VIRUS!!

El dimecres 28 d’octubre al centre de Cultura Contemporània a l’edifici “Octubre” de la ciutat de València tingué lloc una conferència sobre els virus.

Els conferenciants eren Fernando González-Candelas (Universitat de València i CSISP), Ferran Martínez Navarro (Escuela Nacional de Samidad, Instituto de Salud Carlos III) I Tomas Pumarola Sunyé (Universistat de Barcelona i Secció de Virologia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona).

Jo vaig anotar algunes de les preguntes que va fer el públic i les respostes dels conferenciants:

Què són els virus?

Els virus, que de vegades ens fan mania o repulsió són àcids nucleics que necessiten una protecció i una estructura. Els virus no tenen maquinària pròpia, però si instruccions per a duplicar-se a partir de la cèl·lula.

Aleshores, són éssers vius o no?

Molts experts no els consideren com a tals perquè necessiten d’una cèl·lula viva per a començar a funcionar, no tenen vida pròpia i no poden sobreviure per ells mateixos.

Com són?

Tenen un tamany microscopi. Una diferència molt important que ens permet classificar-los és el tipus d’àcid nucleic, si es tracta d’un ARN (com la Sida o la grip), aquestos més complexos es transmeten, o d’un ADN.

Què els fa tan especials?

Tenen una capacitat d’evolució ELEVADÍSSIMA. La seua molècula d’herència la canvien a molta velocitat, i tenen la capacitat de produir milers i milers de partícules virals per a infectar a noves cèl·lules. Aquesta actitud davant la multiplicació és la que ens fa determinar aquells virus que ens criden més la atenció i que acaben propagant-se.

Quan parlem d’epidèmies?

Els experts tenen en compte tres elements bàsics, el temps, l’espai i la població. Cal estudiar els casos concrets de cada país, no valen sols les dades, generals, per exemple, la densitat de la població a l’hemisferi nord és més elevada que a l’hemisferi sud, factor que ens porta a un augment de casos en aquesta zona. Un altre fet important que ho demostra és el cas de l'Orient llunyà, ací habita el 25% de la població total del planeta, per tant no hi ha ones de grip, l’epidèmia és sempre constant.

I què passa amb la GRIP A?

Les morts de la grip A no són comparables a les que s’emporta tots els anys la grip estacional, són molt semblants, però hi ha entre elles diferències significatives.

La grip A actua principalment sobre gent jove (menors de 40 anys) aquestes persones presenten menys immunitat i més capacitat de contacte amb altres persones, mentre que la grip estacionària infecta a tot tipus de persones i és la població gran la que mor.

Aquestes dades fan pensar als investigadors que el H5N1 (Grip A) és més resistent a les condicions ambientals, i que la seua capacitat d’expansió és molt elevada, per exemple a Nova Zelanda un 10% de la població està infectada però els morts segueixen sent mínims. Així que quin és el problema de la grip A? Que no es pot predir.

Ens hem de vacunar?

Les vacunes són segures i immunològiques. S’han fet totes les proves de seguretat pertinents, i es porta anys desenvolupant.Els virus evolucionen i cada any es fa una nova vacuna contra la grip estacional, però aquesta no passa mai les proves indicades, ja que no dóna temps, simplement es canvia la proteïna del virus per a fer-la vàlida fent un seguiment de l’evolució del virus.

He trobat un video molt molt impactant, us el recomane, passeu i doneu-li una ullada, estic segura de què us agradarà.

UNA VESPRADA A LA FACULTAT I UNA CHARLA SOBRE L'OLIMPÍADA BIOLÒGICA

El passat divendres 6 de Febrer els alumnes de biologia de la classe de 2n de batxillerat ens juntàrem a la facultat de farmàcia a Burjassot a fi d'assistir a una charla on ens explicàren els detalls previs a la sisena olimpíada de biologia.

Els principals col·laboradors ens animaren molt a tots els presents a fi de passar-ho bé i viure una nova experiència com aquesta. Tot i ser un examen, el que més ens cridà l'atenció fou el fet dels premis i els viatges, ja que guanyar premis tan cridaners com matrícules a la universitat de valència gratuïtes si quedem entre els 10 millors de la comunitat valenciana o anar a Gran Canaria a fer un examen a nivell nacional si quedes entre els 3 o 4 finalistes de la comunitat valenciana, o anar al Japó si quedes finalista a nivell nacional va fer que a tots se'ns obriren els ulls. És clar que possiblement no guanye cap de nosaltres, però somniar es gratis i a fi de comptes es tracta de viure noves experiències i passar-ho bé.

D'altra banda, també ens van fer un poc de propaganda universitària explicant els nous plans Bolonya amb l'incorporació de nous graus com els de biologia, bioquímica i biomedicina o biotecnologia. També ens mostraren els màsters que demanaren al govern o les assignatures troncals i optatives presents a cada grau durant els diferents quatrimestres. Cal esmentar també el canvi dels crèdits tradicionals per nous crèdits, on també es valora el treball tant a classe com a casa i l'assistència a classe per motivar un poc més el treball de l'alumnat.

Per últim, acte seguit després de la charla, ens van convidar a un berenaret, que més que berenaret podria ser un sopar ja que els organitzadors es van esmenar prou. Hi havia de tot: begudes com cervesa, coca-cola, fanta o vi; i tapes com: sèpia, calamars, empanada, dàtils amb bacon, llom, choriço, truita de creïlles ...etc

Tot i ser un divendres, la experiència no va estar gens mal, d'alguna forma ens sentim cada vegada més prop del món universitari, són nous esdeveniments i events en la nostra vida que prompte realitzarem.

PAPALLONES I COLORS

Xanthopan

Al llarg del temps ens hem preguntat què és l’evolució a nivell biològic? Doncs per evolució s’entén el canvi i mutació dels organismes al llarg del temps. Cal dir, que l’evolució no sols està relacionada amb la biologia, sinó que altres disciplines com la física, alhora de determinar el pes d’una espècie per exemple, hi són importants. Els factors que determinen la forma animal són les adaptacions als medi dels animals, una herència genètica que els permeta continuar amb l’espècie, així com certs materials pels quals es troben constituïts.

Parlem-ne de papallones, uns animals molt interessants. Les papallones són uns animals que pertanyen al regne dels artròpodes, concretament al regne dels insectes, el grup més nombrós existent al nostre planeta. Es troben dins el grup dels holometàbols, és a dir, insectes que tenen com a peculiaritat un cicle pel qual pateixen una interessant transformació. Es transformen de l’ou post per l’adult en larva o eruga, que al seu torn es transforma en una mena de pupa i que al cap d’un temps allibera la papallona; parlem doncs, del fantàstic fenomen de la metamorfosi, i un exemple ben típic amb el qual tots hem practicat de nens és el dels famosos cucs de seda. Les papallones són uns insectes coneguts per tots, tenen una llarga prolongació anomenada espiritrompa amb la qual seccionen el nèctar de les flors, així com unes escates microscòpiques que són les responsables de la seua coloració.

A l’illa de Madagascar, Charles Darwin trobà unes plantes molt interessants anomenades orquídies, que tenien una tija molt gran, de fins 25 cm de longitud, i observà que el nèctar de la flor es trobava al final d’aquesta, la qual cosa el va fer pensar que hi devien existir papallones amb una espiritrompa de tamany similar al de la planta per poder seccionar el nèctar. Darwin fou el centre de totes les crítiques a l’època però ben aviat tindria raó, sobretot quan Rotschild trobà la famosa papallona a l’illa.

Com tots sabem, els humans no podem veure tot, sols podem veure certes porcions de l’espectre electromagnètic de la llum. A les papallones, la llum es comporta diferentment segons el tipus d’escata, així, un equip japonès i altre anglès descobriren el comportament de la llum i sintetitzaren les coloracions de les escates de les papallones, la qual cosa els valgué una fortuna dels famosos productes de pintallavis de L’Oréal, la marca cosmètica més famosa, tot un esdeveniment ja que aquesta incorporà als seus pintallavis aquestes precioses coloracions. Aquestes, serveixen a les papallones com a medi de camuflatge per evitar els depredadors. Hi ha coloracions cridaneres que serveixen per atraure sexualment o advertir el depredador que la papallona és tòxica. Com tots sabem, colors com el groc, el negre o el roig són sinònims de perill al món animal. Algunes papallones són tan tòxiques que són capaces de produir cianur, una substància química molt tòxica.

L’existència de papallones tòxiques és un caràcter dominant a la natura, i aquest fet serveix d’advertiment als possibles depredadors, que poden patir les conseqüències en cas que mengen una papallona. Però, hi ha papallones que han evolucionat per selecció natural i que tenen una coloració pareguda però que no en són de tòxiques, amb la qual cosa tot i no ser-ne, també poden evitar els depredadors, els quals ja saben d’abans que pot ser perillós tastar-ne.

Al nostre planeta hi ha 1.750.000 espècies d’animals, tot i que s’afirma que es poden superar els 2 milions. Quasi 1 milió de les espècies són insectes, la quarta part són escarabats, i unes 200.000 espècies són papallones.

Mariposa monarca

CONFERÈNCIA DE LYNN MARGULIS

El darrerer dijous 18 de gener, anarem a la conferència que va donar Lynn Margulis a la sala Santiago Grisolia del Museu de les Ciències Princep Felip. La professora Margulis, de la Universitat de Massachusetts és una important biòloga pionera a la recentment postulada teoria de la simbiogènesi, que explica l'evolució de l'actual cèl·lula eucariota.

Margulis donà la conferència en un castellà no massa depurat ja que encara que disponia de traductors va preferir donar-la en aquesta llengua, encara que tinguera que fer un gran esforç, que no pas en la seua, on degut a la traducció, podrien quedar-se punts a tractar o qüestions sense resoldre.

A la conferència, va possar com a exemple d'aquesta teoria l'evolució d'una determinada alga unicel·lular.

Començà parlant primerament de les evidències que tenim hui dia d'organismes que visqueren fa milers d'anys, organismes primitius i anaeròbics que encara podem trobar a zones fora del contacte amb oxigen, com ara a les profunditats dels pantans, o als voltants de volcans on existeixen fangs molt àcids a altes temperatures.

Després d'aquesta introducció Margulis volgué aclarir la diferència existent entre flagel i undulipodi. Se sol utilitzar el primer terme per a referir-nos tant a l'orgànul de propulsió de la cèl·lula eucariota com per al mateix orgànul de la cèl·lula procariota, i Margulis exposà aquest nomenament com a incorrecte, ja que són estructures molt diferents. Mentre que els "flagels" de la cèl·lula eucariota són una estructura complexa formada per 20 microtúbuls (la denominada estructura del 9x2+2); els flagels bacterians estàn compostos unicament per un tipus de proteïna que propulsa la cèl·lula mitjançant contraccions i expansions de si mateixa. Per tant als primers "flagels" deuriem anomenar-los de manera distinta, ja que la seua major complexitat indica un origen diferent. Margulis proposà anomenar-los "undulipodis" (com ja havien propossat altres científics al segle XX).

Aquestos undulipodis serien els primers orgànuls creats per simbiogènesi, mitjant l'endocitosi d'una espiroqueta. Per a il·lustrar açò, va possar una grabació que havia realitzat el seu equip d'aquesta bacteria comparant-la amb cues tallades d'espermatozous (undulipodis), per a que comprovarem la semblança de moviments en forma "d'helix" en compte de per contracció-expansió dels flagels bacterians. La qual cosa demostrava que la cua dels espermatozous tenia una procedència bacteriana. A més és fàcil de comprendre la supervivència d'aquesta simbiosi, ja que mentre que l'espiroqueta obtenia l'aliment directament de la cèl·lula eucariota, la cèl·lula eucariota tindria major failitat de moviment (aportat per l'espiroqueta) i, per tant podria obtindre menjar més ràpid.

Després de la unió produida entre l'espiroqueta i la cèl·lula eucariota primitiva, aquesta nova conformació li permitiria fagocitar altres cèl·lules aeròbiques i fotosintètiques, que donarien lloc als orgànuls que hui coneixem com mitocondris i cloroplastos respectivament.

Per últim, es va obrir un torn de preguntes de les que podem destacar dues. La primera va aclarir per què els mitocondris i cloroplastos encara posseixen material genètic propi, mentre que els undulipodis no. Això es deu a que el nivell de fusió amb l'hoste és major , degut a que l'endocitosi és produí abans en el temp, en el cas dels undulipodis; doncs, els mitocondris i cloroplastos, encara que conserven material genètic propi, ho acabaràn perdent, també, al llarg del temps. La segona qüestió posava en dubte la simbigènesi als éssers pluricel·lulars, ja que aquestos no poden "fagocitar" altres éssers o simbiogenitzar-se amb ells; Margulis respongué que si els éssers pluricel·lulars no estigueren simbiogenitzats a cèl·lules bacterianes, no podrien sobreviure, i possà com a exemple els bacteris endosimbionts a l'intestí de la vaca, que permeten la digestió dels aliments que pren.



En la nostra opinió, va ser una gran conferència, i recomanem a quasevol que puga, que vaja a vore una xarla de Lynn (fa poc estigué a Barcelona), ja que a més d'esser una gran científica, sap tractar amb la gent d'una manera molt agradable i explicar d'una forma més o menys asequíble.