La sordera ja no és problema

La sordera es podria curar. Almenys açò és el que ha afirmat l’equip de La Universitat de Sheffield (Anglaterra) . Segons pareix han trobat la manera de recrear les cèl·lules de les vellositats, conegudes com ciliades, que arrepleguen les ones de so a l’oït intern per trasladar-les a cervell. Aquesta tècnica suposaria la cura de la sordera hereditària.

Per fer possible aquest descobriment, el doctor Marcello Rivolta ha explicat que agafaren cèl·lules de l’embrió,les identificaren i les aïllaren, ja que aquest tipus de cèl·lules solament es produeixen durant les etapes de desemvolupament. Els resultats d’aquest esperiments han sigut favorables, per això ara comprobaràn si les cèl·lules aconsegueixen recuperar l’audició.

La pèrdua d’oïda per aquestes cèl·lules és un mal irreversible, però amb el descobriment de les cèl·lules mare es pot reconstruir l’audició i, no solament això, sino també qualsevol neurona: “ el que hem aconseguit és contar amb un sistema en el laboratori que farà possible generar ciliades i neurones humanes”, afirma el Dr. Rivolta. Aquest científic té l’esperança de poder trobar solució a qualsevol tipus de sordera amb l’ajuda de cèl·lules mare , ja que els problemes d’audició afecten a més d’un 10 % de la població.

Estètica o salut?

Actualment la cel·lulitis (Lipodistrofia ginecoide) és un problema que afecta a molta part de la població, sobre tot a dones, les quals arriben a patir aquesta malantia un 95%. però relament es sap qué és i com es formen?
Tot s’inicia a les cél·lules del teixit adipós , aquestes comencen a patir una hipertròfia que amb el temps va augmentant i acaba formant nóduls d’aigua , grassa i toxines, a aquest fet li acompanya el drenatge del seu teixit linfàtic. Açò causa una alteració impotant de la circulació sanguínea, per aquesta raó s’ha de tractar i reduïr, una forma de fer-ho és fent esports que afecten a les part on es produeix; l’esport fa que aquestos músculs es reforcen perqué es crema la grassa d’aquestos i el perill de que aquesta s’acumule es redueix. Un altre factor que afecta l’aparició és el menjar mal, o de vegades fins i tot anticonceptius orals o l’embaraç. Per últim, la cel·lulittis també es pot heretar, par tant açò vol dir que hi ha persones amb més perill de patir aquest augment que causa, en molts casos, dolors.
La lipodistròfia ginecoide, com ja he dit és lenta, pel que es divideix en fases la seua aparició: la primera, al pell es nota menys elástica i en aquesta etapa es pot previndre; la segona, on dels capilars ix suero que es deposita al teixit subcutani, ací apareixen les conegudes varius i estries; la tercera, comencen a formar-se els nóduls, que prenen el mon de micronóduls , per l'acumulació de adiposits plens de triglicèrids; i per últim la quarta fase, l’alteració del teixit conjuntiu i tots els micronóduls previament formats s’uneixxen formant-ne un més gran. En el moment que la cel·lulitis arriba a la quarta etapa ja no es pot tornar enrere. Algunes dones han trobat cura aquesta acumulació en la cirurgia.

Motor proteins

As we are studying the inner cell, last week I remembered a kind of protein that was the responsible of moving large molecules, gases and glucose.
It's called kinesina and it's, in eukaryotic cells, essential for functions like mitosis,meiosis, and the axonal transport.
The kinesina is the smallest kind of mechanism created by nature, and has a special structure that allows the protein to move along the microtubules,a long neck, and a special dock which is used to stick the charge to the protein.
This kind of proteins is very important to the cell because of it's plenty of utilities,not only by working in meiosis or mitosis,but moving the vesycles, the organelles and all the pieces of the cell that can't move by theirselves.
I thought this information would help my colleagues to understand why some of the cell processes ,such as the nerve impulse, happen.
Here I leave a interesting video from youtube which would show(despite of not being translated) what I have explained before:

la televisió no ho diu tot.

Moltes vegades s’ha llegit o s’ha escoltat la paraula Lupus, però, en realitat sabem el què és i

cóm actua? Per començar hem de dir que es tracta d’una malaltia que afecta al sistema immunològic dels humans, principalment a dones en edat fèrtil.
Els sistema immunològic el que fa és protegir el cos i combatre infeccions, virus, atígens,bactèries... agens a l’organisme amb els anticossos.
Però el sistema immunològic d'aquestes persones el que fa és atacar les cèl·lules i els teijits sans, ja que no és capaç de diferenciar entre les cel·lules extranyes i les naturals del cos . Els cos produeix anticossos (auto-anticosos) contra sí mateix que fa que s’ataque. Aquestos auto-anticosos reaccionen amb els antígens i formen uns complexes que es situen arreu del cos, normalment al torrent sanguini , produint-hi així inflamacions en diferents part de l’organisme o dolor entre altres.
Aquesta malaltia es desenvolupa per fases on es van deixant veure brots. S’hi distinguiesen tres tipus de lupus, segons com afecte l’enfermetat. En el cas que afecte qualsevol part del cos, lupus eritematos sistemàtic ; si afecta a la pell solaments ocassionant taquetes roges, lupus discoide ; o si apareix a causa d’algun medicament per a una altra malaltia.

La causa de que pase açò al sistema immunològic es desconeix, encara que hi ha diferents hipótesis com exposicions a llum solar, infeccions, canvis hormonals, presions psicològiques...encara que la més importat és la creença d’una disposició genética cap a aquesta malaltia: fa poc s’ha descovert en algunes famílies el cromosoma "1" està associat al lupus, però aquestos estudis no han verificat cientificament quina és la causa exacta.

La mitosi

Al següent vídeo de la mitosi es pot vore un recorregut per la cèl·lula on observem el aquest característic procés de divisió cel·lular.

En primer lloc, quan s'apropa, veiem unes quantes mitocòndries en moviment dins del citoplasma. El següent que es veu es el REL, que forma una mena de fils (els de color marró) que envolten el nucli juntament amb el RER (d'un marró més obscur i amb puntets). Conforme la càmera avança, arribem a l'aparell de Golgi (lila), on les vesícules que ixen del RER són agafades mentre es formen de noves per l'altra banda.

Finalment, arribem al nucli, l'esfera amb porus, on podem observar la cromatina descondensada al seu interior i el nuclèol ben definit. Aquesta imatge representaria la interfase, on la cèl·lula es prepara per al procés que vindrà, la divisió.

El següent nom que apareix es profase. Ací veiem ja la cromatina condensada formant els cromosomes, amb dues cromàtides cadascun. Desapareix el nucli i entren en acció els centriols, ja duplicats (les estructures brillants) que es situaran als pols deixant en l'ecuador de la cèl·lula els cromosomes alineats i ben subjectes amb el fus mitòtic a través d'ells. El final de la profase o prometafase, com diu el vídeo, acaba amb els cromosomes ja alineats, on passaria a dir-se metafase.

Una volta junts, el fus mitòtic comença a tirar de cadascun dels cromosomes, separant les dues cromàtides i començant l'anafase. En aquest període, una de les cromàtides germanes es dirigirà cap a un dels pols, allunyant-se així de l'altra que ho farà cap a l'altre costat.

Una vegada distribuïdes les cromàtides el nucli comença a formar-se de nou, donant pas a la telofase. Ja es pot observar ací que existeixen ara dos nuclis amb, al seu interior, informació genètica idèntica, que es comença a descondensar (formant de nou cromatina). La resta d'orgànuls es va aproximant també a una de les dos bandes, repartint-se per igual per a finalitzar la divisió amb l'anomenada citocinesis, on es trencarà el citoplasma per a acabar de formar dues cèl·lules noves iguals entre elles (i a la cèl·lula mare) que començaran de nou amb tot el procés.