dimarts, 8 de desembre de 2009

Una forma de viure: els bessons siamesos.

En dos de cada 100.000 naixements els siamesos tenen lloc, encara que l’esperança de vida dels bebés és molt baixa; la meitat d’aquestos naixen morts, i dels que sobreviuen al naixement, solament aconsegueixen seguir vius entre el 5% i el 25%.
La formació dels bessons siamesos es deu a que els bessons monocigòtics no aconsegueixen separar-se del tot, i es queden units per alguna part del cos. Açò comporta a que nasquen units i que es tinguen que quedar units durant tota la vida. L’única manera de separar aquest tipus de bessons és mitjançant la cirurgia, però és un procés molt delicat i perillos, per aquesta raó s’han de fer estudis molt precissos dels siamesos i mirar com i per quins ógans estàn units; hi ha vegades que un del dos bessons ha de morir, ja que no es pot fer la separació d’un órgan. Els metges recomanen fer la separació entre els cinc i els dotze primers mesos de vida. Els punts més usuals d’unió entre bessons siamesos són el tòrax i la zona del melic.
Els bessons siamesos es poden dieferenciar en diferents tipus atenents a ; si són simètrics o si no ho són. En el cas de ser simètrics es diferencies quatre tipus: pel tòrax, on els bessos estan units cara a cara; per l’esquena, generalment per la pelvis, en aquest cas hi poden apareixen malformacions pélvico-urinaries de la pelvis fins el melic, ací els bessons estàn separats de melic cap a dalt; o units pel cap en aquest estrany cas( 1-2%) els siamesos no tenen el cervell unit.
Quan es dòna el casa de que els recen nacuts són asimètrics,és a dir, un és més xicotet que l’altre, aquest últim depés del més gran, la relació que tenen es denomina “relació paràsit-hoste.Per últim, hi ha dubtes d’on classeficar els siamesos policefàlics( amb dos caps), el és correcte seria incloure’ls en la relació paràtit-hoste, ja que un depén de l’altre.
Per detectar les malfermacions en el fetus, els metges ho aconsegueixen mitjançant les ecografies, ajudant als metges a tindre un diagnòstic precoç del nonat. Però per saber certament el problema dels fetus, els doctors han de fer uan porva d’”ultasons”, la qual dòna als metges un imatge clara del que hi passa dins la panxa de la mare.Açò comporta a un altra decisió dels pares; han d’abortar o no?, i en el cas de no abortar, quan nasquen els bebés, han de separar-los o deixar-los units? En qualsevol dels casos, les conseqüències apareixen.
A l’Àfirca aquest fenòmen és molt usual, allí es produeix en un de cada 14.000 naixements.
He trobat un parell de vídeos molt interessant que ens poden ajudar a entendre millor aquest fenòmen, els dos són casos reals, el primer conté el testimoni de siameses pilocefàliques i el segon el cas d’una dona que té siamesos:
- http://www.youtube.com/watch?v=BkKWApOAG2g : Aquest pot ajudar a compendre millor com és la vida del siamesos. Està en anglés, però és fàcil d’entendre.http://www.youtube.com/watch?v=euZ67Ix_7mM . Ací la dona que va a donar a llum ho fa a una xiqueta unida al que pareix una cama de més, després decobrixen que forma part d’un altre bessó siamés.