dimarts, 8 de desembre de 2009

La bioquímica a la "bogeria"

Una de cada 100 persones pateix esquizofrènia, es tracta d’una enfermetat mental que afecta sobretot a la joventut i en més incidència als homes. Coneguda col·loquialment com bogeria, aquest desequilibri encara no té cura.


Els símptomes són sovint invisibles per a l’entorn del pacient, però arriba un moment, que es fan evidents: deliris, al·lucinacions, canvis d’humor, visió d’ombres, manies, por aïllament i d’altres, que poden arribar a fer que el malalt no reconega l’enfermetat, es negue a parlar i fins i tot que es suïcide.


Els científics han descobert que la bioquímica als neurotransmissors de les neurones hi juga un paper molt important. Es va descobrir que amb l’aplicació de fàrmacs que reduïren la quantitat de Dopamina, un dels neurotransmissors més importants, els símptomes es feien més lleus, així i tot, no s’ha trobat una causa a l’augment de dopamina, i el que és més, el pàrquinson, enfermetat que sol conviure amb l’esquizofrènia es caracteritza per un baixos nivells d’aquesta substància, per tant, s’ha conclós que realment aquesta malaltia està produïda per una hipersensibilització dels receptors que es troben a l’extrem del axons neuronals. Açò es el causant dels problemes sensorials que patixen els pacients, per exemple al escoltar un so que per a ells és insuportable.



En alguns nivells d’esquizofrènia, el cervell acaba allargant-se en els ventricles cerebrals i altres zones de l’encèfal.
D’altra banda, la maduració cerebral, no acaba a l’adolescència, sinó que continua durant l’edat adulta; si apareixen efectes psicòtics en aquesta època de la vida, els efectes poden ser molt adversos a llarg termini, açò explica que en aquestos casos, l’enfermetat es torne degenativa.

Però realment què fa que algunes persones puguen patir el trastorn?
S’ha desenvolupat una teoria “del neurodesenvolupament” segons la qual la desorganització de les neurones es produix al fetus. La migració neuronal s’interrompix durant el segon trimestre de gestació, açò donaria lloc a posicions cel·lulars anòmales que desestructuraria les xarxes de connexió neuronals.

Segons aquesta teoria l’esquizofrènia està causada per tant; per un factor genètic, l’afinitat a patir aquest desequilibri, rebent l’herència genètica de dos progenitors que han patit l’enfermetat, situa al fill en més d’un 40% de possibilitats de patir aquest trastorn; i un factor d’alteració a la gestació, siga com siga, el malalt arrossega una malaltia crònica que de vegades ni tan sols millora.



Ací us deixe un vídeo que reflexa molt bé la ment d’un esquizofrènic, punxeu ací.
I també un power point que he trobat d'una doctora que amplia la informació que us he donat. Ací.

1 comentari:

Rebeca Soriano ha dit...

Paula, m'ha agradat motl l'article, és prou interessant, però he trobat un ainformació que alomillor et puga servir en la teua indagació sobre aquesta enfermetat. En una pàgina web he trobat aquest fragment sobre l'esperança de vida d'una persona amb esquizofrènia:

"Madrid, 19 de diciembre de 2006.- Las personas con esquizofrenia tienen un riesgo de muerte natural 1,8 veces superior a la población general, según datos de un estudio elaborado por la Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias (AETS)"(...)" Los datos aportados por la AETS, que proceden de la revisión de 144 estudios sobre morbilidad y mortalidad en pacientes con esquizofrenia, indican que un 65% del exceso de mortalidad que presentan estos enfermos se debe a causas naturales."

Espere qu et servisca.