BUFIT CARDIAC

En resposta a la pregunta que ha fet avui  en classe la nostra companya Paula Server sobre el que és un bufit cardíac direm que un bufit cardíac és un so que el cor fa entre batecs. Aquest so es deu a la circulació de la sang a través del cor. És semblant al so que fa l'aigua quan passa per una mànega. Un bufit del cor no vol dir necessàriament que hi haja alguna cosa mal en el cor.

Aquest es pot produir per diverses raons com puga ser un augment del ritme cardíac, una malformació congènita, un deteriorament de les vàlvules cardíaques.

Tal i com he expressat avanç un bufit cardíac no és una malaltia greu, el que passa es que a vegades desenvolupa malalties, la diagnosi d'aquest és prou senzill: en  oscultar-te, el metge escolta el bufit i et fa un electrocardiograma on es veu el bufit i la zona afectada del cor.

Els símptomes que et poden fer pensar que tens un bufit cardiac són .

• Intolerància a l'esport;  de seguida t'ofegues
• Acceleració del ritme cardíac
• Dolor al pit
• Dificultats respiratòries.

Per a les dolències benignes no hi ha tractament, però si és maligne es pot tractar amb medicaments o realitzar cirurgia cardiovascular per a solucionar el problema.

La forma de prevenir aquesta dolència és realitzar esport i mantenir una dieta equilibrada
Ací vos deixe uns vídeos del "You Tube" al primer podeu escoltar el batec d'un cor normal i al segon un cor que presenta un bufit cardíac, y un parells de webs molt interessants 1 i 2
Espere que això satisfaça la vostra curiositat sobre el bufit cardíac

¿Es el deporte lo más antideportivo?

Todos en nuestra vida hemos disfrutado alguna vez viendo deporte por la televisión. Muchos nos enorgullecimos cuando vimos a la Selección Española de Fútbol ganar el europeo hace dos años, otros tantos vieron a Rafael Nadal coronarse como número uno del mundo, y el resto se emocionaría con Alberto Contador o la Selección de Baloncesto en los pasados juegos olímpicos. Es innegable que el deporte arrastra pasiones y que la élite deportiva (los Raúl, Cristiano Ronaldo, Pau Gasol...) se erige como un ejemplo a seguir por la juventud actual; pero, ¿acaso no es el deporte de élite lo más antideportivo?


Mi entrada se basa en una noticia publicada el 17 de septiembre en el diario El Mundo sobre el ya famoso caso Semenya, aquella deportista sudafricana que ganó con soltura una prueba de 800 metros en Berlín y cuya vida ha sido un infierno desde aquel entonces, ya que se ha dudado de su sexualidad, se le han realizado controles humillantes y se le ha creado un daño emocional irreversible debido a la presión pública y mediática (os redirecciono por si queréis más información :http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/09/16/masdeporte/1253118539.html)





Lo cierto es que no está claro si Semenya tomó o no testosterona para aumentar su rendimiento muscular, pero bien podría haberme basado en artículos sobre Ben Johnson, Andre Agassi, Iban Mayo, u otros deportistas famosos para escribir esta entrada, pues todos ellos han dado positivo en el consumo de algún tipo de sustancia estupefaciente (esteroides).
(http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2003/12/21/masdeporte/1072023815.html)


Como ya hemos estudiado en este tema, los esteroides son un tipo de lípido insaponificable necesario para nuestro organismo, ya que entre ellos encontramos el colesterol (componente fundamental de la membrana plasmática animal), la progesterona y la testosterona (hormonas sexuales femenina y masculina sin las cuales no sería posible el desarrollo de los órganos sexuales y, por tanto, no sería posible la reproducción y la perpetuación como especie), el grupo de las vitaminas D (sin las cuales padeceríamos graves enfermedades como el raquitismo o la osteomalacia), etc.



No obstante, los humanos practicamos últimamente, y con una frecuencia inaudita, ''el juego de ser dios''. Modificamos nuestro metabolismo a placer, autorregulamos nuestra composición hormonal, y llevamos a nuestro cuerpo a límites extremos. Y todo esto para obtener, como el propio Ben Johnson afirma en el artículo, ''fama y dinero''.


Fama y dinero, señores. Por fama y dinero vendemos nuestra sexualidad, nuestra ética, nuestra deportividad y, en un número alarmante de casos, nuestra propia vida.
¿Merece la pena todo esto? ¿No es acaso el deporte de élite lo más sucio, rastrero, vomitivo y antideportivo que existe? En mi opinión deberíamos revisar nuestras preferencias y valorarnos un poco más como deportistas y, sobretodo, como personas.


A continuación os proporciono algunos enlaces más:

El colesterol :
http://es.wikipedia.org/wiki/Colesterol

El raquitismo infantil:
http://www.bebesymas.com/salud-infantil/el-raquitismo-infantil

La osteomalacia:
http://www.latinsalud.com/articulos/00550.asp

Lípid imprescindible: colesterol

El colesterol (http://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol) és un tipus de grassa que tot el món té , inclús molta gent se'n passa dels nivells máxims recomanants en un cos humà, açò comporta l’acumulació del lípid als vasos i per tant la sang no pot fluir bé.
Durant molt de temps s'ha pensat que hi havia dos tipus de colesterol : el bo ( HDL),i el roí, però tot i el nom amb el qual es sol anomenar bulgarment, no significa que la funció d'aquests lipoproteïnes siga bona o roína.El colesterol és imprescindible per al nostre organisme,com ara vorem, malgrat que un excés d'aquest pot provocar el taponament de les artèries, per aquesta raó els conceptes que s'utilitzen no son els adequats. El anomentat colesterol bo és el que unit a una lipoproteina de densitat alta arrastra el colesterol fins al fetge , on s'elimina; i el anomenat roí ( LDL), aquest rep aquest nom per transportar-lo des del fetge fins altres teixits corporals, on es pot acumular a les parets i impedir que la sang fluisca bé pels vasos sanguinis. Recentment s’ha descobert que hi ha un tercer tipus, del qual encara no es sap massa.
Aquest lípid forma part de la membrana celular , és indispensable per a la vida de la cél lula i permet l’intercanvi amb l’ambient de substàncies químiques. També és un element necessari per a formar les hormones esteroidals(http://es.wikipedia.org/wiki/Esteroide) ( produïdes pels ovaris, testicles i glàndules suprarrenals), i participa en la formació de la vitamina D( permet l’absorció de calci i l’adheriment als osos). Caldria destacar també que el colesterol forma part de la vaina de mielina, que recobreix els nervis; és un dels principals components de les sals biliards, que es produixen al fetge i participen en el procés d’absorció i digestió dels àcids grassos i les vitamines liposolubles.

Diferents elements que contenen aquesta grassa, i per tant l’aporten al nostre organisme són mantega, margarina, aliment fregits, embotit...Per aquesta raó hem de prendre’ls moderadament, ja que en excés podria provocar un taponament dels vasos i impedir que la sang arribe a tot el cos. A causa de l'acumulació d'aquest lípid es proden produir diferent malalties ,tals com hipercolesterolémia(http://www.zonadiet.com/salud/hipercolesterol.htm) o arteriosclerosis(http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=865).

-(http://books.google.es/books?id=be08XwHYHnIC&pg=PA234&lpg=PA234&dq=sals+biliars&source=bl&ots=fQlx-sjATj&sig=D71yMQzLMRTiBQmK-MWLbY1E4C0&hl=es&ei=a0DvSsGBJITKjAev97SqDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CCQQ6AEwBw#v=onepage&q=sals%20biliars&f=false)

-http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/colesterol.htm

Videos ineresants:

-http://www.youtube.com/watch?v=x755eQyYNqg&feature=related

El mecanisme universal d'envelliment

L'altre dia vaig escoltar un comentari a la radio, en un programa anomenat "A hombros de gigantes", sobre un descobriment qe es va produïr a finals de l'any passat, em va cridar molt l'atenció i m'ha semblat molt interessant que en sapiem una mica més.

Els científics nortamericans publicaren ara farà un any a la revista Cell els últims avanços científics sobre les causes de l'envelliment.

La novetat més sorprenent d'aquesta publicació, és que per primera vegada s'ha sabut que el mecanisme d'envelliment dels organismes unicel·lulars i el dels pluricel·lulars és el mateix, i aquest existix des de fa ni més ni menys que mil milions d'anys.

En les cèl·lules dels èssers vius es produïx constantment un desgastament del material genètic que influix en l'activitat cel·lular i és la que caus al'envelliment.

Els científics donen portes obertes a altres sistemes de degradació cel·lular, però la importància d'aquest descobriment està en que es puga relacionar en organismes tan diferents com un elefant i un fong unicel·lular.

Fa uns deu anys, científics del Departament de Biològiques del "Massachusetts institute of technology" descobriren una important proteïna nomenada sirtuin, que al estar combinada amb algunes substàncies, com per exemple amb el resveratol, en certs raïms, aquesta relentia el procés d'envelliment.

Què feia? Ajudava a regular l'activitat genètica en les cèl·lules i per tant també a arreglar el desgastament de l'ADN, però açò és una qualitat limitada, un cop passa molt de temps i els desperfectes en l'ADN són massa abundants, la proteïna no abasta tota la feina i és aleshores on apareixen els tants coneguts símptomes d'envelliment. També són capaços d'indicar aquells gens que han de permanèixer desactivats i d'aquesta manera ajuda a preservar la cromatina, (com ja sabem, la substància que es troba a la cèl·lula i a partir de la qual es produixen els cromosomes de la divisió cel·lular).

Gràcies a un experiment fet amb ratolins, en què s'utilitzà un aparell que inmovilitza i ordena bidimensionalment milers de molècules, podent col·locar així una sèrie de fragments de l'ADN un a la vora de l'altre per a analitzar-los. Aquest aparell, noment microrray és una ferramenta biotecnològica que s'utilitza per a estudiar un conjunt de molècules de la mateixa naturalesa, com pot ser per exemple el DNA.

Concloses les investigacions, es va vore que la proteïna sirtuin, supervisava l'expressió genètica, per mantindre certs gens desactivats i que no es produiren errors, ja que del contrari, la cèl·lula podria patir danys. Si hi han problemes amb l'ADN, ja siga per atacs externs com la radiació ultra-violeta, o interns, la proteïna abandona l aseua posició de vigilant genètica i repara el mal fet, despertant d'aquesta manera la cromatina que acabarà per multiplicar la cèl·lula.

Arribats a aquest punt els investigadors es proposaren una hipòtesi, i seguiren el mètode científic per a resòldre-la: "amb més sirtuins la vida dels ratolins s'allargaria?" Aquesta hipòtesi planteja que si s'aconseguix administrar de forma artificial a un èsser viu aquesta poteïna quan ha passat tan de temps que els mals a la cèl·lula són inassolibles per al sirtuin que tenim de forma natural al cos, tal vegada viuria més anys.

I així ho feren, després de cert temps, acompanyant el sirtuin d'elements activadors com el resveratrol, la vida dels ratolins s'extenia d'un 26% a un 46%.

En conclusió, el deteriorament de l'ADN, no seria en ell mateix la causa de l'envelliment, sinò que aquest donaria lloc al descontrol de la regulació de l'expressió genètica.

Segons els científics, seria per tant possible invertir el procés d'envelliment, una vegada que ja sabem quin és el mecanisme universal que el regeix.

UNA GRAN CONSEQÜÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC

Els corals una gran espècie en perill.

Els corals es componen de múltiples pòlips, que viuen en simbiosi amb algues unicel·lulars, les zooxantel·les. Estes algues produïxen, amb ajuda de la llum solar, sucre, hidrats de carboni i proteïnes, substàncies amb què abastixen al pòlip. A canvi reben adob, en forma d'amoni i fosfat, a través de les secrecions dels corals.
Els corals són extremadament sensibles als canvis de temperatura. L'ideal per al seu desenvolupament és una temperatura de l'aigua entre 25 i 30 °C. Si la temperatura sobrepassa els 30 °C, moren primer les zooxantel·les i després els corals mateixos.
Els esculls de coral cobrixen una superfície aproximada de 280.000 km2. Estos esculls actuen com a escullera davant de les costes i suavitzen els catastròfics efectes de les tempestats tropicals. Des de fa segles, estos esculls contribuïxen a omplir d'arena les platges i, inclús, a generar i protegir illes rocoses sobre les quals viu molta gent.

Ara que ja tenim una idea de que són els corals i especialment de que els passa amb el canvi climàtic i l'aument de les temperatures ens adonarem del gran perill que corren aquest organismes que són tan importants per a la vida.

Una solució curiosa és la que he trobat al diari BBC que proposa congelar-los amb nitrogen líquid per a salvar-los i en un futur quan es regulen les temperatures reintroduir-los al mar evitant així la seua extinció.

Per favor fem entre tots el que pugam per evitar l'aument de les temperatures i l'emisió de diòxid de carboni. Mantenint així sobre el nostre planeta grans espècies com els corals que ens deixen imatges com aquestes:

PD: si algú troba informació relacionada amb aquest tema que la deixe com a comentari d'aquesta entrada. Moltes gràcies.

Fischer i l’estudi dels sucres.

Hermann Emil Fischer (1852-1919) va rebre el premi Nobel de química al any 1902 pels seus treballs relacionats amb la síntesi de sucres y purines. Aquest químic alemany va fer avançar el desenvolupament de la química orgànica de forma extraordinària.

L’estudi de les purines:

Va estudiar diferents compostos orgànics tant d’origen vegetal com la cafeïna o la xantina, com d’origen animal com el àcid úric. Sospitava que encara que tenien un origen diferent, tots es formaven a partir d’un compost comú més senzill al que va anomenar: uricum purum (”úrico pur”) o purina.

Al 1898 va obtenir la purina a partir del àcid úric i des de aquest moment va tindre la possibilitat de produir compostos orgànics a partir d’altres més senzills de forma artificial, simulant els processos biològics que tenen lloc dins dels organismes, d’aquesta forma va aconseguir produir cafeïna de forma artificial per primera vegada.

L’estudi dels hidrats de carboni:

Va ser capaç de sintetitzar al seu laboratori tant la glucosa com la fructosa i establir la seva composició química. El nostre coneixement al voltant dels sucres es fonamenta en el treball que va realitzar aquest geni. També va investigar els enzims capaços de transformar el sucres dins dels essers vius.

Podeu continuar investigant sobre Fischer i els sucres en aquesta web

mosas trangénias

Aquí tenemos un exprimento de moscas transgénicas. El experimento consiste en introducir a unas moscas unos genes con el fin de conseguir que la descendéncia tenga ojos rojos y tengan una mayor luminiscencia.
Breve resumen:
Cogen los genes, se les introducen a las moscas, esperan a que tengan descendencia y se les duermen con monóxio de carbono, ahora miramos de los descendientes, los que tengan los ojos rojos, que son los que tienen pruebas físicas que han mutado. Les pinchamos en la parte trasera una sustancia para poder ver la luminiscencia y la introducimos en una especia de cajitas que van a una máquina donde veremos la luminiscencia que producen por el día y por la noche durante 7 dias. aquí el enlace: http://www.hhmi.org/biointeractive/vlabs/transgenic_fly/index.html

Premi Novel de Medicina

Com sabreu ahir es va entregar el premi nobel de medicina a tres persones, Elizabeth H. blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak per el descobriment dels possibles usos dels telómers (els extrems dels cromosomes) i la telomerasa ( encarregada de mantenir els telomers joves i conferir imortalitat a la cèl·lula) .




Ací vos deixe una serie de enllaços molt interesants on podeu veure noticies o webs amb informació sobre la telomerasa i els telòmers:

• Un article de la BBC.


• http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTASIE59407320091005


• Un article del País on et dona una explicació una mica complexa.


• També es del País pero ací et conta un poc sobre els guanyadors i et fa una explicació dels possibles usos de la telomerassa.


• Altre del País però aquest et fa una explicació més resumida i més sencilla de antendre.


• Aquest es del ABC i no esta mal per a ferse una idea de la telomerasa.


• En aquesta es parla de l'evolució dels diferents descobriments de la telomerasa i dels seus posibles usos.

Per últim dir-vos que, espere que trobeu tant els articles, com el tema en general interesant.

La Osmosi

Es un video del proceso de disolución por osmosi. Esta esxplicado en inglés pero se entiende bastante bien y las imágenes ayudan a entender este proceso mejor.
http://www.youtube.com/watch?v=sdiJtDRJQEc&feature=related

Espero que os guste.

Monos de agua y EcoSpheres

En 1960 el inventor Harold von Braunhut descubrió que bajo las condiciones idóneas, los huevos del camarón de la salmuera “Artemia salina” podían conservarse durante mucho tiempo en forma de polvo y volver a la vida cuando se les mezclaba con agua y sal. Tras su descubrimiento, Braunhut comenzó a experimentar con este “juguete” llamando al producto Instant-Life (vida instantánea), aunque más tarde, cuando un amigo le dijo que los camarones parecían “preciosos monitos de agua” cambió el nombre por el de “Sea Monkeys”. Los productores afirman que duran hasta dos años, pero es muy probale que se mueran a las 8 semanas.

Otro “invento” parecido son las EcoSphere. Son recipientes de vidrio cerrados transparentes para que la luz (su fuente de energía) pueda llagar al interior. Contienen agua, aire, camarones minúsculos, algas verdes y bacterias, con ramas, conchas y rocas. Originalmente era un experimento de la NASA para crear naves autosuficientes para mandarlas al espacio.

(para más información de las EcoSpheres aquí)