BIOBLOC 2 BAT

PROMPTE LA SORDESA SERÀ HISTÒRIA

Les famoses cèl·lules mare, capaces d’especialitzar-se en qualsevol cèl·lula humana, poden arribar a curar la sordesa.
A la nostra oïda interna posseïm unes vellositats microscòpiques encarregades de captar les ones del so que hi arriben i transmetre-les al cervell humà.
Aquestes pilositats estan constituïdes per unes cèl·lules ciliades que sols es produeixen durant l’etapa de desenvolupament, és a dir, és als embrions humans on comença i conclou la seua formació, aleshores si es perden durant l’edat adulta és impossible regenerar-les. Fins ara la pèrdua de les ciliades havia sigut una malaltia irreversible i la causa dels problemes a l’oïda del 10% de la població mundial.

Els investigadors de la Universitat de Shelffield, en Anglaterra, aconseguiren crear en un laboratori cèl·lules d’aquestes vellositats per a poder reemplaçar-les en oïdes de pacients afectats.

Aquestos científics feren primerament un experiment amb un caragol en creixement procedent d’un fetus d’entre 9 i 11 setmanes de gestació. Les cèl·lules d’aquest encara no estaven del tot diferenciades i es podien alterar, les tractaren amb uns components químics per estimular les seues funcions. Van observaren que el 56% d’aquestes desenvolupaven amb rapidesa la capacitat de percebre sons i que d’altres adquirien les característiques pròpies de les neurones auditives; les cèl·lules nervioses que transmeten els impulsos de l’oïda al cervell.
Una vegada confirmada aquesta doble funció, realitzaren una prova. Tornaren a les etapes inicials del desenvolupament de l’embrió per a identificar aquestes cèl·lules ciliades mitjançant productes químics fosforescents, després d’aïllar-les els van extreure el nucli i incertaren el del pacient, finalment les multiplicaren al laboratori com a les noves cèl·lules ciliades amb la informació genètica no del donant sinó del malalt, de manera que eren aplicables a l’oïda afectada.
D’aquesta manera se li ha trobat una nova utilitat a la enginyeria genètica responsable de les aplicacions amb cèl·lules mare, en un camp molt més delicat i concís com és la complexitat de la nostra oïda, un mecanisme que exemplifica la teoria evolucionista que defensa el disseny intel·ligent. Es creu que encara falta temps, però que es pot arribar a millorar aquest progrés per a solucionar altres malalties auditives.