divendres, 23 d’octubre de 2009

Fischer i l’estudi dels sucres.


Hermann Emil Fischer (1852-1919) va rebre el premi Nobel de química al any 1902 pels seus treballs relacionats amb la síntesi de sucres y purines. Aquest químic alemany va fer avançar el desenvolupament de la química orgànica de forma extraordinària.


L’estudi de les purines:


Va estudiar diferents compostos orgànics tant d’origen vegetal com la cafeïna o la xantina, com d’origen animal com el àcid úric. Sospitava que encara que tenien un origen diferent, tots es formaven a partir d’un compost comú més senzill al que va anomenar: uricum purum (”úrico pur”) o purina.


Al 1898 va obtenir la purina a partir del àcid úric i des de aquest moment va tindre la possibilitat de produir compostos orgànics a partir d’altres més senzills de forma artificial, simulant els processos biològics que tenen lloc dins dels organismes, d’aquesta forma va aconseguir produir cafeïna de forma artificial per primera vegada.


L’estudi dels hidrats de carboni:


Va ser capaç de sintetitzar al seu laboratori tant la glucosa com la fructosa i establir la seva composició química. El nostre coneixement al voltant dels sucres es fonamenta en el treball que va realitzar aquest geni. També va investigar els enzims capaços de transformar el sucres dins dels essers vius.


Podeu continuar investigant sobre Fischer i els sucres en aquesta web