dilluns, 26 d’octubre del 2009

El mecanisme universal d'envelliment

L'altre dia vaig escoltar un comentari a la radio, en un programa anomenat "A hombros de gigantes", sobre un descobriment qe es va produïr a finals de l'any passat, em va cridar molt l'atenció i m'ha semblat molt interessant que en sapiem una mica més.

Els científics nortamericans publicaren ara farà un any a la revista Cell els últims avanços científics sobre les causes de l'envelliment.
La novetat més sorprenent d'aquesta publicació, és que per primera vegada s'ha sabut que el mecanisme d'envelliment dels organismes unicel·lulars i el dels pluricel·lulars és el mateix, i aquest existix des de fa ni més ni menys que mil milions d'anys.
En les cèl·lules dels èssers vius es produïx constantment un desgastament del material genètic que influix en l'activitat cel·lular i és la que caus al'envelliment.

Els científics donen portes obertes a altres sistemes de degradació cel·lular, però la importància d'aquest descobriment està en que es puga relacionar en organismes tan diferents com un elefant i un fong unicel·lular.

Fa uns deu anys, científics del Departament de Biològiques del "Massachusetts institute of technology" descobriren una important proteïna nomenada sirtuin, que al estar combinada amb algunes substàncies, com per exemple amb el resveratol, en certs raïms, aquesta relentia el procés d'envelliment.

Què feia? Ajudava a regular l'activitat genètica en les cèl·lules i per tant també a arreglar el desgastament de l'ADN, però açò és una qualitat limitada, un cop passa molt de temps i els desperfectes en l'ADN són massa abundants, la proteïna no abasta tota la feina i és aleshores on apareixen els tants coneguts símptomes d'envelliment. També són capaços d'indicar aquells gens que han de permanèixer desactivats i d'aquesta manera ajuda a preservar la cromatina, (com ja sabem, la substància que es troba a la cèl·lula i a partir de la qual es produixen els cromosomes de la divisió cel·lular).

Gràcies a un experiment fet amb ratolins, en què s'utilitzà un aparell que inmovilitza i ordena bidimensionalment milers de molècules, podent col·locar així una sèrie de fragments de l'ADN un a la vora de l'altre per a analitzar-los. Aquest aparell, noment microrray és una ferramenta biotecnològica que s'utilitza per a estudiar un conjunt de molècules de la mateixa naturalesa, com pot ser per exemple el DNA.
Concloses les investigacions, es va vore que la proteïna sirtuin, supervisava l'expressió genètica, per mantindre certs gens desactivats i que no es produiren errors, ja que del contrari, la cèl·lula podria patir danys. Si hi han problemes amb l'ADN, ja siga per atacs externs com la radiació ultra-violeta, o interns, la proteïna abandona l aseua posició de vigilant genètica i repara el mal fet, despertant d'aquesta manera la cromatina que acabarà per multiplicar la cèl·lula.

Arribats a aquest punt els investigadors es proposaren una hipòtesi, i seguiren el mètode científic per a resòldre-la: "amb més sirtuins la vida dels ratolins s'allargaria?" Aquesta hipòtesi planteja que si s'aconseguix administrar de forma artificial a un èsser viu aquesta poteïna quan ha passat tan de temps que els mals a la cèl·lula són inassolibles per al sirtuin que tenim de forma natural al cos, tal vegada viuria més anys.

I així ho feren, després de cert temps, acompanyant el sirtuin d'elements activadors com el resveratrol, la vida dels ratolins s'extenia d'un 26% a un 46%.

En conclusió, el deteriorament de l'ADN, no seria en ell mateix la causa de l'envelliment, sinò que aquest donaria lloc al descontrol de la regulació de l'expressió genètica.


Segons els científics, seria per tant possible invertir el procés d'envelliment, una vegada que ja sabem quin és el mecanisme universal que el regeix.