inmunosupresión&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; y &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Corticosteroides"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;corticoterapia&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;. Sin embargo, los eventos patogénicos que conducen a la reactivación aún son pocos conocidos. Se han registrado casos de exacerbaciones debidas también a daños en la piel como pinchazos, rascado o mordeduras en áreas más sensitivas de la piel, como los &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Pez%C3%B3n"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;pezones&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Oreja"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;orejas&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt; y &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/wiki/Axila"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;axilas&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;.&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;Los signos anticipados de culebrilla son ardor o dolor agudo y hormigueo o picazón, generalmente de un lado del cuerpo o la cara. El dolor puede ser de leve a fuerte. Luego, se forman ampollas que duran de 1 a 14 días. Si la culebrilla aparece en la cara, puede afectar la vista o el oído. El dolor de la culebrilla puede durar semanas, meses o incluso años después de la curación de las ampollas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;No existe una cura para la culebrilla. El tratamiento anticipado con medicinas que combaten el virus puede ayudar. Esas medicinas también pueden ayudar a prevenir el dolor persistente. Una vacuna puede prevenir la culebrilla o disminuir sus efectos. La vacuna es para personas mayores de 60 años que han tenido varicela pero no han tenido culebrilla.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-9099270253579366428?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/9099270253579366428/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=9099270253579366428' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/9099270253579366428'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/9099270253579366428'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/herpes-zoster-culebrilla.html' title='HERPES ZOSTER  (Culebrilla)'/><author><name>Daniela</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17057182667324055191</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/S_FpnStdBWI/AAAAAAAAAAk/wHoRmqNbo8Y/s72-c/o_Herpes_20zoster_20(varicella).jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-5904046360957151806</id><published>2010-05-15T19:57:00.005+02:00</published><updated>2010-05-15T20:07:51.414+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aliments.'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='transgènics'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enginyeria genètica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biotecnologia'/><title type='text'>Manipulació davant nostra.</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S-7heZdQ0XI/AAAAAAAAADA/hUmqQ0gCiz8/s1600/Transgenic%5B1%5D.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5471558509647679858" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 250px; CURSOR: hand; HEIGHT: 221px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S-7heZdQ0XI/AAAAAAAAADA/hUmqQ0gCiz8/s320/Transgenic%5B1%5D.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Com&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;hem&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;vist&lt;/span&gt; en l’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;últim&lt;/span&gt; tema, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;els&lt;/span&gt; &lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc66cc;"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;aliments&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;transgènic&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;són&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;aliments&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;als&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;quals&lt;/span&gt; se’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;ls&lt;/span&gt; ha &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;afegit&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;gens&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;artificialment&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;mitjançant&lt;/span&gt; &lt;a href="http://www.infoagro.com/semillas_viveros/semillas/biotecnologia.htm"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;biotecnologia&lt;/span&gt; &lt;/a&gt;i &lt;a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0185934"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;enginyeria&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;genètica&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Cal &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;dir&lt;/span&gt; que la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;utilització&lt;/span&gt; d’aquestos &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;cultius&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;transgènics&lt;/span&gt; incrementen les &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;emissions&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;carboni&lt;/span&gt;, i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;fins&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;tot&lt;/span&gt; el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;cultiu&lt;/span&gt; d’aquesta &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;soia&lt;/span&gt; ha &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;contribuit&lt;/span&gt; a la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;deforestació&lt;/span&gt; d1 América del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;Sud&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;ja&lt;/span&gt; que s’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;utilitza&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;per&lt;/span&gt; a l’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;alimentació&lt;/span&gt; de la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;ramaderia&lt;/span&gt; industrial.&lt;br /&gt;Un d’aquestos &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;aliments&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;utilizem&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_39"&gt;molt&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_40"&gt;sovint&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_41"&gt;és&lt;/span&gt; la &lt;span style="color:#cc66cc;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_42"&gt;soia&lt;/span&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_43"&gt;Hi&lt;/span&gt; ha un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_44"&gt;tipus&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_45"&gt;soia&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_46"&gt;transgènica&lt;/span&gt;, aprobada fa &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_47"&gt;poc&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_48"&gt;per&lt;/span&gt; l’ Unió Europea, (&lt;em&gt;A2704-12&lt;/em&gt;) conté un gen que fa que puga resistir l’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_49"&gt;acció&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_50"&gt;diferents&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_51"&gt;tipus&lt;/span&gt; d’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_52"&gt;herbicides&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_53"&gt;com&lt;/span&gt; el &lt;a href="http://www.solostocksargentina.com.ar/venta-productos/agricultura-ganaderia/fertilizantes-plaguicidas-agroquimicos/herbicida-glifosato-196637"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_54"&gt;glifosfat&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; .&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_55"&gt;Altres&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_56"&gt;alteracion&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_57"&gt;provocades&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_58"&gt;per&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_59"&gt;herbicides&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_60"&gt;pesticides&lt;/span&gt; afecten la salud, la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_61"&gt;calitat&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_62"&gt;vida&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_63"&gt;els&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_64"&gt;animals&lt;/span&gt; , les plantes...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_65"&gt;ja&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_66"&gt;contribueixen&lt;/span&gt; a la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_67"&gt;degradació&lt;/span&gt; de la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_68"&gt;terra&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_69"&gt;Per&lt;/span&gt; aquestes &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_70"&gt;raons&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_71"&gt;diferents&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_72"&gt;països&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_73"&gt;com&lt;/span&gt; Paraguay, han &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_74"&gt;volgut&lt;/span&gt; limitar les &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_75"&gt;arees&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_76"&gt;on&lt;/span&gt; es cultiva aquesta &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_77"&gt;soia&lt;/span&gt;; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_78"&gt;però&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_79"&gt;altres&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_80"&gt;com&lt;/span&gt; Argentina, van &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_81"&gt;augmentant&lt;/span&gt; la superficie d’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_82"&gt;aquest&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_83"&gt;cultiu&lt;/span&gt; ( 16 &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_84"&gt;millons&lt;/span&gt; d’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_85"&gt;hectàrees&lt;/span&gt;) , de manera que provoca &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_86"&gt;deforestació&lt;/span&gt;; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_87"&gt;aquest&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_88"&gt;és&lt;/span&gt; un país &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_89"&gt;on&lt;/span&gt; la importancia &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_90"&gt;dels&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_91"&gt;diners&lt;/span&gt; ( &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_92"&gt;com&lt;/span&gt; en la gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_93"&gt;majoria&lt;/span&gt;) &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_94"&gt;pot&lt;/span&gt; sobre la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_95"&gt;terra&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S-7hkZzRD0I/AAAAAAAAADI/Uz5EUPHsc0c/s1600/maiz_transgenico%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5471558612819185474" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S-7hkZzRD0I/AAAAAAAAADI/Uz5EUPHsc0c/s320/maiz_transgenico%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_96"&gt;Pel&lt;/span&gt; que fa a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_97"&gt;Espanya&lt;/span&gt;, la superficie &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_98"&gt;on&lt;/span&gt; es cultiven &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_99"&gt;transgènics&lt;/span&gt; ha &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_100"&gt;augmentat&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_101"&gt;fins&lt;/span&gt; a arribar a 80.000 &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_102"&gt;hectàrees&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_103"&gt;amb&lt;/span&gt; aquestos &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_104"&gt;aliments&lt;/span&gt;. L ‘&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_105"&gt;aliment&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_106"&gt;més&lt;/span&gt; es cultiva &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_107"&gt;amb&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_108"&gt;productes&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_109"&gt;trangènics&lt;/span&gt; es la &lt;span style="color:#cc66cc;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_110"&gt;dacsa&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt; &lt;em&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_111"&gt;MIR&lt;/span&gt;604 &lt;/em&gt;, modificada &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_112"&gt;mitjançant&lt;/span&gt; l’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_113"&gt;inserció&lt;/span&gt; del gen &lt;em&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_114"&gt;Cry&lt;/span&gt;3A&lt;/em&gt;, que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_115"&gt;prové&lt;/span&gt; de &lt;a href="http://www.microbiologia.org.mx/microbiosenlinea/CAPITULO_16/Capitulo16.pdf"&gt;&lt;em&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_116"&gt;Bacillus&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_117"&gt;thuringiensis&lt;/span&gt; &lt;/em&gt;&lt;/a&gt;, letal &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_118"&gt;per&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_119"&gt;als&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_120"&gt;insectes&lt;/span&gt; que ataquen la planta.&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_121"&gt;Com&lt;/span&gt; s¡&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_122"&gt;aconsegueix&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_123"&gt;açò&lt;/span&gt;? &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_124"&gt;Açò&lt;/span&gt; s’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_125"&gt;aconsegueix&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_126"&gt;gràcies&lt;/span&gt; a un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_127"&gt;enzim&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_128"&gt;és&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_129"&gt;capaç&lt;/span&gt; de tallar &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_130"&gt;segments&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_131"&gt;específics&lt;/span&gt; d’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_132"&gt;ADN&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_133"&gt;així&lt;/span&gt; s’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_134"&gt;introdueix&lt;/span&gt; a l’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_135"&gt;ésser&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_136"&gt;viu&lt;/span&gt; que es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_137"&gt;vol&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_138"&gt;tractar&lt;/span&gt; i s’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_139"&gt;uneixen&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_140"&gt;els&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_141"&gt;diferents&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_142"&gt;fragments&lt;/span&gt; ,&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_143"&gt;constituintd&lt;/span&gt;’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_144"&gt;Adn&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_145"&gt;recombinant&lt;/span&gt;.La &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_146"&gt;major&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_147"&gt;part&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_148"&gt;dels&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_149"&gt;aliment&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_150"&gt;prenem&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_151"&gt;són&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_152"&gt;transgènics&lt;/span&gt;, i no &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_153"&gt;ens&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_154"&gt;donem&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_155"&gt;compte&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_156"&gt;sempre&lt;/span&gt; cal &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_157"&gt;tindre&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_158"&gt;informació&lt;/span&gt; d’&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_159"&gt;allò&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_160"&gt;mengem&lt;/span&gt; , &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_161"&gt;ja&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_162"&gt;això&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_163"&gt;és&lt;/span&gt; el que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_164"&gt;ens&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_165"&gt;contitueix&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-5904046360957151806?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/5904046360957151806/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=5904046360957151806' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/5904046360957151806'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/5904046360957151806'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/manipulacio-davant-nostra.html' title='Manipulació davant nostra.'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S-7heZdQ0XI/AAAAAAAAADA/hUmqQ0gCiz8/s72-c/Transgenic%5B1%5D.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4672147268384029100</id><published>2010-05-07T23:40:00.009+02:00</published><updated>2010-05-08T00:50:29.609+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='forma'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='remolino'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anomalía mental'/><title type='text'>La forma de las manos puede indicar una enfermedad determinada</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;Actualmente se sabe que existe cierta relación en el estudio de la forma de las manos con una posible enfermedad. Por ejemplo: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;El síndrome de Down&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt; (se observan generalmente huellas anómalas en las palmas), &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;a Psicosis&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt; (asociada al color cianótico y a posturas típicas de las manos), &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;Ciertas afecciones circulatorias y pulmonares&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt; (dedos “en palillo de tambor” y uñas en “vidrio de reloj) y el&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;Cáncer&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt; (se detecta en el desarrollo de las uñas).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;El profesor Harold Cummins, en 1936, fue el primero en afirmar que las &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;huellas palmares &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;y digitales podían resultar útiles en medicina. El síndrome de Down se asocia a una tendencia a presentar menos remolinos, arcos y asas radiales que las puntas de dedo normales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.fotomusica.net/manos.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 500px; height: 348px;" src="http://www.fotomusica.net/manos.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;Los mongólicos presentan una tendencia mayor a tener esas asas en el pulpejo de su dedo anular, cuando la gente normal suele tenerlas en su dedo índice. Casi el 80 % de los mongólicos (frente al 7 % de los no mongólicos) presentan también la llamada línea simiesca en la palma, que es una línea horizontal y única que cruza de lado a lado las zonas más próximas a los dedos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;La Sociedad para el Estudio de Modelos Fisiológicos también afirma que la palma de la mano podría dar pistas sobre la personalidad de la gente, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;según las asas, remolinos y arcos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt; en los diversos pulpejos. Por ejemplo, según esta Sociedad, un remolino en todos los dedos significa &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;tendencias criminales&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;, mientras que un arco en forma de tienda en todos los dedos sugiere rebeldía. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;Al parecer, el mejor tipo de dibujo que se puede tener es el asa, ya que es un signo general de adaptabilidad.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;Es fácil burlarse de estas ideas, sin embargo pudieran no ser tan descabelladas si se tiene en cuenta que el síndrome de Down está asociado a &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;pliegues oculares&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt; determinados, una estructura diferente y a impresiones palmares no menos diferenciadas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:medium;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'times new roman';"&gt;La cuestión es, si una anomalía mental se manifiesta en la mano, ¿porqué no podría hacerlo otras asociadas al carácter?&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4672147268384029100?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4672147268384029100/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4672147268384029100' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4672147268384029100'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4672147268384029100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/la-forma-de-las-manos-puede-indicar-una.html' title='La forma de las manos puede indicar una enfermedad determinada'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-892176652336247244</id><published>2010-05-07T22:37:00.005+02:00</published><updated>2010-05-07T23:23:13.507+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutacición'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='5-alfa-reductasa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='guevedoche'/><title type='text'>Tercer sexo: las chicas que se vuelven hombres en la adolescencia</title><content type='html'>Hasta hace bien poco, en una remota región de la República Dominicana llamada Salinas de unos 4.300 habitantes se asignaba el sexo femenino de manera incorrecta a uno de cada noventa niños. Estos niños eran criado como niñas. Y entonces, al llegar a la pubertad, estos niños cambiaban de sexo y se convertían en chicas.&lt;br /&gt;Este fenómeno de cambio de sexo espontáneo era tan corriente en Salinas que sus habitantes hasta tenían un nombre para él:&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000099;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#330000;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;guevedoche&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;(pene a los doce). Y es que literalmente les surgía pene y les bajaban unos testículos.&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://casatallersaluz.files.wordpress.com/2009/05/hombre-o-mujer.jpg?w=150&amp;amp;h=142"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 150px; height: 142px;" src="http://casatallersaluz.files.wordpress.com/2009/05/hombre-o-mujer.jpg?w=150&amp;amp;h=142" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En todos estos casos de conversión sexual espontánea, a los niños les faltaba una enzima llamada&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000099;"&gt; &lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;5-alfa-reductasa&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#3366FF;"&gt; &lt;/span&gt;que causa una deficiencia de DHT. El DHT o&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#3366FF;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;dihidroxitestosterona&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000099;"&gt; &lt;/span&gt;es lo que hace crecer los genitales en el feto. Sin DHT, es sólo la testosterona la que se encarga de masculinizar al niño en la adolescencia, surgiendo así lo que se conoce como &lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000099;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="color:#000066;"&gt;pseudohermafroditas masculinos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Todos los guevedoche, pues, tienen la misma mutación genética debido a que su ascendencia puede remontarse a una mujer llamada Altagracia Carrasco.&lt;br /&gt;¿Prueba esto que las hormonas son más importantes que la educación a la hora de desarrollarse una identidad de género? Lo cierto es que los aldeanos de las Salinas no consideran a los guevedoche como masculinos o femenino, sino que los engloban en una tercera categoría, un tercer sexo, refiriéndose a ellos a veces como machi-hembras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El concepto de tercer sexo o un tercer género se usa también para describir a los hijras de India y Pakistán, los mahu de la Polinesia, los muxe Zapotecas de México y las vírgenes juradas de los Balcanes.&lt;br /&gt;El sistema de dos géneros sexuales no es tan innato ni universal como creemos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-892176652336247244?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/892176652336247244/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=892176652336247244' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/892176652336247244'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/892176652336247244'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/tercer-sexo-las-chicas-que-se-vuelven.html' title='Tercer sexo: las chicas que se vuelven hombres en la adolescencia'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3452489719143780522</id><published>2010-05-05T17:45:00.002+02:00</published><updated>2010-05-05T18:03:44.001+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><title type='text'>ENCONTRADO EL GEN CLAVE DEL PARTO PREMATURO</title><content type='html'>&lt;p&gt;Científicos estadounidenses afirman haber encontrado las diferencias de ADN que presuntamente afectan a la probabilidad de tener un parto prematuro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El parto prematuro es una de las amenazas principales para la futura salud de un niño. Sus causas son muy poco estudiadas y en la mayoría de los casos se atribuye a infecciones u otras complicaciones médicas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Estudios efectuados por el Instituto Nacional de Salud de los EE. UU., exploraron 700 variantes de ADN en 190 genes de mujeres que dieron a luz prematuramente y en aquellas que parieron a tiempo. También realizaron pruebas de sangre del cordón umbilical de los bebés para revelar las variaciones.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Redujeron la búsqueda hasta el número de variaciones de genes descubiertos con más frecuencia en las mujeres que tuvieron un parto prematuro y en sus hijos.&lt;b&gt; &lt;/p&gt;&lt;/b&gt;&lt;p&gt;Los científicos descubrieron que era más probable que una mujer diera a luz antes de tiempo a un bebé que portara el gen para el "receptor de interleucina 6". &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Según los médicos, este gen resultó ser un "candidato muy probable" de causar parto prematuro, porque la interleucina 6 es una&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/l"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0000ff;"&gt;citosina&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; con actividad antiinflamatoria y pro inflamatoria que estimula la respuesta inmune, en casos de lesiones, quemaduras y otros daños inflamatorios, en particular. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los niveles elevados de interleucina 6 en el líquido amniótico y en la sangre fetal se relacionaron con un impulso para el parto prematuro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El jefe de los estudios, el doctor Roberto Romero, afirma que su hipótesis consiste en que la madre o el feto dan la señal para el parto prematuro cuando el ambiente en el útero no es favorable y amenaza la vida de ambos. Además, permitiría a la madre deshacerse del tejido infectado y conservar la habilidad para volver a quedar embarazada en el futuro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Síntomas de un parto prematuro&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Contracciones uterinas regulares con o sin dolor.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Sensación de que el niño empuja hacia abajo.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Dolor de espalda o de caderas.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Cambios en la secreción vaginal.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Cólicos abdominales.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Factores de riesgo&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Abortos o partos previos.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Hábito a fumar.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Anomalías uterinas.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Infecciones de la orina.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Tener menos de 18 años o una edad muy avanzada.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Embarazo gemelar.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Hemorragias.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Nutrición deficiente.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Consecuencias&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los bebés nacen prematuros, es decir, antes de llegar a los nueve meses, etapa en el que el bebé ya está preparado para abandonar el vientre. Esto ocasiona un mayor riesgo de mortalidad y de enfermedades en el recién nacido. Esto se debe a la inmadurez pulmonar y a la posibilidad de hemorragias cerebrales.&lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;span style="font-family:Calibri;font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-family:Calibri;font-size:100%;"&gt;&lt;span lang=""&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3452489719143780522?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3452489719143780522/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3452489719143780522' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3452489719143780522'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3452489719143780522'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/encontrado-el-gen-clave-del-parto.html' title='ENCONTRADO EL GEN CLAVE DEL PARTO PREMATURO'/><author><name>Daniela</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17057182667324055191</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1243800904454753847</id><published>2010-05-02T20:17:00.002+02:00</published><updated>2010-05-02T20:53:56.723+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='somni'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Mutación = menos sueño</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un &lt;a href="http://www.20minutos.es/noticia/498814/0/mutacion-genetica/reduce/necesidad-dormir/"&gt;estudio&lt;/a&gt; ha demostrado la existencia de personas que podrían estar genéticamente programadas para necesitar menos horas de sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esto se debe a una mutación en un &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gen"&gt;gen&lt;/a&gt; represor transcripcional: el gen DEC2, el cual ya se había relacionado con la regulación con los&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ritmo_circadiano"&gt; ritmos circadianos&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S93KCJj-5ZI/AAAAAAAAAF8/SLfAdWxgxZY/s1600/panneau-dormir.png"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 163px; height: 143px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S93KCJj-5ZI/AAAAAAAAAF8/SLfAdWxgxZY/s320/panneau-dormir.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466747660973041042" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El estudio, iniciado con una madre y una hija que dormían menos que el resto de su família y extrapolado después a ratones, ha mostrado que los organismos que sufren está mutación duermen menos, tienen períodos más frecuentes de vigilia y necesitan menos tiempo para recuperarse de un período de privación del sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=genetic-mutation-sleep-less"&gt;Scientific American&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1243800904454753847?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1243800904454753847/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1243800904454753847' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1243800904454753847'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1243800904454753847'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/mutacion-menos-sueno.html' title='Mutación = menos sueño'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S93KCJj-5ZI/AAAAAAAAAF8/SLfAdWxgxZY/s72-c/panneau-dormir.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7953368403270023818</id><published>2010-05-02T19:56:00.002+02:00</published><updated>2010-05-02T20:16:30.686+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genoma'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='tabac'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><title type='text'>Fumar podría ir en los genes</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S93BXzrXndI/AAAAAAAAAF0/64Wk2Mtkto8/s1600/prohibido-fumar1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 182px; height: 183px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S93BXzrXndI/AAAAAAAAAF0/64Wk2Mtkto8/s320/prohibido-fumar1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466738137450913234" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.20minutos.es/noticia/690618/0/fumar/genes/cancer/"&gt;Un estudio&lt;/a&gt; publicado en la revista &lt;a href="http://www.nature.com/ng/index.html"&gt;Nature Genetics&lt;/a&gt; revela que ciertas modificaciones genéticas están relacionadas con el tabaquismo y con el riesgo de padecer cáncer de pulmón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En concreto, una variación en el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosoma_11_%28humano%29"&gt;cromosoma 11&lt;/a&gt; y otra en el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosoma_9"&gt;9&lt;/a&gt; estarían asociadas con el inicio del tabaquismo y con la capacidad de abandonarlo respectivamente. Además, se detectó que otras variaciones en los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosoma"&gt;cromosomas&lt;/a&gt; &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosoma_8"&gt;8&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosoma_19"&gt;19&lt;/a&gt; causaban en las personas una mayor propensión a consumir una mayor cantidad de cigarrillos y a padecer &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cancer_de_pulmon"&gt;cáncer de pulmón&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con esta investigación se pretende ayudar a desarrollar mejores tratamientos para dejar de fumar y, por otra parte, concienciar a la población de que el tabaco puede ser más perjudicial para determinadas personas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otros likns:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7551000/7551336.stm"&gt;BBC&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.globedia.com/culpa-fumar-genes-aseguran-cientificos"&gt;Globedia&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7953368403270023818?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7953368403270023818/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7953368403270023818' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7953368403270023818'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7953368403270023818'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/fumar-podria-ir-en-los-genes.html' title='Fumar podría ir en los genes'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S93BXzrXndI/AAAAAAAAAF0/64Wk2Mtkto8/s72-c/prohibido-fumar1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3292509836519109176</id><published>2010-05-01T14:24:00.005+02:00</published><updated>2010-05-01T14:38:22.728+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genoma'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='adn'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Secuencian el genoma de las avispas</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S9wf91OgyUI/AAAAAAAAAFc/OPG-IPJo5yU/s1600/C_4_maincontent_2815164_mediumimage.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 224px; height: 169px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S9wf91OgyUI/AAAAAAAAAFc/OPG-IPJo5yU/s320/C_4_maincontent_2815164_mediumimage.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466279194841368898" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Un grupo de científicos ha secuenciado el genoma de tres especies de avispas parasitarias. Se trata de una investigación de gran importancia en el control de plagas agrícolas, ya que deposita sus huevos dentro de otros insectos, matándolos; y de enfermedades transmitidas por insectos, y aporta nuevos conocimientos sobre los mecanismos genéticos de la evolución.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las avispas parasitarias son cuatro veces más pequeñas que la mosca de la fruta, pero tienen una gran importancia ya que ayudan a proteger las cosechas. Además, este tipo de avispas son muy útiles para la investigación genética, ya que los machos nacen a partir de óvulos no fertilizados, por lo que sólo tienen una copia de cada gen, lo que facilita determinar los efectos de los genes que han sufrido mutaciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta investigación ha conseguido la identificación de los genes responsables del veneno de las avispas, muy útil para el desarrollo de nuevos fármacos y permitirá identificar los genes que determinan a qué insectos atacan estas avispas, así como las necesidades específicas de alimentación para sus crías.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fuentes:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/2010/03/12/191736.php"&gt;Consumer&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.telecinco.es/informativos/tecnologia/noticia/1176392/1176392"&gt;Tele5&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.eluniverso.com/2010/01/15/1/1430/secuencia-genoma-avispas-abre-via-insecticidas-limpios.html"&gt;El universo&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3292509836519109176?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3292509836519109176/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3292509836519109176' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3292509836519109176'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3292509836519109176'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/secuencian-el-genoma-de-las-avispas.html' title='Secuencian el genoma de las avispas'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S9wf91OgyUI/AAAAAAAAAFc/OPG-IPJo5yU/s72-c/C_4_maincontent_2815164_mediumimage.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4853536453296439181</id><published>2010-05-01T00:07:00.003+02:00</published><updated>2010-05-01T00:26:05.179+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='poligenes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dislexia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='monoaminoxidasa.'/><title type='text'>Consecuencias de las mutaciones génicas</title><content type='html'>Entre las mutaciones génicas conocidas que afectan al comportamiento complejo hay una que causa dislexia, un trastorno de la lectura producido por el deterioro en la capacidad de interpretar relaciones espaciales. Otra reduce el rendimiento en la ejecución de tres pruebas psicológicas de capacidad espacial pero no en otras tres pruebas que miden la habilidad verbal, la velocidad de la percepción y la memoria.&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.neoteo.com/Portals/0/imagenes/cache/4F1Dx250y200.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" src="http://www.neoteo.com/Portals/0/imagenes/cache/4F1Dx250y200.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;También se han descubierto genes que afectan a la personalidad. Una mutación que induce explosiones de comportamiento agresivo, que todavía se conoce sólo en una única familia holandesa, ha sido localizada en el cromosoma X. La causa una deficiencia en la enzima &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;monoaminoxidasa&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, que es necesaria para descomponer los neurotransmisores que regulan la respuesta de luchar o huir.&lt;br /&gt;Pero la cuestión es que la mayoría de los rasgos de nuestra personalidad, incluso los elementos más sencillos de la inteligencia y la cognición, están influidos por &lt;span style="font-style:italic;"&gt;poligenes&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, que son genes múltiples extendidos por diversos lugares cromosomáticos y que actúan al unísono.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalmente, existe la &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;pleiotropía&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;: la prescripción de múltiples efectos por parte de un único gen.&lt;br /&gt;El ejemplo paradigmático de pleitropía es el gen mutante que causa la &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;fenilcetonuria&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, cuyos síntomas incluyen un exceso del aminoácido fenilalanina, deficiencia de tirosina, productos metabólicos anómalos de la fenilalanina, oscurecimiento de la orina, aclarado del color del pelo, lesiones tóxicas del sistema nervioso central, y retraso mental&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4853536453296439181?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4853536453296439181/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4853536453296439181' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4853536453296439181'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4853536453296439181'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/05/consecuencias-de-las-mutaciones-genicas.html' title='Consecuencias de las mutaciones génicas'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8914424371694002403</id><published>2010-04-30T23:39:00.004+02:00</published><updated>2010-04-30T23:58:10.278+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='farmaco'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='fobia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='recuerdos'/><title type='text'>¿Píldora que podría borrar todos los recuerdos?</title><content type='html'>Según un estudio realizado por investigadores holandeses, una píldora disponible para tratar la presión arterial podría algún día ayudar a las personas a borrar los malos recuerdos, pudiéndose utilizar para tratar algunos desórdenes de ansiedad y fobias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La revista Nature Neuroscience explica que el estudio ha sido realizado en arañas, y se ha demostrado como el propranolol debilitó significativamente los recuerdos temerosos de estos animalitos en un grupo de voluntarios saludables. Parece ser que el miedo desaparecía porque el recuerdo se debilitaba.&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://tec.nologia.com/wp-content/uploads/2009/10/cerebro.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 449px; height: 367px;" src="http://tec.nologia.com/wp-content/uploads/2009/10/cerebro.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Hasta la fecha, las terapias que se utilizan tratan de enseñar a las personas estrategias para construir nuevas asociaciones y bloquear los malos recuerdos, pero los malos recuerdos permanecen y las personas suelen tener recaídas.&lt;br /&gt;Otro experimento que realizaron incluyó a 60 hombres y mujeres que aprendieron a asociar fotos de arañas con una descarga eléctrica leve, creando así un recuerdo temeroso y mientras que en otros participantes no se realizó descarga ante la misma foto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al día siguiente las personas que habían recibido la medicación tenían una respuesta de miedo mucho menor, comparado con quienes habían tomado placebo (tratamiento sin ningun efecto pero que proporciona alivio al paciente por un fenómeno de persuasión)cuando se les mostraba la foto y se les aplicaba una descarga leve.&lt;br /&gt;Ahora, están estudiando cuanto duran los efectos del fármaco y evaluar un posible tratamiento para las personas.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8914424371694002403?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8914424371694002403/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8914424371694002403' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8914424371694002403'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8914424371694002403'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/segun-un-estudio-realizado-por.html' title='¿Píldora que podría borrar todos los recuerdos?'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8520405788428565561</id><published>2010-04-30T20:39:00.004+02:00</published><updated>2010-04-30T21:14:58.355+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vida'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='evolucio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Nuevos descubrimientos sobre la teoría del origen de la vida</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S9sr6oHGxoI/AAAAAAAAAE0/D0MmiVAlihA/s1600/100108101433.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 180px; height: 135px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S9sr6oHGxoI/AAAAAAAAAE0/D0MmiVAlihA/s320/100108101433.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466010858943858306" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style=";font-family:georgia;font-size:100%;"  &gt;Una&lt;a href="http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481466568&amp;amp;pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&amp;amp;param1=1263801925375"&gt; investigación&lt;/a&gt; rechaza la teoría segun la cual el origen de la vida se riginó como un sistema de moléculas &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Conjunto_autocatal%C3%ADtico"&gt;autocatalítico&lt;/a&gt; capaz de evolucionar sin necesidad de la replicación de ARN o ADN.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"&gt;&lt;link style="font-family: georgia;" rel="File-List" href="file:///H:%5CDOCUME%7E1%5CUSER%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;span style=";font-family:georgia;font-size:100%;"  &gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:punctuationkerning/&gt;   &lt;w:validateagainstschemas/&gt;   &lt;w:saveifxmlinvalid&gt;false&lt;/w:SaveIfXMLInvalid&gt;   &lt;w:ignoremixedcontent&gt;false&lt;/w:IgnoreMixedContent&gt;   &lt;w:alwaysshowplaceholdertext&gt;false&lt;/w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;    &lt;w:dontgrowautofit/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"&gt;  &lt;/w:LatentStyles&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-language:AR-SA;} a:link, span.MsoHyperlink 	{color:blue; 	text-decoration:underline; 	text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed 	{color:purple; 	text-decoration:underline; 	text-underline:single;} p 	{mso-margin-top-alt:auto; 	margin-right:0cm; 	mso-margin-bottom-alt:auto; 	margin-left:0cm; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:#0400; 	mso-fareast-language:#0400; 	mso-bidi-language:#0400;} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"&gt;&lt;link style="font-family: georgia;" rel="File-List" href="file:///H:%5CDOCUME%7E1%5CUSER%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;span style=";font-family:georgia;font-size:100%;"  &gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:punctuationkerning/&gt;   &lt;w:validateagainstschemas/&gt;   &lt;w:saveifxmlinvalid&gt;false&lt;/w:SaveIfXMLInvalid&gt;   &lt;w:ignoremixedcontent&gt;false&lt;/w:IgnoreMixedContent&gt;   &lt;w:alwaysshowplaceholdertext&gt;false&lt;/w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;    &lt;w:dontgrowautofit/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"&gt;  &lt;/w:LatentStyles&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-language:AR-SA;} a:link, span.MsoHyperlink 	{color:blue; 	text-decoration:underline; 	text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed 	{color:purple; 	text-decoration:underline; 	text-underline:single;} p 	{mso-margin-top-alt:auto; 	margin-right:0cm; 	mso-margin-bottom-alt:auto; 	margin-left:0cm; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:#0400; 	mso-fareast-language:#0400; 	mso-bidi-language:#0400;} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"&gt;&lt;meta name="ProgId" content="Word.Document"&gt;&lt;meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"&gt;&lt;meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"&gt;&lt;link style="font-family: georgia;" rel="File-List" href="file:///H:%5CDOCUME%7E1%5CUSER%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"&gt;&lt;span style=";font-family:georgia;font-size:100%;"  &gt;&lt;o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"&gt;&lt;/o:smarttagtype&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:punctuationkerning/&gt;   &lt;w:validateagainstschemas/&gt;   &lt;w:saveifxmlinvalid&gt;false&lt;/w:SaveIfXMLInvalid&gt;   &lt;w:ignoremixedcontent&gt;false&lt;/w:IgnoreMixedContent&gt;   &lt;w:alwaysshowplaceholdertext&gt;false&lt;/w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;    &lt;w:dontgrowautofit/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"&gt;  &lt;/w:LatentStyles&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if !mso]&gt;&lt;object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"&gt;&lt;/object&gt; &lt;style&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal 	{mso-style-parent:""; 	margin:0cm; 	margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-language:AR-SA;} a:link, span.MsoHyperlink 	{color:blue; 	text-decoration:underline; 	text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed 	{color:purple; 	text-decoration:underline; 	text-underline:single;} p 	{mso-margin-top-alt:auto; 	margin-right:0cm; 	mso-margin-bottom-alt:auto; 	margin-left:0cm; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:12.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; 	mso-bidi-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 	{size:612.0pt 792.0pt; 	margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; 	mso-header-margin:36.0pt; 	mso-footer-margin:36.0pt; 	mso-paper-source:0;} div.Section1 	{page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable 	{mso-style-name:"Tabla normal"; 	mso-tstyle-rowband-size:0; 	mso-tstyle-colband-size:0; 	mso-style-noshow:yes; 	mso-style-parent:""; 	mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; 	mso-para-margin:0cm; 	mso-para-margin-bottom:.0001pt; 	mso-pagination:widow-orphan; 	font-size:10.0pt; 	font-family:"Times New Roman"; 	mso-ansi-language:#0400; 	mso-fareast-language:#0400; 	mso-bidi-language:#0400;} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;En un artículo publicado e&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;n &lt;a href="http://www.pnas.org/"&gt;&lt;em&gt;Proceedings of the National Academy of Sciences&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;  se descart&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;a la teo&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;ría del “metabolismo-primero”como origen de la vida, la cual afirma que antes de la aparición del ADN y ARN, pequeñas moléculas primitivas ya formaban redes de reacciones químicas proto-metabólicas que eventualmente lograron &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Replicacion"&gt;replicarse&lt;/a&gt; (dividirse), pasando información hereditaria a sus “descendientes”, y evolucionar.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;u2:p&gt;&lt;/u2:p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;El equipo analizó estos conjuntos de componentes químicos llamados composomas (genomas compuestos), propuestos por varios científicos, para estudiar la supuesta evolución de estas redes moleculares.&lt;u2:p&gt;&lt;/u2:p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;span style=";font-family:georgia;font-size:100%;"  &gt;Demostraron que aunque podían haber servido como base para la eventual evolución de los verdaderos replicadores, no podían ser consideradas como el origen de la vida tal como la conocemos porque en el proceso de dividirse perdían propiedades e información esenciales.&lt;u2:p&gt;&lt;/u2:p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=";font-family:georgia;font-size:100%;"  &gt;&lt;u2:p&gt;&lt;/u2:p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8520405788428565561?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8520405788428565561/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8520405788428565561' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8520405788428565561'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8520405788428565561'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/nuevos-descubrimientos-sobre-la-teoria.html' title='Nuevos descubrimientos sobre la teoría del origen de la vida'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S9sr6oHGxoI/AAAAAAAAAE0/D0MmiVAlihA/s72-c/100108101433.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6505007500107036690</id><published>2010-04-28T22:00:00.006+02:00</published><updated>2010-04-28T22:11:18.198+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mitocondries'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='adn'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genetica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='projecte investigacio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mosques'/><title type='text'>Cada vez más cerca de una vida más larga</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://imagenes.publico.es/resources/archivos/2010/4/27/1272336296494mosca-detadn.jpg"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 265px; FLOAT: right; HEIGHT: 189px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://imagenes.publico.es/resources/archivos/2010/4/27/1272336296494mosca-detadn.jpg" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Investigadores españoles han conseguido hace muy poco tiempo, dar a luz una mosca con un 40% más de vida, en lugar de vivir dos meses, ahora alcanza casi los tres. Afirman que si el método se transladara al ser humano, podriamos alcanzar los 150 años de vida. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El truco parece sencillo a simple vista, consiste en introducir un gen en el ADN del individuo (en este caso la famosa mosca de la fruta) que realentice la producción de residuos de las mitocondrias, responsables de atacar al ADN y provocar el envejecimiento.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Es un hecho muy interesante, con unas aplicaciones realmente preocupantes, sobretodo porque todo esto indica que si puede aplicarse con humanos, podemos llegar a romper el ciclo natural del tiempo (podría provocar una superpoblación, que acabe en colapso), si quereis más información, podeis buscar en cualquier periódico virtual, seguro que os acabará fascinando.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6505007500107036690?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6505007500107036690/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6505007500107036690' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6505007500107036690'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6505007500107036690'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/cada-vez-mas-cerca-de-una-vida-mas.html' title='Cada vez más cerca de una vida más larga'/><author><name>Jorge Isardo</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10991048761183058536</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8381364967423299709</id><published>2010-04-25T12:19:00.010+02:00</published><updated>2010-04-25T12:57:36.715+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mà aliena'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anatomia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><title type='text'>REALITAT O FICCIÓ?</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S9Qfx3i0VkI/AAAAAAAAAC4/d9K2x3HaqFk/s1600/fractal-mano%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464027189491291714" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 268px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S9Qfx3i0VkI/AAAAAAAAAC4/d9K2x3HaqFk/s320/fractal-mano%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;De veritat és possible que algun membre del nostre cos vaja encontra de la nostra conciència? Si aquesta pregunta es plantejara, la resposta obvia i immediata seria que no és possible, però...segur? Jo també seria d’eixa majoritària part dela població que contestaria negant-la, fins que fa uns dies vaig llegir un article a una re vista, on s’explicava que una mà pot no estar controlada per seu amo. Dit d’una altra forma, aquesta enfermetat es tractada com a síndrome de la&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.psicologiayautoayuda.com/2009/06/sindrome-de-la-mano-extrana-ajena.html"&gt;&lt;strong&gt;mà anárquica o aliena &lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;El cas de la &lt;strong&gt;ma aliena&lt;/strong&gt; fou descobert per primera vegada en l’any 1908; va afecta a un home, que després d’haver patit un infart cerebral a l’hemisferi dret del cervell, notà la seua mà no responia als seus estimuls, no era seua, que acua per la seua banda. A partir d’aquest cas, durant els anys següents, es van començar a notificar casos iguals, on una de les mans dels malats s’enfrontava a l’altra. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S9QfL-u2vhI/AAAAAAAAACw/6xNPueHsQxs/s1600/mano%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464026538585800210" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 206px; CURSOR: hand; HEIGHT: 252px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S9QfL-u2vhI/AAAAAAAAACw/6xNPueHsQxs/s320/mano%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Es començà estudiar aquestos fascinants casos, i es va descobrir que aquesta patología era deguda a: una lessió en el &lt;a href="http://apuntesanatomia.iespana.es/neuro/cc.htm"&gt;cos callós&lt;/a&gt;, que conecta els dos &lt;a href="http://www.personarte.com/hemisferios.htm"&gt;hemisferis&lt;/a&gt; , i que produeix que la mà no utilitzada pel pacient actue de forma involuntaria; o a una lessió en el &lt;a href="http://www.neuroskills.com/tbi/espfrontal.shtml"&gt;lòbul frontal &lt;/a&gt;, que provoca que la mà d’accions involuntaries siga la utilitzada normalment ( en un esquerrà , l’esquerra). La hipótesi compartida pels profesionals de la medicina és que la mà aliena és causada per una desconexió entre les parts del cervell amb control sobre el cos, açò causa que els afectats no puguen controlar certes parts del seu cos.&lt;br /&gt;Pel que fa al tractament no hi ha ningun posible, ja que aquesta malatia por ser causada fins i tot per alguna intervenció quirúrgica.&lt;br /&gt;Aquestos casos són mínims al món, però exiteixen, encara que tot parega cosa de pel·lícules de ciencia-ficció.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=41dfQ5LHUaw"&gt;Ací&lt;/a&gt; deixe un vídeo.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8381364967423299709?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8381364967423299709/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8381364967423299709' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8381364967423299709'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8381364967423299709'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/realitat-o-ficcio.html' title='REALITAT O FICCIÓ?'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S9Qfx3i0VkI/AAAAAAAAAC4/d9K2x3HaqFk/s72-c/fractal-mano%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7201616943193234992</id><published>2010-04-24T22:47:00.004+02:00</published><updated>2010-04-24T22:58:23.153+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biologia animal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='etologia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='assaig'/><title type='text'>Lecturas de interés</title><content type='html'>El libro que voy a comentar en la entrada actual, "Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros" del Zoólogo Austríaco y premio Nobel en medicina y fisiología, Konrad Lorenz, aunque no tiene relación directa con el temario de la asignatura de Biología II , es en cambio una obra de culto y que puede enseñar mucho a aquellos con intención de cursar el año que viene carreras como veterinaria o biología, ya que el libro es un recopilatorio de ensayos y experiencias que ha realizado Konrad con una amplia variedad de animales, y una buena introducción en la etología, además de ser moralizador y didáctico, al implicar al lector y concienciarlo de que hay que conocer la naturaleza en estado puro, ya que realizar los experimentos en un ambiente artificial, a parte de irrespetuoso con los animales, no daría los resultados apropiados.&lt;br /&gt;Finalmente, añadir que seguramente será del agrado de quienes sientan curiosidad y fijación por el mundo animal.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7201616943193234992?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7201616943193234992/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7201616943193234992' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7201616943193234992'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7201616943193234992'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/lecturas-de-interes_24.html' title='Lecturas de interés'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1064010203215150923</id><published>2010-04-24T22:21:00.003+02:00</published><updated>2010-04-24T22:39:18.734+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sexe'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='evolucio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='psicologia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genetica'/><title type='text'>Lecturas de interés</title><content type='html'>Escribo para recomendar a mis compañeros la lectura de varios libros que he leído recientemente y que están directamente relacionados con la asignatura.&lt;br /&gt;En esta primera entrada, voy a hablar de "¿Why is sex fun?" un libro de &lt;a href="http://www.edge.org/3rd_culture/bios/diamond.html"&gt;Jared Diamond&lt;/a&gt;, escritor científico, biólogo y fisiólogo evolucionista, al que le fue otorgado el premio Pulitzer por su obra más famosa,"&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Armas,_g%C3%A9rmenes_y_acero"&gt;Guns, germs, and steel&lt;/a&gt;" en la cual trata el desarrollo de la sociedad humana sopesando factores ecológicos y evolutivos.&lt;br /&gt;En esta novela en cambio, habla  desde un punto de vista evolutivo de cómo surgieron los roles de tipo sexual en la especie, de qué sentido tenía (y sigue teniendo) la peculiar vida sexual humana, que poco tiene que ver con la del resto de los animales.  También se tratan fenómenos insólitos como la menopausia de las mujeres, la inexistencia en nuestra especie de mecanismos de comunicación y la aparición de ciertas señales corporales comunicativas, desde el punto de vista evolutivo y de la genética.&lt;br /&gt;Me pareció interesante dejar esta entrada en el blog, porque da un uso aplicado a todas las teorías que estamos dando en clase y eso siempre es útil a la hora de afrontar los exámenes:&lt;br /&gt;contar con información útil para añadirle valor a lo que puedas sacar del libro de texto.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1064010203215150923?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1064010203215150923/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1064010203215150923' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1064010203215150923'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1064010203215150923'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/lecturas-de-interes.html' title='Lecturas de interés'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-486425212011508835</id><published>2010-04-21T19:04:00.003+02:00</published><updated>2010-04-21T19:12:26.459+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutació'/><title type='text'>anemia falciforme</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;span lang=""&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;¿Qué es la anemia falciforme?&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;La anemia se trata de una mutación germinal(se transmite a la descendencia) y génica (afecta a los genes) que consiste en la alteración de un determinado gen de manera que éste genere un aumento en la síntesis de la hemoglobina S.&lt;br /&gt;Y ustedes se preguntarán ¿qué es la hemoglobina S? pues este tipo de hemoglobina se trata de variante de la hemoglobina "normal".&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;La estructura de la hemoglobina esta formada por 4 subunidades, 2 cadenas alfa y 2 cadenas beta del tipo globinas, el gen para la beta globina esta localizado sobre el cromosoma 11, y tiene 475 variantes alélicos. Entre dihos variantes, hay uno denominado hemoglobina falciforme o hemoglobina S, responsable de la formación de los glóbulos rojos falciformes que causan la enfermedad de la que estoy hablando. La hemoglobina S se debe a un cambio en el codón GAC normal, que pasa a GTG y da como resultado la sustitución del aminoácido ácido glutámico por valina, en la posición 6 de la cadena beta, resultando una hemoglobina anormal.&lt;/p&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 221px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5462639105753618914" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/S88xUwqaGeI/AAAAAAAAAAc/mM7KZiA4rc0/s320/diferenciaHbA%2520y%2520HbS.gif" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Estos glóbulos anómalos son como una especie de media luna a diferencia de los glóbulos de una hemoglobina normal que son redondos. La hemoglobina es una proteína encargarda de almacenar los glóbulos rojos y transportar el oxígeno por la sangre. El hecho de que los glóbulos adopten esa forma de media luna viene dado a que las moléculas de hemoglobina S &lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;tienden a amontonarse, convirtiendo los glóbulos rojos en unas células pegajosas, rígidas y más frágiles haciéndoles adoptar dicha forma. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Este tipo de glóbulo rojo anómalo tiene una vida media muy corta, entre 10-20 días en lugar de los 120 días normales.los hematíes en forma de hoz tienen una vida media muy corta, sólo permanecen de 10-20 días, en lugar de los 120 días de los normales. En contrapartida, estos sujetos deben producir más cantidad de glóbulos rojos, y a una velocidad mayor que en condiciones normales, provocando la liberación de hematíes al torrente sanguíneo en una forma inmadura. Cuando el organismo no puede mantener este ritmo de síntesis de glóbulos rojos, los sujetos pueden desarrollar una gran anemia. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;　&lt;/p&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Complicaciones de la anemia falciforme&lt;/p&gt;&lt;/b&gt;&lt;p&gt;Una de las complicaciones más frecuentes es la que se conoce como 'crisis dolorosas de la anemia falciforme' que consiste en un dolor óseo en todo el cuerpo, particularmente en los huesos largos. Aunque puede aparecer de forma idiopática (por una razón desconocida), un episodio de este tipo puede ocasionarse por disminuciones de oxígeno, infecciones, deshidrataciones, cambios de altitud, y temperaturas extremas. No está claro cuáles son las causas de dichas crisis, pero parece ser que algunas de las células con una forma de hoz menos pronunciada se fijan a los vasos sanguíneos, bloqueando (vaso-oclusión) pequeñas venas lejanas del cuerpo.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Las tres complicaciones más temidas de la anemia falciforme son el accidente vascular cerebral (interrupción del suministro de sangre a cualquier parte del cerebro), el síndrome torácico agudo (infarto pulmonar) y las infecciones.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Otras complicaciones de la anemia falciforme son los cálculos biliares, la necrosis ósea, la patología renal, un aumento del riesgo de infección, las úlceras en las piernas, la retinopatía (patología de la retina en el ojo), y el priapismo (erección sostenida). Los niños son especialmentes susceptibles a la inflamación de los dedos de las manos (dactilitis) e hinchazón del bazo. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Este es un video para que lo entendais mas o menos con una breve imagen, esta explicado en inglés, no pude encontrar vídeos en español, pero creo que viendo la imagen se entiende mas o menos como va.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=9UpwV1tdxcs"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size:100%;color:#0000ff;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;color:#0000ff;"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=9UpwV1tdxcs&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span lang="ES-MODERN"&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;　&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;　&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=""&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;　&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;　&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-486425212011508835?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/486425212011508835/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=486425212011508835' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/486425212011508835'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/486425212011508835'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/anemia-falciforme.html' title='anemia falciforme'/><author><name>Daniela</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17057182667324055191</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/S88xUwqaGeI/AAAAAAAAAAc/mM7KZiA4rc0/s72-c/diferenciaHbA%2520y%2520HbS.gif' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2806054370161025615</id><published>2010-04-18T19:50:00.004+02:00</published><updated>2010-04-18T20:01:24.503+02:00</updated><title type='text'>L'origen de les brànquies</title><content type='html'>L’evolució, com estem estudiant amb el llibre de Fernando González, no es pot predir, diversos científics han anat durant tota la història rere l’origen de les espècies i de com va sorgir la vida. Ara sembla que poc a poc comencen a aparèixer els primers rajos de llum, sobre algunes investigacions que tracten de saber com era la vida fa milions d’anys.&lt;br /&gt;I és que no es gens fàcil, sempre s’ha pensat que les &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Br%C3%A0nquia"&gt;brànquies&lt;/a&gt; van sorgir sobre els avantpassats dels peixos per a que pogueren respirar, però aquesta creença ha sigut descartada fa un parell de mesos. &lt;span style="color:#ff0000;"&gt;Les brànquies no sorgiren per una necessitat d’intercanvi de gasos, sinó per un problema &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%93smosis"&gt;osmòtic.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461537366854077330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 391px; CURSOR: hand; HEIGHT: 277px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S8tHTHbcC5I/AAAAAAAAACY/49sEDHJVaZU/s400/abertubranqu.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Estava acceptada la teoria basada en que les brànquies sempre han servit per ajudar als peixos a respirar, i que més tard a mesura que ells evolucionaven cap a éssers més actius i depredadors aquestes estructures també creixien.&lt;br /&gt;La nova teoria afirma que les diferències químiques entre els corrents marins i la quantitat tan dispar de salinitat que es trobava en els oceans primitius, feia necessària una regulació química molt intensiva per a aquells organismes que habitaven a l’aigua. Per tant van haver de desenvolupar un sistema de clevills que permetia l’intercanvi d’ions entre l’interior i l’exterior de l’organisme, les brànquies. Les més primitives tenien aquesta funció i bescanviaven ions de sodi i de potassi. Més tard, la composició dels oceans va canviar, i amb ells la funció de les brànquies que ja no necessitaven intercanviar substàncies químiques, així que diguem-ne que foren “reutilitzades” per a aconseguir oxigen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Peter Rombough, de &lt;a href="http://www.brandonu.ca/home/"&gt;Brandon University &lt;/a&gt;en Canadà i els seus col·laboradors, defensors d’aquesta idea, realitzaren un experiment per a aportar proves d’aquesta hipòtesi.&lt;br /&gt;Com no es pot suprimir un gen, sols es pot minimitzar la seua funció, si originàriament les brànquies intercanviaven ions, encara avui dia aquesta funció seguiria activa o latent. Van inserir en una peixera amb dos compartiments unes &lt;a href="http://ichn.iec.cat/Bages/aquatic/Imatges%20grans/22.htm"&gt;truites arc iris&lt;/a&gt;, en un ficaren el cap, i en l’altre la cua, i mesuraren els nivells d’ions de sodi i potassi de l’aigua. Quinze dies després, en una nova lectura, van observar que les brànquies intercanviaven més ions que la resta del cos, 10 dies més tard, canviaren els nivells d’oxigen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per tant pogueren concloure que efectivament, les brànquies sorgiren com a un conducte d’intercanvi químic i no per a poder captar l’oxigen a l’aigua, un cop més ens torna a sorprendre l’evolució.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2806054370161025615?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2806054370161025615/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2806054370161025615' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2806054370161025615'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2806054370161025615'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/lorigen-de-les-branquies.html' title='L&apos;origen de les brànquies'/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S8tHTHbcC5I/AAAAAAAAACY/49sEDHJVaZU/s72-c/abertubranqu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1215666051757510150</id><published>2010-04-11T21:28:00.007+02:00</published><updated>2010-04-11T22:12:28.578+02:00</updated><title type='text'>El tabaco y las mutaciones</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/S8IsonmlqRI/AAAAAAAAADA/qsQf0Q2pghg/s1600/Tabaquismo-Fumadores_3870.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/S8IsonmlqRI/AAAAAAAAADA/qsQf0Q2pghg/s400/Tabaquismo-Fumadores_3870.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458974774663686418" /&gt;&lt;/a&gt; Las huellas del tabaco y de la luz ultravioleta, en forma de miles de mutaciones, se han encontrado claramente en los primeros genomas completos del cáncer de pulmón y del cáncer de piel, respectivamente, que se acaban de presentar. El número de mutaciones encontradas en el cáncer de pulmón indica que el fumador adquiere una mutación cada 15 cigarrillos fumados, aproximadamente. &lt;br /&gt;Todos los cánceres están causados por mutaciones en el ADN de las células que se vuelven cancerosas, mutaciones que se van adquiriendo a lo largo de la vida. Los estudios, que publica la revista Nature, revelan por primera vez prácticamente todas las mutaciones correspondientes a cada uno de los dos cánceres estudiados, así como los esfuerzos del organismo para reparar las mutaciones y evitar la progresión hacia el cáncer sintomático. Para ello se han utilizado técnicas de secuenciación masivamente paralelas y se han comparado los genomas de tejidos cancerosos con los de tejidos sanos. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el genoma del cáncer de pulmón estudiado, correspondiente a una célula de la metástasis en la médula ósea de un varón de 55 años, se han hallado más de 22.000 mutaciones, mientras que en el del melanoma maligno, procedente de un varón de 43 años, el número de mutaciones es de más de 33.000. &lt;br /&gt;"Para el cáncer de pulmón, es el humo del cigarrillo y para el melanoma maligno es la exposición a la luz del sol. Con las secuencias genómicas obtenidas hemos podido explorar profundamente el pasado de cada tumor, y descubrir con claridad las huellas de estos mutágenos ambientales, que se depositaron años antes de que el tumor fuera visible", explica Mike Stratton.&lt;br /&gt;La acumulación de mutaciones no da lugar automáticamente a un cáncer, y todavía falta saber cuáles son las decisivas. "En la muestra del melanoma podemos ver una gran firma de la luz del sol", dice Andy Futreal. "Sin embargo, en ambas muestras como hemos producido catálogos practicamente completos, podemos ver otros procesos más misteriosos que actúan sobre el ADN. En algún sitio entre las mutaciones que hemos encontrado están las que hacen que las células se conviertan en cancerosas. Hallarlas será nuestro desafío para los próximos años". &lt;br /&gt;"El conocimiento que extraigamos en los próximos años tendrá efecto sobre los tratamientos y cuando identifiquemos todos los genes del cáncer podremos desarrollar nuevos medicamentos que tengan como diana los genes mutados y saber qué pacientes se beneficiarán de estos nuevos tratamientos".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1215666051757510150?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1215666051757510150/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1215666051757510150' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1215666051757510150'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1215666051757510150'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/el-tabaco-y-las-mutaciones.html' title='El tabaco y las mutaciones'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/S8IsonmlqRI/AAAAAAAAADA/qsQf0Q2pghg/s72-c/Tabaquismo-Fumadores_3870.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7366993025039064589</id><published>2010-04-10T13:14:00.006+02:00</published><updated>2010-04-10T14:05:32.989+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dna'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genética'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>La obesidad tiene causa genética</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Gracias al avance que ha experimentado la investigación genética en los últimos años podemos aventurarnos a adelantar algo que antes podría parecer impensable: incluso la &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad"&gt;obesidad&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; podría tener una explicación genética; es decir, podrían existir personas más predispuestas a parecer obesidad que otras.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Al menos esto es lo que creen expertos del &lt;em&gt;''Colegio Imperial de Londres''&lt;/em&gt; en Reino Unido, cuyo estudio ha sido publicado en la prestigiosa revista &lt;em&gt;''&lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nature"&gt;Nature&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;''. &lt;/em&gt;Estos, han realizado un experimento exhaustivo con personas que padecen lo que se conoce como &lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad_mÃ³rbida"&gt;''obesidad mórbida''&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad_mÃ³rbida"&gt;,&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; y los resultados son, cuanto menos, interesantes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458475033143410210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 289px; CURSOR: hand; HEIGHT: 262px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S8BmH1XZ_iI/AAAAAAAAADg/jqu8_flANzA/s200/morbida.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Resulta que una pequeña pero significativa proporción (7 de cada 1000) de estos enfermos carecen de una sección de su &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.monografias.com/trabajos12/desox/desox.shtml"&gt;ADN&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; de unos 30 genes, cuya función biológica no está todavía determinada. Puede parecer que es una proporción muy pequeña de gente como para ser un resultado significativo, pero lo que realmente importa es el otro resultado: el de las personas que no tienen dicha modificación genética. Resulta que de las 16000 personas ''sanas'' examinadas, ninguna de ellas posee dicha modificación, lo que nos lleva a la conclusión evidente de que dicha eliminación de ADN es algo característico de las personas con obesidad mórbida.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458475031545739346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 394px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S8BmHvafeFI/AAAAAAAAADY/j6mZQ5cQxbk/s200/adn.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pero, ¿por qué no de todas? Y lo que, a mi juicio, es más importante aún: ¿cuál es la función biológica real de dichos genes? Estas son las dos preguntas en las que trabajan en la actualidad los expertos, aventurando incluso que dicha eliminación de material genético podría ser también síntoma de otros transtornos como el &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Autismo"&gt;autismo&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;, la &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.psicologia-online.com/colaboradores/esther/esquizofrenia1/index.shtml"&gt;esquizofrenia&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;, el &lt;em&gt;desarrollo retrasado&lt;/em&gt; o la &lt;em&gt;diabetes tipo 2&lt;/em&gt;, ya que han postulado que dichos genes también podrían condicionar estas dolencias.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458475012875594882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 433px; CURSOR: hand; HEIGHT: 194px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S8BmGp3LrII/AAAAAAAAADQ/v-iCCqeWfA4/s200/adn-y-gen.bmp" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Así pues, parece ser realmente necesario descubrir la función de estos genes, que nos podría dar respuestas firmes sobre el origen de estas patologías tan comunes y ayudarnos a su erradicación.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;*La información necesaria para la publicación de esta entrada se encuentra íntegra en el siguiente &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-02-2010/abc/Sociedad/la-obesidad-morbida-puede-tener-un-origen-genetico_1133524339878.html"&gt;link&lt;/a&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7366993025039064589?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7366993025039064589/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7366993025039064589' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7366993025039064589'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7366993025039064589'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/la-obesidad-tiene-causa-genetica.html' title='La obesidad tiene causa genética'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S8BmH1XZ_iI/AAAAAAAAADg/jqu8_flANzA/s72-c/morbida.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-206156373555710500</id><published>2010-04-09T23:24:00.007+02:00</published><updated>2010-04-10T01:31:04.971+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='proteines'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='càncer'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bioquimica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>Proteína: auténtica culpable de la proliferación del cáncer</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;El post que voy a publicar requiere de información de temas anteriores, concretamente del tema de las &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/ProteÃ&amp;shy;na"&gt;proteínas&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;, para su completo entendimiento. No obstante, como relaciona éste con el tema del ADN, que estudiamos en la actualidad, y tiene también cierto contenido actual, me ha parecido de relevancia suficiente como para ser publicado aquí. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Así pues, centrémonos ya en el tema a tratar: el &lt;strong&gt;&lt;a href="https://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/El+cáncer/Que+es+el+cancer.htm"&gt;cáncer&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;. El conocimiento básico que todos tenemos sobre él es que su desarrollo (la proliferación de las células cancerosas o &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001310.htm"&gt;tumores&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;) puede ser inhibido mediante diversas técnicas, entre las que destaca la &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Tratamientos/Quimioterapia/"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;quimioterapia&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;Hasta ahora, ésta presentaba como uno de sus problemas fundamentales el hecho de que las células malignas se ''&lt;em&gt;defendían''&lt;/em&gt; de alguna manera de los fármacos empleados para destruirlas; es decir, tenían alguna especie de mecanismo para resistir a la medicación dificultando así su destrucción y obligando a los médicos a emplear terapias de quimioterapia más agresivas de forma progresiva, de tal manera que moría un elevado número de células sanas con el tratamiento. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458279957835697218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 412px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7-0s9NuTEI/AAAAAAAAADA/rbqW8z2VmMk/s200/c%25C3%25A1ncer.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pues bien, este hecho podría haber llegado a su fin, o al menos podría ser inhibido considerablemente, gracias al descubrimiento que acaban de realizar expertos del &lt;em&gt;''Cancer Research UK''&lt;/em&gt;, una organización no gubernamental dedicada a la investigación de esta enfermedad. Básicamente, éste se basa en el descubrimiento de este &lt;em&gt;''mecanismo autoinmune'' &lt;/em&gt;de las células dañadas, que no es otro que una proteína: la &lt;strong&gt;FANCL. &lt;/strong&gt;A saber, la función de ésta, recién descubierta, sería la de ayudar a las células malignas a reparar el daño que sufre su ADN a consecuencia del tratamiento del enfermo con quimioterapia, recomponiendo dicho material genético tras cada tratamiento.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458279961765464578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 389px; CURSOR: hand; HEIGHT: 180px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7-0tL2pygI/AAAAAAAAADI/xt6QtRRIwRg/s200/proteinaG_big.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Y ahora la pregunta evidente: ¿cómo podemos detener a la FANCL, y así mejorar notoriamente el efecto de la quimioterapia sobre las células cancerosas? Aunque aún no se ha investigado y se ha de realizar un elevado número de pruebas, los expertos han aventurado dos maneras de hacerlo: desnaturalizando a dicha proteína mediante la modificación de su &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.biorom.uma.es/contenido/av_biomo/Mat4.html"&gt;estructura nativa&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; (como ya estudiamos) o inhibiendo su acción de otra manera (administrando una proteína de efectos adversos, por ejemplo). La primera opción tiene una desventaje más que evidente, y es que la modificación de parámetros (pH, temperatura, salinidad...) para desnaturalizarla podría conllevar también la pérdida de función de otras proteínas similares a ésta, de tal manera que se está trabajando fundamentalmente en la segunda alternativa. Pero lo que podría significar en un futuro no muy lejano hace que todos compartamos ese pequeño atisbo de esperanza que circula entre los expertos, pues por fin podríamos dar un paso realmente importante en la batalla contra el cáncer, que tantas vidas ha segado ya.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458279949321914786" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 369px; CURSOR: hand; HEIGHT: 207px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7-0sdf4SaI/AAAAAAAAAC4/HmDMcMwKi-0/s200/1181228117_extras_albumes_0.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;*El artículo en el que me basé para la entrada está en el siguiente &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.abc.es/hemeroteca/historico-14-02-2010/abc/Sociedad/descubren-el-arma-secreta-de-las-celulas-cancerigenas-contra-la-quimioterapia_1133770927445.html"&gt;link&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-206156373555710500?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/206156373555710500/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=206156373555710500' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/206156373555710500'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/206156373555710500'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/proteina-autentica-culpable-de-la.html' title='Proteína: auténtica culpable de la proliferación del cáncer'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7-0s9NuTEI/AAAAAAAAADA/rbqW8z2VmMk/s72-c/c%25C3%25A1ncer.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1856171132084273034</id><published>2010-04-09T00:13:00.005+02:00</published><updated>2010-04-08T21:53:46.522+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='telomer'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='caràcter monogénic'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='fenotip'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>Alargando nuestros telómeros, ¿alargaríamos nuestra vida?</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Envejecer es algo que a todos nos aterra. Desde que tenemos consciencia de nuestra existencia hasta el preciso instante anterior a nuestra muerte, sentimos la presencia de la muerte, la repudiamos, y nos aferramos desesperadamente a nuestra vida como el bien más preciado. ¿Quién no ha dicho alguna vez aquello de &lt;em&gt;''el tiempo es oro''? &lt;/em&gt;Pues bien, gracias a nuestros conocimientos genéticos actuales podríamos afirmar que existe predisposición genética al envejecimiento; es decir, que hay personas que están genéticamente predispuestas a envejecer antes o de una forma más violenta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457853480351521474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 191px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74w0sx7WsI/AAAAAAAAACo/y-iGAnmIzlc/s200/Retrato%2520de%2520viejo%2520con%2520chullo%2520horizontal.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;¿Cómo explicar esto? Científicos de la Universidad de Leicester y el King´s College de Londres, en colaboración con la Universidad de Groningen (Holanda), han encontrado por primera vez una &lt;em&gt;variante genética&lt;/em&gt; que afecta al envejecimiento. Y ésta es una variante monogénica basada en el gen &lt;em&gt;TERC&lt;/em&gt;, la naturaleza del cual puede provocar un envejecimiento prematuro, mediante el &lt;em&gt;acortamiento de los &lt;u&gt;&lt;span style="color:#0000ff;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/TelÃ³mero"&gt;telómeros&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;Y es que la longitud de dichos telómeros es uno de los mejores marcadores de la edad de un individuo, pues se acortan a medida que se producen sucesivas &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/mitosis/mitosis.htm"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;mitosis&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;. De esta manera, unos telómeros cortos indicarían una edad avanzada, debido al gran número de mitosis que se han completado ya. Y resulta que dicha longitud no sólo está determinada por el envejecimiento ''natural'', sino que también el TERC estimula el envejecimiento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457853482134599874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 351px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74w0zbC-MI/AAAAAAAAACw/8QQh0NCgHxQ/s200/Telomere.png" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;Llegados a este punto, la pregunta resulta más que evidente: ¿Podríamos realizar el proceso contrario? Dicho de otra manera, ¿podríamos modificar dicho gen para inhibir el acortamiento de los telómeros aumentado así el número de años que estamos destinados a vivir?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457853473094906610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 380px; CURSOR: hand; HEIGHT: 270px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74w0Rv0MvI/AAAAAAAAACg/f4uADxpmduk/s200/DNAatomos.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;Parece ser que no, por una sencilla razón: el gen TERC no sólo está relacionado con la longitud de los telómeros. Como ya sabemos, un gen puede tener diversas manifestaciones fenotípicas, de tal manera que modificarlo provocaría también una modificación de nuestro &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fenotipo"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;fenotipo&lt;/strong&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;que se traduciría, casi con total probabilidad, en nuestra muerte. Dicho de otra manera, tratar de alargar nuestra vida provocaría que ésta acabara antes de lo previsto. Así pues, parecemos condenados a conformarnos con lo que tenemos. Al menos, no con el gen TERC.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;*Se puede ver el artículo completo en el que se basa esta entrada en el siguiente &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.abc.es/hemeroteca/historico-08-02-2010/abc/Sociedad/primeras-variantes-geneticas-relacionadas-con-el-envejecimiento_1133612888461.html"&gt;link&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1856171132084273034?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1856171132084273034/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1856171132084273034' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1856171132084273034'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1856171132084273034'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/alargando-nuestros-telomeros.html' title='Alargando nuestros telómeros, ¿alargaríamos nuestra vida?'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74w0sx7WsI/AAAAAAAAACo/y-iGAnmIzlc/s72-c/Retrato%2520de%2520viejo%2520con%2520chullo%2520horizontal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6316721688049427331</id><published>2010-04-08T19:30:00.009+02:00</published><updated>2010-04-08T20:12:24.826+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genética'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='diabetes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>La cura de la diabetes</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;La &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Diabetes_mellitus"&gt;&lt;strong&gt;diabetes mellitus&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;es probablemente una de las enfermedades más extendidas entre la población y prolifera día tras día. Frecuentemente escuchamos que tal persona es &lt;em&gt;diabética, &lt;/em&gt;o que tal otra tiene que tomar &lt;em&gt;insulina&lt;/em&gt; dos veces al día para llevar una vida normal, pero; ¿cuál es el problema real?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457828825518265090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 258px; CURSOR: hand; HEIGHT: 199px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74aZmXnUwI/AAAAAAAAACA/A6Zh0p-7U3Y/s200/1Diabetes21.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;Básicamente, tenemos que quedarnos con dos conceptos: &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.monografias.com/trabajos14/insulina/insulina.shtml"&gt;insulina&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; y &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Glucag%C3%B3n"&gt;glucagón&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;. Ambas son hormonas producidas por el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/PÃ¡ncreas"&gt;&lt;strong&gt;páncreas&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt; en los &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Islotes_de_Langerhans"&gt;islotes de Langerhans o islotes pancreáticos&lt;/a&gt; &lt;/strong&gt;con funciones antagónicas; mientras que la insulina reduce el nivel de glucosa en sangre favoreciendo su absorción por parte de las células, el glucagón estimula el nivel de glucosa en sangre a partir del glucógeno almacenado en el hígado. La otra diferencia fundamental es que la insulina es generada por las &lt;em&gt;células beta &lt;/em&gt;de dichos islotes (aproximadamente un 80% de su volumen) y el glucagón se produce a partir de las &lt;em&gt;células alfa&lt;/em&gt; de los islotes (éstas ocupan un 10% aproximado del volumen total del islote). De esta manera, la diabetes mellitus se basa en una deficiencia en la producción de insulina por parte de las células beta, aumentando el nivel de glucosa en sangre y produciendo consecuencias muy diversas y nefastas.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457829749735021650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 337px; CURSOR: hand; HEIGHT: 192px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74bPZWD3FI/AAAAAAAAACY/vxR0IMIGOGU/s200/150076604pancreas.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;Aclarados ya los conceptos fundamentales, vayamos al problema. Resulta que varios investigadores del Hospital Regional Carlos Haya de Málaga han descubierto que pacientes con una enfermedad conocida como &lt;em&gt;hipoglucemia monogénica&lt;/em&gt; (exceso de insulina--&gt; poca azúcar en sangre) a los que se les extirpa gran parte del páncreas para inhibir la producción de insulina son capaces de generar por si mismos &lt;em&gt;islotes de Langerhans &lt;/em&gt;por proliferación de los ya existentes gracias a una mutación en el gen que regula la &lt;a href="http://www.lookfordiagnosis.com/mesh_info.php?term=glucoquinasa&amp;amp;lang=2"&gt;&lt;strong&gt;glucoquinasa&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;, enzima que cataliza la producción de insulina, de tal manera que dicha mutación estimula la producción de insulina. Así pues, si mediante terapia génica consiguiéramos introducir dicho gen en el genotipo de pacientes con diabetes mellitus, éstos podrían autogenerar &lt;em&gt;islotes de Langerhans&lt;/em&gt; para producir más insulina y curar así su enfermedad de forma cómoda y en una etapa prenatal.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457828836462525602" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 407px; CURSOR: hand; HEIGHT: 174px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74aaPI7fKI/AAAAAAAAACI/If-Gr8pL65I/s200/250px-Langerhanssche_Insel.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;Este descubrimiento, pues, puede significar un gran avance en la lucha contra la diabetes y va a ser estudiado para producir diversos tratamientos en un periodo de tiempo no muy lejano.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;*Podemos ver el artículo completo en el que me basé para este post en el siguiente &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.20minutos.es/noticia/671995/0/"&gt;link&lt;/a&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6316721688049427331?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6316721688049427331/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6316721688049427331' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6316721688049427331'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6316721688049427331'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/la-cura-de-la-diabetes.html' title='La cura de la diabetes'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S74aZmXnUwI/AAAAAAAAACA/A6Zh0p-7U3Y/s72-c/1Diabetes21.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-201003547628344246</id><published>2010-04-08T13:04:00.008+02:00</published><updated>2010-04-08T15:24:37.057+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genotip'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genética'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>Los genes como culpables de los fallos en los transplantes</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Hasta ahora, se ha dado poca relevancia al papel que puede jugar la genética en asuntos referentes al fallo de transplantes, dando más importancia a la aparición de factores ambientales en el desarrollo fenotípico que a la constitución del &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Genotipo"&gt;genotipo&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;. Pero eso podría comenzar a cambiar gracias a un experimento del Hospital Universitario de Birmingham en Reino Unido.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Esta asociación ha llevado a cabo una prueba que cuestiona la implicación de un gen del donante, el CAV1, en el fallo de los transplantes renales, que suelen venir provocados por la enfermedad conocida como &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fibrosis"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;fibrosis&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;y los resultados obtenidos son realmente significativos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457755488169974882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 152px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S73XszdPXGI/AAAAAAAAAB4/th7zYbzegXQ/s200/N498_S11_I1.gif" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;El gen en cuestión controla la inhibición del desarrollo del &lt;strong&gt;&lt;a href="http://portalecuador.ec/module-Pagesetter-viewpub-tid-2-pid-131.php"&gt;tejido conectivo fibroso&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;, por lo que una modificación del mismo puede estimular o inhibir el desarrollo de éste y, por tanto, producir alteraciones en el funcionamiento del riñón transplantado. Al parecer, dicho gen se manifiesta en tres genotipos distintos: &lt;em&gt;AA&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;CC&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;AC&lt;/em&gt;, y es con estos tres con los que se ha realizado el experimento, cuyos resultados confirman la hipótesis planteada. En la primera prueba, las tasas de fallo fueron del 38,6% en los donantes de genotipo AA, del 22,3% en los que tenían genotipo CC y del 22,2% en los poseedores de un genotipo AC. Esta proporción se mantuvo posteriormente en un grupo de validación, de manera que los resultados eran concluyentes: los donantes con un genotipo AA para el gen CAV1 tenían más posibilidades de donar riñones que posteriormente fallarían en el receptor, debido a un desarrollo anormal del mismo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457754875020113746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 401px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S73XJHS691I/AAAAAAAAABg/ILAG1MOPXZw/s200/196-hibernoma4.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;Pero no nos quedemos en este caso concreto y ampliemos un poco más nuestro foco. Los propios autores del experimento establecieron que éste se puede generalizar provisionalmente para cualquier tipo de fibrosis; es decir, que ésta podría ser explicada (al menos la que se produce posteriormente a un transplante) gracias a la genética, junto con otros factores que no debemos olvidar (factores ambientales, por ejemplo). Y esto ya es decir, pues la fibrosis es una enfermedad muy extendida en sus muy diversas variantes. Pero es que no sólo es la fibrosis la que está afectada por este gen. Parece ser que otro tipo completamente distinto de enfermedades, como son las &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.who.int/topics/cardiovascular_diseases/es/"&gt;enfermedades cardiovasculares&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; o la &lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Neoplasia"&gt;neoplasia&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;, también son reguladas por el CAV1, por lo que no hay motivo por el que no podamos aventurar que podríamos extender los resultados del experimento a estas dolencias.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:85%;"&gt;De esta manera, el experimento puede ser más importante de lo que parece, extendiendo una rama que hasta ahora sólo habíamos rozado con la punta de los dedos: la genética clásica como motor de explicación de los fallos en los transplantes, y como guía de la búsqueda de soluciones ante los mismos. &lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457754880085780034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 232px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S73XJaKq5kI/AAAAAAAAABo/7WnTHVG7bQM/s200/image594.png" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;*El artículo que me incitó a la publicación de este post se puede ver completo en este &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.europapress.es/salud/noticia-variacion-genetica-donante-provoca-mas-fallos-trasplante-rinon-20100407121827.html"&gt;link&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-201003547628344246?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/201003547628344246/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=201003547628344246' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/201003547628344246'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/201003547628344246'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/los-genes-como-culpables-de-los-fallos.html' title='Los genes como culpables de los fallos en los transplantes'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S73XszdPXGI/AAAAAAAAAB4/th7zYbzegXQ/s72-c/N498_S11_I1.gif' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1338923399930926202</id><published>2010-04-05T21:20:00.010+02:00</published><updated>2010-04-06T00:08:47.184+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='fenotip'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='manipulació génica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genética'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>En defensa de la manipulación génica</title><content type='html'>Hace poco, hemos comenzado a estudiar un tema siempre complicado y que se expone a debate en sus muy diversas aplicaciones: la &lt;strong&gt;genética&lt;/strong&gt;. &lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;No es poco frecuente escuchar opiniones tanto a favor como en contra del avance de la misma; algunas (la mayoría) sin fundamento, otras con él, pero que tienden a venir más desde los sentimientos que desde la razón. Teniendo en cuenta esta perspectiva uno llega a preguntarse, ¿es buena la genética? ¿Debemos permitir su desarrollo?&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y es entonces cuando lees el caso de Carla, y te das cuenta de que sí se debe avanzar en este campo, siempre y cuando no nos excedamos de los límites impuestos por la ética y el sentido común.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;Carla era un bebé que iba a ser engendrado de forma completamente natural, pero a su padre le diagnosticaron poseer el gen de una de las denominadas ''enfermedades raras'', una de ésas que tiene muy poca gente pero que destroza la vida al que la tiene: la&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000707.htm"&gt;&lt;strong&gt;distrofia muscular facio escápulo humeral&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;. Como ya sabemos gracias a la genética clásica, a pesar de no manifestar la enfermedad en su &lt;strong&gt;fenotipo&lt;/strong&gt;, el padre, al ser portador del gen, tenía un 50% de posibilidades de transmitir la enfermedad a su hija si ésta hubiera sido concebida de forma natural. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y es aquí cuando entra en juego la &lt;strong&gt;manipulación génica&lt;/strong&gt;. Tras la estimulación de los ovarios femeninos y mediante inseminación artificial, se produjeron ocho embriones de la pareja. De éstos, sólo dos resultaron libres de la enfermedad gracias al estudio de una técnica denominada &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.reproduccionasistida.org/reproduccion-asistida/fecundacion-in-vitro/embarazada/diagnostico-genetico-preimplantacional-dgp/"&gt;diagnóstico genético preimplantacional&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; (&lt;em&gt;más información sobre dicha técnica en este otro &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Diagn%C3%B3stico_gen%C3%A9tico_preimplantacional"&gt;link&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;) , y fueron éstos los que fueron implantados a la madre para acabar engendrando a Carla. De esta manera, una manipulación sencilla y relativamente barata (10 000 euros) permitió la obtención de una niña sana y libre de una enfermedad que hubiera empeorado notablemente su calidad de vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5456774549246456274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 378px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7pbipM6MdI/AAAAAAAAABI/MmNNVZCyTuQ/s200/Image9.gif" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Llega el momento de preguntarse, ¿acaso no esto algo maravilloso? ¿Acaso no es la genética la mejor arma de la que disponemos en la lucha contra las enfermedades prenatales? Empléemosla pues, y no pongamos trabas a aquello que trata de mejorar nuestra calidad de vida. Es evidente que su uso indebido provocaría graves problemas, pero una aplicación responsable dentro del sentido común humano no hace sino mejorar la vida de cada uno de nosotros.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5456775409493785202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 264px; CURSOR: hand; HEIGHT: 189px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7pcUt32unI/AAAAAAAAABY/nEnlnTLhLm0/s200/fa-fshd_paultopkin.jpg" border="0" /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5456775402610725858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 225px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7pcUUOzk-I/AAAAAAAAABQ/rjainfLV94Q/s200/fa-fshd_back.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;*&lt;em&gt;El artículo que me animó a postear esta entrada se puede ver completo en este &lt;a href="http://www.abc.es/20100325/sociedad-sociedad/cara-supe-habia-valido-20100325.html"&gt;link&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1338923399930926202?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1338923399930926202/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1338923399930926202' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1338923399930926202'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1338923399930926202'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/04/hace-poco-hemos-comenzado-estudiar-un.html' title='En defensa de la manipulación génica'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/S7pbipM6MdI/AAAAAAAAABI/MmNNVZCyTuQ/s72-c/Image9.gif' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7302153579434882591</id><published>2010-03-28T23:26:00.002+02:00</published><updated>2010-03-28T23:38:23.454+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen CCR5'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutacion'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hepatitis C'/><title type='text'>Una mutación genetica protege frente al VIH pero aumenta el riesgo de contraer Hepatitis C</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.topnews.in/health/files/hepatitis-c-liver.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 301px; height: 300px;" src="http://www.topnews.in/health/files/hepatitis-c-liver.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;Se sabe desde hace un tiempo que una mutación en el gen del receptor CCR5 protege a los individuos que la presentan frente la infección por el virus del sida. Sin embargo, tal mutación, según datos presentados en la VIII Conferencia sobre Retrovirus y Enfermedades Oportunistas, que se celebra en Chicago, hace a sus portadores más susceptibles a la hepatitis C.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las personas con dos copias mutadas del gen del CCR5 tienen muchas menos probabilidades de resultar infectados por el VIH. Los que tienen una sola copia mutada pueden resultar infectados pero su progresión a sida es más lenta que en los pacientes sin esta mutación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sin embargo, investigadores alemanes presentaron un estudio realizado con 130 pacientes infectados por el virus C de la hepatitis, 102 por el VIH y 130 por otros virus, concluyendo que la mutación está presente en una alto porcentaje de los infectados por el virus C de la hepatitis, en una proporción entre 5 y 7 veces superior a la esperada en la población general.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7302153579434882591?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7302153579434882591/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7302153579434882591' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7302153579434882591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7302153579434882591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/una-mutacion-genetica-protege-frente-al.html' title='Una mutación genetica protege frente al VIH pero aumenta el riesgo de contraer Hepatitis C'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2639408424387590559</id><published>2010-03-08T21:56:00.002+01:00</published><updated>2010-03-08T22:08:12.050+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='laboratori'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cel·lula'/><title type='text'>La sordera ja no és problema</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5VmJi7drsI/AAAAAAAAACI/9_4YuT9dI6I/s1600-h/orejas%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5446371638555553474" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 303px; CURSOR: hand; HEIGHT: 181px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5VmJi7drsI/AAAAAAAAACI/9_4YuT9dI6I/s320/orejas%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;La sordera es podria curar. Almenys açò és el que ha afirmat l’equip de La &lt;a href="http://www.shef.ac.uk/"&gt;Universitat de Sheffield &lt;/a&gt;(Anglaterra) . Segons pareix han trobat la manera de recrear les cèl·lules de les vellositats, conegudes com &lt;a href="http://www.mediatools.cl/tesis_oido/interno1.html"&gt;ciliades&lt;/a&gt;, que arrepleguen les ones de so a l’oït intern per trasladar-les a cervell. Aquesta tècnica suposaria la cura de la sordera hereditària. &lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5VnFtlqJ9I/AAAAAAAAACQ/gUCqyokGxlM/s1600-h/img%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5446372672209037266" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 225px; CURSOR: hand; HEIGHT: 160px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5VnFtlqJ9I/AAAAAAAAACQ/gUCqyokGxlM/s320/img%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Per fer possible aquest descobriment, el doctor &lt;a href="http://www.shef.ac.uk/bms/research/rivolta"&gt;Marcello Rivolta&lt;/a&gt; ha explicat que agafaren cèl·lules de l’embrió,les identificaren i les aïllaren, ja que aquest tipus de cèl·lules solament es produeixen durant les etapes de desemvolupament. Els resultats d’aquest esperiments han sigut favorables, per això ara comprobaràn si les cèl·lules aconsegueixen recuperar l’audició. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;La pèrdua d’oïda per aquestes cèl·lules és un mal irreversible, però amb el descobriment de les cèl·lules mare es pot reconstruir l’audició i, no solament això, sino també qualsevol neurona: “ el que hem aconseguit és contar amb un sistema en el laboratori que farà possible generar ciliades i neurones humanes”, afirma el Dr. Rivolta. Aquest científic té l’esperança de poder trobar solució a qualsevol tipus de sordera amb l’ajuda de &lt;a href="http://www.sevibe.es/portal/ca/que-es-una-cel-lula-mare.htm"&gt;cèl·lules mare &lt;/a&gt;, ja que els problemes d’audició afecten a més d’un 10 % de la població.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2639408424387590559?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2639408424387590559/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2639408424387590559' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2639408424387590559'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2639408424387590559'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/la-sordera-es-podria-curar.html' title='La sordera ja no és problema'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5VmJi7drsI/AAAAAAAAACI/9_4YuT9dI6I/s72-c/orejas%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7765952201551052214</id><published>2010-03-08T20:55:00.005+01:00</published><updated>2010-03-08T21:57:19.922+01:00</updated><title type='text'>El cervell entén de música</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Se sap que el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell"&gt;cervell&lt;/a&gt; humà és un òrgan plàstic que es modela amb els estímuls culturals que rep des de la infància, i que és verídic l'anomenat "efecte Mozart", que fa que els bebés que escolten música d'aquest compositor en el ventre de la mare a partir de la setmana 23-24 de gestació ploren menys, dormen més, guanyen millor pes i tinguen millor &lt;a href="http://www.mailxmail.com/curso-estimulacion-desarrollo-atencion-memoria/plasticidad-cerebral"&gt;plasticitat cerebral &lt;/a&gt;després de nàixer. No obstant això, es desconeixia que l'impacte de la música en les persones que habitualment l'exerceixen, no només fa que la seua estructura cerebral siga diferent a la de la resta, sinó que també ho siguen els seus mecanismes emocionals. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5446359782129749234" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 207px; CURSOR: hand; HEIGHT: 220px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S5VbXaTRTPI/AAAAAAAAACQ/lxWrbSWGmro/s400/761_cerebro-musica.jpg" border="0" /&gt;U&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;na investigació desenvolupada per un equip de científics espanyols de &lt;a href="http://www.crccorp.es/"&gt;CRC&lt;/a&gt; (Corporació Sanitària), va analitzar els canvis en l'anatomia del cervell i les connexions entre les neurones que tenien lloc al cervell d'una violinista i al d'una persona que no sabia res de solfeig.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Amb açò es volia demostrar que el grau d'emotivitat i percepció que transmet una peça depén directament de si l'oïent és músic o no ho és.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;En l'experiment van seleccionar "&lt;em&gt;la sinfonia Des del Nou Món"&lt;/em&gt; de Dvorák, i va ser reproduida en dues ocasions, al davant d'una violinista que coneixia l'obra, i amb una altra que no l'havia escoltada mai.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Mitjançant una tècnica de resonància magnètica a temps real es van fer evidents els resultats. En la persona sense experiència musical es va activar la zona cerebral relacionada amb la percepció auditiva mentre escoltava la peça; però, en la violinista, a més s'encengueren de forma espectacular les regions relacionades amb les emocions, la melodia i el cant. És a dir, cadascú escoltava una melodia de forma diferent i d'acord amb les seues capacitats cerebrals i entrenament. La violinista escoltava la peça, la cantava interiorment i la reproduïa mentalment amb els seus dits, una sensació molt més completa i emotiva que la que percivia l'altre oïent.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Els músics presenta un elevat nombre de &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=b1X0Fci8sjE"&gt;connexions neuronals&lt;/a&gt; en l'escorça motora, relacionada amb el moviment de les mans i dits, o l'escorça auditiva, capacitats com agilitat mental, lògica psicomotricitat entre altres es desenvolupen d’una forma sorprenent en algú que es relaciona amb la música.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7765952201551052214?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7765952201551052214/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7765952201551052214' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7765952201551052214'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7765952201551052214'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/el-cervell-enten-de-musica.html' title='El cervell entén de música'/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S5VbXaTRTPI/AAAAAAAAACQ/lxWrbSWGmro/s72-c/761_cerebro-musica.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7715318934300193287</id><published>2010-03-07T16:18:00.003+01:00</published><updated>2010-03-07T16:51:30.294+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Frío extremo para el cáncer de pecho</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5PLIFe2k_I/AAAAAAAAAEk/oUbQg5EBA8c/s1600-h/cancerde-mama.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 170px; FLOAT: right; HEIGHT: 145px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445919714192036850" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5PLIFe2k_I/AAAAAAAAAEk/oUbQg5EBA8c/s320/cancerde-mama.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; Un nuevo estudio de la Universidad de Michigan afirma que el frío extremo puede ser el mejor tratamiento contra el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1ncer_de_mama"&gt;cáncer de mama&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este estudio revela que, mediante una técnica conocida como &lt;a href="http://www.cancer.gov/diccionario/?CdrID=518326"&gt;crioablación&lt;/a&gt;, se consigue una mayor supervivencia y, por otra parte, se activa la respuesta del sistema inmune contra las células anormales que viajan por el organismo, por lo que resulta muy efectivo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Actualmente, el estudio se ha realizado con ratones, siendo todo un éxito y se está comenzando a probar los efectos de la congelación ultrarrápida en humanos, para comprobar su efectividad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Os dejo un vídeo mostrando el proceso, en este caso en el cáncer de próstata:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/UOyr6sCSNCw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/UOyr6sCSNCw&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La noticia completa:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.20minutos.es/noticia/645199/0/cancer/pecho/crioablacion/"&gt;20 minutos.es&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.nydailynews.com/lifestyle/health/2010/03/04/2010-03-04_freezing_malignant_breast_tumors_helps_stop_the_spread_of_cancer_in_mice_study.html"&gt;NYdailynews&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7715318934300193287?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7715318934300193287/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7715318934300193287' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7715318934300193287'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7715318934300193287'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/frio-extremo-para-el-cancer-de-pecho.html' title='Frío extremo para el cáncer de pecho'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5PLIFe2k_I/AAAAAAAAAEk/oUbQg5EBA8c/s72-c/cancerde-mama.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1797561142873370408</id><published>2010-03-07T12:23:00.003+01:00</published><updated>2010-03-07T13:02:39.395+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Microbiologia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biologia humana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Las salmonelas se protegen</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Según un artículo publicado en &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Salmonelas/protegen/biopelicula/elpepusoccie/20100303elpepusoc_6/Tes"&gt;El País&lt;/a&gt;, un estudio publicado en la revista&lt;a href="http://www.pnas.org/content/107/9/4353.full?sid=0fe3ab93-9ffa-4f3f-bd61-8f34f2df8be7"&gt; Proceedings of the National Academy of Sciences&lt;/a&gt; por un grupo mexicano-estadounidense afirma que las bacterias de &lt;em&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Salmonella"&gt;Salmonella&lt;/a&gt; Typhi, &lt;/em&gt;causantes de la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fiebre_tifoidea"&gt;Fiebre tifoidea&lt;/a&gt;, pueden acumularse en los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1lculo_biliar"&gt;cálculos&lt;/a&gt; de las &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ves%C3%ADcula_biliar"&gt;vesículas biliares &lt;/a&gt;sin morir gracias a la formación de una biopelícula.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5OVWF28qmI/AAAAAAAAAEc/K8wx_FbqU0I/s1600-h/200px-SalmonellaNIAID.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; FLOAT: left; HEIGHT: 168px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445860581183367778" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5OVWF28qmI/AAAAAAAAAEc/K8wx_FbqU0I/s320/200px-SalmonellaNIAID.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;El congergarse en pequeñas microcolonias es una estrategia del crecimiento microbiano, ya que se crean conglomerados de bacterias en películas biológicas, lo que les permite multiplicar su capacidad de adaptación y supervivencia.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Las bacterias produen una sustancia, llamada &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Matriz_extracelular"&gt;matriz extracelular&lt;/a&gt;, que mantiene unidas a las microcolonias, separadas por una red de canales, a través de los cuales se distribuyen fluidos y nutrientes a toda la congregación microbiana.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Este hallazgo supone un gran avance, puesto que permite la posibilidad de desarrollar tratamientos que ataquen al polímero de azúcar que permite la formación de las colonias, y supondría una vía más barata que la actual, consistente en la extracción de la vesícula biliar afectada.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1797561142873370408?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1797561142873370408/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1797561142873370408' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1797561142873370408'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1797561142873370408'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/las-salmonelas-se-protegen.html' title='Las salmonelas se protegen'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5OVWF28qmI/AAAAAAAAAEc/K8wx_FbqU0I/s72-c/200px-SalmonellaNIAID.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2715697516854347504</id><published>2010-03-06T17:16:00.005+01:00</published><updated>2010-03-06T18:08:50.822+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prevenció'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Las curvas son saludables.</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5KK8Sw5qHI/AAAAAAAAAEU/88Y2XWCspjI/s1600-h/dove.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 244px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445567667878078578" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5KK8Sw5qHI/AAAAAAAAAEU/88Y2XWCspjI/s320/dove.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; El diario &lt;a href="http://www.publico.es/ciencias/285015/buen/trasero/caderas/anchas/muslos/grandes/saludable"&gt;Público&lt;/a&gt; se ha hecho eco de un reciente estudio publicado en el &lt;a href="http://www.nature.com/ijo/journal/vaop/ncurrent/full/ijo2009286a.html"&gt;International Journal of Obesity&lt;/a&gt;, según el cual, tener caderas, trasero y muslos anchos es saludable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Según el informe, la grasa acumulada en la zona de las caderas, glúteos y muslos es beneficiosa, puesto que contiene un agente anti-inflamatorio que impide que las arterias se obstruyan, al contrario que la grasa acumulada en el abdomen, relacionada con enfermedades cardiovasculares y diabetes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esto es debido a que la quema rápida de grasas libera una gran cantidad de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Citocina"&gt;citocinas&lt;/a&gt;, las cuales han sido relacionadas con enfermedades cardiovasculares, la resistencia a la insulina y la dibetes. Sin embargo, la grasa de la zona de las caderas es mucho más difícil y lenta de eliminar, por lo que en su lugar, al descomponerse libera &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Adiponectina"&gt;adiponectina&lt;/a&gt;, que protege las arterias y mejora el control del azúcar en sangre y la quema de grasa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tener muy poca grasa puede causar problemas metabólicos, como el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sindrome_de_Cushing"&gt;Síndrome de Cushing&lt;/a&gt;, pero no se puede extraer de este estudio que engordar sea beneficioso, sino que la garsa en la zona de las caderas y piernas es menos dañina que la abdominal, pero siempre ha de mantenerse dentro de unos parámetros por debajo de la obesidad.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2715697516854347504?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2715697516854347504/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2715697516854347504' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2715697516854347504'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2715697516854347504'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/las-curvas-son-saludables.html' title='Las curvas son saludables.'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S5KK8Sw5qHI/AAAAAAAAAEU/88Y2XWCspjI/s72-c/dove.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6993019196032673691</id><published>2010-03-06T15:31:00.003+01:00</published><updated>2010-03-06T16:15:23.169+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='glucosa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='metabolisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='catabolisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mitocondries'/><title type='text'>El metabolismo de los glúcidos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Buscando un apoyo gráfico para estudiar la parte relativa al &lt;a href="http://www.biologia.edu.ar/metabolismo/met2.htm"&gt;catabolismo por respiración&lt;/a&gt;(Aquí añado una página muy interesante sobre el tema), en concreto por medio del catabolismo respiratorio de los &lt;a href="http://www.biopsicologia.net/fichas/page_808.html"&gt;glúcidos&lt;/a&gt;, encontré, entre muchos sin traducir, con un contenido incompleto o poco instructivos, un vídeo que explica este proceso, por si puede ser útil a mis compañeros a la hora de preparar el examen.&lt;br /&gt;(Antes del vídeo dejo un &lt;a href="http://www.youtube.com/"&gt;Link&lt;/a&gt; al servidor de vídeos Youtube).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lC9O-ngh3U4&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/lC9O-ngh3U4&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6993019196032673691?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6993019196032673691/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6993019196032673691' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6993019196032673691'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6993019196032673691'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/el-metabolismo-de-los-glucidos.html' title='El metabolismo de los glúcidos'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6003923910476539257</id><published>2010-03-06T13:33:00.006+01:00</published><updated>2010-03-06T14:05:10.289+01:00</updated><title type='text'>TEORÍA ENDOSIMBIÓTICA</title><content type='html'>La teoría endosimbiótica postula que algunos organismos propios de las cèlulas eucariotas, esplecialmente plastos y mitocpndrias, habrian tenido su origen en organismos procariotas que después de ser englobados por otro organismo habrían establecido una relación endosimbiótica con éste. Se especulaba con que las mitocondrias protobacterias y los plastos de cianobactérias. La teoria endosimbiótica fue popularizada por &lt;a href="http://www.blogger.com/es.wikipedia.org/wiki/Lynn_Margulis"&gt;Lynn Margulis &lt;/a&gt;en 1967,&lt;br /&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 180px; DISPLAY: block; HEIGHT: 250px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://flowers4u.files.wordpress.com/2009/12/lynn_margulis_rico.jpg" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;con el nombre de endosimbiosis en serie, quien describió el origen simbiogenético de las células eucariotas. También se conoce por el acrónimo inglés SET (&lt;strong&gt;S&lt;/strong&gt;eriel &lt;strong&gt;E&lt;/strong&gt;ndosymbiosis &lt;strong&gt;T&lt;/strong&gt;heoty).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En su libro de 1981, Symbiosis in Cell Evolution, Margulis sostiene que las cèlulas eucariotas se riginaron como unidades de enetidades que obraban recíprocamente y que terminaron en la fusión de varios organismos. En la actualidad, se acepta que las mitocondrias y los cloroplastos de las eucariotas procedan de la endosimbiosis. Ademas para demostrar esta teoria hay una serie de pruebas bastantes contundentes:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;El tamño de las mitocondria és similar al de algunas bacerias.&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Están rodeados por una doble membrana, lo que concuerda con la idea de la fagocitosis. la membrana intérna seria la membrana plasmática originaria de ñla bacteia, mientras que la externa seria la de la vasícula que la engloba.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;Per último un &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=frK7qukERrY"&gt;video&lt;/a&gt; explicativo realmente buento sobre la endosimbiosis.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6003923910476539257?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6003923910476539257/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6003923910476539257' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6003923910476539257'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6003923910476539257'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/teoria-endosimbiotica.html' title='TEORÍA ENDOSIMBIÓTICA'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4101629266727554683</id><published>2010-03-06T12:54:00.004+01:00</published><updated>2010-03-06T13:13:23.457+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='adn'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genética'/><title type='text'>Superficialitat mèdica.</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5JGDP4vdVI/AAAAAAAAAB4/6k9DGa6me5I/s1600-h/ffecundacion-in-vitro%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445491921062425938" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 281px; CURSOR: hand; HEIGHT: 204px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5JGDP4vdVI/AAAAAAAAAB4/6k9DGa6me5I/s320/ffecundacion-in-vitro%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Tothom ha vist pel·lícules de ciencia-ficció on els avanços científics han arribat a canivar color d’ulls d’un bebé notat, bé, donc ara és una realitat. Fa pocs anys ja s’havien escoltat rumors d’aquestos però fa un any aproximadament es pogué afirmar aquest esdeveniment.&lt;br /&gt;A aquesta elecció solament tenen accés els pares que tinguen al seu fill per &lt;a href="http://www.saludalia.com/Saludalia/servlets/asisa/parseador/ps.jsp?x=doc_infertilidad_reproduccion"&gt;&lt;strong&gt;reproducció asistida&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;. Aquest tipus de fecundació es pot realitzar per dos tècniques diferents; &lt;a href="http://www.blogger.com/(%20http://catala.ibi-es.com/inseminacion-artificial.php"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#6600cc;"&gt;inseminació artificial&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://www.eugin.net/ca/tractaments-de-reproduccio-assistida/fiv-fecundacio-in-vitro-amb-ovuls-propis-i-semen-de-la-parella-fiv-propia/9/3/"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#6600cc;"&gt;fecundació invitro&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt; .&lt;br /&gt;Amb aquesta innovadora técnica, els pares podran asegurar que el seu fill no tinga malaties, estiga sa, el sexe o inclús el color d’ulls o de monyo ; tot açò es podrà aconseguir amb un 80% de possibilitats.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5JGNqbDMAI/AAAAAAAAACA/90FVrnj-O6s/s1600-h/ojos-de-colores%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445492099984338946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 268px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5JGNqbDMAI/AAAAAAAAACA/90FVrnj-O6s/s320/ojos-de-colores%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Aquesta ellecció es fa amb una técnica batejada com &lt;a href="http://www.institutobernabeu.com/es/3-12-3/pacientes/guias-practicas/diagnostico-genetico-preimplantacional/"&gt;&lt;strong&gt;Diagnóstico Genérico Preimplantacional (DGP)&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt; que resumidament , permet elegir els millors embrions per a l’úter. El metge, de la cadena estatunidense &lt;a href="http://www.fertility-docs.com/"&gt;The Fertility Institutes&lt;/a&gt;, contra els contraaguments oposats cap al seu negoci, explicà que ho va aconseguir amb una ampliació del ADN d’una única cél·lula, així identificar enfermetats o caràcters físics. Encara així, aquest laboratori s’ha guanyat moltes critiques: a l’Institut valencià de la Fertilitat afirmen que aquesta técnica no és posible en este moment, consideren un frau, ja que el DGP solament és utilitzat per evitat malalties greus al 100%.&lt;br /&gt;El color del ulls i dels monyo no està determinat per una variant genética ni per un únic gen, però en l’any 2007 es feu un estudi on es van identificar unes mutacions que influien en el oclor de pell, ulls i cabell.&lt;br /&gt;Per la técnica que proposa The Fertitity Institutes, fa un any ja estaven interesades més de sis parelles, i poden optar parelles de tot el món.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La noticia completa la podem trobar :&lt;br /&gt;- &lt;a href="http://www.publico.es/ciencias/206209/ofrece/nino/rubio/ojos/azules"&gt;http://www.publico.es/ciencias/206209/ofrece/nino/rubio/ojos/azules&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4101629266727554683?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4101629266727554683/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4101629266727554683' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4101629266727554683'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4101629266727554683'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/tothom-ha-vist-pellicules-de-ciencia.html' title='Superficialitat mèdica.'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S5JGDP4vdVI/AAAAAAAAAB4/6k9DGa6me5I/s72-c/ffecundacion-in-vitro%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2228550496977653499</id><published>2010-03-03T20:33:00.004+01:00</published><updated>2010-03-03T21:03:25.365+01:00</updated><title type='text'>Un mecànic per a l'ADN</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Fa unes setmanes va eixir a la llum un document secret amagat des dels anys seixanta. Soldats francesos foren utilitzats com a cobaies per a estudiar els efectes de la bomba atòmica, enviats al desert del Sàhara la tropa fou enganyada i no sabia realment a què s'enfrentava, açò m'ha portat a buscar els efectes fisiològics dels rajos ionitzants.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S46_eD2bxvI/AAAAAAAAACA/x5UiYJ-5jbQ/s1600-h/bomba.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444499522688108274" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 246px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S46_eD2bxvI/AAAAAAAAACA/x5UiYJ-5jbQ/s320/bomba.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Els rajos gamma són capaços de travessar la pell i els nostres òrgans i són perillosos precisament perquè poden alterar la seua funcionalitat. Al impactar aquestos rajos sobre l’organisme la composició química de les cèl·lules es veu afectada, en especial l’estructura de l’ADN del nucli. Els radicals lliures alliberats per aquestos rajos impacten contra la doble hèlix de &lt;a href="http://www.monografias.com/trabajos12/desox/desox.shtml"&gt;l’ADN&lt;/a&gt; i trenquen la molècula.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Degut al fet que el ADN és el portador de la informació genètica en les cèl·lules del cos (i dirigeix el seu comportament), si està avariat pot donar lloc a un creixement descontrolat de les cèl·lules i fins i tot pot provocar càncer.&lt;br /&gt;Però les nostres cèl·lules conten amb un equip de reparació per a assegurar la seua supervivència, es tracta d’equips d&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Enzim"&gt;'enzims&lt;/a&gt; de reparació que intenten corregir els danys. Durant molt temps, els científics van creure que aquests enzims acudeixen al lloc on s'ha produït la lesió i reparen l’ADN trencat allí mateix. No obstant això, investigacions recents han revelat que, en determinades ocasions, les cèl·lules poden traslladar l’ADN avariat a "tallers de reparació" molt especials. La reparació del ADN involucra desenes d'enzims diferents. En comptes de tractar d'agrupar tots aquestos enzims en el lloc on es troba la destrossa, seria més eficaç per a les cèl·lules si deixaren totes aquests enzims en llocs específics prop dels cromosomes i traslladaren l’ADN avariat cap a elles, per a que la reparació es fera més ràpidament, tractant de perdre temps. Ens hem de fixar en què aquest trasllat és pesat i pot costar-li a la cèl·lula (gran garrepa en aquest aspecte) una gran quantitat d’energia, per tant sols prendria aquesta eixida en casos greus. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;D’aquesta manera es pensa que l’ADN més danyat és el que es trasllada. Si és així, aquest sistema de desplaçament podria cedir als investigadors una eina per a distingir entre reparacions menors i aquelles que són de major importància, per a saber de forma precisa sobre quines és més urgent actuar.&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2228550496977653499?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2228550496977653499/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2228550496977653499' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2228550496977653499'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2228550496977653499'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/un-mecanic-per-ladn.html' title='Un mecànic per a l&apos;ADN'/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S46_eD2bxvI/AAAAAAAAACA/x5UiYJ-5jbQ/s72-c/bomba.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3126255525720646386</id><published>2010-03-02T19:55:00.002+01:00</published><updated>2010-03-02T20:03:17.602+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='castella'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reproduccio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anfibis'/><title type='text'>El pesticida más común, responsable del declive de los anfibios</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_RvPNpcx-I5Q/S41fjHfm5uI/AAAAAAAAAHs/Z2-DjXCYBcQ/s1600-h/rana.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444112581472478946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 250px; CURSOR: hand; HEIGHT: 250px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_RvPNpcx-I5Q/S41fjHfm5uI/AAAAAAAAAHs/Z2-DjXCYBcQ/s320/rana.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;La atracina, el pesticida de uso más común en todo el mundo, podría estar asociado a alteraciones endocrinas en anfibios y estar contribuyendo con el declive de la población de anfibios en todo el mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El pesticida químico está prohibido en la Unión Europea pero la Agencia de Protección Ambiental (APA) de los Estados Unidos concluyó en 2006 que no existían suficientes datos para determinar si la atracina afecta al desarrollo de los anfibios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los científicos examinaron los efectos a largo plazo de la exposición a la atracina sobre la función reproductiva y el desarrollo en una población sólo de machos de rana africana con garras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los investigadores compararon genéticamente 40 ranas control macho con 20 ranas macho criadas, desde el nacimiento hasta su madurez sexual, en concentraciones de atracina en el rango que los animales experimentan alrededor de un año en áreas donde la atracina se encuentra por niveles por debajo de los estándares de agua potable de la APA estadounidense.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todas las ranas control adultas mostraron las características externas asociadas a los machos pero el 10% de las ranas expuestas a la atracina se desarrollaron en hembras funcionales que se emparejaron con éxito con machos no expuestos y produjeron óvulos viables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los machos expuestos a la atracina sufrieron de menores niveles de testosterona, menor tamaño de glándulas de apareamiento, desarrollo laríngeo feminizado, supresión de la conducta de apareamiento, menor producción de esperma y menor fertilidad.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3126255525720646386?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3126255525720646386/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3126255525720646386' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3126255525720646386'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3126255525720646386'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/03/el-pesticida-mas-comun-responsable-del.html' title='El pesticida más común, responsable del declive de los anfibios'/><author><name>Cristina Clemente</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10663947467341543977</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_RvPNpcx-I5Q/S41fjHfm5uI/AAAAAAAAAHs/Z2-DjXCYBcQ/s72-c/rana.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-618405896456209170</id><published>2010-02-28T22:07:00.002+01:00</published><updated>2010-02-28T22:25:20.612+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vida'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genética'/><title type='text'>Genes de la felicidad</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blogs.gamefilia.com/files/imce/u331554/felicidad.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 250px; height: 373px;" src="http://blogs.gamefilia.com/files/imce/u331554/felicidad.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;Parece que la felicidad tambien está en los genes, eso es lo que cree un grupo de expertos que aseguran que nuestro nivel de felicidad en la vida está fuertemente influido por los genes que tenemos al nacer.&lt;br /&gt;En la revista especializada Psychological Science, relatan que estos científicos, basaron su estudio en gemelos y mellizos, y sugieren que los genes podrian controlar la mitad de los rasgos de la personalidad que nos proporcionan felicidad. La otra mitad está vinculada al estilo de vida, la carrera profesional y las relaciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A pesar de este importante hecho, si nuestros genes no están mucho por la labor de hacernos felices, podemos entrenarnos para estar más contentos.&lt;br /&gt;Para llegar a estas conclusiones se analizaron 900 pares de mellizos, debido a que los gemelos idénticos son genèticamente iguales mientras que los mellizos no lo son por lo que era posible comparar los dos grupos para calcular qué grado de influencia tiene la genética en un rasgo particular. Las tres variables analizadas eran la tendencia a no preocuparse, si eran sociables y concienzudos.&lt;br /&gt;Las diferencias entre los resultados entre gemelos y mellizos sugiere que esos rasgos estaban en un 50% influidos por factores genéticos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-618405896456209170?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/618405896456209170/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=618405896456209170' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/618405896456209170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/618405896456209170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/genes-de-la-felicidad.html' title='Genes de la felicidad'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2164834692928499266</id><published>2010-02-28T19:59:00.003+01:00</published><updated>2010-02-28T20:13:00.172+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='protesis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='organs artificials'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biomecanica'/><title type='text'>Órganos artificiales</title><content type='html'>&lt;a href="http://ipitimes.com/corazonartificial_051082.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 275px; CURSOR: hand; HEIGHT: 275px" alt="" src="http://ipitimes.com/corazonartificial_051082.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La tecnología &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Biomec%C3%A1nica"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;biomecánica&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt; comprende los dispositivos artificiales con aplicaciones al cuerpo. Entre ellos encontramos los famosos órganos artificiales o las protesis. Esta nueva ciencia, dedicada al fin de solucionar el problema de falta de material de transplante (tanto tejido, como órganos, huesos, etc.), está aun en vias de desarrollo, pero avanza día a día y cada dia tiene más aplicaciones, hace poco experimentaron con humanos ojos artificiales, y consiguieron que una persona completamente ciega fuera capaz de ver colores y sombras (si, no es recuperar la vista, pero es mucho más que no ver nada, este hombre sabe ahora si la luz de su casa está o no encendida).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Los marcapasos están a punto de ser sustituidos por auténticos corazones artificiales (nada de marcar el ritmo de forma rudimentaria), y ya ha conseguido que muchos brazos y piernas, que en ocasiones normales deberian ser amputados, puedan ser salvados gracias a fibras y huesos artificiales. Lo mismo ocurre con el tejido artificial, graves quemaduras por todo el cuerpo pueden ser ya suprimidas, sin tener que recurrir a la piel de aquellos pocos que destinan su cuerpo al fin de salvar a los demás.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El problema radica en el mismo avance, cada día más nos alejamos de la esencia del ser humano, y nos hacercamos más a una nueva especie, incapaz de ser definida pero con una cosa clara: contradice el orden natural.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2164834692928499266?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2164834692928499266/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2164834692928499266' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2164834692928499266'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2164834692928499266'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/organos-artificiales.html' title='Órganos artificiales'/><author><name>Jorge Isardo</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10991048761183058536</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8173255965685077251</id><published>2010-02-24T22:16:00.003+01:00</published><updated>2010-02-24T22:40:36.438+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='pluripotentes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='arificial'/><title type='text'>Sangre artificial</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_RkUG-j7c7dM/RksM2bmdadI/AAAAAAAAABo/FL3GSyHwK1w/s320/070512113724.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 311px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_RkUG-j7c7dM/RksM2bmdadI/AAAAAAAAABo/FL3GSyHwK1w/s320/070512113724.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Un nuevo paso con células madre está siendo investigado, sabemos que estas células son pluripotenciales, es decir, pueden generar cualquier tejido, entonces es lógico pensar que se podrían utilizar como fuente de producción a gran escala de sangre para transfusiones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta es la intención de un nuevo proyecto que se va a desarrollar en el Reino Unido, y que pretende emplear embriones sobrantes de la fertilización in vitro para obtener células madre embrionarias, que se someterán a un proceso de diferenciación controlada para producir glóbulos rojos, las células de la sangre que transportan el oxígeno a los tejidos. Para disponer de una fuente estandarizada, se seleccionarán embriones que generen sangre del grupo 0 negativo, el donante universal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De lograrse, estaríamos ante una fuente renovable del tipo de sangre más demandado y que sólo posee el 7% de la población, pero no sólo esa sería la ventaja, como es lógico, esta sangre estaría cien por cien libre de infecciones como el virus del sida, la hepatitis, etc… haciendo más seguras aún las transfusiones sanguíneas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De momento, tendremos que esperar tres años para las primeras transfusiones a voluntarios, y posiblemente hasta dentro de unos 10 años no sea un tratamiento tan normalizado como la vacuna de la gripe.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8173255965685077251?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8173255965685077251/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8173255965685077251' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8173255965685077251'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8173255965685077251'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/sangre-artificial.html' title='Sangre artificial'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_RkUG-j7c7dM/RksM2bmdadI/AAAAAAAAABo/FL3GSyHwK1w/s72-c/070512113724.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7595499665346614127</id><published>2010-02-24T21:22:00.004+01:00</published><updated>2010-02-24T22:10:25.277+01:00</updated><title type='text'>Niveles altos de colesterol aumenta el riesgo de desarrollar Alzheimer</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.feeneurologia.com/img/caratula_video_alzheimer.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 346px; height: 266px;" src="http://www.feeneurologia.com/img/caratula_video_alzheimer.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Según un reciente estudio realizado en la Universidad de Kuopio en Finlandia, las personas con altos niveles de colesterol que tienen entre 40 y 45 años son más propensas a desarrollar enfermedad Alzheimer que aquellas en esta franja de edad con niveles bajos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el estudio participaron 9.752 hombres y mujeres del norte de California que pasaron por evaluaciones de salud entre 1964 y 1973 cuando tenían entre 40 y 45 años y que siguieron con estas revisiones hasta 1994. Desde este año hasta 2007, los investigadores obtuvieron los registros médicos más recientes de los participantes y descubrieron que 504 de estas personas tenían un diagnóstico de enfermedad de Alzheimer y 162 de demencia vascular.&lt;br /&gt;Los resultados mostraron que las personas con los niveles de colesterol total entre 249 y 500 miligramos eran 1,5 veces más propensas a desarrollar enfermedad de Alzheimer que aquellas personas con niveles de colesterol de menos de 198 miligramos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7595499665346614127?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7595499665346614127/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7595499665346614127' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7595499665346614127'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7595499665346614127'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/niveles-altos-de-colesterol-aumenta-el.html' title='Niveles altos de colesterol aumenta el riesgo de desarrollar Alzheimer'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1056526605470192434</id><published>2010-02-21T18:03:00.004+01:00</published><updated>2010-02-21T18:35:14.472+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biologia humana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>El envejecimiento de las células</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S4Ft1HWMFxI/AAAAAAAAADU/BZqsFtaODng/s1600-h/envejecer.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 157px; height: 231px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S4Ft1HWMFxI/AAAAAAAAADU/BZqsFtaODng/s320/envejecer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5440750584112879378" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Un artículo publicado en &lt;a href="http://www.20minutos.es/noticia/631881/0/celulas/envejecimiento/cientificos/"&gt;20 minutos&lt;/a&gt; revela que un grupo de científicos de la Universidad de Newcastle, en Inglaterra han descubierto el principal causante del envejecimiento de las células.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando en la célula se detecta un deterioro en el ADN, se envían unas señales a las &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mitocondria"&gt;mitocondrias&lt;/a&gt;, que liberan radicales libres que provocan la autodestrucción de la célula o imposibilita su duplicación, relegando a un segundo plano la actuación de los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tel%C3%B3mero"&gt;telómeros&lt;/a&gt;, los cuales se acortan a medida que envejecemos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La existencia de medicamentos que combaten el envejecimiento, actúan impidiendo este proceso, pero su uso debe ser moderado, ya que el principal fin de éste es evitar el riesgo de formación de tumores, debido a  que las células envejecidas tienen una mayor probabilidad de sufrir mutaciones que causen cáncer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Radical_libre"&gt;radicales libres&lt;/a&gt; son dañinos, pero también son esenciales para la vida, puesto que el sistema inmunológico depende de ellos para actuar frente a las infecciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Actualmente, se está investigando si la producción de radicales libres acelera el envejecimiento de las células vecinas, ya que si así fuera, se podría retrasar el envejecimiento.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1056526605470192434?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1056526605470192434/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1056526605470192434' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1056526605470192434'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1056526605470192434'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/el-envejecimiento-de-las-celulas.html' title='El envejecimiento de las células'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/S4Ft1HWMFxI/AAAAAAAAADU/BZqsFtaODng/s72-c/envejecer.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1095635734794215882</id><published>2010-02-21T10:05:00.009+01:00</published><updated>2010-02-21T11:29:42.078+01:00</updated><title type='text'>Amnèsia anterògrada</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;L'amnèsia és una condició en la qual la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_humana"&gt;memòria&lt;/a&gt; és alterada, durant aquest trastorn l'individu és incapaç de conservar o recuperar informació emmagatzenada amb anterioritat. Les causes de l'amnèsia poder ser orgàniques o funcionals. Les orgàniques inclouen danys al &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cerebro"&gt;cervell&lt;/a&gt;, causats per malalties o traumes, o per l'ús incorecte de certes drogues. Les funcionals són factors psicològics, com a mecanismes de defensa. Aquesta pot ser també espontanea, en el cas de l'amnèsia transitòria global. Es té major index de casos entre l'edat mitjana i d'avançada edat, particularment barons, i usualment dura menys de 20 hores.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Es pot classificar en:&lt;/div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;div align="justify"&gt;Amnèsia anterògrada: els nous esdeveniments no són transferits a la memòria a llarg termini així que el que la pateix no serà capaç de recordar res que haja ocorregut desrés de l'inici d'aquest típus d'amnèsia per més que un xicotet moment.&lt;/div&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;div align="justify"&gt;Amnèsia retrògrada: No es recorden esdevediments que hagen ocorregut abans del començament.&lt;/div&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p align="justify"&gt;Després de aquesta introducció, yo vaig a centrar-me en l'amnèsia anterògrada.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Aquest típus d'amnèsia consistix en que els nous esdevediments no es guarden a la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar el que i el com si deixa de prestar-li uns segons.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;aquest típus d'amnèsia és crida a sovint " pèrdua de memòria a curt termini ". No obstant això, tècnicament s'utilitza el terme de &lt;em&gt;amnèsia anterògrada &lt;/em&gt;ja que el problema no està en la memòria immediata sinó en els records a llarg termini.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Les persones que pateixen aquesta malaltia teòricament poden recordar episodis viscuts aba´ç del començament del trastorn, encara que quasi tots els casos a llarg termini d'questa amnèsia estan relacionats amb l'amnèsia &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Amnesia_retrógrada"&gt;retògrada&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt; L'amnèsia anterògrada pot afectar de manera diferent dels distints típus de memòria ( nous moviments, paraules, successos del dia, fets històrics, etc.). alguns pacients poden aprendre i recordar algun moviment (com tocar una nova cançó) i després no recordar-se'n de quan ho han aprés. Hi ha alguns casos de pacients que aprenien i recordaven noves paraules o fets històrics ( memòria semàmtica) però no eren capaços de recordar algun succés del dia anterior ( memòria episòdica).&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;Aquest trastor es produeix per lesions en determinades parts del cervell dedicasdes a la memòria (com &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hipocampo_(anatom%C3%ADa)"&gt;l'hipocamp&lt;/a&gt;). Alguns medicaments pode provocar símptomes temporals d'aquest tipus d'amnèsia. També consumir grans quantitats d'alcohol en un curt periòde de temps poden produir una amnèsia temporal.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1095635734794215882?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1095635734794215882/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1095635734794215882' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1095635734794215882'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1095635734794215882'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/amnesia-anterograda.html' title='Amnèsia anterògrada'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8970059819248625192</id><published>2010-02-12T20:37:00.002+01:00</published><updated>2010-02-12T21:51:22.948+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='oxitocina'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='amor'/><title type='text'>La hormona del amor</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://files.publico.es/resources/archivos/2008/7/6/1215370201003sonrisadn.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 307px;" src="http://files.publico.es/resources/archivos/2008/7/6/1215370201003sonrisadn.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;Durante siglos el hombre ha buscado el elixir del amor. Ahora los científicos saben que la sustancia que produce nuestro cuerpo y que es la responsable de que la atracción inicial de paso a un vínculo de amor, es la oxitocina. Estudios confirman que las personas que más aman tienen niveles más altos de esta molécula. El amor, es pura química. Y esta idea hace tiempo que está siendo objeto de estudio. En realidad, los biólogos ya conocen algunos de sus ingredientes, como la vasopresina o la oxitocina.&lt;div&gt;&lt;div&gt;La oxitocina es una hormona que se ha relacionado con el parto y con la estimulación de la producción de leche. Pero estudios recientes apuntan a que también es responsable de reforzar los vínculos entre persona, la pareja y entre padres e hijos. Además, parece tener un importante papel en la excitación sexual. El vínculo de la oxitocina con las relaciones amorosas, parece estar demostrado, tanto en animales como en animales.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Se han hecho experimentos con ratas cuando estas no estaban embarazadas ni lactando, estas rechazan a las crías e incluso se las comen. La hembra tiene que pasar por el período de gestación para que esta conducta cambie de tal manera que antes del parto, si se le acercan las crías, puede llegar a aceptarlas. La oxitocina provocó el mismo efecto en sólo una hora después de su administración en los ventrículos de ratas vírgenes. Las ratas que una hora antes eran caníbales, se transformaron en madres amorosas por la acción de la hormona.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8970059819248625192?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8970059819248625192/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8970059819248625192' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8970059819248625192'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8970059819248625192'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/la-hormona-del-amor.html' title='La hormona del amor'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3227122909407224194</id><published>2010-02-07T18:57:00.004+01:00</published><updated>2010-02-10T21:19:55.335+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='acumulació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='teixit'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cel·lula'/><title type='text'>Estètica o salut?</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;A&lt;span style="font-size:+0;"&gt;&lt;/span&gt;ctualment la&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#333399;"&gt; cel·lulitis&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; (Lipodistrofia ginecoide) és un problema que afecta a molta part de la població, sobre tot a dones, les quals arriben a patir aquesta malantia un 95%. però relament es sap qué és i com es formen?&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S3MUmw62bxI/AAAAAAAAABE/V02YKTE7LXE/s1600-h/entendiendo20la20celulitis%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436711831365644050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 239px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S3MUmw62bxI/AAAAAAAAABE/V02YKTE7LXE/s320/entendiendo20la20celulitis%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Tot s’inicia a les cél·lules del &lt;a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0155795"&gt;teixit adipós &lt;/a&gt;, aquestes comencen a patir una &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hipertrofia"&gt;hipertròfia &lt;/a&gt;que amb el temps va augmentant i acaba formant nóduls d’aigua , grassa i toxines, a aquest fet li acompanya el drenatge del seu teixit linfàtic. Açò causa una alteració impotant de la circulació sanguínea, per aquesta raó s’ha de tractar i reduïr, una forma de fer-ho és fent esports que afecten a les part on es produeix; l’esport fa que aquestos músculs es reforcen perqué es crema la grassa d’aquestos i el perill de que aquesta s’acumule es redueix. Un altre factor que afecta l’aparició és el menjar mal, o de vegades fins i tot anticonceptius orals o l’embaraç. Per últim, la cel·lulittis també es pot heretar, par tant açò vol dir que hi ha persones amb més perill de patir aquest augment que causa, en molts casos, dolors. &lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S3MUzQsh-vI/AAAAAAAAABM/gwzv3LAgI1c/s1600-h/info52%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436712046053948146" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S3MUzQsh-vI/AAAAAAAAABM/gwzv3LAgI1c/s320/info52%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;La &lt;strong&gt;&lt;span style="color:#333399;"&gt;lipodistròfia ginecoide&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;, com ja he dit és lenta, pel que es divideix en fases la seua aparició: la &lt;span style="color:#333399;"&gt;primera&lt;/span&gt;, al pell es nota menys elástica i en aquesta etapa es pot previndre; la &lt;span style="color:#333399;"&gt;segona&lt;/span&gt;, on dels capilars ix suero que es deposita al teixit subcutani, ací apareixen les conegudes varius i estries; la &lt;span style="color:#333399;"&gt;tercera&lt;/span&gt;, comencen a formar-se els nóduls, que prenen el mon de micronóduls , per l'acumulació de adiposits plens de triglicèrids; i per últim la quarta fase, l’alteració del teixit conjuntiu i tots els micronóduls previament formats s’uneixxen formant-ne un més gran. En el moment que la cel·lulitis arriba a la quarta etapa ja no es pot tornar enrere. Algunes dones han trobat cura aquesta acumulació en la cirurgia.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3227122909407224194?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3227122909407224194/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3227122909407224194' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3227122909407224194'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3227122909407224194'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/estetica-o-salut.html' title='Estètica o salut?'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S3MUmw62bxI/AAAAAAAAABE/V02YKTE7LXE/s72-c/entendiendo20la20celulitis%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8494577392311418016</id><published>2010-02-07T13:16:00.003+01:00</published><updated>2010-02-07T13:54:09.893+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mitosi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='proteines'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mobilitat intracel.lular'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cel·lula'/><title type='text'>Motor proteins</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;As we are studying the inner cell, last week I remembered a kind of &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%ADna"&gt;protein&lt;/a&gt; that was the responsible of moving large molecules, gases and glucose.&lt;br /&gt;It's called &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Kinesina"&gt;kinesina&lt;/a&gt; and it's, in &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lula_eucariota"&gt;eukaryotic&lt;/a&gt; cells, essential for functions like &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mitosis"&gt;mitosis&lt;/a&gt;,&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Meiosis"&gt;meiosis&lt;/a&gt;, and the &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ax%C3%B3n"&gt;axonal transport&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;The kinesina is the smallest kind of mechanism created by nature, and has a special structure that allows the protein to move along the &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Microt%C3%BAbulo"&gt;microtubules&lt;/a&gt;,a long neck, and a special dock which is used to stick the charge to the protein.&lt;br /&gt;This kind of proteins is very important to the cell because of it's plenty of utilities,not only by working in meiosis or mitosis,but moving the &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Vesicula"&gt;vesycles&lt;/a&gt;, the &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Org%C3%A1nulo"&gt;organelles&lt;/a&gt; and all the pieces of the cell that can't move by theirselves.&lt;br /&gt;I thought this information would help my colleagues to understand why some of the cell processes ,such as the &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Impulso_nervioso"&gt;nerve impulse&lt;/a&gt;, happen.&lt;br /&gt;Here I leave a interesting video from &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=686qX5yzksU"&gt;youtube&lt;/a&gt; which would show(despite of not being translated) what I have explained before:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/686qX5yzksU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/686qX5yzksU&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8494577392311418016?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8494577392311418016/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8494577392311418016' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8494577392311418016'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8494577392311418016'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/motor-proteins.html' title='Motor proteins'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2767932800974381847</id><published>2010-02-06T13:05:00.002+01:00</published><updated>2010-02-06T13:51:54.756+01:00</updated><title type='text'>Visita a la facultar de biologia</title><content type='html'>Com sabreu el passat divendres dia 29 de gener realitzarem una sortida a la &lt;a href="http://www.uv.es/biologia"&gt;facultad de biologia &lt;/a&gt;de la &lt;a href="http://www.uv.es/~webuv/"&gt;UV&lt;/a&gt; al campus de burjasot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primer ens donaren una petita conferència sobre la facultad, com estaba el pla d'estudis organitzat (les diferents assignatures que s'impateixen) i les posibles eixides de estudiar qualsevol de les carreres biològiques que oferta l'universitat, és a dir, ens van intentar convèncer de fer biològiques.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després anarem a realitzar la primera pràctica que va consistir en la disecció de un cervell, aquesta practica va ser mes bé pessada, perque era tota l'estona teòria sobre l'anatomia del cervell, aquesta s'aplicava a la practica, és a dir, nosaltres anàvem tallant el cervell per a poder observar les parts que anaven anomenant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al acabar la pràctica inguerem un descans de mig hora, el qual, el vam aprofitar per a esmorçar tranquilament a lla cafeteria,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment anarem la practica de genètica la qual va estar molt entretinguda, va consistir en dos parts la primera la observació de les cèl·lules epitelials de la nostra boca i la segona en l'obtenció per a després observar al microscòpi de les gleàndules salivars de la "drosophila melanogaster" o mosca del vinagre. (dir que aquesta pràctica ens la va fer l'home de Rosa Vidal)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com a conclusió dir que em va semblar una jornada molt interessant, i a més a més vam coneixer el campus de burjassot que segurament serà el campus d'algí l'any que ve.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2767932800974381847?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2767932800974381847/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2767932800974381847' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2767932800974381847'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2767932800974381847'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/visita-la-facultar-de-biologia.html' title='Visita a la facultar de biologia'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-972501426293039536</id><published>2010-02-05T18:06:00.004+01:00</published><updated>2010-02-05T19:37:47.583+01:00</updated><title type='text'>Per què tenim records?</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S2xfvPaVxhI/AAAAAAAAABw/1COw16xcbQs/s1600-h/sinapsis-791x1024.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434824115524847122" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 247px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S2xfvPaVxhI/AAAAAAAAABw/1COw16xcbQs/s320/sinapsis-791x1024.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:verdana;color:#000000;"&gt;El passat divendres 29 de gener els alumnes de biologia anàrem a la &lt;a href="http://www.uv.es/catalan/pagina_nueva_1.htm"&gt;Facultat de Ciències Biològiques de Burjassot&lt;/a&gt;. Després d'una xerrada realitzarem dues pràctiques al laboratori, una de genètica i l'altra de neurologia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Aquesta segona m'ha plantejat una qüestió que investigar: la memòria.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;No existeix un lloc específic on el cervell emmagatzame la informació que rep, sinó que la distribueix per diverses zones especialtizades. Es sap que al &lt;a href="http://www.psicologia-online.com/ebooks/general/corteza_cerebral.htm"&gt;còrtex temporal&lt;/a&gt; es troben els records de la nostra infantesa, el significat de les paraules a &lt;a href="http://www.personarte.com/hemisferios.htm"&gt;l'hemisferi dret&lt;/a&gt; i les dades apreses al &lt;a href="http://www.psicologia-online.com/ebooks/general/corteza_cerebral.htm"&gt;còrtex perieto temporal&lt;/a&gt;. Així i tot, hi ha molts misteris sense comprovar sobre el nostre cervell, com que sols s'aprofita d'ell un 10%, que la informació que pot memoritzar equival a 10 bilions de pàgines d'enciclopèdia i d'altres.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Fa sis mesos a l'Escola de Medicina de Wake Forest, uns científics realitzaren una investigació: "Perquè recordem situacions importants?"&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;El director de l'estudi explicava que recordem els moments més feliços i més tristos perquè davant aquestes emocions extremes el cos allibera una substància química: &lt;a href="http://www.noradrenalina.com/"&gt;la&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;a href="http://www.noradrenalina.com/"&gt; norepinefrina &lt;/a&gt;(que es relaciona amb l'adrenalina).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Per vore quins efectes tenia exactament aquesta sobre el record, feren un experiment molt curiós:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Van fer-li olorar a un ratolí femella l'aroma del seu mascle sols un cop per vore si així i tot era capaç de recordar-lo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;La informació de l'olor del mascle els arriba gràcies a un compost anomenat &lt;a href="http://www.glutamato.org/"&gt;glutamat&lt;/a&gt;. Q&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;uan la femella tornà a olorar al mascle, la norepinefrina s'exonerava i activava alhora un enzim:&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt; &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%ADna_quinasa_C"&gt;la Proteïna Kinasa C&lt;/a&gt; (PKC). Aquesta els diu a les neurones que les dues substàncies; la norepinefrina i el glutamat, han arribat juntes, és com si diguerem la secretària de l'oficina. Açò provoca un canvi en l'estructura de les uninons sinàptiques que es fan més fortes i resistents. D'aquesta manera es forma la memòria a llarg plaç.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Aquest camp seguix encara sense desenvolupar-se massa, però passos com aquest ens poden portar a trobar remei a enfermetatas tan agressives com l'Alzèimer, l'amnèsia o la demència senil.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-972501426293039536?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/972501426293039536/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=972501426293039536' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/972501426293039536'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/972501426293039536'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/02/per-que-tenim-records.html' title='Per què tenim records?'/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/S2xfvPaVxhI/AAAAAAAAABw/1COw16xcbQs/s72-c/sinapsis-791x1024.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1436580003802996629</id><published>2010-01-30T13:28:00.002+01:00</published><updated>2010-01-30T13:38:05.914+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genetica'/><title type='text'>La ciencia biológica al descubierto</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.megainformes.com.ar/noticias%202008/mayo/1/gen.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 303px; height: 444px;" src="http://www.megainformes.com.ar/noticias%202008/mayo/1/gen.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El investigador Javier Sampedro  ha escrito un nuevo libro: &lt;em&gt;El siglo de la ciencia. Nuestro mundo al descubierto.&lt;/em&gt;José Manuel Sánchez Ron ha escrito una reseña sobre este libro y nos dice que la ciencia del siglo XX giró sobre todo en torno a dos pivotes: la física y la biología, y es este precisamente el que ha elegido Sampedro para este libro. Lo que Sampedro busca es ir a aquellos hechos y leyes científicas en los que la ciencia actual cree ver la arquitectura y dinámica de la naturaleza. Su libro comienza por dos capítulos dedicados a la estructura de la materia y a la cosmología, las dos piezas sin las que nada tendría existencia. Continúa con un capítulo sobre “Las formas del mundo”, que se “materializan” en la realidad, tanto en la inorgánica como en la biológica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La parte más original del libro es la dedicada a los temas que tienen a la vida como protagonista y escribe sobre los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gen"&gt;genes&lt;/a&gt; que controlan el diseño y desarrollo de los seres que pueblan la Tierra. Explica que “la comparación entre genomas ha  demostrado en los últimos años  que los cambios en la distribución espacial de los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Genes_HOX"&gt;genes Hox&lt;/a&gt; están detrás de la innovaciones en el diseño del cuerpo que han marcado la evolución animal desde su origen”. Así llega a la conclusión de que “las adaptaciones no son variantes aleatorias que, a fuerza de pruebas y errores y millones de años, van pasando el imperturbable filtro de la selección natural”, sino que surgen bruscamente, lo que se traduce en la teoría del &lt;a href="http://www.cienciaysociedad.info/2007/05/la-teoria-del-equilibrio-puntuado/"&gt;“equilibrio puntuado”&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Los últimos cuatro capítulos los dedica al cerebro, y viene a decir que “la estructura de la mente humana es en parte innata y en parte adquirida”. Aprendemos estableciendo nuevas conexiones entre neuronas, pero muchas de éstas juegan con cartas marcadas desde el nacimiento y con tácticas preestablecidas para agruparse y colaborar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En definitiva, Sánchez nos indica que de lo que realmente se ocupa esta obra es de las ciencias biológicas, del “soporte” o “trama” biológica de la naturaleza, con los homo sapiens como protagonistas principales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fuente: diario El País, sábado 23 de enero de 2010; suplemento Babelia, sección libros/ ciencia.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1436580003802996629?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1436580003802996629/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1436580003802996629' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1436580003802996629'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1436580003802996629'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/01/la-ciencia-biologica-al-descubierto.html' title='La ciencia biológica al descubierto'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4496226883224704926</id><published>2010-01-24T21:10:00.002+01:00</published><updated>2010-01-24T21:55:47.671+01:00</updated><title type='text'>Células madre y cosmética</title><content type='html'>El descubrimiento de las &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lula_madre"&gt;células madre &lt;/a&gt;es el gran avance de la medicina del siglo XX, aunque aún se sigue estudiando su utilización. Estas se encuentran localizadas en la médula espinal y en el cordón umbilical y poseen información genética del ser humano; esta es una de las razones que dieron origen a las pruebas de clonación y a teorías sobre la regeneración de distintos órganos vitales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sirven para tratar quemaduras de tercer grado, algunos tipos de cáncer y otras &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_cong%C3%A9nita"&gt;enfermedades congénitas&lt;/a&gt;, ya que al introducirlas en el organismo regeneran las células defectuosas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La cosmética ha encontrado en ellas otro beneficio: la restauración de las células de la piel y con esto un alto al envejecimiento. A partir de los 30 años, el proceso natural de renovación celular se empieza a hacer más lento, ocasionando la pérdida de firmeza y elasticidad en la piel; el grosor de la dermis disminuye provocando la aparición de arrugas, manchas, flacidez y líneas de expresión. Las células madre restauran el daño provocado por la edad poniendo un alto a los síntomas de la vejez.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La cosmética no utiliza células madre humanas como tales, sino que reproduce el efecto de estas con células de origen vegetal en estado embrionario que promueven las proteínas esenciales de la piel para regenerar el tejido del rostro y recuperar su firmeza. Se trata de descubrir y utilizar los activos que estimulen estas células desde su mismo núcleo para favorecer la autoregeneración, tales como el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Retinol"&gt;retinol&lt;/a&gt;, los péptidos o los isoflavenoides de soja.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4496226883224704926?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4496226883224704926/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4496226883224704926' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4496226883224704926'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4496226883224704926'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/01/celulas-madre-y-cosmetica.html' title='Células madre y cosmética'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3704936864437293358</id><published>2010-01-24T11:17:00.005+01:00</published><updated>2010-01-24T12:16:59.675+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='parkinson'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><title type='text'>Consola Nintendo Wii vs Parkinson.</title><content type='html'>&lt;a href="http://mediosfera.files.wordpress.com/2009/09/wii-therapy.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 335px; height: 282px;" src="http://mediosfera.files.wordpress.com/2009/09/wii-therapy.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En la actualidad, los videojuegos han sido objeto de muchas disputas sobre si son beneficiosos o no para los niños(grandes consumidores de estos productos). La postura planteada por la mayoría de la sociedad, es que no son beneficiosos,  ya que los vuelve más sedentarios y antisociales, pero ¿quién ha dicho que solo sea un juego de niños?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las videoconsolas, desde su primer lanzamiento, han avanzado mucho y ahora te permiren interactuar con el videojuego. Este es la caso de la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Wii"&gt;Wii&lt;/a&gt;, una videoconsola de séptima generación creada por Nintendo. Esta consola revolucionaria, platea una nueva forma de juego, en el que se requiere percepción visual, coordinación entre la vista y las manos y relación entre el cuerpo y los movimientos. Es una solución para realizar ejercicios de una forma sana, divertida y sin moverte de casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todas estas ventajas, las están estudiando los fisioterapeutas ocupacionales para aplicarlas en la rehabilitación de pacientes con enfermedades del sistema nervioso como &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_de_Parkinson"&gt;Parkinson&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Esclerosis_m%C3%BAltiple"&gt;Esclerosis múltiple&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A1lisis_cerebral"&gt;parálisis cerebral&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su apliclación en la rehabilitación de pacientes con Parkinson ha tenido mucho éxito, porque, además de ayudarles con su recuperación del movimiento corporal, también los ayuda sicológicamente (se ha probado que en la mayoría de los pacientes desciende el estado de depresión relacionado con la enfermedad). Esta técnica está teniendo tanto éxito que algunos ya se atreven a ponerle nombre: "Wii hab". En el Colegio Médico de Georgia se ha realizado un estudio con 18 pacientes que sufren Parkinson, estos han judado durante una hora al día tres veces por semana durante un mes con "Wii Sports" y "Wii Fit",  y en la mayoría de los pacientes se ha observado una mejora en su capacidad motriz, su forma física y sus niveles de energía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En los pacientes con Parkinson el movimiento es muy importante, porque esta enfermedad tiende a impedir el correcto movimiento de músculos y articulaciones, volviéndolos rígidos, de ahí que la utilización de este juego dé tan buenos resultados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque aún quedan muchos estudios por realizar, esta nueva técnica esta abriendo muchas puertas a personas con discapacidades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(fuentes: el país semanal 24.1.2010, telecionco.com)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3704936864437293358?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3704936864437293358/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3704936864437293358' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3704936864437293358'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3704936864437293358'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/01/consola-nintendo-wii-vs-parkinson.html' title='Consola Nintendo Wii &lt;em&gt;vs &lt;/em&gt;Parkinson.'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7106309916210138868</id><published>2010-01-19T19:05:00.006+01:00</published><updated>2010-01-22T20:32:25.030+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anticossos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cel·lula'/><title type='text'>la televisió no ho diu tot.</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S1X2VnemYiI/AAAAAAAAAAs/_uy2H_rEJ8c/s1600-h/lupusNTnva.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428515777100014114" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 234px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S1X2VnemYiI/AAAAAAAAAAs/_uy2H_rEJ8c/s320/lupusNTnva.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Moltes vegades s’ha llegit o s’ha escoltat la paraula Lupus, però, en realitat sabem el què és i &lt;/div&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428516035202754498" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 5px; CURSOR: hand; HEIGHT: 3px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S1X2ko_Fp8I/AAAAAAAAAA0/A0qY58RVb5w/s320/enfermedad-lupus.jpg" border="0" /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;cóm actua? Per començar hem de dir que es tracta d’una malaltia que afecta al sistema immunològic dels humans, principalment a dones en edat fèrtil.&lt;br /&gt;Els sistema immunològic el que fa és protegir el cos i combatre infeccions, virus, atígens,bactèries... agens a l’organisme amb els &lt;a href="http://http//www.scbt.com/es/antibody.html"&gt;anticossos&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Però el sistema immunològic d'aquestes persones el que fa és atacar les cèl·lules i els teijits sans, ja que no és capaç de diferenciar entre les cel·lules extranyes i les naturals del cos . Els cos produeix anticossos (auto-anticosos) contra sí mateix que fa que s’ataque. Aquestos auto-anticosos reaccionen amb els antígens i formen uns complexes que es situen arreu del cos, normalment al &lt;a href="http://http//www.bodyhealthguides.com/wp-content/uploads/2009/11/systemic-lupus-erythematosis.jpg"&gt;torrent sanguini&lt;/a&gt; , produint-hi així inflamacions en diferents part de &lt;a href="http://http//www.bio.davidson.edu/Courses/Immunology/Students/spring2006/Rogers/17134.jpg"&gt;l’organisme&lt;/a&gt; o dolor entre altres.&lt;br /&gt;Aquesta malaltia es desenvolupa per fases on es van deixant veure brots. S’hi distinguiesen tres tipus de lupus, segons com afecte l’enfermetat. En el cas que afecte qualsevol part del cos, &lt;a href="http://http//www.tuotromedico.com/temas/lupus_eritematoso.htm"&gt;lupus eritematos sistemàtic&lt;/a&gt; ; si afecta a la pell solaments ocassionant taquetes roges, &lt;a href="http://http//www.lupus.org/webmodules/webarticlesnet/templates/new_aboutlanguages.aspx?articleid=400&amp;amp;zoneid=21"&gt;lupus discoide&lt;/a&gt; ; o si apareix a causa d’algun medicament per a una altra malaltia. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428516035202754498" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 212px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S1X2ko_Fp8I/AAAAAAAAAA0/A0qY58RVb5w/s320/enfermedad-lupus.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;La causa de que pase açò al sistema immunològic es desconeix, encara que hi ha diferents hipótesis com exposicions a llum solar, infeccions, canvis hormonals, presions psicològiques...encara que la més importat és la creença d’una disposició genética cap a aquesta malaltia: fa poc s’ha descovert en algunes famílies el cromosoma "1" està associat al lupus, però aquestos estudis no han verificat cientificament quina és la causa exacta.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7106309916210138868?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7106309916210138868/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7106309916210138868' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7106309916210138868'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7106309916210138868'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2010/01/moltes-vegades-sha-llegit-o-sha.html' title='la televisió no ho diu tot.'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/S1X2VnemYiI/AAAAAAAAAAs/_uy2H_rEJ8c/s72-c/lupusNTnva.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2585986386623154591</id><published>2009-12-13T13:22:00.003+01:00</published><updated>2009-12-13T13:44:06.637+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prevenció'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bioquimica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>Nuestro propio cuerpo podría prevenir el cáncer.</title><content type='html'>Una proteína llamada SOCS1 podría ayudar a prevenir los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1ncer"&gt;cánceres &lt;/a&gt;de tipo inflamatorio (pulmón, estómago, etc.), los cuales son los que tienen una mayor incidencia. Esta proteína previene la actividad excesiva de las citosinas, unas hormonas causantes de la inflamación crónica típica de esta enfermedad.&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;La SOCS1 recibe señales de situaciones de inflamación crónica y activa un programa celular que hace que las células, en vez de derivar hacia una división no controlada, entren en un estado latente, lo que no les permite iniciar la división y de esa forma no pueden convertirse en células cancerosas.&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414700331633698194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 157px; CURSOR: hand; HEIGHT: 151px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyThQ2g3ZZI/AAAAAAAAACY/9tGyEbPDSeo/s320/untitled.bmp" border="0" /&gt;El problema principal radica en que está molécula se encuentra en cantidades muy pequeñas y en el caso de personas que padecen cáncer, un tercio fallece porque ñas defensas no habían funcionado correctamente.&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por lo tanto, el medicamento que se está intentando desarrollar se centraría en conseguir reactivar la producción de esta proteína con el fin de detener los procesos cancerosos.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La &lt;a href="http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/12/091211_1859_cancer_proteina_irm.shtml"&gt;notícia&lt;/a&gt; completa.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2585986386623154591?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2585986386623154591/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2585986386623154591' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2585986386623154591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2585986386623154591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/nuestro-propio-cuerpo-podria-prevenir.html' title='Nuestro propio cuerpo podría prevenir el cáncer.'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyThQ2g3ZZI/AAAAAAAAACY/9tGyEbPDSeo/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2097505212424682214</id><published>2009-12-13T12:57:00.005+01:00</published><updated>2009-12-13T13:21:20.500+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Microbiologia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bioquimica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>El secreto de la lejía</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTbaZMZX9I/AAAAAAAAACA/3cVfPrL619U/s1600-h/untitled.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414693898492141522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 196px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTbaZMZX9I/AAAAAAAAACA/3cVfPrL619U/s320/untitled.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;2oo años después de su descubrimiento, los científicos han podido dar con la causa de por qué la lejía es tan buen desinfectante.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Este descubrimiento, hecho por pura casualidad, ha demostrado que el hipoclorito, más conocido como lejía, ataca a las proteínas esenciales de las bacterias y termina matándolas.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTb-I8U2UI/AAAAAAAAACQ/HxdnKP_ZipI/s1600-h/dc.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414694512605059394" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 226px; CURSOR: hand; HEIGHT: 170px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTb-I8U2UI/AAAAAAAAACQ/HxdnKP_ZipI/s320/dc.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El poder desinfectante de la lejía sigue el mismo mecanismo que si sometes una proteína a altas temperaturas: las proteínas comienzan a perder su estructura tridimensional, se aglomeran y forman conjuntos grandes e insloubles, y como ya no vuelven a su estado original, las células estresadas donde se encuentran mueren.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por lo tanto, la lejía actúa del mismo modo, inutilizando las proteínas que son esenciales para el crecimiento de las bacterias, lo que probablemente termina por matarlas.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La noticia &lt;a href="http://www.adn.es/ciencia/20081114/NWS-0537-lejia-bacterias-biologia-cloro.html"&gt;completa&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;La noticia original en la revista científica &lt;a href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&amp;amp;_udi=B6WSN-4TX7KY2-J&amp;amp;_user=10&amp;amp;_rdoc=1&amp;amp;_fmt=&amp;amp;_orig=search&amp;amp;_sort=d&amp;amp;_docanchor=&amp;amp;view=c&amp;amp;_acct=C000050221&amp;amp;_version=1&amp;amp;_urlVersion=0&amp;amp;_userid=10&amp;amp;md5=eee2257265ed702e941a9daf731ae0b2"&gt;Cell&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2097505212424682214?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2097505212424682214/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2097505212424682214' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2097505212424682214'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2097505212424682214'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/el-secreto-de-la-lejia.html' title='El secreto de la lejía'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTbaZMZX9I/AAAAAAAAACA/3cVfPrL619U/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1521619963319107708</id><published>2009-12-13T12:38:00.003+01:00</published><updated>2009-12-13T12:56:58.836+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bioquimica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='investigació'/><title type='text'>El reloj biológico</title><content type='html'>Según un artículo publicado por la &lt;a href="http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7405000/7405184.stm"&gt;BBC&lt;/a&gt;, investigadores ingleses han descubierto a la molécula responsable de mantener el ritmo de nuestro reloj biológico llamada cAMP. Se espera que este descubrimiento permita desarrollar un medicamento que afecte a la cAMP, lo que ayudaría a personas que por un motivo u otro ven alterado constan temente su reloj biológico.&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El reloj interno del cuerpo es un mecanismo extremadamente susceptible que puede anticipar los cambios en el medio ambiente y regular varias funciones corporales. Éstas van desde patrones de sueño hasta procesos de metabolismo y de conducta. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Son los llamados &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ritmo_circadiano"&gt;ritmos circadianos&lt;/a&gt;, que es la actividad biológica que ocurre en un ciclo de 24 horas. Y se ha demostrado que cuando éstos son interrumpidos pueden provocar insomnio, depresión, enfermedades cardiacas, cáncer y trastornos degenerativos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Cuando se inicia el ciclo o día circadiano, los genes se activan para producir proteínas que a su vez son las encargadas de desactivar esos mismos genes al final del día. Las proteínas se descomponen durante la noche circadiana y todo el proceso comienza otra vez durante la mañana. En la nueva investigación los científicos descubrieron que la cAMP no sólo ayuda a regular la producción de estas proteínas sino que su propio ritmo está también regulado por esta "curva".&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414688052389837058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 197px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTWGGw_eQI/AAAAAAAAAB4/GGAxU0NBUaE/s320/untitled.bmp" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1521619963319107708?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1521619963319107708/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1521619963319107708' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1521619963319107708'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1521619963319107708'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/el-reloj-biologico.html' title='El reloj biológico'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTWGGw_eQI/AAAAAAAAAB4/GGAxU0NBUaE/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7614033541935556398</id><published>2009-12-13T11:45:00.004+01:00</published><updated>2009-12-13T12:17:38.123+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prevenció'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><title type='text'>La diarrea mata a más niños.</title><content type='html'>Un informe de UNICEF y la Organización Mundial de la Salud ha revelado que la diarrea mata a más niños que el SIDA, la malaria y el sarampión juntos.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTMiilsZsI/AAAAAAAAABw/fz2_430XRB8/s1600-h/xcr.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414677545778702018" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 195px; CURSOR: hand; HEIGHT: 180px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTMiilsZsI/AAAAAAAAABw/fz2_430XRB8/s320/xcr.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Esta enfermedad, que en los países desarrollados no es ninguna preocupación, es la causa de 1 de cada 5 muertes anuales de niños, 1'5 millones en total. A pesar de que puede ser fácilmente tratable, menos del 40% de niños de países subdesarrollados recibe tratamiento.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Estas organizaciones recominedan como medidas de tratamiento sales orales para la rehidratación y suplementos a base de zinc, ambos escasos en estos países. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;También denuncian la falta de progreso en cuanto a la prevención, como el acceso a agua potable, la mejora del alcantarillado o la aplicación de la vacuna contra el rotavirus, la cual, según los expertos debería ser administrada a Asia y África cuanto antes, ya que son los lugares donde hay una mayor incidencia.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;El artículo completo publicado en &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/diarrea/mata/ninos/sida/malaria/sarampion/juntos/elpepusoc/20091014elpepusoc_3/Tes"&gt;El País&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.unicef.org/spanish/media/media_51407.html"&gt;El informe&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7614033541935556398?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7614033541935556398/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7614033541935556398' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7614033541935556398'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7614033541935556398'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/la-diarrea-mata-mas-ninos.html' title='La diarrea mata a más niños.'/><author><name>Isabel Baldoví</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09609028137864463577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_eg-J4Ce88GA/SyTMiilsZsI/AAAAAAAAABw/fz2_430XRB8/s72-c/xcr.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3688088057928597234</id><published>2009-12-11T23:16:00.019+01:00</published><updated>2009-12-12T00:41:28.280+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='epilepsia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisis convulsivas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cefalea'/><title type='text'>El cerdo y la neurocistercosis</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/SyLVLnAzgXI/AAAAAAAAACM/nknWgLWcym4/s1600-h/CVe-infeccion.gif"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 256px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/SyLVLnAzgXI/AAAAAAAAACM/nknWgLWcym4/s320/CVe-infeccion.gif" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414124097480393074" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;La neurocistercosis es una enfermedad endémica a nivel mundial, principalmente entre países en vías de desarrollo. Por las manifestaciones clínicas se considera la enfermedad neurológica más importante en el mundo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;El agente causal tanto en cerdos como en humanos es el cisticerco de la &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;Tenia solium, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;es una forma intermediaria o larvaria en el desarrollo del parásito que tiene una forma quística con una delgada pared semitransparente, puede alcanzar de 1 a 2 cm de diámetro cuando se aloja en músculos o en el cerebro y de 3 a 6 cm al estar en los ventrículos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;Es precursor del embrión hexacanto (seis ganchos) antes de convertirse en un gusano adulto o solitaria.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style=" ;font-family:georgia;"&gt;Los cisticercos provienen de los huevos producidos por el parásito adulto (solitaria), tras ser ingeridos por el ser humano (carne de cerdo infectada y mal cocida) o por el cerdo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;Los cisticercos se convierten en solitarias, las cuales viven en los intestinos del ser humano y generan miles de huevos que son expulsados con la materia fecal al medio ambiente. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;Al ingerir el ser humano alimentos contaminados de los huevecillos, a través del torrente sanguíneo se van a alojar en distintos órganos, sobre todo en el Sistema Nervioso Central por lo que pasa a llamarse neurocisticercosis. Por lo que general, la sintomatología depende del número de quistes, así como de la respuesta inflamatoria del huésped y su localización; los sintomas aparecen cuando el parásito inicia el proceso de destrucción.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;La epilepsia es la manifestación más común y se presenta entre 70% y 90% de los pacientes afectados en países en desarrollo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style=" ;font-family:georgia;"&gt;Por consiguiente, en vista de que el ser humano es el único hospedero de la solitaria y de que tanto el hombre como el cerdo son los principales hospederos de los cisticercos, la prevalencia de la teniasis-cisticercosis depende del vínculo que el hombre establece son estos animales, que son los principales huéspedes intermediarios.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia; "&gt;El diagnóstico se presenta por crisis convulsivas, cefalea, síntomas neurológicos focales y trastornos de la visión, hipertensión endocraneal y una tomografía computada con zonas rodeadas de un quiste con un anillo hipervascularizado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-size:small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:georgia;"&gt;El tratamiento con antiparasitarios se administra solo en la fase quística no calcificada. Pocos son los casos que ameritan tratamiento quirúrgico, como en la hidrocefalia (acumulación excesiva de líquido en el cerebro) o en el quiste intraventricular.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3688088057928597234?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3688088057928597234/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3688088057928597234' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3688088057928597234'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3688088057928597234'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/el-cerdo-y-la-neurocistercosis.html' title='El cerdo y la neurocistercosis'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/SyLVLnAzgXI/AAAAAAAAACM/nknWgLWcym4/s72-c/CVe-infeccion.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-301454381048700615</id><published>2009-12-11T18:15:00.002+01:00</published><updated>2009-12-11T18:50:34.326+01:00</updated><title type='text'>Intentar elevar el colesterol.</title><content type='html'>Recientes estudios médicos afirman que aumentar los niveles en sangre del llamado &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Colesterol"&gt;colesterol&lt;/a&gt; "bueno" disminuye el riesgo vascular. Estos estudios han demostrado que el colesterol de lata densidad es un agente protector frente a la arterosclerosis.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;La industria farmacéutica lleva años buscando el producto que consiga aumentar el el colesterol bueno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un estudio recientemente publicado por "Circulation" justifica con nuevos datos el porqué no se acaba de encontra el fármaco adecuado.Las opciones que tenían las empresas farmaceúticas son el &lt;em&gt;torcetrapib&lt;/em&gt; y la &lt;em&gt;atovarstatina&lt;/em&gt;. Estos para la compañía Pfizer eran la emjor solución encontrada.&lt;br /&gt;El torcetrapib bloquea una molécula llamada CETP que es clave en el metabolismo del colesterol. En las pruebas este lípido se elevó, como se pretendía pero, en lugar de aportar el beneficio que se le suponía, los pacientes que consumían este producto tenían muchos más problemas que aquellos que estaban asignados al &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_placebo"&gt;grupo de placebo.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El trabajo de 'Circulation', de los doctores Vasan, Ordovás y varios colaboradores más de las universidades de Tuffs y Boston (Estados Unidos), ha utilizado la inmensa base de datos que supone el clásico estudio de factores de riesgo de Framingham para certificar que las personas que tienen niveles bajos de CEPT presentan, a su vez, un riesgo cardiovascular más elevado que los que tienen esa molécula en niveles normales o altos. Un hallazgo que añade un jarro de agua fría a las esperanzas puestas por otras compañías farmacéuticas de encontrar un producto parecido al torcetrapib pero que no tenga sus efectos perversos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta pruebas no están aceptadas por todos los médicos ya que hay algunos que opinan que faltan datos y que otros están por confirmar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otro escándalo relacionado con medicamentos que elevan el colesterol fue publicado por la revista "The New England Journal of Medicine".&lt;br /&gt;Este artículo se combirtió en escándalo porque no fueron utilizados datos clínicos para las pruebas sino que para dar una conclusión utilizaron marcadores indirectos (muy poco fiables). A este nuevo proyecto se le pusieros muchas obejeccioes por su falta de fiabilidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora el debate está en si se deben  seguir practicando este tipo de estudios o si ante los diversos fracasos ya sufridos habría que dejarlo de lado.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-301454381048700615?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/301454381048700615/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=301454381048700615' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/301454381048700615'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/301454381048700615'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/intentar-elevar-el-colesterol.html' title='Intentar elevar el colesterol.'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7121108043716495974</id><published>2009-12-11T17:44:00.007+01:00</published><updated>2009-12-11T18:34:22.373+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='células'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ratones'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='fibroblastos'/><title type='text'>Celulas madre a partir de la piel de los ratones</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://files.red10.com/canvas/2009/07/raton-de-celulas-madre.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 369px; height: 266px;" src="http://files.red10.com/canvas/2009/07/raton-de-celulas-madre.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_y6Z7nzig6BM/SyKB-bvizUI/AAAAAAAAABU/iSKHeQqKJJQ/s1600-h/images.jpg"&gt;&lt;/a&gt;Un ser vivo  partir de células de la piel. Dos grupos de investigadores chinos han demostrado, por primera vez, y de forma contundente, que las células adultas reprogramadas, en este caso las procedentes de la dermis de ratones, pueden dar lugar a organismos vivos.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Para ello, estos científicos han utilizado células pluripotentes inducidas o iPS (por sus siglas en ingles) de la piel, esto es, células que han sido reprogramadas para asemejarse y actuar células madre embrionarias. Estas tienen la capacidad de convertirse en cualquier otro tipo de célula, por lo que han sido implantadas en úteros de ratones para gestar nuevas crías.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De esta manera, el experimento muestra que es posible, al menos teóricamente, clonar a alguien utilizando las células ordinarias de los tejidos de la piel, pese a que los autores del estudio se han apresurado a descartar esa posibilidad.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Así, el equipo chino ha creado las células iPS utilizando fibroblastos de los ratones, es decir, células obtenidas del tejido conectivo de la piel.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las células madre como se sabe, son las principales células del cuerpo, las que generan todos los tejidos, los órganos y la sangre, mientras que las células madre embrionarias son las más potentes de todas ellas, ya que tienen la capacidad de crear cualquier tipo de tejido.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt; Sin embargo, son difíciles de obtener y requieren embriones naturales o clonados. Los investigadores chinos obtuvieron 37 líneas de células madre a partir de células epiteliales que mostraron su capacidad para convertirse en cualquier otra célula, de las cuales tres han dado lugar a crías de ratón.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7121108043716495974?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7121108043716495974/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7121108043716495974' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7121108043716495974'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7121108043716495974'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/celulas-madre-partir-de-la-piel-de-los.html' title='Celulas madre a partir de la piel de los ratones'/><author><name>Priscila</name><uri>http://www.blogger.com/profile/05016344728801633916</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1570308237807542859</id><published>2009-12-11T16:52:00.003+01:00</published><updated>2009-12-11T18:15:13.377+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nutricio'/><title type='text'>Vitamina D y cambio climático.</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Y0aDHYvlzu4/SyJ943jHWxI/AAAAAAAAAA4/K4K45onzZrU/s1600-h/biologia.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 116px; height: 111px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Y0aDHYvlzu4/SyJ943jHWxI/AAAAAAAAAA4/K4K45onzZrU/s320/biologia.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414028117990136594" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;La &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_D"&gt;vitamina D&lt;/a&gt; en el cuerpo humano solo tiene una forma de sintetizarse y es a través de la luz solar, exponiéndonos directamente a esta cada día, pero sin excedernos. ya que la vitamina D que adquirimos de los alimentos no es suficiente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta, en el cuerpo realiza diversas funciones fundamentales. La principal es fijar el calcio en los huesos aunque también realiza funciones en el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_inmunol%C3%B3gico"&gt;sistema inmunológico &lt;/a&gt;como el refuerzo de defensas. Además de todos esto ayuda a la cura del cáncer de mama, próstata y colon y es eficaz en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_autoinmune"&gt;enfermedades autoinmunes &lt;/a&gt;como la esclerosis múltiple.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque esta vitamina es muy importante para el cuerpo, hay muchas personas que carecen de este nutriente tan esencial. Aquí es donde se relaciona el cambio climático con la vitamina D, ya que los científicos afirman que ahora con la subida de temperaturas y los rayos del sol pegando más fuerte esta carencia de algunas personas respecto a la obtención de vitamina D disminuiría.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A pesar de que es bueno tomar el sol, los dermatólogos recomiendan prudencia. No exponerse a él más de 15 minutos al día y en caso de estar más tiempo expuestos utilizar la protección adecuada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta información proviene de un artículo publicado en la web de noticias nutricio.pro&lt;br /&gt;Para más información u otro tipo de noticas os dejo el link.&lt;br /&gt;http://www.nutricion.pro/10-12-2009/nutrientes/vitaminas/mas-vitamina-d-del-sol-por-el-cambio-climatico&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1570308237807542859?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1570308237807542859/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1570308237807542859' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1570308237807542859'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1570308237807542859'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/vitamina-d-y-cambio-climatico.html' title='Vitamina D y cambio climático.'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Y0aDHYvlzu4/SyJ943jHWxI/AAAAAAAAAA4/K4K45onzZrU/s72-c/biologia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3094698500598233696</id><published>2009-12-10T23:24:00.005+01:00</published><updated>2009-12-10T23:46:15.704+01:00</updated><title type='text'>Un gusano que incita al suicidio</title><content type='html'>Hace un tiempo, buscando artículos sobre cosas interesantes del mundo animal,&lt;br /&gt;encontré uno a cerca de un gusano.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Spinochordodes_tellinii"&gt;Spinochordodes tellinii&lt;/a&gt;, un gusano &lt;a href="http://www.monografias.com/trabajos5/nemato/nemato2.shtml"&gt;nematodo&lt;/a&gt; &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A1sito"&gt;parásito&lt;/a&gt;. Sorprendentemente este gusano "infecta" químicamente el cerebro de los insectos (del orden &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Orthoptera"&gt;orthoptera&lt;/a&gt;) para que estos acudan al agua y se suiciden. Luego, una vez en el agua, el gusano sale del cuerpo del individuo y continua su vida madura en este medio&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este gusano parásito vive en su período larvario en medio acuoso, donde es ingerido por grillos, saltamontes y langostas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyF5cwvm_uI/AAAAAAAAAA8/MZ7iYYBIIUQ/s1600-h/Spinochordodes_in_Meconema.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyF5cwvm_uI/AAAAAAAAAA8/MZ7iYYBIIUQ/s320/Spinochordodes_in_Meconema.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413741762103934690" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;                                                                                    Pero no son digeridos, sino que se desarrolla dentro de su anfitrión como si de una tenia se tratase y se alimenta de lo que ingiere el insecto infectado. Allí dentro puede llegar a crecer un gusano del tamaño de hasta tres o cuatro veces el largo de su anfitrión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la imagen se muestra una langosta y el gusano saliendo del abdomen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando llega a ese tamaño, en el que es casi adulto, el gusano altera el comportamiento del grillo de una manera que todavía no está aclarada por los científicos, pero lo vuelve errático, y así el grillo o langosta termina cayendo a algún arrollo o pileta y se ahoga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El parásito puede liberarse, continuar con su ciclo vital en su hábitat natural que es el agua. Allí se reproduce y vuelve a comenzar el ciclo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No hay prueba alguna de que el gusano "lave" el cerebro de los infectados para que busquen agua y se suiciden. Realmente no se sabe cómo afecta el gusano al cerebro del insecto infectado pero lo que sí se sabe es que la forma de alterar el cerebro se basa en la producción de unas determinadas &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%ADna"&gt;proteínas&lt;/a&gt; diferentes a las que suele tener el grillo en su cerebro. Esto pudieron observarlo al comparar los cerebros de dos insectos de la misma especie, uno infectado y el otro normal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las proteínas están vinculadas a actividades &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Neurotransmisor"&gt;neurotransmisoras&lt;/a&gt;, y otras al comportamiento geotáctico, es decir, el movimiento del organismo. Lo que provoca ese comportamiento errático que lo lleva a morir en el agua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este video se puede apreciar lo que os he comentado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/T0PXvQqFQig&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/T0PXvQqFQig&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3094698500598233696?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3094698500598233696/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3094698500598233696' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3094698500598233696'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3094698500598233696'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/un-gusano-que-incita-al-suicidio.html' title='Un gusano que incita al suicidio'/><author><name>Daniel Pérez Fernández</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04699263885415921964</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyF5cwvm_uI/AAAAAAAAAA8/MZ7iYYBIIUQ/s72-c/Spinochordodes_in_Meconema.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7729445855865916398</id><published>2009-12-10T22:18:00.011+01:00</published><updated>2009-12-10T23:50:01.008+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='adn'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dna'/><title type='text'>Maqueta de la doble hélice de ADN</title><content type='html'>Os presento el trabajo que hemos llevado a cabo Gerard, Guillem, Agustín y yo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se trata de una maqueta que representa un fragmento de la doble hélice de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_desoxirribonucleico"&gt;ADN&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los materiales que hemos precisado son: tijeras, folios de recortable, pegamento de barra y grapas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El trabajo lo comenzamos recortando los pares de nucleótidos, doblándolos y pegando las solapas entre sí para darle forma al par de nucleótidos tal y como se muestra en las imágenes inferiores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFqOgEx2LI/AAAAAAAAAAc/yzT6_J-Vw4s/s1600-h/enproceso.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 276px; height: 212px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFqOgEx2LI/AAAAAAAAAAc/yzT6_J-Vw4s/s320/enproceso.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413725024436738226" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFl9iFBujI/AAAAAAAAAAM/mPvb38H27dM/s1600-h/2nucleotidos.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 283px; height: 188px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFl9iFBujI/AAAAAAAAAAM/mPvb38H27dM/s320/2nucleotidos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413720334870362674" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez tuvimos preparadas las unidades procedimos a pegarlas entre sí para ir formando la doble hélice. Fuimos creando trozos  de cadena de unos 20 cm de longitud para finalmente unirlos todos y dejar acabada la macromolécula.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFtLlfRNaI/AAAAAAAAAAs/MzBImiHr1KQ/s1600-h/PB285802%2520%2528Medium%2529.JPG_Thumbnail1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 109px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFtLlfRNaI/AAAAAAAAAAs/MzBImiHr1KQ/s320/PB285802%2520%2528Medium%2529.JPG_Thumbnail1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413728272885298594" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En un principio pegamos con pegamento los pares pero la &lt;a href="http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/Estruadn/estruadn.htm"&gt;estructura&lt;/a&gt; era muy inestable y decidimos reforzarla con grapas. Así pues éstas, a modo&lt;br /&gt;de enlace fosfodiéster, mantuvieron estable la doble cadena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este &lt;a href="http://www.venus.sannet.ne.jp/eyoshida/f02old.pdf"&gt;link&lt;/a&gt; podemos ver el recortable del que obtenemos los elementos que forman la cadena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Os dejo también un video&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/dIZpb93NYlw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/dIZpb93NYlw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/dIZpb93NYlw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/object&gt;: &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es una canción a cerca de la replicación del ADN. Estoy seguro que si la escuchais&lt;br /&gt;no olvidareis la estructura del ADN. A la derecha, pulsando en "más información" podéis ver la letra entera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para más ayuda en esta &lt;a href="http://www.slide.com/r/Q2I5hyCQ7j_CiYxSM7Ppqt8fcR9HfUtp?previous_view=TICKER&amp;amp;previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&amp;amp;ciid=216172782676561164"&gt;web&lt;/a&gt; hay algunas imágenes que nos ayudan a entender el montaje.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7729445855865916398?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7729445855865916398/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7729445855865916398' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7729445855865916398'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7729445855865916398'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/maqueta-de-la-doble-helice-de-adn-os.html' title='Maqueta de la doble hélice de ADN'/><author><name>Daniel Pérez Fernández</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04699263885415921964</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_o_Si1_JLb3g/SyFqOgEx2LI/AAAAAAAAAAc/yzT6_J-Vw4s/s72-c/enproceso.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-971655750047559658</id><published>2009-12-08T20:01:00.004+01:00</published><updated>2009-12-08T21:04:09.055+01:00</updated><title type='text'>La bioquímica a la "bogeria"</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Una de cada 100 persones pateix esquizofrènia, es tracta d’una enfermetat mental que afecta sobretot a la joventut i en més incidència als homes. Coneguda col·loquialment com bogeria, aquest desequilibri encara no té cura.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;br /&gt;Els símptomes són sovint invisibles per a l’entorn del pacient, però arriba un moment, que es fan evidents: deliris, al·lucinacions, canvis d’humor, visió d’ombres, manies, por aïllament i d’altres, que &lt;span style="color:#cc0000;"&gt;poden arribar a fer que el malalt no reconega l’enfermetat, es negue a parlar i fins i tot que es suïcide.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/Sx6t3CtIHII/AAAAAAAAABo/FK1ZHvMcph0/s1600-h/esquizofrenia.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412954963276471426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 255px; CURSOR: hand; HEIGHT: 297px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/Sx6t3CtIHII/AAAAAAAAABo/FK1ZHvMcph0/s320/esquizofrenia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Els científics han descobert que la bioquímica als neurotransmissors de les neurones hi juga un paper molt important. Es va descobrir que amb l’aplicació de fàrmacs que reduïren la quantitat de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Dopamina"&gt;Dopamina&lt;/a&gt;, un dels &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Neurotransmisor"&gt;neurotransmissors&lt;/a&gt; més importants, els símptomes es feien més lleus, així i tot, no s’ha trobat una causa a l’augment de dopamina, i el que és més, el pàrquinson, enfermetat que sol conviure amb l’esquizofrènia es caracteritza per un baixos nivells d’aquesta substància, per tant, s’ha conclós que realment aquesta malaltia està produïda per una hipersensibilització dels receptors que es troben a l’extrem del &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ax%C3%B3n"&gt;axons&lt;/a&gt; neuronals. Açò es el causant dels problemes sensorials que patixen els pacients, per exemple al escoltar un so que per a ells és insuportable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En alguns nivells d’esquizofrènia, el cervell acaba allargant-se en els &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ventr%C3%ADculo_cerebral"&gt;ventricles&lt;/a&gt; cerebrals i altres zones de l’encèfal.&lt;br /&gt;D’altra banda, la maduració cerebral, no acaba a l’adolescència, sinó que continua durant l’edat adulta; si apareixen efectes psicòtics en aquesta època de la vida, els efectes poden ser molt adversos a llarg termini, açò explica que en aquestos casos, l’enfermetat es torne degenativa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però realment què fa que algunes persones puguen patir el trastorn?&lt;br /&gt;S’ha desenvolupat una teoria “del neurodesenvolupament” segons la qual la desorganització de les neurones es produix al fetus. La &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Migraci%C3%B3n_neuronal"&gt;migració neuronal &lt;/a&gt;s’interrompix durant el segon trimestre de gestació, açò donaria lloc a posicions cel·lulars anòmales que desestructuraria les xarxes de connexió neuronals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Segons aquesta teoria l’esquizofrènia està causada per tant; per un factor genètic, l’afinitat a patir aquest desequilibri, rebent l’herència genètica de dos progenitors que han patit l’enfermetat, situa al fill en més d’un 40% de possibilitats de patir aquest trastorn; i un factor d’alteració a la gestació, siga com siga, el malalt arrossega una malaltia crònica que de vegades ni tan sols millora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ací us deixe un vídeo que reflexa molt bé la ment d’un esquizofrènic, punxeu &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=EEfdECexqN4"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;I també un power point que he trobat d'una doctora que amplia la informació que us he donat. &lt;a href="http://admin.itcm.es/Archivos/gesma/Formacio/Sessions-cliniques/Powerpoints%20ASM/Neurodevelopmental%20Model.pdf"&gt;Ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-971655750047559658?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/971655750047559658/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=971655750047559658' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/971655750047559658'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/971655750047559658'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/la-bioquimica-la-bogeria.html' title='La bioquímica a la &quot;bogeria&quot;'/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/Sx6t3CtIHII/AAAAAAAAABo/FK1ZHvMcph0/s72-c/esquizofrenia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-45912735743191212</id><published>2009-12-08T13:26:00.003+01:00</published><updated>2009-12-09T21:10:29.891+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bessons'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cigot'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='siamesos'/><title type='text'>Una forma de viure: els bessons siamesos.</title><content type='html'>En dos de cada 100.000 naixements els siamesos tenen lloc, encara que l’esperança de vida dels bebés és molt baixa; la meitat d’aquestos naixen morts, i dels que sobreviuen al naixement, solament aconsegueixen seguir vius entre el 5% i el 25%.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Sx5IEOa7rjI/AAAAAAAAAAk/0CZjFunijp0/s1600-h/siameses.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412843039573650994" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 273px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Sx5IEOa7rjI/AAAAAAAAAAk/0CZjFunijp0/s320/siameses.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;La formació dels &lt;strong&gt;bessons siamesos&lt;/strong&gt; es deu a que els bessons monocigòtics no aconsegueixen separar-se del tot, i es queden units per alguna part del cos. Açò comporta a que nasquen units i que es tinguen que quedar units durant tota la vida. L’única manera de separar aquest tipus de bessons és mitjançant la cirurgia, però és un procés molt delicat i perillos, per aquesta raó s’han de fer estudis molt precissos dels siamesos i mirar com i per quins ógans estàn units; hi ha vegades que un del dos bessons ha de morir, ja que no es pot fer la separació d’un órgan. Els metges recomanen fer la separació entre els cinc i els dotze primers mesos de vida. Els punts més usuals d’unió entre bessons siamesos són el tòrax i la zona del melic.&lt;br /&gt;Els bessons siamesos es poden dieferenciar en diferents tipus atenents a ; si són &lt;strong&gt;&lt;span style="color:#3366ff;"&gt;simètrics&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; o si no ho són. En el cas de ser simètrics es diferencies quatre tipus: &lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;a href="http://olivia.canal13.cl/medios/data/diagnostico/01siameses_320x240.jpg"&gt;pel tòrax&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, on els bessos estan units cara a cara; &lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_aH19pmv1Ics/SHPo2eUK-FI/AAAAAAAABc4/-mE1KJVW0sI/s400/Siames+1.jpg"&gt;per l’esquena&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, generalment per la pelvis, en aquest cas hi poden apareixen malformacions pélvico-urinaries de la &lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;a href="http://media.photobucket.com/image/siameses/caritotomas_2008/siameses.jpg"&gt;pelvis fins el melic&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, ací els bessons estàn separats de melic cap a dalt; o units &lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_E8j3f_CWegg/SYODTvqnz-I/AAAAAAAAA3M/Gt9E8iQ9BSU/s320/siameses.jpg"&gt;pel cap&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; en aquest estrany cas( 1-2%) els siamesos no tenen el cervell unit.&lt;br /&gt; Quan es dòna el casa de que els recen nacuts són &lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;strong&gt;asimètrics&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;,és a dir, un és més xicotet que l’altre, aquest últim depés del més gran, la relació que tenen es denomina “&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=PvgCaCf_lWc&amp;amp;feature=fvw"&gt;relació paràsit-hoste&lt;/a&gt;.&lt;/em&gt;Per últim, hi ha dubtes d’on classeficar els siamesos policefàlics( amb dos caps), el és correcte seria incloure’ls en la relació paràtit-hoste, ja que un depén de l’altre.&lt;br /&gt;Per detectar les malfermacions en el fetus, els metges ho aconsegueixen mitjançant les ecografies, ajudant als metges a tindre un diagnòstic precoç del nonat. Però per saber certament el problema dels fetus, els doctors han de fer uan porva d’”ultasons”, la qual dòna als metges un imatge clara del que hi passa dins la panxa de la mare.Açò comporta a un altra decisió dels pares; han d’abortar o no?, i en el cas de no abortar, quan nasquen els bebés, han de separar-los o deixar-los units? En qualsevol dels casos, les conseqüències apareixen.&lt;br /&gt;A l’Àfirca aquest fenòmen és molt usual, allí es produeix en un de cada 14.000 naixements.&lt;br /&gt;He trobat un parell de vídeos molt interessant que ens poden ajudar a entendre millor aquest fenòmen, els dos són casos reals, el primer conté el testimoni de siameses pilocefàliques i el segon el cas d’una dona que té siamesos:&lt;br /&gt;- &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=BkKWApOAG2g"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=BkKWApOAG2g&lt;/a&gt; : Aquest pot ajudar a compendre millor com és la vida del siamesos. Està en anglés, però és fàcil d’entendre.&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=euZ67Ix_7mM"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=euZ67Ix_7mM&lt;/a&gt; . Ací la dona que va a donar a llum ho fa a una xiqueta unida al que pareix una cama de més, després decobrixen que forma part d’un altre bessó siamés.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-45912735743191212?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/45912735743191212/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=45912735743191212' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/45912735743191212'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/45912735743191212'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/una-forma-de-viure-els-bessons-siamesos.html' title='Una forma de viure: els bessons siamesos.'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Sx5IEOa7rjI/AAAAAAAAAAk/0CZjFunijp0/s72-c/siameses.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6694897538187729866</id><published>2009-12-08T11:12:00.004+01:00</published><updated>2009-12-08T12:15:23.680+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='peptids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enzim'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ciencia dels materials'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biotecnologia'/><title type='text'>Seda de araña</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.mater.upm.es/polimeros/images/FracturaSedaAr.gif"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 380px; FLOAT: right; HEIGHT: 285px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://www.mater.upm.es/polimeros/images/FracturaSedaAr.gif" /&gt;&lt;/a&gt; Cuando estudiamos las &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%ADnas"&gt;proteínas&lt;/a&gt; y hablamos aquellas que cumplían una función estructural o de soporte(&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Col%C3%A1geno"&gt;colágeno&lt;/a&gt;,&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Queratina"&gt;queratina&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Elastina"&gt;elastina&lt;/a&gt;...) recordé una fibra proteica que había llamado siempre mi atención: la fibra de seda de araña.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Esta fibra, compuesta únicamente por proteínas,tiene un grosor de tan sólo 5 micrómetros, y puede resistir desde-40ºcentígrados hasta 230º(es decir, que no se desnaturaliza con la pérdida de propiedades siguiente, si no sale de ese intervalo de temperaturas).&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Propiedades químicas: esta fibra no es soluble ni en agua,ni en disolventes orgánicos, y puede resistir ácidos y bases diluidos(en disolución con agua), y además es resistente a la mayoría de las &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%B3lisis"&gt;enzimas proteolíticas&lt;/a&gt;(que se encargan de "desmontar" proteínas).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Propiedades estructurales:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Resistencia a la tensión muy superior a otras fibras proteicas como el pelo, la lana o la seda, 5 veces más resistente que el acero, y 3 más que la aramida(kevlar).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pero, esta resistencia, la tiene sin perder elasticidad, siendo 2 veces mas elástica que el kevlar, y pudiéndose estirar hasta tener un 135% de la longitud inicial.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Esto lleva a que,en relación a su peso, sea este el material más resistente que conocemos, y por tanto de gran interés para un campo muy relacionado con nuestros estudios: la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Biotecnolog%C3%ADa"&gt;biotecnología&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Cómo la naturaleza ha llegado a crear algo así es una muestra de hasta que punto funciona el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_biol%C3%B3gica"&gt;proceso evolutivo&lt;/a&gt;:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La araña necesitaba un material muy ligero,resistente como el acero, y deformable,y el resultado de la larga evolución de la multitud de especies arácnidas, es una fibra, que emplean en redes para cazar, y que si fuera tejida en grandes dimensiones, podría parar al &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Airbus_A380"&gt;Airbus A380&lt;/a&gt; en pleno vuelo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La seda de araña es un material que de ser producido por el ser humano, sustituiría a muchos otros, con clara ventaja de su uso.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;(Link a &lt;a href="http://www.mater.upm.es/polimeros/SedaArana.htm"&gt;grupo de materiales biológicos del departamento de ciencia de materiales de la universidad politécnica de Madrid&lt;/a&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;(Link a artículo de la &lt;a href="http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7140000/7140191.stm"&gt;BBC&lt;/a&gt; en la que muestran algunos posibles usos)&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6694897538187729866?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6694897538187729866/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6694897538187729866' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6694897538187729866'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6694897538187729866'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/seda-de-arana.html' title='Seda de araña'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6309028121964716425</id><published>2009-12-07T22:12:00.005+01:00</published><updated>2009-12-09T21:17:35.452+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cromosomes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='adn'/><title type='text'>Jugant amb la natura o la natura juga amb nosaltres?</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Sx1wqwQWdqI/AAAAAAAAAAc/SWDY1sSYlGo/s1600-h/perra.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412606206979503778" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Sx1wqwQWdqI/AAAAAAAAAAc/SWDY1sSYlGo/s320/perra.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Moltes vegades ens hem preguntat com pot ser que una persona patisca enfermetats com progeria, albinisme o com pot tenir una quantitat de pél molt major a la que deuria tenir.&lt;br /&gt;Trobem resposta a aquestos fenòmens en la &lt;strong&gt;mutació genètica&lt;/strong&gt;. Açò significa que es produeix una alteració o un canvi al &lt;a href="http://biologia.uab.es/genomica/swf/genotipo.htm"&gt;genotip&lt;/a&gt; (informació genética) d’un èsser viu, que comporta a que es produixca un canvi a les seues caracterítiques i que es puga heretar. Aquesta herencia tan sols la poden tenir els éssers pluricel·lulars, ja que el responsable de que ocórrega aquesta alteració és el gen(unitat de informació hereditaria de l’ADN) . Si una de les&lt;a href="http://www.blogger.com/,%20http://www.educaplus.org/play-46-Bases-nitrogenadas.html"&gt; bases nitrogenades&lt;/a&gt;(adenina, guanina, citosina,timina) de l’ADN dels èssers vius canvia comporta l’alteració de tota la protïna .&lt;br /&gt;Hi ha diferents tipues de mutació:&lt;br /&gt;-&lt;strong&gt;Mutació somática&lt;/strong&gt;: afecta a les cél·lules somàtiques( cualsevol de les cél·lules de l’individu exeptuant les reproductores) de l’individu.&lt;br /&gt;-&lt;strong&gt;Mutació en la línea germinal&lt;/strong&gt;: a les cel·lules reproductores.&lt;br /&gt;Després d’haver-se produït una mutació al gen hi poden haver diferents conseqüències, aquestes poden: ser &lt;strong&gt;morfològiques&lt;/strong&gt;, com les &lt;a href="http://www.bfotos.com/albums/fotos-de-animales/tortuga-cabezas.jpg"&gt;malformacions&lt;/a&gt; ( &lt;strong&gt;letals&lt;/strong&gt;, produeixen la mort, on el alelo letal causa la mort del gen essencial; condicionals, on es presenta en determinades condicions , com en Drosophila melanogaster ( mosca amb les ales curbades cap a dalt); &lt;strong&gt;bioquímiques&lt;/strong&gt;, produeix canvis en una funció bioquímica; &lt;strong&gt;pérdua de funció&lt;/strong&gt;, fan que una determinada funció no es realitze, per exemple la mutació a l’enzim triptofano hidroxilasa( el cervell deixa de produïr serotonina) ; i &lt;strong&gt;augment de la funció&lt;/strong&gt;, és molt extrany, ja que causa que hi apareguen noves fincions generant un nou fenotip.&lt;br /&gt;Hi poden haver-hi diferents causes: &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/mutacionescro/mutacionescrosomicas.htm"&gt;cromosòmiques &lt;/a&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;genètiques &lt;/strong&gt;( alteració de la seqüència de nucleòtids de l’ADN), o &lt;strong&gt;mol·lecular&lt;/strong&gt; ( ho causen les bases nitrogenades).&lt;br /&gt;Una malatia causada per mutació és el &lt;a href="http://www.healthsystem.virginia.edu/uvahealth/peds_genetics_sp/turner.cfm"&gt;síndrome de Turner&lt;/a&gt; , aquest provoca la presència d’un sol cromosoma X en xiquetes, les qual són més baixetes del que deurien i no maduren sexualment. En aquest vídeo es pot entendre el síndrome esmentat a través d’un particular cas: &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=K0BJh2P5U9U"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=K0BJh2P5U9U&lt;/a&gt; .&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La mutació és el principal element que ha fet que els humans siguam tal i com som. (&lt;a href="http://straddle3.net/context/03/es/2004_03_26.html"&gt;http://straddle3.net/context/03/es/2004_03_26.html&lt;/a&gt;).He trobat un vídeo molt interesant sobre la mutació: &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=y1iXCl8_VwE"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=y1iXCl8_VwE&lt;/a&gt; .&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6309028121964716425?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6309028121964716425/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6309028121964716425' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6309028121964716425'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6309028121964716425'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/jugant-amb-la-natura-o-la-natura-juga.html' title='Jugant amb la natura o la natura juga amb nosaltres?'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Sx1wqwQWdqI/AAAAAAAAAAc/SWDY1sSYlGo/s72-c/perra.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1511579210737268663</id><published>2009-12-07T17:33:00.006+01:00</published><updated>2009-12-07T17:53:18.749+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='exploracio espacial'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='marte'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='exobiologia'/><title type='text'>Buscando la vida en el sistema estelar</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Buscando en &lt;a href="http://www.youtube.com/"&gt;&lt;span id="SPELLING_ERROR_0" class="blsp-spelling-error"&gt;youtube&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; sobre el tema de la &lt;a href="http://www.iac.es/gabinete/difus/ciencia/annia/astrobio.htm"&gt;&lt;span id="SPELLING_ERROR_1" class="blsp-spelling-error"&gt;exobiología&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, (campo de la biología que llamó mi atención cuando empezamos a hablar de las células, y en la televisión &lt;span id="SPELLING_ERROR_2" class="blsp-spelling-corrected"&gt;vi&lt;/span&gt; un documental sobre en qué planetas la vida era posible)encontré un documental muy interesante de la &lt;span id="SPELLING_ERROR_3" class="blsp-spelling-error"&gt;BBC&lt;/span&gt;(Corporación Británica de difusión) en la que se habla sobre las misiones futuras que planean las agencias espaciales internacionales en Marte. Nos muestra que interés tiene Marte para nosotros, y que serie de vicisitudes tendrían que afrontar allí las misiones tripuladas.&lt;br /&gt;También se habla sobre las misiones pasadas, como la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Viking_1"&gt;&lt;span id="SPELLING_ERROR_4" class="blsp-spelling-error"&gt;Viking&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; y de la búsqueda humana de vida en las estrellas, lo que completo dejando &lt;span id="SPELLING_ERROR_5" class="blsp-spelling-corrected"&gt;también&lt;/span&gt; un &lt;span id="SPELLING_ERROR_6" class="blsp-spelling-error"&gt;link&lt;/span&gt; a la página de la &lt;a href="http://marsprogram.jpl.nasa.gov/"&gt;NASA&lt;/a&gt; (agencia espacial Norteamericana) de Marte en la que podéis encontrar datos sobre las misiones actuales en nuestro sistema estelar.&lt;br /&gt;Aquí os dejo los vídeos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OUeXLzn7y3w&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OUeXLzn7y3w&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/X8GfLIGa2XQ&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/X8GfLIGa2XQ&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/c5CsF7Wq5LQ&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/c5CsF7Wq5LQ&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1q4io-fiP0c&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/1q4io-fiP0c&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1511579210737268663?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1511579210737268663/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1511579210737268663' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1511579210737268663'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1511579210737268663'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/buscando-la-vida-en-el-sistema-estelar.html' title='Buscando la vida en el sistema estelar'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-9084847497890992560</id><published>2009-12-06T19:45:00.003+01:00</published><updated>2009-12-06T22:04:35.413+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='virus'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sida'/><title type='text'>El origen del sida</title><content type='html'>Todo el mundo sabe lo que es el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/SIDA"&gt;sida&lt;/a&gt;, y es un tema común que su origen es desconocido, no obstante hay una serie de hipótesis, entre las que me gustaria destacar:&lt;br /&gt;- &lt;em&gt;Experimentación:&lt;/em&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;La teoría afirma que el virus puede creado como negligencia de un laboratorio, o como desarrollo de un arma militar bacteriológica que se escapó de las manos. Esto tiene múltiples interpretaciones (dado el fin de el arma), como por ejemplo:&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Era un método para controlar a la población.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Era un arma para eliminar a los homosexuales (al principio la enfermedad estaba muy extendida entre estos).&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Acabar con la opresión de cuba (diversas teorías afirman que los primeros infectados aparecieron allí).&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;- &lt;em&gt;Contagiado mediante vacunas:&lt;/em&gt; muchas veces se dice que fue contagiada de los primates, pero lo que esa teoria dice realmente es que fue contagiada mediante un lote de vacunas contra la gripe A, que estaba contaminado por que se habia desarrollado en chimpancés. Apareciendo así el virus en áfrica y EEUU a lavez.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-9084847497890992560?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/9084847497890992560/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=9084847497890992560' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/9084847497890992560'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/9084847497890992560'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/el-origen-del-sida.html' title='El origen del sida'/><author><name>Jorge Isardo</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10991048761183058536</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6688933065290931105</id><published>2009-12-06T17:34:00.006+01:00</published><updated>2009-12-06T17:55:56.820+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vida'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mutacio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='espai'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='adn'/><title type='text'>Moscas en el espacio</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El experimento se realizó en 2004, pero me parecia demasiado curioso como para dejarlo escapar por su antiguedad.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Resulta que los astronautas se enfrentan a enfermades durante sus viajes en el espacio, y sus sistemas inmunológicos son menos eficaces en el espacio que en la tierra, de tal forma que curar la enfermedad de forma natural en el espacio resulta más dificil. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;El experimento consistia en enviar &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Drosophila_melanogaster"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;moscas de la fruta&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt; al espacio para averiguar más sobre esta anomalía de la actividad genética. Se criaron una serie de moscas y se enviaron al espacio en una nave especial diseñada para estos insectos, y se observó su actividad en el espacio. Estas moscas fueron sucediendo generaciones y generaciones, acumulando cambios genéticos de generación en generación.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Las conclusiones del estudio dieron lugar a que es viable que en el espacio vivan generaciones de personas, aunque es posible, que aquellos que vivan en estos planetas (en el caso de que el planeta sea apto para la vida) acaben por ser bastante diferente genéticamente de las generaciones que sigan viviendo en la tierra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Para mas información, mirar en &lt;/span&gt;&lt;a href="http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2004/03feb_fruitfly.htm"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;este&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt; enlace.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6688933065290931105?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6688933065290931105/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6688933065290931105' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6688933065290931105'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6688933065290931105'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/moscas-en-el-espacio.html' title='Moscas en el espacio'/><author><name>Jorge Isardo</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10991048761183058536</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-5709466218572825456</id><published>2009-12-06T15:37:00.004+01:00</published><updated>2009-12-06T17:56:30.805+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='telomer'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmortalitat'/><title type='text'>La inmortalidad es ya alcanzable</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;La &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Telomerasa"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;telomerasa&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt; (una enzima), puede ser aplicada para volver a las células inmortales gracias a que la telomerasa puede reparar los telómeros (cromosomas encargados de la estabilidad celular). En principio esto aumentaba el riesgo de cancer, pero estimulando los genes &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/P53"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;P53&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt; yP16 (de función defensiva contra los tumores) se ha logrado eliminar este riesgo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Este experimento ya se ha puesto en marcha con ratas y ratones, y el record esta en alargar la vida un 50% sin desarrollar cancer, y sin alterar la dieta que consumen durante su vida normal. Se cree que esto es aplicable a humanos, pero que su aplicación en humanos debera pasar previamente por primates (al ser animales parecidos geneticamente), pero que aun así, las diferencias entre humanos y primates harán que el esfuerzo y tiempo dedicados para que esto sea aplicable a humanos tardara unas décadas. No obstante se es positivo y se afirmará que, como mínimo, el ser humano podría vivir 120 años en mejores condiciones de las que viven ahora 80.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Si se esta realmente interesado en este tema, podeis visitar numerosas páginas (con poner telomerasa ratones ya salen una gran cantidad de páginas), estas en particular, creo que están realmente bien para empezar, (no obstante, dado que este estudio está ahora en práctica, está surgiendo información nueva constantemene)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=m7hLzIZsDWg"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Explicación en Youtube (1/2)&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=dl1CtO3xqI8&amp;amp;feature=related"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Explicación en Youtube (2/2)&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.publico.es/ciencias/146360/busca/pildora/inmortalidad"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Explicación en Público.es&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.neoteo.com/viviremos-120-anos-14086.neo"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Explicación en Neoteo.com&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-5709466218572825456?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/5709466218572825456/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=5709466218572825456' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/5709466218572825456'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/5709466218572825456'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/la-inmortalidad-es-ya-alcanzable.html' title='La inmortalidad es ya alcanzable'/><author><name>Jorge Isardo</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10991048761183058536</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4522121183934612607</id><published>2009-12-03T20:46:00.003+01:00</published><updated>2009-12-03T20:53:04.231+01:00</updated><title type='text'>Problemes de selectivitat</title><content type='html'>En &lt;a href="http://www.selectividad.tv/biologia.php"&gt;AQUESTA &lt;/a&gt;interessant web podeu trobar proves resoltes de selectivitat, pot ser os siga de més utilitat més endavant però ja podeu anar practicant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.selectividad.tv/biologia.php"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 52px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_V8tWShjefQo/SxgW5AdmQJI/AAAAAAAAA8Y/QhVEq4Vg6zc/s320/seletv.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411100120918147218" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Si os fixeu, també podeu trobar exàmens d'altres assignatures que esteu cursant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espere que siga d'utilitat&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4522121183934612607?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4522121183934612607/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4522121183934612607' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4522121183934612607'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4522121183934612607'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/problemes-de-selectivitat.html' title='Problemes de selectivitat'/><author><name>Sergio Bargues</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02123681284352211609</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-ZZZfK3f1GtY/ToYpysHQAtI/AAAAAAAABV4/97obnIEjjBw/s220/SergioRedu.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_V8tWShjefQo/SxgW5AdmQJI/AAAAAAAAA8Y/QhVEq4Vg6zc/s72-c/seletv.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1618403868524552662</id><published>2009-12-03T15:38:00.006+01:00</published><updated>2009-12-04T17:23:47.643+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='peptids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ribosomes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='RNAt'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='RNAm'/><title type='text'>Del ARN a la síntesis de proteínas</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Mientras preparaba el estudio para el examen, tuve la suerte de encontrar en una web(&lt;a href="http://www.youtube.com/"&gt;youtube&lt;/a&gt;)un vídeo muy interesante sobre el proceso de formación de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9ptidos"&gt;péptidos&lt;/a&gt; en los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ribosomas"&gt;ribosomas&lt;/a&gt;, tras la lectura del &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/ARN_mensajero"&gt;ARNm&lt;/a&gt; que se ha formado a partir de la transcripción del &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/ADN"&gt;ADN nuclear&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;p align="justify"&gt;Este vídeo completa los conocimientos que puedas adquirir en los puntos 2 y 3 del tema de los &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cidos_nucleicos"&gt;ácidos nucleicos&lt;/a&gt;, y al estar apoyado en recursos gráficos, resulta más fácil de comprender, todo y que la explicación está en inglés(y aún no he encontrado la versión subtitulada,si la hay).&lt;br /&gt;Aquí os lo dejo:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/NJxobgkPEAo&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/NJxobgkPEAo&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1618403868524552662?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1618403868524552662/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1618403868524552662' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1618403868524552662'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1618403868524552662'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/del-arn-la-sintesis-de-proteinas.html' title='Del ARN a la síntesis de proteínas'/><author><name>L.Xabier</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://1.bp.blogspot.com/_kfAyfm4Uer0/TSTYKcB1zLI/AAAAAAAAAFY/BKmU9RWivDc/S220/images.jpeg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-94089828534397322</id><published>2009-12-02T19:35:00.002+01:00</published><updated>2009-12-02T19:51:57.512+01:00</updated><title type='text'>VIDEOS SOBRE ELS ÀCIDS NUCLEICS I LES PROTEÏNES</title><content type='html'>Hola, sóc gerard, he estat aquesta vesprada estudiant i he trobat una sèrie de vídeos, i uns apunts, a prop de les proteïnes i els àcids nucleics molt aclaridors, que pense que ens ajudaran a estudiar a tots:&lt;br /&gt;- PROTEÏNES:&lt;br /&gt;           ·&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=Gn8NaEEEykk"&gt;Explicació de la formació de l'enllaç peptídic.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;           ·&lt;a href="http://www.ehu.es/biomoleculas/proteinas/prot2.htm"&gt;Propietats de les proteïnes.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;- ÀCIDS NUCLEICS:&lt;br /&gt;           · &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=XNyj6wYGBQo"&gt;Explicació general d'aquests.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;           · &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=T-g-G0-kehU"&gt;Replicació de l'ADN.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ací adjunte l'enllaç de la wikipedia per a que pogueu buscar els conceptes que no us hagen quedat clars:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia%3aPortada"&gt;http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia%3aPortada&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-94089828534397322?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/94089828534397322/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=94089828534397322' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/94089828534397322'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/94089828534397322'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/12/videos-sobre-els-acids-nucleics-i-les.html' title='VIDEOS SOBRE ELS ÀCIDS NUCLEICS I LES PROTEÏNES'/><author><name>Gerard Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01661013046036436511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8659748019167453431</id><published>2009-11-22T22:52:00.004+01:00</published><updated>2009-11-23T00:09:46.061+01:00</updated><title type='text'>The LARGE HADRON COLLIDER</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Large Hadron Collider progress delights researchers&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;I am going to speak about one piece of news I found the other day, it concerns about the biggest machine ever done: THE LARGE HADRON COLLIDER( the translation would be: El acelerador de partículas). From now to &lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_mQX2-_nouz4/Swm9857h3mI/AAAAAAAAAAU/klAcaPzM1yg/s1600/aceleradot+particulas+2.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407061681675296354" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_mQX2-_nouz4/Swm9857h3mI/AAAAAAAAAAU/klAcaPzM1yg/s320/aceleradot+particulas+2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;the end of the text I'm going to use the acronyms LHC refering to the Large Hadron Collider.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;To begin with that, I must say that the aim of the LHC is to increase the quantity of things that we could know about our universe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;The LHC was built by the &lt;a title="CERN" href="http://en.wikipedia.org/wiki/CERN"&gt;European Organization for Nuclear Research&lt;/a&gt; (CERN) with the intention of testing various predictions of many scientists, including the existence of the unknown &lt;a title="Higgs boson" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Higgs_boson"&gt;Higgs boson&lt;/a&gt; and of the large family of new particles predicted, sub-atomic particles that are crucial to our current understanding of physics. Although they are predcited to exist, scientists have never found it. It was funded by and built in collaboration with over 10,000 scientists and engineers from over 100 countries as well as hundreds of universities and laboratories.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;It is housed in a 27km-long circular tunnel under the Franco-Swiss border. &lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_mQX2-_nouz4/Swm7soeT8pI/AAAAAAAAAAM/ugQTO6SHec4/s1600/aceleradot+particulas+1.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407059203088183954" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 206px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mQX2-_nouz4/Swm7soeT8pI/AAAAAAAAAAM/ugQTO6SHec4/s320/aceleradot+particulas+1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;The machine suffered some heavily damages last year, when it had just started to work. An electric fault caused a fall of liquid helium into the tunnel just nine days after it was first launched in September last year.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;But now it is functioning in the best way it can, the LHC has done more in a few hours than it did in five days of operations last year.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;However, I wish we can roughly know the effects that it will have in the human being.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Now I leave here some links about the notice:&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/8372737.stm"&gt;http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/8372737.stm&lt;/a&gt; . The link of the notice where I took the information.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;A translator where you can found any of the words that you misunderstood: &lt;a href="http://translate.google.es/"&gt;http://translate.google.es/&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8659748019167453431?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8659748019167453431/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8659748019167453431' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8659748019167453431'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8659748019167453431'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/large-hadron-collider.html' title='The LARGE HADRON COLLIDER'/><author><name>Gerard Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01661013046036436511</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_mQX2-_nouz4/Swm9857h3mI/AAAAAAAAAAU/klAcaPzM1yg/s72-c/aceleradot+particulas+2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1141420621676509919</id><published>2009-11-22T16:38:00.002+01:00</published><updated>2009-11-22T17:31:02.993+01:00</updated><title type='text'>El colágeno.</title><content type='html'>En cualquier investigación, publicación o informes de dermatología y cosmética, el colágeno es sinónimo de algo mágico para la piel, aunque el paso del tiempo es su mayor enemigo. En efecto, es una proteína contenida en la piel que se deteriora con la edad, sobre todo, a partir de los treinta años o, incluso antes, si no se mantienen cuidados especiales. Sin la ayuda y presencia de las fibras de colágeno, la piel pierde elasticidad, tersura y firmeza, mientras disminuye la estructura de las células. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta proteína se localiza entre la epidermis y los músculos, y juega un papel muy importante a la hora de mantener la tersura de la piel y firmeza de los músculos. Además, el colágeno constituye casi el treinta por ciento del total de contenido proteínico del cuerpo humano, por lo que su presencia es determinante en el estado de la piel tanto del rostro como del cuerpo. Sus fibras son normalmente lisas y se disponen de forma paralela, aumentando su sensibilidad hacia el exterior con el paso del tiempo.&lt;br /&gt;Ello favorece e influye directamente en el envejecimiento cutáneo. De hecho, las temidas arrugas surgen cuando las moléculas y fibras comienzan a entrelazarse, a través de un puente químico que une sus átomos. &lt;br /&gt;Por tanto, los tratamientos dermatológicos y cosméticos a base de colágeno son indispensables para combatir el proceso inexorable de la edad y retrasar sus efectos sobre la piel.&lt;br /&gt;Estos tratamientos, a base de cremas, lociones, geles y mascarillas contribuyen a que la piel permanezca suave y elástica, evitando la aparición prematura de arrugas y deterioro cutáneo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su finalidad principal es renovar los tejidos conjuntivos, reforzando la capacidad de hidratación y retención de agua en el interior de las células, lo cual proporciona un buen estado a la epidermis. Deben ser utilizados a partir de los veinticinco años, para prevenir las arrugas y un envejecimiento prematuro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una gran ventaja del colágeno es su total compatibilidad con las células cutáneas y su asimilación por todo tipo de pieles, incluso las más sensibles. Los productos de colágeno puro natural hidrolizado penetran hasta la segunda capa de la epidermis y así consiguen unos resultados increíbles. &lt;br /&gt;Cuánto más puro sea y más calidad tenga el producto en cuestión, mucho mayor será la regeneración de los tejidos. En el mercado y la industria cosmética existen infinidad de ellos apropiados para cada tipo de piel específico.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1141420621676509919?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1141420621676509919/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1141420621676509919' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1141420621676509919'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1141420621676509919'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/el-colageno.html' title='El colágeno.'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3094149519059046974</id><published>2009-11-21T13:30:00.007+01:00</published><updated>2009-11-21T20:20:27.047+01:00</updated><title type='text'>La vacuna del VIH/SIDA: una esperanza</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El passat dimarts vaig acudir a una xarrada sobre la vacuna de la sida.  La conferència la va ser realitzada per el &lt;a href="http://www.cnb.csic.es/~estebanlab/"&gt;Sr. Mariano Esteban &lt;/a&gt;del Centre Nacional de Biotecnologia (&lt;a href="http://www.cnb.uam.es/"&gt;CSIC&lt;/a&gt;). Una qüestio que m'agradaria remarcar sobre el Sr. Mariano Esteban és que encara que jo no vaig entendre tot el que va dir, si que semblava que tenia un don a l'hora de parlar i per fer les coses comprensible. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La xarrada va ser molt complicada donat que estaba pensada per a gent que tenia uns coneixements mitjans en la matèria, amb un llenguatge prou especialitzat. Yo vaig entendre els conceptes clau, els quals expossaré a continuació:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Primer reproduir una critica feta per el Sr. Mariano Esteban sobre la &lt;a href="http://www.informaciongripea.es/"&gt;grip A&lt;/a&gt;, donat que ara estem molt preocupats per la famosa grip a perque han mort unes poques persones quan per &lt;a href="http://www.infosida.es/"&gt;la sida &lt;/a&gt; moren &lt;strong&gt;tres millons de persones a l'any&lt;/strong&gt;, especialment a l'Àfrica. També cal recordar altres malalties com puguen ser la malària o l'hepatitis malalties les cuals no tenen encara vacuna. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ara ya entrant en el temari pròpi de la xerrada, primer saber que una vacuna consta  de dues parts, el vector i la part inmunològica. En la xerrada comentaren que havien conseguit dos vectors que funcionaven bé  i que actuaven sobre les cèl·lules que primer infecta la sida. I en el que respecta la part inmunològica encara que havien tingut alguns problemes, per a robar-la, actualment ja havien trobat un que actuava perfectament. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;També cal comentar que actualment ja s'està provant en persones com a assaig clínic.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3094149519059046974?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3094149519059046974/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3094149519059046974' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3094149519059046974'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3094149519059046974'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/la-vacuna-del-vihsida-una-esperanza.html' title='La vacuna del VIH/SIDA: una esperanza'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3408421980955932344</id><published>2009-11-17T18:46:00.004+01:00</published><updated>2009-11-17T19:48:01.590+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enfermetat'/><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/SwLpRCtzziI/AAAAAAAAAAU/XxU-yO2Q9v8/s1600/17-progeria-inside.jpg"&gt;&lt;img style="WIDTH: 180px; HEIGHT: 180px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405138981794074146" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/SwLpRCtzziI/AAAAAAAAAAU/XxU-yO2Q9v8/s320/17-progeria-inside.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;PROGERIA&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;La progeria es una enfermedad genética causada por una mutación en el gen LMNA el cual se encarga de producir la proteína lamina-a que es como digamos una especie de andamio que mantiene la estructura de los núcleos de las células. Esta mutación del gen LMNA provoca inestabilidad celular en todo el cuerpo y su vez acelera la muerte de las células&lt;/div&gt;&lt;div&gt; Consiste en un envejicimiento prematuro en niños. Cuando nacen su apariencia es totalmente normal a la de cualquier niño, pero cuando pasan de 12 a 18 meses su aspecto va cambiado al de una persona anciana.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Los aspectos que podemos encontrar en un niño con Progeria son:&lt;br /&gt;-Baja estatura&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Piel seca y arrugada&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Calvicie prematura&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Ojos prominentes&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Cráneo de gran tamaño&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Nariz en forma de pico&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Problemas de corazón&lt;/div&gt;&lt;div&gt;-Debilidad en los huesos&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Actualemente existe 48 casos de niños con esta enfermedad entre los cuales está el de una familia Belga cuyos dos hijos nacieron con progeria y el caso de una familia india en la que los cinco hijos padecen de progeria. Estos dos son los unicos casos en que la Progeria parece ser una enfermedad hereditaria pero aun no se ha confirmado. Otra de las particularidades que presentan los niños indús con Progeria los dos hijos mayores de la familia de 15 y 17 años aún siguen vivos. Esto sorprende ya que la esperanza de vida para una persona con Progeria oscila entre los 13 y 14 años edad a la cual mueren por un un infarto cardiaco.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Actualemente no se ha encontrado una cura para esta enfermedad y lo unico que se puede hacer es tratar a los pacientes para ayudar a mejorar su movilidad debido a que sus huesos cada vez son mas débiles y también se presta una ayuda psicológica para los familiares de los niños afectados.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://progeriaresearch.org/"&gt;http://progeriaresearch.org&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Esta página es de una organización que tiene como objetivo encontrar la cura de esta enfermedad, Además aqui tambien podeis encontrar mas información si os ha interesado&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=z_1I-xFTtGA&amp;amp;feature=PlayList&amp;amp;p=6B120675BD4ACC9B&amp;amp;index=0"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=z_1I-xFTtGA&amp;amp;feature=PlayList&amp;amp;p=6B120675BD4ACC9B&amp;amp;index=0&lt;/a&gt;  (inglés)&lt;br /&gt;En este vídeo os muestro el caso de la familia india. Está en ingles pero es facil de entender.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo me enteré de esta enfermedad al ver un documental en la tele sobre una niña llamada Ashley Hegi que en la actualidad ya no vive. A continuación os dejo un vídeo dedicado para ella. Espero que os guste.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=KreFo2a3gUY&amp;amp;feature=related"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=KreFo2a3gUY&amp;amp;feature=related&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3408421980955932344?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3408421980955932344/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3408421980955932344' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3408421980955932344'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3408421980955932344'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/progeria-la-progeria-es-una-enfermedad.html' title=''/><author><name>Daniela</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17057182667324055191</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_xxNNxLXE4qM/SwLpRCtzziI/AAAAAAAAAAU/XxU-yO2Q9v8/s72-c/17-progeria-inside.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7542960685066028541</id><published>2009-11-10T21:39:00.000+01:00</published><updated>2009-11-10T21:39:07.366+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='recursos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='glúcids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bioquimica'/><title type='text'>Presentació resum dels glúcids</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.scribd.com/doc/22378213/glucidsfinal" style="display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px; text-decoration: underline;" title="View glucidsfinal on Scribd"&gt;glucidsfinal&lt;/a&gt; &lt;object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="500" id="doc_554262688396552" name="doc_554262688396552" width="100%"&gt;  &lt;param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=22378213&amp;access_key=key-1r28xd2lmioil3ia9ifj&amp;page=1&amp;version=1&amp;viewMode=slideshow"&gt;  &lt;param name="quality" value="high"&gt;  &lt;param name="play" value="true"&gt;  &lt;param name="loop" value="true"&gt;  &lt;param name="scale" value="showall"&gt;  &lt;param name="wmode" value="opaque"&gt;  &lt;param name="devicefont" value="false"&gt;  &lt;param name="bgcolor" value="#ffffff"&gt;  &lt;param name="menu" value="true"&gt;  &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;  &lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;  &lt;param name="salign" value=""&gt;        &lt;param name="mode" value="slideshow"&gt;       &lt;embed src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=22378213&amp;access_key=key-1r28xd2lmioil3ia9ifj&amp;page=1&amp;version=1&amp;viewMode=slideshow" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" play="true" loop="true" scale="showall" wmode="opaque" devicefont="false" bgcolor="#ffffff" name="doc_554262688396552_object" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" salign="" type="application/x-shockwave-flash" align="middle" mode="slideshow" height="500" width="100%"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7542960685066028541?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7542960685066028541/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7542960685066028541' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7542960685066028541'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7542960685066028541'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/presentacio-resum-dels-glucids.html' title='Presentació resum dels glúcids'/><author><name>Toni Cassany</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://usuarios.lycos.es/jomateix/doblehelix.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1192877228140128689</id><published>2009-11-10T00:30:00.003+01:00</published><updated>2009-11-10T00:35:39.911+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lípids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='àcids grassos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='greixos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bioquimica'/><title type='text'>PowerPoint dels LÍPIDS</title><content type='html'>&lt;span style="font-family: arial;"&gt;He fet aquest PPT per a que pugau repassar el tema:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="View LÍPIDS on Scribd" href="http://www.scribd.com/doc/22337853/LIPIDS" style="margin: 12px auto 6px; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 14px; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; display: block; text-decoration: underline;"&gt;LÍPIDS&lt;/a&gt; &lt;object codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" id="doc_822512472389730" name="doc_822512472389730" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" align="middle" height="500" width="100%"&gt;  &lt;param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=22337853&amp;amp;access_key=key-yu8xf9eu8bqc074ysj9&amp;amp;page=1&amp;amp;version=1&amp;amp;viewMode=slideshow"&gt;   &lt;param name="quality" value="high"&gt;   &lt;param name="play" value="true"&gt;  &lt;param name="loop" value="true"&gt;   &lt;param name="scale" value="showall"&gt;  &lt;param name="wmode" value="opaque"&gt;   &lt;param name="devicefont" value="false"&gt;  &lt;param name="bgcolor" value="#ffffff"&gt;   &lt;param name="menu" value="true"&gt;  &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;   &lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;   &lt;param name="salign" value=""&gt;            &lt;param name="mode" value="slideshow"&gt;       &lt;embed src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=22337853&amp;amp;access_key=key-yu8xf9eu8bqc074ysj9&amp;amp;page=1&amp;amp;version=1&amp;amp;viewMode=slideshow" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" play="true" loop="true" scale="showall" wmode="opaque" devicefont="false" bgcolor="#ffffff" name="doc_822512472389730_object" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" salign="" type="application/x-shockwave-flash" mode="slideshow" align="middle" height="500" width="100%"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1192877228140128689?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1192877228140128689/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1192877228140128689' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1192877228140128689'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1192877228140128689'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/powerpoint-dels-lipids.html' title='PowerPoint dels LÍPIDS'/><author><name>Sergio Bargues</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02123681284352211609</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-ZZZfK3f1GtY/ToYpysHQAtI/AAAAAAAABV4/97obnIEjjBw/s220/SergioRedu.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4439254923207130025</id><published>2009-11-09T21:56:00.005+01:00</published><updated>2009-11-10T08:59:21.785+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='virus'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='conferencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: 180%;"&gt;VIRUS!!&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;El dimecres 28 d’octubre al &lt;a href="http://www.octubre.cat/"&gt;centre de Cultura Contemporània&lt;/a&gt; a l’edifici “Octubre” de la ciutat de València tingué lloc una conferència sobre els virus.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt; Els conferenciants eren Fernando González-Candelas (Universitat de València i CSISP), Ferran Martínez Navarro (Escuela Nacional de Samidad, Instituto de Salud Carlos III) I Tomas Pumarola Sunyé (Universistat de Barcelona i Secció de Virologia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt; Jo vaig anotar algunes de les preguntes que va fer el públic i les respostes dels conferenciants:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;b&gt;Què són els virus?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Els virus, que de vegades ens fan mania o repulsió són &lt;a href="http://www.um.es/molecula/anucl.htm"&gt;àcids nucleics &lt;/a&gt;que necessiten una protecció i una estructura. Els virus no tenen maquinària pròpia, però si instruccions per a duplicar-se a partir de la cèl·lula.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;Aleshores, són éssers vius o no?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Molts experts no els consideren com a tals perquè necessiten d’una cèl·lula viva per a començar a funcionar, no tenen vida pròpia i no poden sobreviure per ells mateixos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;b&gt;Com són?&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Tenen un tamany microscopi. Una diferència molt important que ens permet classificar-los és el tipus d’àcid nucleic, si es tracta d’un &lt;a href="http://www.ferato.com/wiki/index.php/ARN"&gt;ARN&lt;/a&gt; (com la Sida o la grip), aquestos més complexos es transmeten, o d’un &lt;a href="http://www.monografias.com/trabajos12/desox/desox.shtml"&gt;ADN&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3366ff;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;Què els fa tan especials?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt;&lt;span style="color: #444444;"&gt;Tenen una capacitat d’evolució ELEVADÍSSIMA. La seua &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/guest59719d/el-adn-la-molcula-de-la-herencia" style="color: #444444;"&gt;molècula d’herència &lt;/a&gt;&lt;span style="color: #444444;"&gt;la canvien a molta velocitat, i tenen la capacitat de produir milers i milers de partícules virals per a infectar a noves cèl·lules. Aquesta actitud davant la multiplicació és la que ens fa determinar aquells virus que ens criden més la atenció i que acaben propagant-se&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;Quan parlem d’epidèmies?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Els experts tenen en compte tres elements bàsics, el temps, l’espai i la població. Cal estudiar els casos concrets de cada país, no valen sols les dades, generals, per exemple, la densitat de la població a l’hemisferi nord és més elevada que a l’hemisferi sud, factor que ens porta a un augment de casos en aquesta zona. Un altre fet important que ho demostra és el cas de l'Orient llunyà, ací habita el 25% de la població total del planeta, per tant no hi ha ones de grip, l’epidèmia és sempre constant.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;I què passa amb la &lt;span style="font-size: 130%;"&gt;GRIP A?&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Les morts de la &lt;a href="http://www.informaciongripea.es/"&gt;grip A&lt;/a&gt; no són comparables a les que s’emporta tots els anys la grip estacional, són molt semblants, però hi ha entre elles diferències significatives.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt; La grip A actua principalment sobre gent jove (menors de 40 anys) aquestes persones presenten menys immunitat i més capacitat de contacte amb altres persones, mentre que la grip estacionària infecta a tot tipus de persones i és la població gran la que mor.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt; Aquestes dades fan pensar als investigadors que el H5N1 (Grip A) és més resistent a les cond&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;icions ambientals, i que la seua capacitat d’expansió és molt elevada, per exemple a Nova Zelanda un 10% de la població està infectada però els morts segueixen sent mínims. Així que quin és el problema de la grip A? Que no es pot predir.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;b&gt;Ens hem de vacunar?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="color: #444444;"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Les vacunes són segures i immunològiques. S’han fet totes les proves de seguretat pertinents, i es porta anys desenvolupant.Els virus evolucionen i cada any es fa una nova vacuna contra la grip estacional, però aquesta no passa mai les proves indicades, ja que no dóna temps, simplement es canvia la proteïna del virus per a fer-la vàlida fent un seguiment de l’evolució del virus.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #444444; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;He trobat un video molt molt impactant, us el recomane, passeu i doneu-li una ullada, estic segura de què us agradarà.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #000066; font-family: verdana;"&gt;&lt;span style="color: #3333ff;"&gt;&lt;object height="340" width="560"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gKwk8Kq8QXA&amp;hl=en&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/gKwk8Kq8QXA&amp;hl=en&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4439254923207130025?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4439254923207130025/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4439254923207130025' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4439254923207130025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4439254923207130025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/virus-el-dimecres-28-doctubre-al-centre.html' title=''/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-1678763574433795609</id><published>2009-11-04T22:30:00.004+01:00</published><updated>2009-11-10T09:05:15.437+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bufits'/><title type='text'>BUFIT CARDIAC</title><content type='html'>&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;En resposta a la pregunta que ha fet avui&amp;nbsp; en classe la nostra companya Paula Server sobre el que és un bufit cardíac direm que un bufit cardíac és un so que el cor fa entre batecs. Aquest so es deu a la circulació de la sang a través del cor. És semblant al so que fa l'aigua quan passa per una mànega. Un bufit del cor no vol dir necessàriament que hi haja alguna cosa mal en el cor.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;Aquest es pot produir per diverses raons com puga ser un augment del ritme cardíac, una &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Malformaci%C3%B3n_cong%C3%A9nita"&gt;malformació congènita&lt;/a&gt;, un deteriorament de les &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%A1lvula_cardiaca"&gt;vàlvules cardíaques&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;Tal i com he expressat avanç un bufit cardíac no és una malaltia greu, el que passa es que a vegades desenvolupa malalties, la diagnosi d'aquest és prou senzill: en&amp;nbsp; oscultar-te, el metge escolta el bufit i et fa un electrocardiograma on es veu el bufit i la zona afectada del cor.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;Els símptomes que et poden fer pensar que tens un bufit cardiac són .&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;li&gt;Intolerància a l'esport;&amp;nbsp; de seguida t'ofegues&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Acceleració del ritme cardíac&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Dolor al pit&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Dificultats respiratòries.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Per a les dolències benignes no hi ha tractament, però si és maligne es pot tractar amb medicaments o realitzar cirurgia cardiovascular per a solucionar el problema.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;La forma de prevenir aquesta dolència és realitzar esport i mantenir una dieta equilibrada&lt;br /&gt;Ací vos deixe uns vídeos del "You Tube" al primer podeu escoltar el batec d'un &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=xS3jX1FYG-M&amp;amp;feature=related"&gt;cor normal &lt;/a&gt;i al segon un cor que presenta un &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=xbLMC0kPQ-E&amp;amp;feature=related"&gt;bufit cardíac&lt;/a&gt;, y un parells de webs molt interessants &lt;a href="http://www.med.umich.edu/1libr/aha/aha_htmurmur_spa.htm"&gt;1&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://www.aeped.es/infofamilia/temas/soplo.htm"&gt;2&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Espere que això satisfaça la vostra curiositat sobre el bufit cardíac&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-1678763574433795609?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/1678763574433795609/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=1678763574433795609' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1678763574433795609'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/1678763574433795609'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/bufit-cardiac.html' title='BUFIT CARDIAC'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4552443413967846980</id><published>2009-11-02T11:15:00.013+01:00</published><updated>2009-11-04T13:57:04.968+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='metabolisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lípids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='apinedag'/><title type='text'>¿Es el deporte lo más antideportivo?</title><content type='html'>Todos en nuestra vida hemos disfrutado alguna vez viendo deporte por la televisión. Muchos nos enorgullecimos cuando vimos a la Selección Española de Fútbol ganar el europeo hace dos años, otros tantos vieron a Rafael Nadal coronarse como número uno del mundo, y el resto se emocionaría con Alberto Contador o la Selección de Baloncesto en los pasados juegos olímpicos. Es innegable que el deporte arrastra pasiones y que la élite deportiva (los Raúl, Cristiano Ronaldo, Pau Gasol...) se erige como un ejemplo a seguir por la juventud actual; pero, ¿acaso no es el deporte de élite lo más antideportivo?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mi entrada se basa en una noticia publicada el 17 de septiembre en el diario El Mundo sobre el ya famoso caso Semenya, aquella deportista sudafricana que ganó con soltura una prueba de 800 metros en Berlín y cuya vida ha sido un infierno desde aquel entonces, ya que se ha dudado de su sexualidad, se le han realizado controles humillantes y se le ha creado un daño emocional irreversible debido a la presión pública y mediática (os redirecciono por si queréis más información :&lt;a href="http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/09/16/masdeporte/1253118539.html"&gt;http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/09/16/masdeporte/1253118539.html&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399469567573796226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 204px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/Su7E9s7EpYI/AAAAAAAAAAM/BEQ5aTcYJ6I/s200/untitled.bmp" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;Lo cierto es que no está claro si Semenya tomó o no testosterona para aumentar su rendimiento muscular, pero bien podría haberme basado en artículos sobre Ben Johnson, Andre Agassi, Iban Mayo, u otros deportistas famosos para escribir esta entrada, pues todos ellos han dado positivo en el consumo de algún tipo de sustancia estupefaciente (&lt;strong&gt;esteroides&lt;/strong&gt;).&lt;br /&gt;(&lt;a href="http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2003/12/21/masdeporte/1072023815.html"&gt;http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2003/12/21/masdeporte/1072023815.html&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como ya hemos estudiado en este tema, los esteroides son un tipo de lípido insaponificable necesario para nuestro organismo, ya que entre ellos encontramos el &lt;strong&gt;colesterol&lt;/strong&gt; (componente fundamental de la membrana plasmática animal), la &lt;strong&gt;progesterona&lt;/strong&gt; y la &lt;strong&gt;testosterona&lt;/strong&gt; (hormonas sexuales femenina y masculina sin las cuales no sería posible el desarrollo de los órganos sexuales y, por tanto, no sería posible la reproducción y la perpetuación como especie), el grupo de las &lt;strong&gt;vitaminas&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;D&lt;/strong&gt; (sin las cuales padeceríamos graves enfermedades como el raquitismo o la osteomalacia), etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399470286849872962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 265px; CURSOR: hand; HEIGHT: 191px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/Su7Fnkb2lEI/AAAAAAAAAAU/iWEF46VZPeM/s200/esteroides1.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;No obstante, los humanos practicamos últimamente, y con una frecuencia inaudita, ''el juego de ser dios''. Modificamos nuestro metabolismo a placer, autorregulamos nuestra composición hormonal, y llevamos a nuestro cuerpo a límites extremos. Y todo esto para obtener, como el propio Ben Johnson afirma en el artículo, ''fama y dinero''.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fama y dinero, señores. Por fama y dinero vendemos nuestra sexualidad, nuestra ética, nuestra deportividad y, en un número alarmante de casos, nuestra propia vida.&lt;br /&gt;¿Merece la pena todo esto? ¿No es acaso el deporte de élite lo más sucio, rastrero, vomitivo y antideportivo que existe? En mi opinión deberíamos revisar nuestras preferencias y valorarnos un poco más como deportistas y, sobretodo, como personas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399471094756731298" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 216px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/Su7GWmH26aI/AAAAAAAAAAc/r-KFW_Q8fT0/s200/111esteroides2.png" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;A continuación os proporciono algunos enlaces más:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El colesterol :&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Colesterol"&gt;http://es.wikipedia.org/wiki/Colesterol&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El raquitismo infantil:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.bebesymas.com/salud-infantil/el-raquitismo-infantil"&gt;http://www.bebesymas.com/salud-infantil/el-raquitismo-infantil&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La osteomalacia:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.latinsalud.com/articulos/00550.asp"&gt;http://www.latinsalud.com/articulos/00550.asp&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4552443413967846980?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4552443413967846980/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4552443413967846980' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4552443413967846980'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4552443413967846980'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/11/es-el-deporte-lo-mas-antideportivo.html' title='¿Es el deporte lo más antideportivo?'/><author><name>Agustín Pineda</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15204958022070529324</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_mefwhooniWk/Su7E9s7EpYI/AAAAAAAAAAM/BEQ5aTcYJ6I/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2030388895501636051</id><published>2009-10-28T20:42:00.005+01:00</published><updated>2009-11-21T18:58:06.292+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lípids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aliments.'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='colesterol'/><title type='text'>Lípid imprescindible: colesterol</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Suif20wBchI/AAAAAAAAAAM/eaUpbAetK8o/s1600-h/colesterol%5B1%5D.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397739917625356818" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 302px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Suif20wBchI/AAAAAAAAAAM/eaUpbAetK8o/s320/colesterol%5B1%5D.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;El &lt;strong&gt;colesterol&lt;/strong&gt; (&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol"&gt;http://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol&lt;/a&gt;) és un tipus de grassa que tot el món té , inclús molta gent se'n passa dels nivells máxims recomanants en un cos humà, açò comporta l’acumulació del lípid als vasos i per tant la sang no pot fluir bé.&lt;br /&gt;Durant molt de temps s'ha pensat que hi havia dos tipus de colesterol : el &lt;strong&gt;bo&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;( HDL),i el &lt;strong&gt;roí&lt;/strong&gt;, però tot i el nom amb el qual es sol anomenar bulgarment, no significa que la funció d'aquests lipoproteïnes siga bona o roína.El colesterol és imprescindible per al nostre organisme,com ara vorem, malgrat que un excés d'aquest pot provocar el taponament de les artèries, per aquesta raó els conceptes que s'utilitzen no son els adequats. El anomentat colesterol &lt;strong&gt;bo &lt;/strong&gt;és el que&lt;/em&gt; unit a una lipoproteina de densitat alta arrastra el colesterol fins al fetge , on s'elimina; i el anomenat &lt;strong&gt;roí&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;( LDL), &lt;/em&gt;aquest rep aquest nom per transportar-lo des del fetge fins altres teixits corporals, on es pot acumular a les parets i impedir que la sang fluisca bé pels vasos sanguinis. Recentment s’ha descobert que hi ha un tercer tipus, del qual encara no es sap massa.&lt;br /&gt;Aquest lípid forma part de la membrana celular , és indispensable per a la vida de la cél lula i permet l’intercanvi amb l’ambient de substàncies químiques. També és un element necessari per a formar les hormones esteroidals(&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Esteroide"&gt;http://es.wikipedia.org/wiki/Esteroide&lt;/a&gt;) ( produïdes pels ovaris, testicles i glàndules suprarrenals), i participa en la formació de la vitamina D( permet l’absorció de calci i l’adheriment als osos). Caldria destacar també que el colesterol forma part de la vaina de mielina, que recobreix els nervis; és un dels principals components de les sals biliards, que es produixen al fetge i participen en el procés d’absorció i digestió dels àcids grassos i les vitamines liposolubles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Diferents elements que contenen aquesta grassa, i per tant l’aporten al nostre organisme són mantega, margarina, aliment fregits, embotit...Per aquesta raó hem de prendre’ls moderadament, ja que en excés podria provocar un taponament dels vasos i impedir que la sang arribe a tot el cos. A causa de l'acumulació d'aquest lípid es proden produir diferent malalties ,tals com hipercolesterolémia(&lt;a href="http://www.zonadiet.com/salud/hipercolesterol.htm"&gt;http://www.zonadiet.com/salud/hipercolesterol.htm&lt;/a&gt;) o arteriosclerosis(&lt;a href="http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=865"&gt;http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=865&lt;/a&gt;).&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Su9D8o9_dCI/AAAAAAAAAAU/sQs7P7mwPBA/s1600-h/02008paintaa4%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399609187309155362" style="WIDTH: 188px; CURSOR: hand; HEIGHT: 194px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Su9D8o9_dCI/AAAAAAAAAAU/sQs7P7mwPBA/s320/02008paintaa4%5B1%5D.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;-(&lt;a href="http://books.google.es/books?id=be08XwHYHnIC&amp;amp;pg=PA234&amp;amp;lpg=PA234&amp;amp;dq=sals+biliars&amp;amp;source=bl&amp;amp;ots=fQlx-sjATj&amp;amp;sig=D71yMQzLMRTiBQmK-MWLbY1E4C0&amp;amp;hl=es&amp;amp;ei=a0DvSsGBJITKjAev97SqDQ&amp;amp;sa=X&amp;amp;oi=book_result&amp;amp;ct=result&amp;amp;resnum=8&amp;amp;ved=0CCQQ6AEwBw#v=onepage&amp;amp;q=sals%20biliars&amp;amp;f=false"&gt;http://books.google.es/books?id=be08XwHYHnIC&amp;amp;pg=PA234&amp;amp;lpg=PA234&amp;amp;dq=sals+biliars&amp;amp;source=bl&amp;amp;ots=fQlx-sjATj&amp;amp;sig=D71yMQzLMRTiBQmK-MWLbY1E4C0&amp;amp;hl=es&amp;amp;ei=a0DvSsGBJITKjAev97SqDQ&amp;amp;sa=X&amp;amp;oi=book_result&amp;amp;ct=result&amp;amp;resnum=8&amp;amp;ved=0CCQQ6AEwBw#v=onepage&amp;amp;q=sals%20biliars&amp;amp;f=false&lt;/a&gt;)&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;-&lt;a href="http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/colesterol.htm"&gt;http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/colesterol.htm&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Videos ineresants:&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;-&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=x755eQyYNqg&amp;amp;feature=related"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=x755eQyYNqg&amp;amp;feature=related&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2030388895501636051?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2030388895501636051/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2030388895501636051' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2030388895501636051'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2030388895501636051'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/el-colesterol.html' title='Lípid imprescindible: colesterol'/><author><name>Rebeca Soriano</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04662486506509453996</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_PJHA9qj9ZbM/Suif20wBchI/AAAAAAAAAAM/eaUpbAetK8o/s72-c/colesterol%5B1%5D.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8771933999470341727</id><published>2009-10-26T20:47:00.007+01:00</published><updated>2009-10-26T23:10:55.312+01:00</updated><title type='text'>El mecanisme universal d'envelliment</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;color:#330099;"&gt;L'altre dia vaig escoltar un comentari a la radio, en un programa anomenat "A hombros de gigantes", sobre un descobriment qe es va produïr a finals de l'any passat, em va cridar molt l&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:verdana;color:#330099;"&gt;'atenció i m'ha semblat molt interessant que en sapiem una mica més.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397034274918546770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 212px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/SuYeFA0gvVI/AAAAAAAAAAs/9u9elStAyVw/s320/viejo-1.jpg" border="0" /&gt;&lt;span style="color:#3333ff;"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;span style="color:#000099;"&gt;Els&lt;/span&gt; científics nortamericans publicaren ara farà un any a la revista &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.cell.com/"&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;Cell&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt; els últims avanços científics sobre les causes de l'envelliment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;La novetat més sorprenent d'aquesta publicació, és que per primera vegada s'ha sabut que el mecanisme d'envelliment dels organismes unicel·lulars i el dels pluricel·lulars és el mateix, i aquest existix des de fa ni més ni menys que mil milions d'anys.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;En les cèl·lules dels èssers vius es produïx constantment un desgastament del material genètic que influix en l'activitat cel·lular i és la que caus al'envelliment.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;Els científics donen portes obertes a altres sistemes de degradació cel·lular, però la importància d'aquest descobriment està en que es puga relacionar en organismes tan diferents com un elefant i un fong unicel·lular.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;Fa uns deu anys, científics del &lt;a href="http://web.mit.edu/biology/www/index.html"&gt;Departament de Biològiques &lt;/a&gt;del "Massachusetts institute of technology" descobriren una important proteïna nomenada &lt;a href="http://proteinas.org.es/proteina-longevidad-anticancerigeno"&gt;sirtuin&lt;/a&gt;, que al estar combinada amb algunes substàncies, com per exemple amb el resveratol, en certs raïms, aquesta relentia el procés d'envelliment.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;Què feia? &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;Ajudava a regular l'activitat genètica en les cèl·lules i per tant també a arreglar el desgastament de l'ADN, però açò és una qualitat limitada, un cop passa molt de temps i els desperfectes en l'ADN són massa abundants, la proteïna no abasta tota la feina i és aleshores on apareixen els tants coneguts símptomes d'envelliment. També són capaços d'indicar aquells gens que han de permanèixer desactivats i d'aquesta manera ajuda a preservar la cromatina, (com ja sabem, la substància que es troba a la cèl·lula i a partir de la qual es produixen els cromosomes de la divisió cel·lular).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;Gràcies a un experiment fet amb ratolins, en què s'utilitzà un aparell que inmovilitza i ordena bidimensionalment milers de molècules, podent col·locar així una sèrie de fragments de l'ADN un a la vora de l'altre per a analitzar-los. Aquest &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;aparell, noment microrray és una ferramenta biotecnològica que s'utilitza per a estudiar un conjunt de molècules de la mateixa naturalesa, com pot ser per exemple el DNA.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;span style="color:#3333ff;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;span style="color:#3333ff;"&gt;Concloses les investigacions, es va vore que la proteïna sirtuin, supervisava l'expressió genètica, per mantindre certs gens desactivats i que no es produiren errors, ja que del contrari, la cèl·lula podria patir danys. Si hi han problemes amb l'ADN, ja siga per atacs externs com la radiació ultra-violeta, o interns, la proteïna abandona l aseua posició de vigilant genètica i repara el mal fet, despertant d'aquesta manera la cromatina que acabarà per multiplicar la cèl·lula.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;Arribats a aquest punt els investigadors es proposaren una hipòtesi, i seguiren el mètode científic per a resòldre-la: "amb més sirtuins la vida dels ratolins s'allargaria?" Aquesta hipòtesi planteja que si s'aconseguix administrar de forma artificial a un èsser viu aquesta poteïna quan ha passat tan de temps que els mals a la cèl·lula són inassolibles per al sirtuin que tenim de forma natural al cos, tal vegada viuria més anys.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;I així ho feren, després de cert temps, acompanyant el sirtuin d'elements activadors com el resveratrol, la vida dels ratolins s'extenia d'un 26% a un 46%.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"&gt;En conclusió, el deteriorament de l'ADN, no seria en ell mateix la causa de l'envelliment, sinò que aquest donaria lloc al descontrol de la regulació de l'expressió genètica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397033885101988818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/SuYduUpAG9I/AAAAAAAAAAk/BqBRwIIAwEU/s320/cara_vieja.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#6600cc;"&gt;&lt;strong&gt;Segons els científics, seria per tant possible invertir el procés d'envelliment, una vegada que ja sabem quin és el mecanisme universal que el regeix.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;color:#6600cc;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;font-size:85%;color:#330099;"&gt;&lt;a href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://farm4.static.flickr.com/3423/3315854408_9ba86dd37d.jpg&amp;amp;imgrefurl=http://www.taringa.net/posts/ebooks-tutoriales/2481114/Excelentes-Efectos-Photoshop-Tutoriales-en-Ingles.html&amp;amp;usg=__ohtGEy_2sX8UtztXfXi8ShyKigg=&amp;amp;h=358&amp;amp;w=500&amp;amp;sz=88&amp;amp;hl=es&amp;amp;start=142&amp;amp;sig2=skWRmhe5ZzAdM_gLx9uuPA&amp;amp;um=1&amp;amp;tbnid=LzwueHr64CKanM:&amp;amp;tbnh=93&amp;amp;tbnw=130&amp;amp;prev=/images%3Fq%3Denvejecimiento%26ndsp%3D21%26hl%3Des%26rlz%3D1T4MEDA_esES323ES323%26sa%3DN%26start%3D126%26um%3D1&amp;amp;ei=u__lStKqBI25_QbQ5sC0Cg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8771933999470341727?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8771933999470341727/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8771933999470341727' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8771933999470341727'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8771933999470341727'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/el-mecanisme-universal-denvelliment.html' title='El mecanisme universal d&apos;envelliment'/><author><name>Paula Server</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06502822547032629479</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_UyImamNYzMY/SuYeFA0gvVI/AAAAAAAAAAs/9u9elStAyVw/s72-c/viejo-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3801555541500226095</id><published>2009-10-26T17:03:00.007+01:00</published><updated>2009-10-26T18:12:18.671+01:00</updated><title type='text'>UNA GRAN CONSEQÜÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Els corals una gran espècie en perill.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els corals es componen de múltiples pòlips, que viuen en simbiosi amb algues unicel·lulars, les zooxantel·les. Estes algues produïxen, amb ajuda de la llum solar, sucre, hidrats de carboni i proteïnes, substàncies amb què abastixen al pòlip. A canvi reben adob, en forma d'amoni i fosfat, a través de les secrecions dels corals.&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#000099;"&gt;&lt;span style="color:#000000;"&gt;&lt;strong&gt;Els corals són extremadament sensibles als canvis de temperatura. L'ideal per al seu desenvolupament és una temperatura de l'aigua entre 25 i 30 °C. Si la temperatura sobrepassa els 30 °C, moren primer les zooxantel·les i després els corals mateixos.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;Els esculls de coral cobrixen una superfície aproximada de 280.000 km2. Estos esculls actuen com a escullera davant de les costes i suavitzen els catastròfics efectes de les tempestats tropicals. Des de fa segles, estos esculls contribuïxen a omplir d'arena les platges i, inclús, a generar i protegir illes rocoses sobre les quals viu molta gent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara que ja tenim una idea de que són els corals i especialment de que els passa amb el canvi climàtic i l'aument de les temperatures ens adonarem del gran perill que corren aquest organismes que són tan importants per a la vida.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Una solució curiosa és la que he trobat al diari &lt;a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/8324954.stm"&gt;BBC&lt;/a&gt; que proposa congelar-los amb nitrogen líquid per a salvar-los i en un futur quan es regulen les temperatures reintroduir-los al mar evitant així la seua extinció.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;strong&gt;Per favor fem entre tots el que pugam per evitar l'aument de les temperatures i l'emisió de diòxid de carboni. Mantenint així sobre el nostre planeta grans espècies com els corals que ens deixen imatges com aquestes:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396956024282666466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 224px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ux44JZouSWs/SuXW6OfF1eI/AAAAAAAAAA8/8X5m0NgnhGs/s320/Corales%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396956017055312770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ux44JZouSWs/SuXW5zj9K4I/AAAAAAAAAA0/LEVJve-7fRw/s320/corales22.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;PD: si algú troba informació relacionada amb aquest tema que la deixe com a comentari d'aquesta entrada. Moltes gràcies.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3801555541500226095?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3801555541500226095/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3801555541500226095' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3801555541500226095'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3801555541500226095'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/una-gran-consequencia-del-canvi.html' title='UNA GRAN CONSEQÜÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_ux44JZouSWs/SuXW6OfF1eI/AAAAAAAAAA8/8X5m0NgnhGs/s72-c/Corales%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-5544844547899513432</id><published>2009-10-23T18:40:00.005+02:00</published><updated>2009-10-23T22:10:46.508+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='glucosa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='química orgàncica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='glúcids'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sucres'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fischer'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='premi Nobel'/><title type='text'>Fischer i l’estudi dels sucres.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_V8tWShjefQo/SuIAbSwrm8I/AAAAAAAAA7M/I1Z2iqfmVAU/s1600-h/Emil-Fischer.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 241px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_V8tWShjefQo/SuIAbSwrm8I/AAAAAAAAA7M/I1Z2iqfmVAU/s320/Emil-Fischer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395875772435766210" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;!--[if !mso]&gt; &lt;style&gt; v\:* {behavior:url(#default#VML);} o\:* {behavior:url(#default#VML);} w\:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:worddocument&gt;   &lt;w:view&gt;Normal&lt;/w:View&gt;   &lt;w:zoom&gt;0&lt;/w:Zoom&gt;   &lt;w:hyphenationzone&gt;21&lt;/w:HyphenationZone&gt;   &lt;w:punctuationkerning/&gt;   &lt;w:validateagainstschemas/&gt;   &lt;w:saveifxmlinvalid&gt;false&lt;/w:SaveIfXMLInvalid&gt;   &lt;w:ignoremixedcontent&gt;false&lt;/w:IgnoreMixedContent&gt;   &lt;w:alwaysshowplaceholdertext&gt;false&lt;/w:AlwaysShowPlaceholderText&gt;   &lt;w:compatibility&gt;    &lt;w:breakwrappedtables/&gt;    &lt;w:snaptogridincell/&gt;    &lt;w:wraptextwithpunct/&gt;    &lt;w:useasianbreakrules/&gt;    &lt;w:dontgrowautofit/&gt;   &lt;/w:Compatibility&gt;   &lt;w:browserlevel&gt;MicrosoftInternetExplorer4&lt;/w:BrowserLevel&gt;  &lt;/w:WordDocument&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;!--[if gte mso 9]&gt;&lt;xml&gt;  &lt;w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"&gt;  &lt;/w:LatentStyles&gt; &lt;/xml&gt;&lt;![endif]--&gt;&lt;style&gt; &lt;!--  /* Style Definitions */  p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal  {mso-style-parent:"";  margin:0cm;  margin-bottom:.0001pt;  mso-pagination:widow-orphan;  font-size:12.0pt;  font-family:"Times New Roman";  mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p  {mso-margin-top-alt:auto;  margin-right:0cm;  mso-margin-bottom-alt:auto;  margin-left:0cm;  mso-pagination:widow-orphan;  font-size:12.0pt;  font-family:"Times New Roman";  mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1  {size:612.0pt 792.0pt;  margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;  mso-header-margin:36.0pt;  mso-footer-margin:36.0pt;  mso-paper-source:0;} div.Section1  {page:Section1;} --&gt; &lt;/style&gt;&lt;!--[if gte mso 10]&gt; &lt;style&gt;  /* Style Definitions */  table.MsoNormalTable  {mso-style-name:"Tabla normal";  mso-tstyle-rowband-size:0;  mso-tstyle-colband-size:0;  mso-style-noshow:yes;  mso-style-parent:"";  mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;  mso-para-margin:0cm;  mso-para-margin-bottom:.0001pt;  mso-pagination:widow-orphan;  font-size:10.0pt;  font-family:"Times New Roman";  mso-ansi-language:#0400;  mso-fareast-language:#0400;  mso-bidi-language:#0400;} &lt;/style&gt; &lt;![endif]--&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style="" lang="EN-GB"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"  style="font-family:arial;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;em&gt;Hermann Emil Fischer (1852-1919) v&lt;/em&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;a rebre el premi Nobel de química al any &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;1902 &lt;/span&gt;pels seus treballs relacionats amb la &lt;b style=""&gt;síntesi de sucres&lt;/b&gt; y purines. Aquest químic alemany va fer avançar el desenvolupament de la química orgànica de forma extraordinària. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;L’estudi de les purines:&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Va estudiar diferents compostos orgànics tant d’origen vegetal com la cafeïna o la xantina, com d’origen animal com el &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;àcid úric&lt;/span&gt;. Sospitava que encara que tenien un origen diferent, tots es formaven a partir d’un compost comú més senzill al que va anomenar: &lt;/span&gt;&lt;em&gt;uricum purum (”úrico pur”)&lt;/em&gt; o &lt;em&gt;&lt;b style=""&gt;purina&lt;/b&gt;&lt;/em&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p style="font-family: arial;" class="MsoNormal" face="arial"&gt;&lt;em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Al 1898 va obtenir la purina a partir del àcid úric i des de aquest moment va tindre la possibilitat&lt;/span&gt; de &lt;span style="" lang="CA"&gt;produir compostos orgànics a partir d’altres més senzills de forma artificial, simulant els processos biològics que tenen lloc dins dels organismes, d’aquesta forma va aconseguir produir &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;cafeïna &lt;/span&gt;de forma artificial per primera vegada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:arial;"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" face="arial"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;L’estudi dels hidrats de carboni:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="font-family: arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="arial" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Va ser capaç de sintetitzar al seu laboratori tant la &lt;b style=""&gt;glucosa&lt;/b&gt; com la &lt;b style=""&gt;fructosa&lt;/b&gt; i establir la seva composició química. El nostre coneixement al voltant dels sucres es fonamenta en el treball que va realitzar aquest geni. També va investigar els enzims capaços de transformar el sucres dins dels essers vius.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Podeu continuar investigant sobre Fischer i els sucres en &lt;a href="http://eltamiz.com/2009/06/17/premios-nobel-quimica-1902-hermann-emil-fischer/"&gt;aquesta &lt;/a&gt;web&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-5544844547899513432?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/5544844547899513432/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=5544844547899513432' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/5544844547899513432'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/5544844547899513432'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/fischer-i-lestudi-dels-sucres.html' title='Fischer i l’estudi dels sucres.'/><author><name>Sergio Bargues</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02123681284352211609</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-ZZZfK3f1GtY/ToYpysHQAtI/AAAAAAAABV4/97obnIEjjBw/s220/SergioRedu.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_V8tWShjefQo/SuIAbSwrm8I/AAAAAAAAA7M/I1Z2iqfmVAU/s72-c/Emil-Fischer.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-8689234085634359745</id><published>2009-10-13T17:42:00.003+02:00</published><updated>2009-10-13T18:22:55.321+02:00</updated><title type='text'>mosas trangénias</title><content type='html'>Aquí tenemos un exprimento de moscas transgénicas. El experimento consiste en introducir a unas moscas unos genes con el fin de conseguir que la descendéncia tenga ojos rojos y tengan una mayor luminiscencia.&lt;br /&gt;Breve resumen:&lt;br /&gt;Cogen los genes, se les introducen a las moscas, esperan a que tengan descendencia y se les duermen con monóxio de carbono, ahora miramos de los descendientes, los que tengan los ojos rojos, que son los que tienen pruebas físicas que han mutado. Les pinchamos en la parte trasera una sustancia para poder ver la luminiscencia y la introducimos en una especia de cajitas que van a una máquina donde veremos la luminiscencia que producen por el día y por la noche durante 7 dias. aquí el enlace: &lt;a href="http://www.hhmi.org/biointeractive/vlabs/transgenic_fly/index.html"&gt;http://www.hhmi.org/biointeractive/vlabs/transgenic_fly/index.html&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-8689234085634359745?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/8689234085634359745/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=8689234085634359745' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8689234085634359745'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/8689234085634359745'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/mosas-trangenias.html' title='mosas trangénias'/><author><name>David Sánchez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17429399853977058381</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7156866335961955544</id><published>2009-10-06T21:45:00.008+02:00</published><updated>2009-10-06T22:43:41.700+02:00</updated><title type='text'>Premi Novel de Medicina</title><content type='html'>Com sabreu ahir es va entregar el premi nobel de medicina a tres persones, Elizabeth H. blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak per el descobriment dels possibles usos dels telómers (els extrems dels cromosomes) i la telomerasa ( encarregada de mantenir els telomers joves i conferir imortalitat a la cèl·lula) .&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ací vos deixe una serie de enllaços molt interesants on podeu veure noticies o webs amb informació sobre la telomerasa i els telòmers:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Un article de la &lt;a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/8290094.stm"&gt;BBC&lt;/a&gt;.&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTASIE59407320091005"&gt;http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTASIE59407320091005&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Un article del &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/salud/cronometro/molecular/celula/elpepusocsal/20091006elpepisal_2/Tes"&gt;País&lt;/a&gt; on et dona una explicació una mica complexa.&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;També es del &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/salud/Nobel/mecanismo/basico/vida/elpepusocsal/20091006elpepisal_1/Tes"&gt;País&lt;/a&gt; pero ací et conta un poc sobre els guanyadors i et fa una explicació dels possibles usos de la telomerassa.&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Altre del &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Nobel/Medicina/descubridores/mecanismo/biologico/relacionado/cancer/elpepusoc/20091005elpepusoc_5/Tes"&gt;País&lt;/a&gt; però aquest et fa una explicació més resumida i més sencilla de antendre.&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Aquest es del &lt;a href="http://www.abc.es/20091006/opinion-firmas/telomerasa-juventud-celular-20091006.html"&gt;ABC&lt;/a&gt; i no esta mal per a ferse una idea de la telomerasa.&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;En &lt;a href="http://www.fihu-diagnostico.org.pe/revista/numeros/1998-99/marabr99/81.html"&gt;aquesta&lt;/a&gt; es parla de l'evolució dels diferents descobriments de la telomerasa i dels seus posibles usos.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Per últim dir-vos que, espere que trobeu tant els articles, com el tema en general interesant.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7156866335961955544?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7156866335961955544/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7156866335961955544' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7156866335961955544'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7156866335961955544'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/premi-novel-de-medicina.html' title='Premi Novel de Medicina'/><author><name>guillem sebastian</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04735982741277418577</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-3665938009079203385</id><published>2009-10-06T20:48:00.002+02:00</published><updated>2009-10-06T20:52:30.945+02:00</updated><title type='text'>La Osmosi</title><content type='html'>Es un video del proceso de disolución por osmosi. Esta esxplicado en inglés pero se entiende bastante bien y las imágenes ayudan a entender este proceso mejor.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=sdiJtDRJQEc&amp;amp;feature=related"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=sdiJtDRJQEc&amp;amp;feature=related&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espero que os guste.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-3665938009079203385?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/3665938009079203385/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=3665938009079203385' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3665938009079203385'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/3665938009079203385'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/la-osmosi.html' title='La Osmosi'/><author><name>María Martínez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12203671149568008704</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4948859843341108687</id><published>2009-10-04T19:00:00.005+02:00</published><updated>2009-10-04T19:19:19.381+02:00</updated><title type='text'>Monos de agua y EcoSpheres</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_1iL3h7KHfqY/SsjX4fa6-7I/AAAAAAAAAAw/fP8h_HeDNdo/s1600-h/sea-monkeys.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 221px; FLOAT: left; HEIGHT: 219px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388794319655861170" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_1iL3h7KHfqY/SsjX4fa6-7I/AAAAAAAAAAw/fP8h_HeDNdo/s320/sea-monkeys.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; En 1960 el inventor Harold von Braunhut descubrió que bajo las condiciones idóneas, los huevos del camarón de la salmuera “&lt;strong&gt;Artemia salina&lt;/strong&gt;” podían conservarse durante mucho tiempo en forma de polvo y volver a la vida cuando se les mezclaba con agua y sal. Tras su descubrimiento, Braunhut comenzó a experimentar con este “juguete” llamando al producto Instant-Life (vida instantánea), aunque más tarde, cuando un amigo le dijo que los camarones parecían “preciosos monitos de agua” cambió el nombre por el de “&lt;strong&gt;Sea Monkeys&lt;/strong&gt;”. Los productores afirman que duran hasta dos años, pero es muy probale que se mueran a las 8 semanas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otro “invento” parecido son las &lt;strong&gt;EcoSphere&lt;/strong&gt;. Son&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_1iL3h7KHfqY/SsjWoEMLawI/AAAAAAAAAAo/-qqqPrY5DTU/s1600-h/ecosphere_4.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 257px; FLOAT: right; HEIGHT: 155px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388792937956731650" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_1iL3h7KHfqY/SsjWoEMLawI/AAAAAAAAAAo/-qqqPrY5DTU/s320/ecosphere_4.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; recipientes de vidrio cerrados transparentes para que la luz (su fuente de energía) pueda llagar al interior. Contienen agua, aire, camarones minúsculos, algas verdes y bacterias, con ramas, conchas y rocas. Originalmente era un experimento de la NASA para crear naves autosuficientes para mandarlas al espacio.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#3366ff;"&gt;(para más información de las EcoSpheres &lt;em&gt;&lt;a href="http://spaceplace.nasa.gov/sp/kids/earth/wordfind/"&gt;&lt;span style="color:#33cc00;"&gt;aquí&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;)&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4948859843341108687?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4948859843341108687/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4948859843341108687' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4948859843341108687'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4948859843341108687'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/10/monos-de-agua-y-ecospheres.html' title='Monos de agua y EcoSpheres'/><author><name>Sergio Guin.</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11231806995965595063</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_1iL3h7KHfqY/SsjX4fa6-7I/AAAAAAAAAAw/fP8h_HeDNdo/s72-c/sea-monkeys.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6088668112119326996</id><published>2009-09-25T08:35:00.001+02:00</published><updated>2009-09-27T15:11:53.180+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bloc'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='acassanyp'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='professor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><title type='text'>Com treballar els blocs</title><content type='html'>&lt;div id="__ss_1669310" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify; width: 425px;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/depbiogeo.rmollap/camp-margarides-novadors-09-1669310" style="display: block; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px 0pt 3px; text-decoration: underline;" title="Camp Margarides Novadors 09"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Enguany volem donar més importància a aquest apartat de la vostra formació acadèmica: la capacitat d'escriure textos de divulgació científica relacionats amb temes del vostre curriculum, alhora que utilitzar algunes eines bàsiques de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Com totes les noves activitats, sense experiència anterior,&amp;nbsp; els inicis poden ser difícils&amp;nbsp; ja que no sabeu exactament el que volen els vostres professors. El millor que podem fer és observar què fan altres centres i comprovar com escriuen altres persones que tenen més experiència. Però primer de tot, caldrà tenir uns mínims coneixements tècnics.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;El Ministeri d'Educació posa a la vostra disposició una senzilla guia de "&lt;a href="http://observatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&amp;amp;name=News&amp;amp;file=article&amp;amp;sid=383"&gt;com fer un bloc amb BLOGGER&lt;/a&gt;" i que us pot servir per fer-vos un bloc personal. De moment escriureu en un bloc ja fet, però que podem anar canviant.Altres enllaços us poden mostrar &lt;a href="http://blogandweb.com/blogger/blogs-guia-para-principiantes-v-escribir-un-post-en-blogger-i/"&gt;com escriure en blogger&lt;/a&gt;, encara que es tracta d'una activitat molt intuitiva i podreu aprendre ràpidament; posteriorment sereu capaços d'adquirir noves habilitats (penjar audios, vídeos, etc)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;El departament de Biologia-Geologia de l''IES Politècnic de Castelló té una llarga&amp;nbsp; experiència en la utilització del bloc dels alumnes, &lt;a href="http://www.alumnatbiogeo.blogspot.com/"&gt;Camp de Margarides&lt;/a&gt;, com una eina d'important valor en el procés d'aprenentatge de les seues assignatures. A nosaltres ens agradaria fer el mateix, així que voldríem aprofitar aquest fantàstic bloc com a model per poder desenvolupar un de propi.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="__ss_1669310" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center; width: 425px;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;object height="355" style="margin: 0px;" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=campmargaridesnovadors-09-090701120229-phpapp01&amp;stripped_title=camp-margarides-novadors-09-1669310" /&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"/&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"/&gt;&lt;embed src="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=campmargaridesnovadors-09-090701120229-phpapp01&amp;stripped_title=camp-margarides-novadors-09-1669310" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="355"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;En aquesta presentació apareixen tota una sèrie de normes per a realitzar el bloc, així com la valoració que li donen els professors en l'avaluació de les seues assignatures. Pensem que és molt interessant que mireu aquestes diapositives. En classe (i en el nostre bloc)&amp;nbsp; us informarem de com anem a organitzar i valorar el vostre treball en aquest bloc.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Un altre bloc de divulgació científica que podria servir-nos com a exemple és el bloc&amp;nbsp; "&lt;a href="http://centpeus.blogspot.com/"&gt;centpeus&lt;/a&gt;". El més interessant d'aquest bloc és la capacitat del seu autor de mostrar-nos temes que en principi&amp;nbsp; semblen massa acadèmics d'una manera interessant i que capta ràpidament l'atenció del lector. Com a exemple, pose els enllaços a diferents entrades relacionades amb el tema de &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;les biomolècules que estudiarem en biologia aquest trimestre: &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Sobre enzims&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="http://centpeus.blogspot.com/2008_04_01_archive.html" target="_blank"&gt;http://centpeus.blogspot.com/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;2008_04_01_archive.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Resistència a la lactosa (glúcids)&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="http://centpeus.blogspot.com/2008/02/bona-i-mala-llet.html" target="_blank"&gt;http://centpeus.blogspot.com/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;2008/02/bona-i-mala-llet.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Vitamina C&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="http://centpeus.blogspot.com/2007/02/la-vitamina-comod.html" target="_blank"&gt;http://centpeus.blogspot.com/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;2007/02/la-vitamina-comod.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;lipoproteïnes (lípids)&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="http://centpeus.blogspot.com/2007/05/el-fracs-amb-les-hdl.html" target="_blank"&gt;http://centpeus.blogspot.com/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;2007/05/el-fracs-amb-les-hdl.&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Oligoelements (història de POPEYE)&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;a href="http://centpeus.blogspot.com/2007/05/ferro-espinacs-i-secretries.html" target="_blank"&gt;http://centpeus.blogspot.com/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;2007/05/ferro-espinacs-i-&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;secretries.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6088668112119326996?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6088668112119326996/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6088668112119326996' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6088668112119326996'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6088668112119326996'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/09/com-treballar-els-blocs.html' title='Com treballar els blocs'/><author><name>Toni Cassany</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://usuarios.lycos.es/jomateix/doblehelix.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2682747507488882996</id><published>2009-09-15T18:59:00.002+02:00</published><updated>2009-09-27T15:10:59.228+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='professor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='pauta'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2009-10'/><title type='text'>De què va, aquest bloc?</title><content type='html'>&lt;div style="font-family: verdana; text-align: justify;"&gt;El present bloc pretén ser un mitjà d'expressió dels alumnes de l'assignatura de Biologia de segon de Batxiller al llarg del curs escolar . Els alumnes  hi podran presentar virtualment alguns dels seus treballs de classe, fer comentaris o ressenyes de llibres llegits,  articles de divulgació científica o de notícies d'actualitat al voltant de la biologia, així com aportar materials propis com apunts, presentacions o esquemes dels diferents temes, pàgines d'interés que han trobat navegant per internet, etc.&lt;br /&gt;A més a més, el bloc permet la interactivitat dels seus membres a través dels comentaris, de manera que també podrà utilitzar-se per aclarir dubtes, col·laborar amb els companys, etc.&lt;br /&gt;Aquest bloc es complementa amb el &lt;a href="http://doblehelix.blogspot.com/"&gt;bloc del professor&lt;/a&gt; des d'on s'anirà orientant l'alumnat sobre els diferents aspectes i continguts de l'assignatura.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2682747507488882996?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2682747507488882996/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2682747507488882996' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2682747507488882996'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2682747507488882996'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2008/09/de-qu-va-aquest-bloc.html' title='De què va, aquest bloc?'/><author><name>Toni Cassany</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://usuarios.lycos.es/jomateix/doblehelix.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-6591225583888479768</id><published>2009-04-23T21:29:00.003+02:00</published><updated>2009-09-27T15:09:51.117+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='video'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='visita'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='museu'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ajorques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2008-09'/><title type='text'>Video meiosis</title><content type='html'>&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;Hola!&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;Ací vos indique una pàgina web on es pot observar un vídeo d’una divisió cel·lular recientment estudiada, la meiosi. Aquesta seqüència està treta d’una de les propostes del Museu Princep Felip corresponent al cromosoma que he analitzat jo, el nº 21.&lt;br /&gt;Espere que vos puga ajudar a entendre millor el procés encara que l’examen ja haja sigut, però abans no tenia la possibilitat de posar-lo a Internet, ho sent.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;Gràcies.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=0utf9puEPXs"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=0utf9puEPXs&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-6591225583888479768?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/6591225583888479768/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=6591225583888479768' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6591225583888479768'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/6591225583888479768'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/04/video-meiosis.html' title='Video meiosis'/><author><name>Ana María Jorques</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-881796316739424153</id><published>2009-03-30T19:28:00.005+02:00</published><updated>2009-09-27T15:08:46.278+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='video'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actualitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='museu'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='jcabello'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2008-09'/><title type='text'>VÍDEOS DE 2 DE LES ACTIVITATS DEL CROMOSOMA 1 (MUSEU DE LES CIÈNCIES)</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.nia.nih.gov/NR/rdonlyres/45996FC4-F6DE-4D75-A661-6941BB809219/2505/dna1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img alt="" border="0" src="http://www.nia.nih.gov/NR/rdonlyres/45996FC4-F6DE-4D75-A661-6941BB809219/2505/dna1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 538px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 647px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;Vam passar un bon matí al museu de les ciències, on vam gaudir d'una exposició molt interessant sobre els cromosomes presents als humans, anomenada: Bosc de cromosomes.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;Vaig trobar prou interessant les activitats i la informació sobre el cromosoma 1, el major dels nostres cromosomes i que constitueix un 10% del genoma humà. Conté gens implicats en la síntesi d'enzims salivals, enzims necessaris per la vista o d'altres d'una de les principals proteïnes contràctils, l'actina.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;Tot seguit, us mostre el primer vídeo sobre l'activitat "fotogramas", mitjançant la qual es tractava de moure una vara de plàstic sobre la projecció d'una imatge, el moviment de la qual originava  durant uns segons la possibilitat de veure la imatge que es projectava. Amb aquesta activitat es pretenia mostrar com la retina sols és capaç d'emmagatzemar imatges en moviment durant poques centèsimes de segon, per exemple, quan vegem una pel·lícula al cinema, la sensació de moviment que obtenim de la projecció de la pel·lícula és la successió de 24 fotogrames cada segon. Per veure el vídeo, premeu el següent &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=t2VtO28yuPY"&gt;enllaç&lt;/a&gt;. El vídeo fou realitzat per Helena Calomarde amb la meua càmera.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;A continuació, mostre el segon vídeo d'una de les activitats més exitoses de la visita, l'activitat "palancas", en què amb els peus junts i sobre una plataforma metàl·lica es feia un bot per veure la longitud que s'aconseguia botar aturat. Amb aquesta activitat es pretenia mostar com una proteïna amb funció contràctil com l'actina era la principal constituient de la cadena de contracció muscular; el que es tractava de mostrar era com la interacció múscul-os possibilitaba que un insignificant contracció fos un gran moviment, actuant com a palanca. El vídeo fou realitzat pel professor de biologia Antoni Cassany amb la meua càmera. Per veure el vídeo, premeu el següent &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=YlyN6nzWdfU"&gt;enllaç&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;Si voleu més informació sobre el cromosoma 1, premeu el següent &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosoma_1" style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;enllaç&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;, de la pàgina de wikipèdia, o bé una pàgina prou interessant sobre els diferents tipus de cromosomes relacionats amb les principals malalties associades a cadascun, la podeu veure al següent &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.iqb.es/cromosomas/cromosoma01.htm" style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;enllaç.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-881796316739424153?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/881796316739424153/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=881796316739424153' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/881796316739424153'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/881796316739424153'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/03/videos-de-2-de-les-activitats-del.html' title='VÍDEOS DE 2 DE LES ACTIVITATS DEL CROMOSOMA 1 (MUSEU DE LES CIÈNCIES)'/><author><name>Pere Cabello</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-4849589180879695198</id><published>2009-03-30T10:55:00.001+02:00</published><updated>2009-09-27T15:07:50.735+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biología'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='acassanyp'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='professor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='olimpiada'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2008-09'/><title type='text'>EXAMEN OLIMPIADA BIOLOGIA</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;El passat dissabte, dia 28,  10 alumnes de segon de batxillerat participaren en l'Olimpiada de Biologia 2009.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;Enguany les preguntes  han estat més difícils que en altres convocatòries i, a més, el fet que l'examen siga tan prompte fa que moltes de les preguntes no hanestat explicades en classe. Els resultats no foren bons, però els alumnes valoraren positivament l'activitat, ja que va ser una mena d'entrenament per a les futures proves de selectivitat.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;&lt;a href="http://docs.google.com/Doc?id=dfzmk5h6_0hrvkdjfr"&gt;Ací deixe l'examen&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-4849589180879695198?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/4849589180879695198/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=4849589180879695198' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4849589180879695198'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/4849589180879695198'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/03/examen-olimpiada-biologia.html' title='EXAMEN OLIMPIADA BIOLOGIA'/><author><name>Toni Cassany</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://usuarios.lycos.es/jomateix/doblehelix.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-2410432631498867307</id><published>2009-03-26T16:44:00.008+01:00</published><updated>2009-09-27T15:06:47.373+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biología'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bosc cromosomes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aolivares'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='museu'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2008-09'/><title type='text'>MATÍ AL MUSEU DE CIÈNCIA</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_lRWq07VXiWM/ScyvkMhd2LI/AAAAAAAAABQ/WPfra1ePKHs/s1600-h/Dibujo.JPG"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317818296389458098" src="http://4.bp.blogspot.com/_lRWq07VXiWM/ScyvkMhd2LI/AAAAAAAAABQ/WPfra1ePKHs/s320/Dibujo.JPG" style="display: block; height: 237px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Aquest matí hem anat al museu de les Ciències de València, on hem vist una exposició sobre cromosomes (&lt;a href="http://www.cac.es/programaciones/Museu/programacion_museu/?contentId=5887"&gt;el Bosc de Cromosomes&lt;/a&gt;). En aquesta exposició estaven tots els cromosomes, amb una mena de escultura de cadascu a una escala molt gran, i amb molta informació de cadascú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però pot ser el millor de tot era que cada cromosoma tenia, ademés de l'informació teòrica i les curiositats relacionades amb ell (molt interessants, per cert) una mena de jocs interactius o de exposicions on podies vore coses fascinants relacionades amb una funció del cromosoma. Així, amb el joc o les exposicions aprenies molt bé una de les funcions més importants del cromosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Realment, m'ha paregut una exposició molt interessant, i crec que tothom deuria anar a vore-la, perqué s'apren un muntó si et diverteixes! &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;A més a més, el museu sencer es molt interessant i hem anat a vore un parell més de cosetes que n'hi havia, aunque ofereix un muntó més! (si voleu vore les diferents exposicions i atraccions estàn &lt;a href="http://www.cac.es/didactica/didactica.jsp?seccion=zonas-formativas&amp;amp;idZona=2&amp;amp;idInstalacion=2&amp;amp;idTipo=19"&gt;ací&lt;/a&gt;).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;Aixina que si voleu pasar un dia diferent i no teniu plan, podeu anar-vos al &lt;a href="http://www.cac.es/museu/home"&gt;Museu de Ciéncies Príncep Felipe&lt;/a&gt;, perque realment aprens un muntó i veus coses fascinants. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ja anirem detallant tots els nostres cromosomes els propers dies :)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-2410432631498867307?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/2410432631498867307/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=2410432631498867307' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2410432631498867307'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/2410432631498867307'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/03/mati-al-museu-de-ciencia.html' title='MATÍ AL MUSEU DE CIÈNCIA'/><author><name>Arantxaa</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_lRWq07VXiWM/ScyvkMhd2LI/AAAAAAAAABQ/WPfra1ePKHs/s72-c/Dibujo.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-7783765374386840443</id><published>2009-03-24T20:11:00.005+01:00</published><updated>2009-09-27T15:05:30.474+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biología'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mitosi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lgil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reproduccio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cel·lula'/><title type='text'>La mitosi</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_wUe9okBy2x0/Sc0NwzbGgPI/AAAAAAAAAAU/VrGI1KztAzw/s1600-h/03-PS101-5%7EMitosis-Posters.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317921867083186418" src="http://1.bp.blogspot.com/_wUe9okBy2x0/Sc0NwzbGgPI/AAAAAAAAAAU/VrGI1KztAzw/s320/03-PS101-5%7EMitosis-Posters.jpg" style="display: block; height: 252px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 330px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify" style="font-family: Verdana,sans-serif;"&gt;Al següent vídeo de la &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?gl=ES&amp;amp;hl=es&amp;amp;v=CzPGhYiGyZ8&amp;amp;feature=related%20"&gt;mitosi&lt;/a&gt; es pot vore un recorregut per la cèl·lula on observem el aquest característic procés de divisió cel·lular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En primer lloc, quan s'apropa, veiem unes quantes mitocòndries en moviment dins del citoplasma. El següent que es veu es el REL, que forma una mena de fils (els de color marró) que envolten el nucli juntament amb el RER (d'un marró més obscur i amb puntets). Conforme la càmera avança, arribem a l'aparell de Golgi (lila), on les vesícules que ixen del RER són agafades mentre es formen de noves per l'altra banda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment, arribem al nucli, l'esfera amb porus, on podem observar la cromatina descondensada al seu interior i el nuclèol ben definit. Aquesta imatge representaria la interfase, on la cèl·lula es prepara per al procés que vindrà, la divisió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El següent nom que apareix es profase. Ací veiem ja la cromatina condensada formant els cromosomes, amb dues cromàtides cadascun. Desapareix el nucli i entren en acció els centriols, ja duplicats (les estructures brillants) que es situaran als pols deixant en l'ecuador de la cèl·lula els cromosomes alineats i ben subjectes amb el fus mitòtic a través d'ells. El final de la profase o prometafase, com diu el vídeo, acaba amb els cromosomes ja alineats, on passaria a dir-se metafase.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una volta junts, el fus mitòtic comença a tirar de cadascun dels cromosomes, separant les dues cromàtides i començant l'anafase. En aquest període, una de les cromàtides germanes es dirigirà cap a un dels pols, allunyant-se així de l'altra que ho farà cap a l'altre costat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vegada distribuïdes les cromàtides el nucli comença a formar-se de nou, donant pas a la telofase. Ja es pot observar ací que existeixen ara dos nuclis amb, al seu interior, informació genètica idèntica, que es comença a descondensar (formant de nou cromatina). La resta d'orgànuls es va aproximant també a una de les dos bandes, repartint-se per igual per a finalitzar la divisió amb l'anomenada citocinesis, on es trencarà el citoplasma per a acabar de formar dues cèl·lules noves iguals entre elles (i a la cèl·lula mare) que començaran de nou amb tot el procés.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-7783765374386840443?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/7783765374386840443/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=7783765374386840443' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7783765374386840443'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/7783765374386840443'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/03/la-mitosi.html' title='La mitosi'/><author><name>Laura Gil</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_wUe9okBy2x0/Sc0NwzbGgPI/AAAAAAAAAAU/VrGI1KztAzw/s72-c/03-PS101-5%7EMitosis-Posters.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6179308228927987564.post-781165747843142451</id><published>2009-03-05T19:58:00.003+01:00</published><updated>2009-09-27T15:03:48.019+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='metabolisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lgil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2008-09'/><title type='text'>Respiració</title><content type='html'>&lt;span style="font-family: courier new;"&gt;Quant a la respiració (tant aeròbia com anaeròbia) diu que es realitza a nivell de substrat, a que es refereix exactament?&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6179308228927987564-781165747843142451?l=biologiavfe.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://biologiavfe.blogspot.com/feeds/781165747843142451/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6179308228927987564&amp;postID=781165747843142451' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/781165747843142451'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6179308228927987564/posts/default/781165747843142451'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://biologiavfe.blogspot.com/2009/03/respiracio.html' title='Respiració'/><author><name>Laura Gil</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
