Video meiosis

Hola!

Ací vos indique una pàgina web on es pot observar un vídeo d’una divisió cel·lular recientment estudiada, la meiosi. Aquesta seqüència està treta d’una de les propostes del Museu Princep Felip corresponent al cromosoma que he analitzat jo, el nº 21.
Espere que vos puga ajudar a entendre millor el procés encara que l’examen ja haja sigut, però abans no tenia la possibilitat de posar-lo a Internet, ho sent.

Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=0utf9puEPXs

VÍDEOS DE 2 DE LES ACTIVITATS DEL CROMOSOMA 1 (MUSEU DE LES CIÈNCIES)

Vam passar un bon matí al museu de les ciències, on vam gaudir d'una exposició molt interessant sobre els cromosomes presents als humans, anomenada: Bosc de cromosomes.

Vaig trobar prou interessant les activitats i la informació sobre el cromosoma 1, el major dels nostres cromosomes i que constitueix un 10% del genoma humà. Conté gens implicats en la síntesi d'enzims salivals, enzims necessaris per la vista o d'altres d'una de les principals proteïnes contràctils, l'actina.

Tot seguit, us mostre el primer vídeo sobre l'activitat "fotogramas", mitjançant la qual es tractava de moure una vara de plàstic sobre la projecció d'una imatge, el moviment de la qual originava durant uns segons la possibilitat de veure la imatge que es projectava. Amb aquesta activitat es pretenia mostrar com la retina sols és capaç d'emmagatzemar imatges en moviment durant poques centèsimes de segon, per exemple, quan vegem una pel·lícula al cinema, la sensació de moviment que obtenim de la projecció de la pel·lícula és la successió de 24 fotogrames cada segon. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç. El vídeo fou realitzat per Helena Calomarde amb la meua càmera.

A continuació, mostre el segon vídeo d'una de les activitats més exitoses de la visita, l'activitat "palancas", en què amb els peus junts i sobre una plataforma metàl·lica es feia un bot per veure la longitud que s'aconseguia botar aturat. Amb aquesta activitat es pretenia mostar com una proteïna amb funció contràctil com l'actina era la principal constituient de la cadena de contracció muscular; el que es tractava de mostrar era com la interacció múscul-os possibilitaba que un insignificant contracció fos un gran moviment, actuant com a palanca. El vídeo fou realitzat pel professor de biologia Antoni Cassany amb la meua càmera. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç.

Si voleu més informació sobre el cromosoma 1, premeu el següent enllaç, de la pàgina de wikipèdia, o bé una pàgina prou interessant sobre els diferents tipus de cromosomes relacionats amb les principals malalties associades a cadascun, la podeu veure al següent enllaç.

EXAMEN OLIMPIADA BIOLOGIA

El passat dissabte, dia 28, 10 alumnes de segon de batxillerat participaren en l'Olimpiada de Biologia 2009.

Enguany les preguntes han estat més difícils que en altres convocatòries i, a més, el fet que l'examen siga tan prompte fa que moltes de les preguntes no hanestat explicades en classe. Els resultats no foren bons, però els alumnes valoraren positivament l'activitat, ja que va ser una mena d'entrenament per a les futures proves de selectivitat.

Ací deixe l'examen.

MATÍ AL MUSEU DE CIÈNCIA

Aquest matí hem anat al museu de les Ciències de València, on hem vist una exposició sobre cromosomes (el Bosc de Cromosomes). En aquesta exposició estaven tots els cromosomes, amb una mena de escultura de cadascu a una escala molt gran, i amb molta informació de cadascú.

Però pot ser el millor de tot era que cada cromosoma tenia, ademés de l'informació teòrica i les curiositats relacionades amb ell (molt interessants, per cert) una mena de jocs interactius o de exposicions on podies vore coses fascinants relacionades amb una funció del cromosoma. Així, amb el joc o les exposicions aprenies molt bé una de les funcions més importants del cromosa.

Realment, m'ha paregut una exposició molt interessant, i crec que tothom deuria anar a vore-la, perqué s'apren un muntó si et diverteixes!

A més a més, el museu sencer es molt interessant i hem anat a vore un parell més de cosetes que n'hi havia, aunque ofereix un muntó més! (si voleu vore les diferents exposicions i atraccions estàn ací).

Aixina que si voleu pasar un dia diferent i no teniu plan, podeu anar-vos al Museu de Ciéncies Príncep Felipe, perque realment aprens un muntó i veus coses fascinants.








Ja anirem detallant tots els nostres cromosomes els propers dies :)

La mitosi

Al següent vídeo de la mitosi es pot vore un recorregut per la cèl·lula on observem el aquest característic procés de divisió cel·lular.

En primer lloc, quan s'apropa, veiem unes quantes mitocòndries en moviment dins del citoplasma. El següent que es veu es el REL, que forma una mena de fils (els de color marró) que envolten el nucli juntament amb el RER (d'un marró més obscur i amb puntets). Conforme la càmera avança, arribem a l'aparell de Golgi (lila), on les vesícules que ixen del RER són agafades mentre es formen de noves per l'altra banda.

Finalment, arribem al nucli, l'esfera amb porus, on podem observar la cromatina descondensada al seu interior i el nuclèol ben definit. Aquesta imatge representaria la interfase, on la cèl·lula es prepara per al procés que vindrà, la divisió.

El següent nom que apareix es profase. Ací veiem ja la cromatina condensada formant els cromosomes, amb dues cromàtides cadascun. Desapareix el nucli i entren en acció els centriols, ja duplicats (les estructures brillants) que es situaran als pols deixant en l'ecuador de la cèl·lula els cromosomes alineats i ben subjectes amb el fus mitòtic a través d'ells. El final de la profase o prometafase, com diu el vídeo, acaba amb els cromosomes ja alineats, on passaria a dir-se metafase.

Una volta junts, el fus mitòtic comença a tirar de cadascun dels cromosomes, separant les dues cromàtides i començant l'anafase. En aquest període, una de les cromàtides germanes es dirigirà cap a un dels pols, allunyant-se així de l'altra que ho farà cap a l'altre costat.

Una vegada distribuïdes les cromàtides el nucli comença a formar-se de nou, donant pas a la telofase. Ja es pot observar ací que existeixen ara dos nuclis amb, al seu interior, informació genètica idèntica, que es comença a descondensar (formant de nou cromatina). La resta d'orgànuls es va aproximant també a una de les dos bandes, repartint-se per igual per a finalitzar la divisió amb l'anomenada citocinesis, on es trencarà el citoplasma per a acabar de formar dues cèl·lules noves iguals entre elles (i a la cèl·lula mare) que començaran de nou amb tot el procés.

Respiració

Quant a la respiració (tant aeròbia com anaeròbia) diu que es realitza a nivell de substrat, a que es refereix exactament?

La crueldad e hipocresía científica.

Ultimamente vamos mucho por la universidad, y al hacer prácticas como las del cerebro pensamos que ser científico tiene que ser un trabajo entretenidísimo. Pero realmente, ¿hasta qué punto un científico es una persona admirable?

Una vez me contaron un caso de una científica a la que le habían destrozado todo el estudio por culpa de hacer un proyecto demasiado 'caritativo' y hoy me he acordado y he buscado información.

Almudena Ramón es una científica interesada en el área de Unidad de Regeneración Neural de Biomedicina. Hace unos años empezó a trabajar en el Centro de Investigación Príncipe Felipe, con un proyecto de regeneración de órganos mediante células madre y otro, mucho más ambicioso, una investigación pionera que intenta traspasar -mediante autotrasplante en primates no humanos- la capacidad regeneradora de las células de la glía envolvente olfatoria a la médula espinal de animales con lesiones medulares agudas irreversibles.

Esto quiere decir que a partir de un tratamiento sin medicinas, sólo con células propias de la persona, se puede curar algo hasta ahora impensable como la tetraplegia.

Esta mujer hizo varias pruebas - ratones, perros - que consistían en dejar tetrapléjico a un individuo y luego mediante células madre regenerar las células de la glía envolvente olfatoria de la médula espinal. Los resultados fueron sorprendentes - en unos pocos días empezaban a presentar movilidad -.

Pero aquí viene la hipocresía y el egoismo de la ciencia: el proyecto según ella no era caro para un futuro paciente humano, por lo que a las farmacéuticas no les interesaba. Y por eso un buen día llegó al centro y su ordenador estaba destruído, con lo que perdió más de dos años de trabajo.

Actualmente está querellada con el centro y se cree que investigando en otro. Pero por culpa de intereses económicos se ha retrasado algo tan importante como es la posible cura para tetrapléjicos o parapléjicos.

Claro que las generalizaciones son odiosas. Por mucho que haya gente como los jefes de esta mujer que destrozaron las investigaciones, también hay gente como ella, que hace una investigación con la que sabe que lo más importante que va a ganar es saber que la vida de mucha gente va a mejorar.

Si queréis saber más...

http://www.nortecastilla.es/prensa/20070208/vida/almudena-ramon-denuncia-destruccion_20070208.html

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Conocen/doctora/Almudena/Ramon/elpepuopi/20070202elpepiopi_8/Tes

DARWIN

Darwin nació hace exactamente 200 años. No fue un buen estudiante, pero era un observador minucioso. Gracias tal vez a lo primero, embarcó en el Beagle como naturalista para hacer investigaciones geológicas y recopilar muestras de especies, anotando cada detalle en un diario personal del viaje. Una de las especies que más le dio a pensar fue la de los pinzones, unos pájaros cuyo pico era diferente según la alimentación que hubiera en la isla. Su obra fundamental, El origen de las especies, publicada en 1859, estableció que la explicación de la diversidad que se observa en la naturaleza se debe a las modificaciones acumuladas por la evolución a lo largo de las sucesivas generaciones.

Todo esto ya lo sabemos, pero ¿sabíais que...

"Dos semanas antes de morir Charles Darwin escribió un breve trabajo sobre un bivalvo diminuto que encontró agarrado a la pata de un escarabajo de agua en un estanque de los Midland ingleses. El hombre que se lo envió, un naturalista aficionado, era el abuelo de Francis Crick, que en colaboración con James Watson hizo un descubrimiento que lo condujo inexorablemente a la triunfante confirmación de prácticamente dodo cuanto Darwin dedujo acerca de la evolución." National Geographic España.

Esto es algo muy curioso, como dos grandes científicos que han hecho que la ciencia evolucione (y nunca mejor dicho) tanto y que estén conectados de una manera tan peculiar.

Y esta anécdota también me sirve para introducir un tema que siempre me ha interesado mucho, y es lo mal visto que está el evolucionismo por parte de mucha gente.

Y es que la evolución ya no es algo hipotético, es una teoría confirmada, algo sólido y basado en la genética. A pesar de que siga siendo tabú para muchos grupos de personas, como la iglesia y sus adeptos, hoy en día es una realidad innegable. No es lógico como tanta gente se niega a ver las evidencias científicas y sigue creyendo que procedemos de Adán y Eva...

Así que en este día tan significativo os recomiendo que leáis algo sobre Darwin, porque han salido un montón de revistas científicas con el especial "Aniversario de Darwin", o visitéis páginas como...

http://www.pamplonetario.org/index.php?option=com_content&view=article&id=114:diadarwin2009&catid=9:actividades&Itemid=14

http://www.geocities.com/rainforest/canopy/7800/es-darwin.html

http://www.darwinday.org/spanishSA/home/index.html

UNA VESPRADA A LA FACULTAT I UNA CHARLA SOBRE L'OLIMPÍADA BIOLÒGICA

El passat divendres 6 de Febrer els alumnes de biologia de la classe de 2n de batxillerat ens juntàrem a la facultat de farmàcia a Burjassot a fi d'assistir a una charla on ens explicàren els detalls previs a la sisena olimpíada de biologia.

Els principals col·laboradors ens animaren molt a tots els presents a fi de passar-ho bé i viure una nova experiència com aquesta. Tot i ser un examen, el que més ens cridà l'atenció fou el fet dels premis i els viatges, ja que guanyar premis tan cridaners com matrícules a la universitat de valència gratuïtes si quedem entre els 10 millors de la comunitat valenciana o anar a Gran Canaria a fer un examen a nivell nacional si quedes entre els 3 o 4 finalistes de la comunitat valenciana, o anar al Japó si quedes finalista a nivell nacional va fer que a tots se'ns obriren els ulls. És clar que possiblement no guanye cap de nosaltres, però somniar es gratis i a fi de comptes es tracta de viure noves experiències i passar-ho bé.

D'altra banda, també ens van fer un poc de propaganda universitària explicant els nous plans Bolonya amb l'incorporació de nous graus com els de biologia, bioquímica i biomedicina o biotecnologia. També ens mostraren els màsters que demanaren al govern o les assignatures troncals i optatives presents a cada grau durant els diferents quatrimestres. Cal esmentar també el canvi dels crèdits tradicionals per nous crèdits, on també es valora el treball tant a classe com a casa i l'assistència a classe per motivar un poc més el treball de l'alumnat.

Per últim, acte seguit després de la charla, ens van convidar a un berenaret, que més que berenaret podria ser un sopar ja que els organitzadors es van esmenar prou. Hi havia de tot: begudes com cervesa, coca-cola, fanta o vi; i tapes com: sèpia, calamars, empanada, dàtils amb bacon, llom, choriço, truita de creïlles ...etc

Tot i ser un divendres, la experiència no va estar gens mal, d'alguna forma ens sentim cada vegada més prop del món universitari, són nous esdeveniments i events en la nostra vida que prompte realitzarem.

UN MATÍ A LA UNIVERSITAT

El passat divendres, dia 30 de gener, els alumnes de biologia de 2ⁿ de batxillerat de l’ institut Vicenta Ferrer , férem una eixida a la facultat de biològiques de Burjassot.

La finalitat d’aquesta eixida era fer unes pràctiques als laboratoris de la facultat per tal de passar una bona estona aprenent coses noves, encara que per alguns també va ser una oportunitat per a anar familiaritzant-se amb aquest lloc.

La primera pràctica “una visita al cromosoma” es dividia a la vegada en dos practiques molt interessants. En la primera tractàvem de trobar el cromosoma X condensat (corpuscle de Barr) que tenim totes les femelles al nucli de les cèl·lules de la mucosa oral. Cadascun de nosaltres vam extraure una mostra de la nostra mucosa oral i després d’una sèrie de processos, moltes de les xiques van poder observar el corpuscle de Barr en les seues cèl·lules. La segona pràctica consistia en extraure les glàndules salivals de la larva de Drosophila per a poder veure els cromosomes politènics, treball difícil i delicat però no obstant ens va agradar a tots.

Després anàrem a altra practica “el cervell” on vam aprendre les distentes parts d’un cervell observant-les personalment amb l’ajuda d’un cervell de corder que vam disseccionar. Després vam fer una part mes teòrica però molt amena.

En mi opinió aquesta nova experiència a sigut molt beneficiosa per a tots. Vam passar un matí molt agradable fent aquestes practiques que ens van permetre descobrir l’altra part de l’assignatura, una part fascinant que ens ha deixat a tots amb ganes de tornar ...¿Qui sap?

Potser aquesta eixida ha fet que alguns es plantegen tornar en setembre .

Sara Uroz