diumenge, 28 de gener de 2007

CONFERÈNCIA DE LYNN MARGULIS

El darrerer dijous 18 de gener, anarem a la conferència que va donar Lynn Margulis a la sala Santiago Grisolia del Museu de les Ciències Princep Felip. La professora Margulis, de la Universitat de Massachusetts és una important biòloga pionera a la recentment postulada teoria de la simbiogènesi, que explica l'evolució de l'actual cèl·lula eucariota.
Margulis donà la conferència en un castellà no massa depurat ja que encara que disponia de traductors va preferir donar-la en aquesta llengua, encara que tinguera que fer un gran esforç, que no pas en la seua, on degut a la traducció, podrien quedar-se punts a tractar o qüestions sense resoldre.


A la conferència, va possar com a exemple d'aquesta teoria l'evolució d'una determinada alga unicel·lular.

Començà parlant primerament de les evidències que tenim hui dia d'organismes que visqueren fa milers d'anys, organismes primitius i anaeròbics que encara podem trobar a zones fora del contacte amb oxigen, com ara a les profunditats dels pantans, o als voltants de volcans on existeixen fangs molt àcids a altes temperatures.
Després d'aquesta introducció Margulis volgué aclarir la diferència existent entre flagel i undulipodi. Se sol utilitzar el primer terme per a referir-nos tant a l'orgànul de propulsió de la cèl·lula eucariota com per al mateix orgànul de la cèl·lula procariota, i Margulis exposà aquest nomenament com a incorrecte, ja que són estructures molt diferents. Mentre que els "flagels" de la cèl·lula eucariota són una estructura complexa formada per 20 microtúbuls (la denominada estructura del 9x2+2); els flagels bacterians estàn compostos unicament per un tipus de proteïna que propulsa la cèl·lula mitjançant contraccions i expansions de si mateixa. Per tant als primers "flagels" deuriem anomenar-los de manera distinta, ja que la seua major complexitat indica un origen diferent. Margulis proposà anomenar-los "undulipodis" (com ja havien propossat altres científics al segle XX).
Aquestos undulipodis serien els primers orgànuls creats per simbiogènesi, mitjant l'endocitosi d'una espiroqueta. Per a il·lustrar açò, va possar una grabació que havia realitzat el seu equip d'aquesta bacteria comparant-la amb cues tallades d'espermatozous (undulipodis), per a que comprovarem la semblança de moviments en forma "d'helix" en compte de per contracció-expansió dels flagels bacterians. La qual cosa demostrava que la cua dels espermatozous tenia una procedència bacteriana. A més és fàcil de comprendre la supervivència d'aquesta simbiosi, ja que mentre que l'espiroqueta obtenia l'aliment directament de la cèl·lula eucariota, la cèl·lula eucariota tindria major failitat de moviment (aportat per l'espiroqueta) i, per tant podria obtindre menjar més ràpid.
Després de la unió produida entre l'espiroqueta i la cèl·lula eucariota primitiva, aquesta nova conformació li permitiria fagocitar altres cèl·lules aeròbiques i fotosintètiques, que donarien lloc als orgànuls que hui coneixem com mitocondris i cloroplastos respectivament.

Per últim, es va obrir un torn de preguntes de les que podem destacar dues. La primera va aclarir per què els mitocondris i cloroplastos encara posseixen material genètic propi, mentre que els undulipodis no. Això es deu a que el nivell de fusió amb l'hoste és major , degut a que l'endocitosi és produí abans en el temp, en el cas dels undulipodis; doncs, els mitocondris i cloroplastos, encara que conserven material genètic propi, ho acabaràn perdent, també, al llarg del temps. La segona qüestió posava en dubte la simbigènesi als éssers pluricel·lulars, ja que aquestos no poden "fagocitar" altres éssers o simbiogenitzar-se amb ells; Margulis respongué que si els éssers pluricel·lulars no estigueren simbiogenitzats a cèl·lules bacterianes, no podrien sobreviure, i possà com a exemple els bacteris endosimbionts a l'intestí de la vaca, que permeten la digestió dels aliments que pren.



En la nostra opinió, va ser una gran conferència, i recomanem a quasevol que puga, que vaja a vore una xarla de Lynn (fa poc estigué a Barcelona), ja que a més d'esser una gran científica, sap tractar amb la gent d'una manera molt agradable i explicar d'una forma més o menys asequíble.