divendres, 5 de febrer de 2010

Per què tenim records?


El passat divendres 29 de gener els alumnes de biologia anàrem a la Facultat de Ciències Biològiques de Burjassot. Després d'una xerrada realitzarem dues pràctiques al laboratori, una de genètica i l'altra de neurologia.

Aquesta segona m'ha plantejat una qüestió que investigar: la memòria.

No existeix un lloc específic on el cervell emmagatzame la informació que rep, sinó que la distribueix per diverses zones especialtizades. Es sap que al còrtex temporal es troben els records de la nostra infantesa, el significat de les paraules a l'hemisferi dret i les dades apreses al còrtex perieto temporal. Així i tot, hi ha molts misteris sense comprovar sobre el nostre cervell, com que sols s'aprofita d'ell un 10%, que la informació que pot memoritzar equival a 10 bilions de pàgines d'enciclopèdia i d'altres.

Fa sis mesos a l'Escola de Medicina de Wake Forest, uns científics realitzaren una investigació: "Perquè recordem situacions importants?"
El director de l'estudi explicava que recordem els moments més feliços i més tristos perquè davant aquestes emocions extremes el cos allibera una substància química: la norepinefrina (que es relaciona amb l'adrenalina).

Per vore quins efectes tenia exactament aquesta sobre el record, feren un experiment molt curiós:
Van fer-li olorar a un ratolí femella l'aroma del seu mascle sols un cop per vore si així i tot era capaç de recordar-lo.
La informació de l'olor del mascle els arriba gràcies a un compost anomenat glutamat. Quan la femella tornà a olorar al mascle, la norepinefrina s'exonerava i activava alhora un enzim: la Proteïna Kinasa C (PKC). Aquesta els diu a les neurones que les dues substàncies; la norepinefrina i el glutamat, han arribat juntes, és com si diguerem la secretària de l'oficina. Açò provoca un canvi en l'estructura de les uninons sinàptiques que es fan més fortes i resistents. D'aquesta manera es forma la memòria a llarg plaç.

Aquest camp seguix encara sense desenvolupar-se massa, però passos com aquest ens poden portar a trobar remei a enfermetatas tan agressives com l'Alzèimer, l'amnèsia o la demència senil.