Manipulació davant nostra.

Com hem vist en l’últim tema, els aliments transgènic són aliments als quals se’ls ha afegit gens artificialment mitjançant biotecnologia i enginyeria genètica.

Cal dir que la utilització d’aquestos cultius transgènics incrementen les emissions de carboni, i fins i tot el cultiu d’aquesta soia ha contribuit a la deforestació d1 América del Sud, ja que s’utilitza per a l’alimentació de la ramaderia industrial.
Un d’aquestos aliments que utilizem molt a sovint és la soia. Hi ha un tipus de soia transgènica, aprobada fa poc per l’ Unió Europea, (A2704-12) conté un gen que fa que puga resistir l’acció a diferents tipus d’herbicides com el glifosfat .
Altres alteracion provocades per herbicides i pesticides afecten la salud, la calitat de vida, els animals , les plantes...ja que contribueixen a la degradació de la terra. Per aquestes raons, diferents països com Paraguay, han volgut limitar les arees on es cultiva aquesta soia; però altres, com Argentina, van augmentant la superficie d’aquest cultiu ( 16 millons d’hectàrees) , de manera que provoca deforestació; aquest és un país on la importancia dels diners ( com en la gran majoria) pot sobre la terra.
Pel que fa a Espanya, la superficie on es cultiven transgènics ha augmentat fins a arribar a 80.000 hectàrees amb aquestos aliments. L ‘aliment que més es cultiva amb productes trangènics es la dacsa MIR604 , modificada mitjançant l’inserció del gen Cry3A, que prové de Bacillus thuringiensis , letal per als insectes que ataquen la planta.
Com s¡aconsegueix açò? Açò s’aconsegueix gràcies a un enzim que és capaç de tallar segments específics d’ADN, així s’introdueix a l’ésser viu que es vol tractar i s’uneixen els diferents fragments ,constituintd’Adn recombinant.La major part dels aliment que prenem són transgènics, i no ens donem compte, sempre cal tindre informació d’allò que mengem , ja que això és el que ens contitueix.

Cada vez más cerca de una vida más larga

Investigadores españoles han conseguido hace muy poco tiempo, dar a luz una mosca con un 40% más de vida, en lugar de vivir dos meses, ahora alcanza casi los tres. Afirman que si el método se transladara al ser humano, podriamos alcanzar los 150 años de vida.

El truco parece sencillo a simple vista, consiste en introducir un gen en el ADN del individuo (en este caso la famosa mosca de la fruta) que realentice la producción de residuos de las mitocondrias, responsables de atacar al ADN y provocar el envejecimiento.

Es un hecho muy interesante, con unas aplicaciones realmente preocupantes, sobretodo porque todo esto indica que si puede aplicarse con humanos, podemos llegar a romper el ciclo natural del tiempo (podría provocar una superpoblación, que acabe en colapso), si quereis más información, podeis buscar en cualquier periódico virtual, seguro que os acabará fascinando.

La sordera ja no és problema

La sordera es podria curar. Almenys açò és el que ha afirmat l’equip de La Universitat de Sheffield (Anglaterra) . Segons pareix han trobat la manera de recrear les cèl·lules de les vellositats, conegudes com ciliades, que arrepleguen les ones de so a l’oït intern per trasladar-les a cervell. Aquesta tècnica suposaria la cura de la sordera hereditària.

Per fer possible aquest descobriment, el doctor Marcello Rivolta ha explicat que agafaren cèl·lules de l’embrió,les identificaren i les aïllaren, ja que aquest tipus de cèl·lules solament es produeixen durant les etapes de desemvolupament. Els resultats d’aquest esperiments han sigut favorables, per això ara comprobaràn si les cèl·lules aconsegueixen recuperar l’audició.

La pèrdua d’oïda per aquestes cèl·lules és un mal irreversible, però amb el descobriment de les cèl·lules mare es pot reconstruir l’audició i, no solament això, sino també qualsevol neurona: “ el que hem aconseguit és contar amb un sistema en el laboratori que farà possible generar ciliades i neurones humanes”, afirma el Dr. Rivolta. Aquest científic té l’esperança de poder trobar solució a qualsevol tipus de sordera amb l’ajuda de cèl·lules mare , ja que els problemes d’audició afecten a més d’un 10 % de la població.

Superficialitat mèdica.

Tothom ha vist pel·lícules de ciencia-ficció on els avanços científics han arribat a canivar color d’ulls d’un bebé notat, bé, donc ara és una realitat. Fa pocs anys ja s’havien escoltat rumors d’aquestos però fa un any aproximadament es pogué afirmar aquest esdeveniment.
A aquesta elecció solament tenen accés els pares que tinguen al seu fill per reproducció asistida. Aquest tipus de fecundació es pot realitzar per dos tècniques diferents; inseminació artificial i fecundació invitro .
Amb aquesta innovadora técnica, els pares podran asegurar que el seu fill no tinga malaties, estiga sa, el sexe o inclús el color d’ulls o de monyo ; tot açò es podrà aconseguir amb un 80% de possibilitats.
Aquesta ellecció es fa amb una técnica batejada com Diagnóstico Genérico Preimplantacional (DGP) que resumidament , permet elegir els millors embrions per a l’úter. El metge, de la cadena estatunidense The Fertility Institutes, contra els contraaguments oposats cap al seu negoci, explicà que ho va aconseguir amb una ampliació del ADN d’una única cél·lula, així identificar enfermetats o caràcters físics. Encara així, aquest laboratori s’ha guanyat moltes critiques: a l’Institut valencià de la Fertilitat afirmen que aquesta técnica no és posible en este moment, consideren un frau, ja que el DGP solament és utilitzat per evitat malalties greus al 100%.
El color del ulls i dels monyo no està determinat per una variant genética ni per un únic gen, però en l’any 2007 es feu un estudi on es van identificar unes mutacions que influien en el oclor de pell, ulls i cabell.
Per la técnica que proposa The Fertitity Institutes, fa un any ja estaven interesades més de sis parelles, i poden optar parelles de tot el món.

La noticia completa la podem trobar :
- http://www.publico.es/ciencias/206209/ofrece/nino/rubio/ojos/azules

Estètica o salut?

Actualment la cel·lulitis (Lipodistrofia ginecoide) és un problema que afecta a molta part de la població, sobre tot a dones, les quals arriben a patir aquesta malantia un 95%. però relament es sap qué és i com es formen?
Tot s’inicia a les cél·lules del teixit adipós , aquestes comencen a patir una hipertròfia que amb el temps va augmentant i acaba formant nóduls d’aigua , grassa i toxines, a aquest fet li acompanya el drenatge del seu teixit linfàtic. Açò causa una alteració impotant de la circulació sanguínea, per aquesta raó s’ha de tractar i reduïr, una forma de fer-ho és fent esports que afecten a les part on es produeix; l’esport fa que aquestos músculs es reforcen perqué es crema la grassa d’aquestos i el perill de que aquesta s’acumule es redueix. Un altre factor que afecta l’aparició és el menjar mal, o de vegades fins i tot anticonceptius orals o l’embaraç. Per últim, la cel·lulittis també es pot heretar, par tant açò vol dir que hi ha persones amb més perill de patir aquest augment que causa, en molts casos, dolors.
La lipodistròfia ginecoide, com ja he dit és lenta, pel que es divideix en fases la seua aparició: la primera, al pell es nota menys elástica i en aquesta etapa es pot previndre; la segona, on dels capilars ix suero que es deposita al teixit subcutani, ací apareixen les conegudes varius i estries; la tercera, comencen a formar-se els nóduls, que prenen el mon de micronóduls , per l'acumulació de adiposits plens de triglicèrids; i per últim la quarta fase, l’alteració del teixit conjuntiu i tots els micronóduls previament formats s’uneixxen formant-ne un més gran. En el moment que la cel·lulitis arriba a la quarta etapa ja no es pot tornar enrere. Algunes dones han trobat cura aquesta acumulació en la cirurgia.

¿Es el deporte lo más antideportivo?

Todos en nuestra vida hemos disfrutado alguna vez viendo deporte por la televisión. Muchos nos enorgullecimos cuando vimos a la Selección Española de Fútbol ganar el europeo hace dos años, otros tantos vieron a Rafael Nadal coronarse como número uno del mundo, y el resto se emocionaría con Alberto Contador o la Selección de Baloncesto en los pasados juegos olímpicos. Es innegable que el deporte arrastra pasiones y que la élite deportiva (los Raúl, Cristiano Ronaldo, Pau Gasol...) se erige como un ejemplo a seguir por la juventud actual; pero, ¿acaso no es el deporte de élite lo más antideportivo?


Mi entrada se basa en una noticia publicada el 17 de septiembre en el diario El Mundo sobre el ya famoso caso Semenya, aquella deportista sudafricana que ganó con soltura una prueba de 800 metros en Berlín y cuya vida ha sido un infierno desde aquel entonces, ya que se ha dudado de su sexualidad, se le han realizado controles humillantes y se le ha creado un daño emocional irreversible debido a la presión pública y mediática (os redirecciono por si queréis más información :http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/09/16/masdeporte/1253118539.html)





Lo cierto es que no está claro si Semenya tomó o no testosterona para aumentar su rendimiento muscular, pero bien podría haberme basado en artículos sobre Ben Johnson, Andre Agassi, Iban Mayo, u otros deportistas famosos para escribir esta entrada, pues todos ellos han dado positivo en el consumo de algún tipo de sustancia estupefaciente (esteroides).
(http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2003/12/21/masdeporte/1072023815.html)


Como ya hemos estudiado en este tema, los esteroides son un tipo de lípido insaponificable necesario para nuestro organismo, ya que entre ellos encontramos el colesterol (componente fundamental de la membrana plasmática animal), la progesterona y la testosterona (hormonas sexuales femenina y masculina sin las cuales no sería posible el desarrollo de los órganos sexuales y, por tanto, no sería posible la reproducción y la perpetuación como especie), el grupo de las vitaminas D (sin las cuales padeceríamos graves enfermedades como el raquitismo o la osteomalacia), etc.



No obstante, los humanos practicamos últimamente, y con una frecuencia inaudita, ''el juego de ser dios''. Modificamos nuestro metabolismo a placer, autorregulamos nuestra composición hormonal, y llevamos a nuestro cuerpo a límites extremos. Y todo esto para obtener, como el propio Ben Johnson afirma en el artículo, ''fama y dinero''.


Fama y dinero, señores. Por fama y dinero vendemos nuestra sexualidad, nuestra ética, nuestra deportividad y, en un número alarmante de casos, nuestra propia vida.
¿Merece la pena todo esto? ¿No es acaso el deporte de élite lo más sucio, rastrero, vomitivo y antideportivo que existe? En mi opinión deberíamos revisar nuestras preferencias y valorarnos un poco más como deportistas y, sobretodo, como personas.


A continuación os proporciono algunos enlaces más:

El colesterol :
http://es.wikipedia.org/wiki/Colesterol

El raquitismo infantil:
http://www.bebesymas.com/salud-infantil/el-raquitismo-infantil

La osteomalacia:
http://www.latinsalud.com/articulos/00550.asp

VÍDEOS DE 2 DE LES ACTIVITATS DEL CROMOSOMA 1 (MUSEU DE LES CIÈNCIES)

Vam passar un bon matí al museu de les ciències, on vam gaudir d'una exposició molt interessant sobre els cromosomes presents als humans, anomenada: Bosc de cromosomes.

Vaig trobar prou interessant les activitats i la informació sobre el cromosoma 1, el major dels nostres cromosomes i que constitueix un 10% del genoma humà. Conté gens implicats en la síntesi d'enzims salivals, enzims necessaris per la vista o d'altres d'una de les principals proteïnes contràctils, l'actina.

Tot seguit, us mostre el primer vídeo sobre l'activitat "fotogramas", mitjançant la qual es tractava de moure una vara de plàstic sobre la projecció d'una imatge, el moviment de la qual originava durant uns segons la possibilitat de veure la imatge que es projectava. Amb aquesta activitat es pretenia mostrar com la retina sols és capaç d'emmagatzemar imatges en moviment durant poques centèsimes de segon, per exemple, quan vegem una pel·lícula al cinema, la sensació de moviment que obtenim de la projecció de la pel·lícula és la successió de 24 fotogrames cada segon. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç. El vídeo fou realitzat per Helena Calomarde amb la meua càmera.

A continuació, mostre el segon vídeo d'una de les activitats més exitoses de la visita, l'activitat "palancas", en què amb els peus junts i sobre una plataforma metàl·lica es feia un bot per veure la longitud que s'aconseguia botar aturat. Amb aquesta activitat es pretenia mostar com una proteïna amb funció contràctil com l'actina era la principal constituient de la cadena de contracció muscular; el que es tractava de mostrar era com la interacció múscul-os possibilitaba que un insignificant contracció fos un gran moviment, actuant com a palanca. El vídeo fou realitzat pel professor de biologia Antoni Cassany amb la meua càmera. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç.

Si voleu més informació sobre el cromosoma 1, premeu el següent enllaç, de la pàgina de wikipèdia, o bé una pàgina prou interessant sobre els diferents tipus de cromosomes relacionats amb les principals malalties associades a cadascun, la podeu veure al següent enllaç.

La crueldad e hipocresía científica.

Ultimamente vamos mucho por la universidad, y al hacer prácticas como las del cerebro pensamos que ser científico tiene que ser un trabajo entretenidísimo. Pero realmente, ¿hasta qué punto un científico es una persona admirable?

Una vez me contaron un caso de una científica a la que le habían destrozado todo el estudio por culpa de hacer un proyecto demasiado 'caritativo' y hoy me he acordado y he buscado información.

Almudena Ramón es una científica interesada en el área de Unidad de Regeneración Neural de Biomedicina. Hace unos años empezó a trabajar en el Centro de Investigación Príncipe Felipe, con un proyecto de regeneración de órganos mediante células madre y otro, mucho más ambicioso, una investigación pionera que intenta traspasar -mediante autotrasplante en primates no humanos- la capacidad regeneradora de las células de la glía envolvente olfatoria a la médula espinal de animales con lesiones medulares agudas irreversibles.

Esto quiere decir que a partir de un tratamiento sin medicinas, sólo con células propias de la persona, se puede curar algo hasta ahora impensable como la tetraplegia.

Esta mujer hizo varias pruebas - ratones, perros - que consistían en dejar tetrapléjico a un individuo y luego mediante células madre regenerar las células de la glía envolvente olfatoria de la médula espinal. Los resultados fueron sorprendentes - en unos pocos días empezaban a presentar movilidad -.

Pero aquí viene la hipocresía y el egoismo de la ciencia: el proyecto según ella no era caro para un futuro paciente humano, por lo que a las farmacéuticas no les interesaba. Y por eso un buen día llegó al centro y su ordenador estaba destruído, con lo que perdió más de dos años de trabajo.

Actualmente está querellada con el centro y se cree que investigando en otro. Pero por culpa de intereses económicos se ha retrasado algo tan importante como es la posible cura para tetrapléjicos o parapléjicos.

Claro que las generalizaciones son odiosas. Por mucho que haya gente como los jefes de esta mujer que destrozaron las investigaciones, también hay gente como ella, que hace una investigación con la que sabe que lo más importante que va a ganar es saber que la vida de mucha gente va a mejorar.

Si queréis saber más...

http://www.nortecastilla.es/prensa/20070208/vida/almudena-ramon-denuncia-destruccion_20070208.html

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Conocen/doctora/Almudena/Ramon/elpepuopi/20070202elpepiopi_8/Tes

DARWIN

Darwin nació hace exactamente 200 años. No fue un buen estudiante, pero era un observador minucioso. Gracias tal vez a lo primero, embarcó en el Beagle como naturalista para hacer investigaciones geológicas y recopilar muestras de especies, anotando cada detalle en un diario personal del viaje. Una de las especies que más le dio a pensar fue la de los pinzones, unos pájaros cuyo pico era diferente según la alimentación que hubiera en la isla. Su obra fundamental, El origen de las especies, publicada en 1859, estableció que la explicación de la diversidad que se observa en la naturaleza se debe a las modificaciones acumuladas por la evolución a lo largo de las sucesivas generaciones.

Todo esto ya lo sabemos, pero ¿sabíais que...

"Dos semanas antes de morir Charles Darwin escribió un breve trabajo sobre un bivalvo diminuto que encontró agarrado a la pata de un escarabajo de agua en un estanque de los Midland ingleses. El hombre que se lo envió, un naturalista aficionado, era el abuelo de Francis Crick, que en colaboración con James Watson hizo un descubrimiento que lo condujo inexorablemente a la triunfante confirmación de prácticamente dodo cuanto Darwin dedujo acerca de la evolución." National Geographic España.

Esto es algo muy curioso, como dos grandes científicos que han hecho que la ciencia evolucione (y nunca mejor dicho) tanto y que estén conectados de una manera tan peculiar.

Y esta anécdota también me sirve para introducir un tema que siempre me ha interesado mucho, y es lo mal visto que está el evolucionismo por parte de mucha gente.

Y es que la evolución ya no es algo hipotético, es una teoría confirmada, algo sólido y basado en la genética. A pesar de que siga siendo tabú para muchos grupos de personas, como la iglesia y sus adeptos, hoy en día es una realidad innegable. No es lógico como tanta gente se niega a ver las evidencias científicas y sigue creyendo que procedemos de Adán y Eva...

Así que en este día tan significativo os recomiendo que leáis algo sobre Darwin, porque han salido un montón de revistas científicas con el especial "Aniversario de Darwin", o visitéis páginas como...

http://www.pamplonetario.org/index.php?option=com_content&view=article&id=114:diadarwin2009&catid=9:actividades&Itemid=14

http://www.geocities.com/rainforest/canopy/7800/es-darwin.html

http://www.darwinday.org/spanishSA/home/index.html

UNA VESPRADA A LA FACULTAT I UNA CHARLA SOBRE L'OLIMPÍADA BIOLÒGICA

El passat divendres 6 de Febrer els alumnes de biologia de la classe de 2n de batxillerat ens juntàrem a la facultat de farmàcia a Burjassot a fi d'assistir a una charla on ens explicàren els detalls previs a la sisena olimpíada de biologia.

Els principals col·laboradors ens animaren molt a tots els presents a fi de passar-ho bé i viure una nova experiència com aquesta. Tot i ser un examen, el que més ens cridà l'atenció fou el fet dels premis i els viatges, ja que guanyar premis tan cridaners com matrícules a la universitat de valència gratuïtes si quedem entre els 10 millors de la comunitat valenciana o anar a Gran Canaria a fer un examen a nivell nacional si quedes entre els 3 o 4 finalistes de la comunitat valenciana, o anar al Japó si quedes finalista a nivell nacional va fer que a tots se'ns obriren els ulls. És clar que possiblement no guanye cap de nosaltres, però somniar es gratis i a fi de comptes es tracta de viure noves experiències i passar-ho bé.

D'altra banda, també ens van fer un poc de propaganda universitària explicant els nous plans Bolonya amb l'incorporació de nous graus com els de biologia, bioquímica i biomedicina o biotecnologia. També ens mostraren els màsters que demanaren al govern o les assignatures troncals i optatives presents a cada grau durant els diferents quatrimestres. Cal esmentar també el canvi dels crèdits tradicionals per nous crèdits, on també es valora el treball tant a classe com a casa i l'assistència a classe per motivar un poc més el treball de l'alumnat.

Per últim, acte seguit després de la charla, ens van convidar a un berenaret, que més que berenaret podria ser un sopar ja que els organitzadors es van esmenar prou. Hi havia de tot: begudes com cervesa, coca-cola, fanta o vi; i tapes com: sèpia, calamars, empanada, dàtils amb bacon, llom, choriço, truita de creïlles ...etc

Tot i ser un divendres, la experiència no va estar gens mal, d'alguna forma ens sentim cada vegada més prop del món universitari, són nous esdeveniments i events en la nostra vida que prompte realitzarem.

UN MATÍ A LA UNIVERSITAT

El passat divendres, dia 30 de gener, els alumnes de biologia de 2ⁿ de batxillerat de l’ institut Vicenta Ferrer , férem una eixida a la facultat de biològiques de Burjassot.

La finalitat d’aquesta eixida era fer unes pràctiques als laboratoris de la facultat per tal de passar una bona estona aprenent coses noves, encara que per alguns també va ser una oportunitat per a anar familiaritzant-se amb aquest lloc.

La primera pràctica “una visita al cromosoma” es dividia a la vegada en dos practiques molt interessants. En la primera tractàvem de trobar el cromosoma X condensat (corpuscle de Barr) que tenim totes les femelles al nucli de les cèl·lules de la mucosa oral. Cadascun de nosaltres vam extraure una mostra de la nostra mucosa oral i després d’una sèrie de processos, moltes de les xiques van poder observar el corpuscle de Barr en les seues cèl·lules. La segona pràctica consistia en extraure les glàndules salivals de la larva de Drosophila per a poder veure els cromosomes politènics, treball difícil i delicat però no obstant ens va agradar a tots.

Després anàrem a altra practica “el cervell” on vam aprendre les distentes parts d’un cervell observant-les personalment amb l’ajuda d’un cervell de corder que vam disseccionar. Després vam fer una part mes teòrica però molt amena.

En mi opinió aquesta nova experiència a sigut molt beneficiosa per a tots. Vam passar un matí molt agradable fent aquestes practiques que ens van permetre descobrir l’altra part de l’assignatura, una part fascinant que ens ha deixat a tots amb ganes de tornar ...¿Qui sap?

Potser aquesta eixida ha fet que alguns es plantegen tornar en setembre .

Sara Uroz

De la cèl·lula a la fàbrica.

Els enzims. Què sabem dels enzims? Realment, només coneguem allò que ens han contat els llibres de text i els mestres a l’escola. Bé, biològicament sabem que els enzims són unes proteïnes que funcionen com acceleradors de les reaccions químiques que tenen lloc a la cèl·lula. A mi, personalment, em pareix fascinant tot aquest funcionament cel·lular, l’ordre inalterat que segueixen totes les reaccions i gràcies a les quals hi existeix la vida. Tornant de nou als enzims, el seu funcionament consisteix en atraure a dos àtoms que encaixen a la perfecció a la superfície d’aquesta proteïna, provocant així, com he dit abans, que les reaccions tinguen lloc de forma més ràpida. Coneguem el fet de que els enzims realitzen aquestes funcions al nostre cos, facilitant coses tan importants com la digestió del menjar, però desconeguem altres activitats que es donen a la vida quotidiana, sense vore-les.
Fins fa poc, desconeixia coses com que s’utilitzen enzims com la tripsina o la lipasa per la producció dels detergents que netegen la roba o altres com la renina per a fer formatge. Un altre cas que desconeixia era la fabricació de paper mitjançant l’ús dels enzims cel·lulasa per a degradar el component principal de la fusta, la cel·lulosa. Aquests usos de les proteïnes ens faciliten la vida considerablement.
Molta gent, inclosa jo, no sabíem totes aquestes coses, però pense que al ritme que evoluciona aquest boig món, d’ací poc podrem tindre a casa un potet amb enzims per a poder utilitzar al nostre aire.

Ya tenemos nuevos Nobeles

Harald zur Hausen, presidente y miembro científico del centro alemán de investigación del cáncer ha ganado el Nobel de Medicina tan codiciado por toda la comunidad científica, gracias a su descubrimiento del virus causante del papiloma humano que provoca el cáncer de cervical. "Por supuesto que pensé ocasionalmente en ello, porque sabía que varias veces fui propuesto. Pero no lo esperaba", decía el científico a la prensa. Sin embargo, y como el mismo afirma, ese gran hallazgo no hubiera sido posible sin sus colaboradores, que le apoyaron en todo momento.

Además de este, otros dos científicos han obtenido también el Nobel, Françoise Barré- Sinoussi, perteneciente a la unidad de regulación de infecciones por virus del departamento de virología del Instituto Pasteur (París), y Luc Montagnier, trabajador de la Fundación Mundial de investigación y prevención del SIDA. Estos científicos han descubierto algo tras lo que se llevaba mucho tiempo investigando: el virus (VIH) causante del Sida. Este descubrimiento es de vital importancia, ya que, como es sabido, afecta a gran parte de la población (y además se está incrementando con el paso del tiempo). Esta teoría, respaldada por la mayoría de la población desde el año 80 aproximadamente, no era, ni mucho menos, aceptada por todos los miembros de la comunidad científica, entre los que se encontraban Peter Duesberg (Dr. Profesor de biología molecular y celular) y Kary Mullis (premio Nobel de Química). (información sobre las distintas opiniones sobre el origen del SIDA dadas por estos en: http://es.wikipedia.org/wiki/Cient%C3%ADficos_disidentes_sobre_la_hip%C3%B3tesis_que_correlaciona_VIH_con_sida)

Sin embargo, aunque se atribuya el descubrimiento del virus a Montagnier, existe un científico norte americano, Robert Gallo, que también contribuyó en este. Este descubrió el primer retrovirus humano. Sin embargo, existen teorías de que Gallo empleó muestras del instituto Pasteur para sus estudios sobre el VIH, debido a que estas aparecieron contaminadas.

Hoy en día es aceptado que fue el grupo de Mantagnier quien descubrió el virus del VIH, aunque el grupo de Gallo es reconocido como parte fundamental para que este descubrimiento se llevase a cabo y la demostración de que era el causante principal de la aparición del SIDA. El grupo de Gallo fue igualmente el primero en conseguir el crecimiento de este virus en una línea celular (“Células de un tipo único (humano, animal o vegetal) que se han adaptado para crecer continuamente en el laboratorio y que se usan en investigación.”) lo que llevó al desarrollo de test sanguíneos para la detección del virus y la posibilidad de crear técnicas de detección para la sangre de las donaciones.

En mi opinión tanto el descubrimiento del virus del papiloma como el del VIH van a suponer un gran avance en la ciencia actual, ya que, al disponer de los medios, permitirán salvar muchas vidas y evitar las infecciones de unas personas a otras. Puede que dentro de unos años, si los descubrimientos siguen a esta velocidad, exista un remedio para que enfermedades ahora tan peligrosas como estas, no nos afecten más que una simple gripe… ¿quién sabe?

Virus de inmunodeficiencia humana, causante del SIDA.