Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biologia humana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biologia humana. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de març del 2010

Las salmonelas se protegen

Según un artículo publicado en El País, un estudio publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences por un grupo mexicano-estadounidense afirma que las bacterias de Salmonella Typhi, causantes de la Fiebre tifoidea, pueden acumularse en los cálculos de las vesículas biliares sin morir gracias a la formación de una biopelícula.

El congergarse en pequeñas microcolonias es una estrategia del crecimiento microbiano, ya que se crean conglomerados de bacterias en películas biológicas, lo que les permite multiplicar su capacidad de adaptación y supervivencia.

Las bacterias produen una sustancia, llamada matriz extracelular, que mantiene unidas a las microcolonias, separadas por una red de canales, a través de los cuales se distribuyen fluidos y nutrientes a toda la congregación microbiana.

Este hallazgo supone un gran avance, puesto que permite la posibilidad de desarrollar tratamientos que ataquen al polímero de azúcar que permite la formación de las colonias, y supondría una vía más barata que la actual, consistente en la extracción de la vesícula biliar afectada.

diumenge, 21 de febrer del 2010

El envejecimiento de las células


Un artículo publicado en 20 minutos revela que un grupo de científicos de la Universidad de Newcastle, en Inglaterra han descubierto el principal causante del envejecimiento de las células.

Cuando en la célula se detecta un deterioro en el ADN, se envían unas señales a las mitocondrias, que liberan radicales libres que provocan la autodestrucción de la célula o imposibilita su duplicación, relegando a un segundo plano la actuación de los telómeros, los cuales se acortan a medida que envejecemos.

La existencia de medicamentos que combaten el envejecimiento, actúan impidiendo este proceso, pero su uso debe ser moderado, ya que el principal fin de éste es evitar el riesgo de formación de tumores, debido a que las células envejecidas tienen una mayor probabilidad de sufrir mutaciones que causen cáncer.

Los radicales libres son dañinos, pero también son esenciales para la vida, puesto que el sistema inmunológico depende de ellos para actuar frente a las infecciones.

Actualmente, se está investigando si la producción de radicales libres acelera el envejecimiento de las células vecinas, ya que si así fuera, se podría retrasar el envejecimiento.

dijous, 5 d’abril del 2007

TALLER D'ALIMENTACIÓ SANA

El passat dia 30 de Març les alumnes de segon de batxillerat ens encarregàrem d'impartir un taller d'alimentació saludable als alumnes de segon d'ESO A dins de les activitats programades dins de la setmana cultural del centre i sota la supervisió del nostre professor, Antoni Cassany.
Aquesta era la darrera part del projecte sobre alimentació sana que hen ralitzat al llarg d'aquest curs i que ha consistit en un estudi sobre les característiques que hauria de tenir l'alimentació d'un estudiant del nostre institut, realitzar la crítica de com s'alimentava una de nosaltres i, per últim realitzar i valorar una enquesta dels hàbits alimentaris dels alumnes del centre.
Posteriorment a la realització d'aquest treball que hem presentat als premis Baldiri Reixach, creguèrem necessari realitzar una mena de campanya divulgativa per intentar millorar la forma d'alimentar-se dels nostres companys, sobretot en allò referent a la importància d'un bon desdejuni, la ingesta de fruites i verdures i la realització d'esport, més enllà de les classes d'educació física. per això vam fer uns pòsters i una presentacions multimèdia en format powerpoint que podeu veure ací: Presentació 1 Presentació 2.
pàster

dimarts, 27 de març del 2007

PRÀCTICA EN EL LABORATORI DE BIOLOGIA HUMANA



Recentment varem realitzar a classe de biologia humana amb l'ajuda d'un estudiant del CAP que és un investigador de l'àrea de tecnologia dels aliments, una pràctica que ens va servir per a saber el nombre de microorganismes existents en una mostra inicial , en aquest cas era un tros de massa panària amb llevat (Saccharomice cerevisiae).
Els materials que empraren foren els seügents:
1- Pipeta calibrada
2- Serum fisiològic NaCl al 9%
3-Massa panària amb llevats
4-Tubs d'assaig
5-Probeta calibrada
6-Cotó en pèl
7-Etanol
8-Got de precipitats
9- Triangle de vidre
10-Sobres estèrils
11-Cullera de metall.
12-Puntes recambiables.

13-Plaques Petri.
Eúls nmeros de les fotos fan referència als materials que hi apareixen
1.
2.
3.
7 8 i 9
12.

El procés que seguirem per fer la nostra pràctica, es poden reduir en els seügents passos:
1) Agafarem la massa panària i la ficarem en un sobre de plàstic estèril, on hi afegirem 90ml de serum fisiològic (NaCl al 9%) mesurats previament amb una probeta.








2) Amb els dits varem homogenitzar la dilució del llevat amb el NaCl 9% que teniem al sobre

3) Omplirem un tub d'assaig amb 9ml del serum fisiològic. El tub estava tapat amb un tap de cotó en pèl, que varem destapar per a afegir el serum i després el tornarem a tapar el més ràpidament possible per a evitar contaminacions d'agents externs.

4) Agafarem 7 tubs d'assaig més, i seguint el mateix procediment, els omplirem també amb 9ml de sèrum, i els numerarem amb un rotulador permanent.
5)Una vegada el varem homogenitzar, amb una pipeta calibrada agafarem 1ml d'aquesta dilució, i l'abocarem a un tub d'assaig que contenia els 9 ml de serum que li haviem afegit adés. En acabar d'utilitzar la pipeta per a agafar 1ml de dilució, abocarem la seua punta al fem i posarem una nova per a mantindre les condicions d'esterilitat i no contaminar la próxima mostra que agafasem amb microorganismes de l'anterior.


6) Repetirem aquest procediment 7 vegades, agafant sempre 1ml de la dilució que varem fer anteriorment i ficant-lo en un tub d'assaig amb els 9ml de serum, seguint l'ordre numèric que varem establir als tubs.


7) Amb açò obtinguerem 7 tubs que contenien cadasqun una dilució de llevat i serum deu vegades inferior que la del tub del que provenien. La segona dilució tenia una décima part de la primera, la tercera una décima part de la segona, que, al seu torn era centésima part de la primera, i així succesivament.
8) Agafarem 7 plaques petri amb un medi de cultiu i les numerarem també de l'1 al 7.
9) Una vegada teniem plens els 7 tubs, els agitarem per a homogenitzar la dissolució, i altra vegada, agafarem la pipeta calibrada per a agafar 1ml de cadasqun i ficar-lo en la seua placa corresponent (el contingut del tub 1 en la placa 1, el del tub 2 en la placa 2, etc.).

10) Entre mostra i mostra que agafaven, llançàvem, com s'ha dit adés, la punta de la pipeta que haviem utilitzat.
11) Una vegada haviem ficat el ml de dilució a la placa, lla distribuíem per tota la placa amb el triangle de vidre. Aquest triàngle es trobava en un recipient amb etanol, i per a utilitzar-lo, el trèiem i el flameaven per a esterilitzar-lo; però després de pasar-lo per la flama, haviem de esperar a que es refredara per a no danyar als microorganismes de la placa per abrasió.

<>

12) Després d'haver seguit aquest procés per a totes les les plaques, les varem deixar aillades al laboratori i varem esperar tres dies per a que proliferaren els microorganismes
13) Tres dies després, varem agafar-les i varem comptar les colònies que hi havia en cada placa marcant-les amb un retulador; pero vam eliminar les primeres plaques, ja que, per la gran quantitat de colònies que n'hi havia era difícil el seu càlcul.


Després d'aquesta pràctica procedirem a evaluar els resultats, i arribarem a les seuents conclusions:

El resultat del recompte fou el seuent:
PLACA 5: 1050 colònies

PLACA 6: 148 colònies
PLACA 7: 15 colònies


Sabent que cada microorganisme dóna lloc a una colònia, recomptant les colònies obtinguerem el nombre de microorganismes de llevat inicials presents a la masa panària.
El procés de dilucions consecutives ens va ajudar a comptar més ràpidament els llevats, ja que era imposible comptar els microorganismes presents a les primeres dilucions degut al seu elevat nombre; amb la qual cosa, comptarem els de dilucions posteriors i les multiplicarem per 10 elevat al número de la dilució + 1 (ja que la primera dilució fou la del sobre esterilitzat, en la que barrejarem el llevat de la mesa panària en 90ml de sèrum, i que seria la dilució 10-1) per a que ens donara el nombre de microorganismes present a la mosta inicial de masa panària. Aleshores:

PLACA 5: 1050x10^6 1050000000 individus

PLACA 6: 148x10^7 1480000000 individus
PLACA 7 25x10^8 1500000000 individus

Amb açò, poguerem concluir que els microorganismes presents a la dilució inicial serien més o menys la mitjana dels tres valors anteriors:

(1050000000+1480000000+1500000000)/2= 2515000000= 2,515x10^9