Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biología. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biología. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de març del 2009

EXAMEN OLIMPIADA BIOLOGIA

El passat dissabte, dia 28, 10 alumnes de segon de batxillerat participaren en l'Olimpiada de Biologia 2009.
Enguany les preguntes han estat més difícils que en altres convocatòries i, a més, el fet que l'examen siga tan prompte fa que moltes de les preguntes no hanestat explicades en classe. Els resultats no foren bons, però els alumnes valoraren positivament l'activitat, ja que va ser una mena d'entrenament per a les futures proves de selectivitat.

dijous, 26 de març del 2009

MATÍ AL MUSEU DE CIÈNCIA


Aquest matí hem anat al museu de les Ciències de València, on hem vist una exposició sobre cromosomes (el Bosc de Cromosomes). En aquesta exposició estaven tots els cromosomes, amb una mena de escultura de cadascu a una escala molt gran, i amb molta informació de cadascú.

Però pot ser el millor de tot era que cada cromosoma tenia, ademés de l'informació teòrica i les curiositats relacionades amb ell (molt interessants, per cert) una mena de jocs interactius o de exposicions on podies vore coses fascinants relacionades amb una funció del cromosoma. Així, amb el joc o les exposicions aprenies molt bé una de les funcions més importants del cromosa.

Realment, m'ha paregut una exposició molt interessant, i crec que tothom deuria anar a vore-la, perqué s'apren un muntó si et diverteixes!


A més a més, el museu sencer es molt interessant i hem anat a vore un parell més de cosetes que n'hi havia, aunque ofereix un muntó més! (si voleu vore les diferents exposicions i atraccions estàn ací).

Aixina que si voleu pasar un dia diferent i no teniu plan, podeu anar-vos al Museu de Ciéncies Príncep Felipe, perque realment aprens un muntó i veus coses fascinants.








Ja anirem detallant tots els nostres cromosomes els propers dies :)

dimarts, 24 de març del 2009

La mitosi


Al següent vídeo de la mitosi es pot vore un recorregut per la cèl·lula on observem el aquest característic procés de divisió cel·lular.

En primer lloc, quan s'apropa, veiem unes quantes mitocòndries en moviment dins del citoplasma. El següent que es veu es el REL, que forma una mena de fils (els de color marró) que envolten el nucli juntament amb el RER (d'un marró més obscur i amb puntets). Conforme la càmera avança, arribem a l'aparell de Golgi (lila), on les vesícules que ixen del RER són agafades mentre es formen de noves per l'altra banda.

Finalment, arribem al nucli, l'esfera amb porus, on podem observar la cromatina descondensada al seu interior i el nuclèol ben definit. Aquesta imatge representaria la interfase, on la cèl·lula es prepara per al procés que vindrà, la divisió.

El següent nom que apareix es profase. Ací veiem ja la cromatina condensada formant els cromosomes, amb dues cromàtides cadascun. Desapareix el nucli i entren en acció els centriols, ja duplicats (les estructures brillants) que es situaran als pols deixant en l'ecuador de la cèl·lula els cromosomes alineats i ben subjectes amb el fus mitòtic a través d'ells. El final de la profase o prometafase, com diu el vídeo, acaba amb els cromosomes ja alineats, on passaria a dir-se metafase.

Una volta junts, el fus mitòtic comença a tirar de cadascun dels cromosomes, separant les dues cromàtides i començant l'anafase. En aquest període, una de les cromàtides germanes es dirigirà cap a un dels pols, allunyant-se així de l'altra que ho farà cap a l'altre costat.

Una vegada distribuïdes les cromàtides el nucli comença a formar-se de nou, donant pas a la telofase. Ja es pot observar ací que existeixen ara dos nuclis amb, al seu interior, informació genètica idèntica, que es comença a descondensar (formant de nou cromatina). La resta d'orgànuls es va aproximant també a una de les dos bandes, repartint-se per igual per a finalitzar la divisió amb l'anomenada citocinesis, on es trencarà el citoplasma per a acabar de formar dues cèl·lules noves iguals entre elles (i a la cèl·lula mare) que començaran de nou amb tot el procés.


diumenge, 15 de febrer del 2009

La crueldad e hipocresía científica.


Ultimamente vamos mucho por la universidad, y al hacer prácticas como las del cerebro pensamos que ser científico tiene que ser un trabajo entretenidísimo. Pero realmente, ¿hasta qué punto un científico es una persona admirable?

Una vez me contaron un caso de una científica a la que le habían destrozado todo el estudio por culpa de hacer un proyecto demasiado 'caritativo' y hoy me he acordado y he buscado información.

Almudena Ramón es una científica interesada en el área de Unidad de Regeneración Neural de Biomedicina. Hace unos años empezó a trabajar en el Centro de Investigación Príncipe Felipe, con un proyecto de regeneración de órganos mediante células madre y otro, mucho más ambicioso, una investigación pionera que intenta traspasar -mediante autotrasplante en primates no humanos- la capacidad regeneradora de las células de la glía envolvente olfatoria a la médula espinal de animales con lesiones medulares agudas irreversibles.

Esto quiere decir que a partir de un tratamiento sin medicinas, sólo con células propias de la persona, se puede curar algo hasta ahora impensable como la tetraplegia.

Esta mujer hizo varias pruebas - ratones, perros - que consistían en dejar tetrapléjico a un individuo y luego mediante células madre regenerar las células de la glía envolvente olfatoria de la médula espinal. Los resultados fueron sorprendentes - en unos pocos días empezaban a presentar movilidad -.

Pero aquí viene la hipocresía y el egoismo de la ciencia: el proyecto según ella no era caro para un futuro paciente humano, por lo que a las farmacéuticas no les interesaba. Y por eso un buen día llegó al centro y su ordenador estaba destruído, con lo que perdió más de dos años de trabajo.

Actualmente está querellada con el centro y se cree que investigando en otro. Pero por culpa de intereses económicos se ha retrasado algo tan importante como es la posible cura para tetrapléjicos o parapléjicos.

Claro que las generalizaciones son odiosas. Por mucho que haya gente como los jefes de esta mujer que destrozaron las investigaciones, también hay gente como ella, que hace una investigación con la que sabe que lo más importante que va a ganar es saber que la vida de mucha gente va a mejorar.


Si queréis saber más...


dilluns, 9 de febrer del 2009

UNA VESPRADA A LA FACULTAT I UNA CHARLA SOBRE L'OLIMPÍADA BIOLÒGICA

El passat divendres 6 de Febrer els alumnes de biologia de la classe de 2n de batxillerat ens juntàrem a la facultat de farmàcia a Burjassot a fi d'assistir a una charla on ens explicàren els detalls previs a la sisena olimpíada de biologia.

Els principals col·laboradors ens animaren molt a tots els presents a fi de passar-ho bé i viure una nova experiència com aquesta. Tot i ser un examen, el que més ens cridà l'atenció fou el fet dels premis i els viatges, ja que guanyar premis tan cridaners com matrícules a la universitat de valència gratuïtes si quedem entre els 10 millors de la comunitat valenciana o anar a Gran Canaria a fer un examen a nivell nacional si quedes entre els 3 o 4 finalistes de la comunitat valenciana, o anar al Japó si quedes finalista a nivell nacional va fer que a tots se'ns obriren els ulls. És clar que possiblement no guanye cap de nosaltres, però somniar es gratis i a fi de comptes es tracta de viure noves experiències i passar-ho bé.

D'altra banda, també ens van fer un poc de propaganda universitària explicant els nous plans Bolonya amb l'incorporació de nous graus com els de biologia, bioquímica i biomedicina o biotecnologia. També ens mostraren els màsters que demanaren al govern o les assignatures troncals i optatives presents a cada grau durant els diferents quatrimestres. Cal esmentar també el canvi dels crèdits tradicionals per nous crèdits, on també es valora el treball tant a classe com a casa i l'assistència a classe per motivar un poc més el treball de l'alumnat.

Per últim, acte seguit després de la charla, ens van convidar a un berenaret, que més que berenaret podria ser un sopar ja que els organitzadors es van esmenar prou. Hi havia de tot: begudes com cervesa, coca-cola, fanta o vi; i tapes com: sèpia, calamars, empanada, dàtils amb bacon, llom, choriço, truita de creïlles ...etc

Tot i ser un divendres, la experiència no va estar gens mal, d'alguna forma ens sentim cada vegada més prop del món universitari, són nous esdeveniments i events en la nostra vida que prompte realitzarem.

dimecres, 4 de febrer del 2009

UN MATÍ A LA UNIVERSITAT

El passat divendres, dia 30 de gener, els alumnes de biologia de 2ⁿ de batxillerat de l’ institut Vicenta Ferrer , férem una eixida a la facultat de biològiques de Burjassot.
La finalitat d’aquesta eixida era fer unes pràctiques als laboratoris de la facultat per tal de passar una bona estona aprenent coses noves, encara que per alguns també va ser una oportunitat per a anar familiaritzant-se amb aquest lloc.
La primera pràctica “una visita al cromosoma” es dividia a la vegada en dos practiques molt interessants. En la primera tractàvem de trobar el cromosoma X condensat (corpuscle de Barr) que tenim totes les femelles al nucli de les cèl·lules de la mucosa oral. Cadascun de nosaltres vam extraure una mostra de la nostra mucosa oral i després d’una sèrie de processos, moltes de les xiques van poder observar el corpuscle de Barr en les seues cèl·lules. La segona pràctica consistia en extraure les glàndules salivals de la larva de Drosophila per a poder veure els cromosomes politènics, treball difícil i delicat però no obstant ens va agradar a tots.
Després anàrem a altra practica “el cervell” on vam aprendre les distentes parts d’un cervell observant-les personalment amb l’ajuda d’un cervell de corder que vam disseccionar. Després vam fer una part mes teòrica però molt amena.
En mi opinió aquesta nova experiència a sigut molt beneficiosa per a tots. Vam passar un matí molt agradable fent aquestes practiques que ens van permetre descobrir l’altra part de l’assignatura, una part fascinant que ens ha deixat a tots amb ganes de tornar ...¿Qui sap?
Potser aquesta eixida ha fet que alguns es plantegen tornar en setembre .








Sara Uroz

dimecres, 10 de desembre del 2008

PAPALLONES I COLORS

Xanthopan


Al llarg del temps ens hem preguntat què és l’evolució a nivell biològic? Doncs per evolució s’entén el canvi i mutació dels organismes al llarg del temps. Cal dir, que l’evolució no sols està relacionada amb la biologia, sinó que altres disciplines com la física, alhora de determinar el pes d’una espècie per exemple, hi són importants. Els factors que determinen la forma animal són les adaptacions als medi dels animals, una herència genètica que els permeta continuar amb l’espècie, així com certs materials pels quals es troben constituïts.
Parlem-ne de papallones, uns animals molt interessants. Les papallones són uns animals que pertanyen al regne dels artròpodes, concretament al regne dels insectes, el grup més nombrós existent al nostre planeta. Es troben dins el grup dels holometàbols, és a dir, insectes que tenen com a peculiaritat un cicle pel qual pateixen una interessant transformació. Es transformen de l’ou post per l’adult en larva o eruga, que al seu torn es transforma en una mena de pupa i que al cap d’un temps allibera la papallona; parlem doncs, del fantàstic fenomen de la metamorfosi, i un exemple ben típic amb el qual tots hem practicat de nens és el dels famosos cucs de seda. Les papallones són uns insectes coneguts per tots, tenen una llarga prolongació anomenada espiritrompa amb la qual seccionen el nèctar de les flors, així com unes escates microscòpiques que són les responsables de la seua coloració.
A l’illa de Madagascar, Charles Darwin trobà unes plantes molt interessants anomenades orquídies, que tenien una tija molt gran, de fins 25 cm de longitud, i observà que el nèctar de la flor es trobava al final d’aquesta, la qual cosa el va fer pensar que hi devien existir papallones amb una espiritrompa de tamany similar al de la planta per poder seccionar el nèctar. Darwin fou el centre de totes les crítiques a l’època però ben aviat tindria raó, sobretot quan Rotschild trobà la famosa papallona a l’illa.
Com tots sabem, els humans no podem veure tot, sols podem veure certes porcions de l’espectre electromagnètic de la llum. A les papallones, la llum es comporta diferentment segons el tipus d’escata, així, un equip japonès i altre anglès descobriren el comportament de la llum i sintetitzaren les coloracions de les escates de les papallones, la qual cosa els valgué una fortuna dels famosos productes de pintallavis de L’Oréal, la marca cosmètica més famosa, tot un esdeveniment ja que aquesta incorporà als seus pintallavis aquestes precioses coloracions. Aquestes, serveixen a les papallones com a medi de camuflatge per evitar els depredadors. Hi ha coloracions cridaneres que serveixen per atraure sexualment o advertir el depredador que la papallona és tòxica. Com tots sabem, colors com el groc, el negre o el roig són sinònims de perill al món animal. Algunes papallones són tan tòxiques que són capaces de produir cianur, una substància química molt tòxica.
L’existència de papallones tòxiques és un caràcter dominant a la natura, i aquest fet serveix d’advertiment als possibles depredadors, que poden patir les conseqüències en cas que mengen una papallona. Però, hi ha papallones que han evolucionat per selecció natural i que tenen una coloració pareguda però que no en són de tòxiques, amb la qual cosa tot i no ser-ne, també poden evitar els depredadors, els quals ja saben d’abans que pot ser perillós tastar-ne.
Al nostre planeta hi ha 1.750.000 espècies d’animals, tot i que s’afirma que es poden superar els 2 milions. Quasi 1 milió de les espècies són insectes, la quarta part són escarabats, i unes 200.000 espècies són papallones.



Mariposa monarca