Vitamina D y cambio climático.

La vitamina D en el cuerpo humano solo tiene una forma de sintetizarse y es a través de la luz solar, exponiéndonos directamente a esta cada día, pero sin excedernos. ya que la vitamina D que adquirimos de los alimentos no es suficiente.

Esta, en el cuerpo realiza diversas funciones fundamentales. La principal es fijar el calcio en los huesos aunque también realiza funciones en el sistema inmunológico como el refuerzo de defensas. Además de todos esto ayuda a la cura del cáncer de mama, próstata y colon y es eficaz en enfermedades autoinmunes como la esclerosis múltiple.

Aunque esta vitamina es muy importante para el cuerpo, hay muchas personas que carecen de este nutriente tan esencial. Aquí es donde se relaciona el cambio climático con la vitamina D, ya que los científicos afirman que ahora con la subida de temperaturas y los rayos del sol pegando más fuerte esta carencia de algunas personas respecto a la obtención de vitamina D disminuiría.

A pesar de que es bueno tomar el sol, los dermatólogos recomiendan prudencia. No exponerse a él más de 15 minutos al día y en caso de estar más tiempo expuestos utilizar la protección adecuada.

Esta información proviene de un artículo publicado en la web de noticias nutricio.pro
Para más información u otro tipo de noticas os dejo el link.
http://www.nutricion.pro/10-12-2009/nutrientes/vitaminas/mas-vitamina-d-del-sol-por-el-cambio-climatico

TOLERANCIA A LA LACTOSA Y EVOLUCIÓN (lectura del blog "La lógica del Titiritero")

La lactosa, también conocido como “azúcar de leche” es un disacárido formado por la unión de los monosacáridos B-D-galactosa y B-D-glucosa. Este disacárido abunda especialmente en la leche, tanto de mamíferos como de humanos en una proporción de entre un 4 y 5% en la de los mamíferos y en un 9% en la leche del ser humano (la mujer después del nacimiento del hijo). Los humanos, mediante la enzima lactasa, pueden romper los enlaces de lactosa y asimilarla. Pero éstos, en su gran mayoría, al crecer y hacerse adultos pierden la capacidad de asimilación de la lactosa y la abundancia de ésta última, lo cual no es normal ya que la tolerancia a la lactosa debería ser un carácter dominante dentro del proceso evolutivo. Así pues, aquellas personas que no pueden asimilar este disacárido padecen la llamada intolerancia a la lactosa, manifestada mediante diarreas y vómitos.

La capacidad de asimilación de la lactosa cambia según la zona del mundo en la cual nos situemos, así pues, los países norte-europeos, como Suecia, presentan un índice de tolerancia a la lactosa muy alto (hasta 99%), mientras que países como Japón apenas llegan al 5% en personas en su fase adulta. Este enorme cambio tiene diferentes hipótesis.

La secuencia lineal de nucleótidos de ADN o ARN (gen) de la lactasa la encontramos en el segundo cromosoma. Las diferentes formas y secuencias de este gen (alelo) dominantes en la lactasa son las LCT*P (persistencia de la lactasa), las cuales hacen que esta enzima se sigua fabricando en el estado adulto del ser humano. Ahora bien, la enzima no cambia ni en humanos tolerantes ni intolerantes; la diferencia la encontramos en el gen de los tolerantes, el cual no adquiere modificación después de la lactancia.

Se cree que antes de que se domesticara el ganado y se aprendiera a ordeñarlo los humanos sobrevivieron sin leche. Pero sólo después del Neolítico, y tras muchos años de consumo, algunas poblaciones como los antiguos habitantes de Europa desarrollaron genéticamente la capacidad de asimilarla. Se cree que las circunstancias temporales de la época forzaron al consumo de leche, lo cual les salvó de graves enfermedades originadas por la falta de calcio dietético.

Así, podemos asegurar que hubo una fuerte presión selectiva en las poblaciones norte-europeas con cultura ganadera a favor del alelo LCT*P. Pero el hecho de que en algunas zonas de África con cultura ganadera la intolerancia a la lactosa sea frecuente nos ha permitido hallar la conclusión de que se produjo una mutación genética del alelo LCT*P diferente a la que ocurrió en las poblaciones norte-europeas.

Para finalizar he de decir que el ser humano se encuentra en un continuo proceso evolutivo en el cual como hemos observado en el caso de la lactasa ocurren mutaciones genéticas de los genes que originan unas características diferentes según la zona a cada individuo mediante una selección natural totalmente azarosa. También indicar que la cultura de una determinada zona puede originar distintos cambios genéticos, que a su vez pueden mutar.

TALLER D'ALIMENTACIÓ SANA

El passat dia 30 de Març les alumnes de segon de batxillerat ens encarregàrem d'impartir un taller d'alimentació saludable als alumnes de segon d'ESO A dins de les activitats programades dins de la setmana cultural del centre i sota la supervisió del nostre professor, Antoni Cassany.

Aquesta era la darrera part del projecte sobre alimentació sana que hen ralitzat al llarg d'aquest curs i que ha consistit en un estudi sobre les característiques que hauria de tenir l'alimentació d'un estudiant del nostre institut, realitzar la crítica de com s'alimentava una de nosaltres i, per últim realitzar i valorar una enquesta dels hàbits alimentaris dels alumnes del centre.

Posteriorment a la realització d'aquest treball que hem presentat als premis Baldiri Reixach, creguèrem necessari realitzar una mena de campanya divulgativa per intentar millorar la forma d'alimentar-se dels nostres companys, sobretot en allò referent a la importància d'un bon desdejuni, la ingesta de fruites i verdures i la realització d'esport, més enllà de les classes d'educació física. per això vam fer uns pòsters i una presentacions multimèdia en format powerpoint que podeu veure ací: Presentació 1 Presentació 2.

PROJECTE D'INVESTIGACIÓ SOBRE HÀBITS NUTRICIONALS

En la classe de biologia humana de segon de batxillerat, s’hem organitzat entre les alumnes que som a classe, és a dir quatre, per a fer un treball sobre la nutrició, treball escollit pel nostre professor. Per a fer aquets treball hem contat amb la col·laboració d’una companya per a poder estudiar-li la seua dieta diària, així com també amb l’ajuda dels alumnes l’institut, Vicenta Ferrer Escrivà, ja que, també l’hem analitzat els hàbits alimentaris en general dels alumnes, i amb aquestes dades (tant les dades de la companya, com les del alumnes de l’institut) fer una valoració i un estudi per a veure i estar conscients dels problemes o errors habituals en l’alimentació de hui en dia, perquè en aquestos temps i sobretot en els xiquets l’alimentació és molt decisiva per al seu futur ,a més de que aquestos son els més exigents i golosos a l’hora d’escollir els aliments que volen prendre perquè habitualment els agraden els aliments mes dolços i deixen d’esquena als aliments més necessaris i recomanables, com poden ser les verdures o les fruites tan important i beneficioses per a ells.

SEGUEIX .......

Durant els primers dies del curs, el nostre professsor ens passava l’informació teòrica necessària per a poder es començar el treball així com també ens donava pàgines informàtiques i llibres d’aquest tema per a poder fer nosaltres el treball, a banda de que també tinguèrem que buscar informació per nostra part. Després de fer tot això i estar unes quantes setmanes fent això, el que es va fer va ser el seguiment dels aliments ingerits per l’alumna voluntària en cinc dies lectius i seguidament els va anar apuntat en una taula, per a poder així calcular tant les proteïnes, hidrats de carboni, grasses, calci, vitamina A i C, i fibra, dels grams dels aliments menjats; i tot, separat per les hores dels àpats ( desdejuni, esmorzar, menjar, berenar, dinar).Una vegada que ja teníem tot, amb les mitjanes i els càlculs necessaris per a corroborar-ho amb les dades recomanades, els varem comparar i veure així els error comesos i a la vegada els bons hàbits. Aquesta qüestió de les mitjanes ens va costar una mica de temps ja que tractava de fer moltes operacions i ens varen barrejar tant que ens va tenir que ajudar el nostre mestre perque, en un principi, no es coincidien les dades entre nosaltres i així no es podia fer la comprovació ni l’estudi de la seua dieta. Una bona ajuda i la principal, que es va ajudar en el tema dels càlculs, va ser el programa anomenat seh-lelha, en el que es pot calcular tots els nutrients, anomenats anteriorment a banda de molts més, que conté uns determinats grams de l’aliment que es vol saber. Més endavant varem fer l’estudi dels hàbits alimentaris del nostre institut, Vicenta Ferrer Escrivà, en el que es va fer l’estudi aquest exclusivament centrat en els xiquets menors de catorze anys, es a dir entre uns 12 anys, fins més o menys al 18 anys, que són les edats que engloben els cursos des de primer de l’ESO fins a segon de batxillerat ( els cursos que el nostre institut té ), deixant als mestres i gent majors de l’edat dita anteriorment sense participar en aquesta enquesta, ja que si no haguera sigut molta feina per a un treball que no està centrat especialment en aquest tema i encara teníem unes 417 enquestes con les que podem treballar bé.

Aquesta segona qüestió la varem fer tot amb ajuda dels tutors que es varen comprometre a repartir als seus alumnes, que els varem assignar nosaltres, per a que aquests ompliren les qüestions que anteriorment dues alumnes varen fer, centrat en preguntes sobre com fer una bona alimentació, de manera que aquesta ens ajudarà a veure els hàbits l’alimentació que segui-se’n hui en dia la nostra societat, algunes d’aquestes preguntes i les que més destacaria serien;

Quantes vegades menges al dia?

Amb quina freqüència menges verdures?

Quin temps dediques per a cada menjar?

Practiques algun esport (a banda de les hores d’educació física al institut)?.Després d’unes setmanes, vam recollir les enquestes i així en classe varem passar de dos en dos les dades a l’ordinador al programa Excel, si es vol saber com funciona aquest programa, és molt fàcil no més hi ha que punxar així Excel.

Quan totes les dades les passarem a quest programa es va fer uns càlculs que consistien en fer unes sumes de tota l’informació recollida i es va fer una mitjana depenent del sexe i de l’edat.

Una vegada recollida l’informació necessària i hagut fet tots aquestos càlculs i conegut els resultats, valorarem tot en conjunt i varem poder començar aquest treball entre les quatre alumnes que som a classe.En un principi no pareixia que aquest treball costara tant ja que contàvem amb tot el necessari, però ens varen equivocar, almenys el dic personalment, i ens va costar una mica més de l’esperat; el primer que varem fer va ser un esborrany que el férem en un temps escàs, però el varem tindre que tornar a fer com un treball nou i aquest si que es va costar més. Aquest últim treball que era el definitiu,el varem fer en uns sis dies fins a hores que no imaginaven, amb això es pot veure que ens va costar un poc mes del que pensaven i encara aixi el tingueren que finalitzar en vacances de Nadal; però en aquesta vegada el varem fer per trossos, es a dir , cada alumna feia la part que se li havia assignat avanç en classe, perque així cada una es centrava en concret en la seua part i no en tot el treball, ja que en un principi varem fer el treball en conjunt i la veritat és que no és un bon mètode per a fer-ho si no es planifica molt bé, ja que es pot tenir problemes a l’hora de veure qui a treballat més o menys i sempre acabar mal amb les companyes. Amb a quest tipus de treball es pot aprendre molt, tant del tema que estàs tractant com de qualsevol altre asunt. Per exemple en aquest treball es pot aprendre molt sobre una bona alimentació i nutrició, tant el que és bo i també del que és roí, també sobre definicions que abanç es desconeixia i sobretot, el que més va ajudar, va ser en el tema dels nutrients, ja que a l’hora que estàvem fent aquest treball sobre nutrició estaven estudiant en classe de biologia alguns d’aquestos nutrients, i ens servia tant per a biologia com per a biologia humana. . En definitiva, aquest no és que halla sigut un tema en el qual jo haguera escollit per a centrar-me i fer un estudi profund; però de totes maneres es bo fer treballs d’aquest tipus perque té poden ajudar, com en el cas d’aquest, en la teva vida.

Carolina Lucas Soriano