El cervell entén de música

Se sap que el cervell humà és un òrgan plàstic que es modela amb els estímuls culturals que rep des de la infància, i que és verídic l'anomenat "efecte Mozart", que fa que els bebés que escolten música d'aquest compositor en el ventre de la mare a partir de la setmana 23-24 de gestació ploren menys, dormen més, guanyen millor pes i tinguen millor plasticitat cerebral després de nàixer. No obstant això, es desconeixia que l'impacte de la música en les persones que habitualment l'exerceixen, no només fa que la seua estructura cerebral siga diferent a la de la resta, sinó que també ho siguen els seus mecanismes emocionals.

Una investigació desenvolupada per un equip de científics espanyols de CRC (Corporació Sanitària), va analitzar els canvis en l'anatomia del cervell i les connexions entre les neurones que tenien lloc al cervell d'una violinista i al d'una persona que no sabia res de solfeig.
Amb açò es volia demostrar que el grau d'emotivitat i percepció que transmet una peça depén directament de si l'oïent és músic o no ho és.
En l'experiment van seleccionar "la sinfonia Des del Nou Món" de Dvorák, i va ser reproduida en dues ocasions, al davant d'una violinista que coneixia l'obra, i amb una altra que no l'havia escoltada mai.

Mitjançant una tècnica de resonància magnètica a temps real es van fer evidents els resultats. En la persona sense experiència musical es va activar la zona cerebral relacionada amb la percepció auditiva mentre escoltava la peça; però, en la violinista, a més s'encengueren de forma espectacular les regions relacionades amb les emocions, la melodia i el cant. És a dir, cadascú escoltava una melodia de forma diferent i d'acord amb les seues capacitats cerebrals i entrenament. La violinista escoltava la peça, la cantava interiorment i la reproduïa mentalment amb els seus dits, una sensació molt més completa i emotiva que la que percivia l'altre oïent.

Els músics presenta un elevat nombre de connexions neuronals en l'escorça motora, relacionada amb el moviment de les mans i dits, o l'escorça auditiva, capacitats com agilitat mental, lògica psicomotricitat entre altres es desenvolupen d’una forma sorprenent en algú que es relaciona amb la música.