L'origen de les brànquies

L’evolució, com estem estudiant amb el llibre de Fernando González, no es pot predir, diversos científics han anat durant tota la història rere l’origen de les espècies i de com va sorgir la vida. Ara sembla que poc a poc comencen a aparèixer els primers rajos de llum, sobre algunes investigacions que tracten de saber com era la vida fa milions d’anys.
I és que no es gens fàcil, sempre s’ha pensat que les brànquies van sorgir sobre els avantpassats dels peixos per a que pogueren respirar, però aquesta creença ha sigut descartada fa un parell de mesos. Les brànquies no sorgiren per una necessitat d’intercanvi de gasos, sinó per un problema osmòtic.


Estava acceptada la teoria basada en que les brànquies sempre han servit per ajudar als peixos a respirar, i que més tard a mesura que ells evolucionaven cap a éssers més actius i depredadors aquestes estructures també creixien.
La nova teoria afirma que les diferències químiques entre els corrents marins i la quantitat tan dispar de salinitat que es trobava en els oceans primitius, feia necessària una regulació química molt intensiva per a aquells organismes que habitaven a l’aigua. Per tant van haver de desenvolupar un sistema de clevills que permetia l’intercanvi d’ions entre l’interior i l’exterior de l’organisme, les brànquies. Les més primitives tenien aquesta funció i bescanviaven ions de sodi i de potassi. Més tard, la composició dels oceans va canviar, i amb ells la funció de les brànquies que ja no necessitaven intercanviar substàncies químiques, així que diguem-ne que foren “reutilitzades” per a aconseguir oxigen.

Peter Rombough, de Brandon University en Canadà i els seus col·laboradors, defensors d’aquesta idea, realitzaren un experiment per a aportar proves d’aquesta hipòtesi.
Com no es pot suprimir un gen, sols es pot minimitzar la seua funció, si originàriament les brànquies intercanviaven ions, encara avui dia aquesta funció seguiria activa o latent. Van inserir en una peixera amb dos compartiments unes truites arc iris, en un ficaren el cap, i en l’altre la cua, i mesuraren els nivells d’ions de sodi i potassi de l’aigua. Quinze dies després, en una nova lectura, van observar que les brànquies intercanviaven més ions que la resta del cos, 10 dies més tard, canviaren els nivells d’oxigen.

Per tant pogueren concloure que efectivament, les brànquies sorgiren com a un conducte d’intercanvi químic i no per a poder captar l’oxigen a l’aigua, un cop més ens torna a sorprendre l’evolució.