Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de novembre del 2009


VIRUS!!


El dimecres 28 d’octubre al centre de Cultura Contemporània a l’edifici “Octubre” de la ciutat de València tingué lloc una conferència sobre els virus.
Els conferenciants eren Fernando González-Candelas (Universitat de València i CSISP), Ferran Martínez Navarro (Escuela Nacional de Samidad, Instituto de Salud Carlos III) I Tomas Pumarola Sunyé (Universistat de Barcelona i Secció de Virologia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona).
Jo vaig anotar algunes de les preguntes que va fer el públic i les respostes dels conferenciants:



Què són els virus?

Els virus, que de vegades ens fan mania o repulsió són àcids nucleics que necessiten una protecció i una estructura. Els virus no tenen maquinària pròpia, però si instruccions per a duplicar-se a partir de la cèl·lula.



Aleshores, són éssers vius o no?

Molts experts no els consideren com a tals perquè necessiten d’una cèl·lula viva per a començar a funcionar, no tenen vida pròpia i no poden sobreviure per ells mateixos.


Com són?

Tenen un tamany microscopi. Una diferència molt important que ens permet classificar-los és el tipus d’àcid nucleic, si es tracta d’un ARN (com la Sida o la grip), aquestos més complexos es transmeten, o d’un ADN.



Què els fa tan especials?

Tenen una capacitat d’evolució ELEVADÍSSIMA. La seua molècula d’herència la canvien a molta velocitat, i tenen la capacitat de produir milers i milers de partícules virals per a infectar a noves cèl·lules. Aquesta actitud davant la multiplicació és la que ens fa determinar aquells virus que ens criden més la atenció i que acaben propagant-se.



Quan parlem d’epidèmies?

Els experts tenen en compte tres elements bàsics, el temps, l’espai i la població. Cal estudiar els casos concrets de cada país, no valen sols les dades, generals, per exemple, la densitat de la població a l’hemisferi nord és més elevada que a l’hemisferi sud, factor que ens porta a un augment de casos en aquesta zona. Un altre fet important que ho demostra és el cas de l'Orient llunyà, ací habita el 25% de la població total del planeta, per tant no hi ha ones de grip, l’epidèmia és sempre constant.



I què passa amb la GRIP A?

Les morts de la grip A no són comparables a les que s’emporta tots els anys la grip estacional, són molt semblants, però hi ha entre elles diferències significatives.
La grip A actua principalment sobre gent jove (menors de 40 anys) aquestes persones presenten menys immunitat i més capacitat de contacte amb altres persones, mentre que la grip estacionària infecta a tot tipus de persones i és la població gran la que mor.
Aquestes dades fan pensar als investigadors que el H5N1 (Grip A) és més resistent a les condicions ambientals, i que la seua capacitat d’expansió és molt elevada, per exemple a Nova Zelanda un 10% de la població està infectada però els morts segueixen sent mínims. Així que quin és el problema de la grip A? Que no es pot predir.



Ens hem de vacunar?

Les vacunes són segures i immunològiques. S’han fet totes les proves de seguretat pertinents, i es porta anys desenvolupant.Els virus evolucionen i cada any es fa una nova vacuna contra la grip estacional, però aquesta no passa mai les proves indicades, ja que no dóna temps, simplement es canvia la proteïna del virus per a fer-la vàlida fent un seguiment de l’evolució del virus.
He trobat un video molt molt impactant, us el recomane, passeu i doneu-li una ullada, estic segura de què us agradarà.




divendres, 25 de setembre del 2009

Com treballar els blocs

Enguany volem donar més importància a aquest apartat de la vostra formació acadèmica: la capacitat d'escriure textos de divulgació científica relacionats amb temes del vostre curriculum, alhora que utilitzar algunes eines bàsiques de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Com totes les noves activitats, sense experiència anterior,  els inicis poden ser difícils  ja que no sabeu exactament el que volen els vostres professors. El millor que podem fer és observar què fan altres centres i comprovar com escriuen altres persones que tenen més experiència. Però primer de tot, caldrà tenir uns mínims coneixements tècnics.

El Ministeri d'Educació posa a la vostra disposició una senzilla guia de "com fer un bloc amb BLOGGER" i que us pot servir per fer-vos un bloc personal. De moment escriureu en un bloc ja fet, però que podem anar canviant.Altres enllaços us poden mostrar com escriure en blogger, encara que es tracta d'una activitat molt intuitiva i podreu aprendre ràpidament; posteriorment sereu capaços d'adquirir noves habilitats (penjar audios, vídeos, etc)



El departament de Biologia-Geologia de l''IES Politècnic de Castelló té una llarga  experiència en la utilització del bloc dels alumnes, Camp de Margarides, com una eina d'important valor en el procés d'aprenentatge de les seues assignatures. A nosaltres ens agradaria fer el mateix, així que voldríem aprofitar aquest fantàstic bloc com a model per poder desenvolupar un de propi.




En aquesta presentació apareixen tota una sèrie de normes per a realitzar el bloc, així com la valoració que li donen els professors en l'avaluació de les seues assignatures. Pensem que és molt interessant que mireu aquestes diapositives. En classe (i en el nostre bloc)  us informarem de com anem a organitzar i valorar el vostre treball en aquest bloc.


Un altre bloc de divulgació científica que podria servir-nos com a exemple és el bloc  "centpeus". El més interessant d'aquest bloc és la capacitat del seu autor de mostrar-nos temes que en principi  semblen massa acadèmics d'una manera interessant i que capta ràpidament l'atenció del lector. Com a exemple, pose els enllaços a diferents entrades relacionades amb el tema de les biomolècules que estudiarem en biologia aquest trimestre:
  • Sobre enzims
  • Resistència a la lactosa (glúcids)
  • Vitamina C
  • lipoproteïnes (lípids)
  • Oligoelements (història de POPEYE)




dimarts, 15 de setembre del 2009

De què va, aquest bloc?

El present bloc pretén ser un mitjà d'expressió dels alumnes de l'assignatura de Biologia de segon de Batxiller al llarg del curs escolar . Els alumnes hi podran presentar virtualment alguns dels seus treballs de classe, fer comentaris o ressenyes de llibres llegits, articles de divulgació científica o de notícies d'actualitat al voltant de la biologia, així com aportar materials propis com apunts, presentacions o esquemes dels diferents temes, pàgines d'interés que han trobat navegant per internet, etc.
A més a més, el bloc permet la interactivitat dels seus membres a través dels comentaris, de manera que també podrà utilitzar-se per aclarir dubtes, col·laborar amb els companys, etc.
Aquest bloc es complementa amb el bloc del professor des d'on s'anirà orientant l'alumnat sobre els diferents aspectes i continguts de l'assignatura.

dijous, 23 d’abril del 2009

Video meiosis

Hola!

Ací vos indique una pàgina web on es pot observar un vídeo d’una divisió cel·lular recientment estudiada, la meiosi. Aquesta seqüència està treta d’una de les propostes del Museu Princep Felip corresponent al cromosoma que he analitzat jo, el nº 21.
Espere que vos puga ajudar a entendre millor el procés encara que l’examen ja haja sigut, però abans no tenia la possibilitat de posar-lo a Internet, ho sent.

Gràcies.


dilluns, 30 de març del 2009

VÍDEOS DE 2 DE LES ACTIVITATS DEL CROMOSOMA 1 (MUSEU DE LES CIÈNCIES)






Vam passar un bon matí al museu de les ciències, on vam gaudir d'una exposició molt interessant sobre els cromosomes presents als humans, anomenada: Bosc de cromosomes.

Vaig trobar prou interessant les activitats i la informació sobre el cromosoma 1, el major dels nostres cromosomes i que constitueix un 10% del genoma humà. Conté gens implicats en la síntesi d'enzims salivals, enzims necessaris per la vista o d'altres d'una de les principals proteïnes contràctils, l'actina.

Tot seguit, us mostre el primer vídeo sobre l'activitat "fotogramas", mitjançant la qual es tractava de moure una vara de plàstic sobre la projecció d'una imatge, el moviment de la qual originava durant uns segons la possibilitat de veure la imatge que es projectava. Amb aquesta activitat es pretenia mostrar com la retina sols és capaç d'emmagatzemar imatges en moviment durant poques centèsimes de segon, per exemple, quan vegem una pel·lícula al cinema, la sensació de moviment que obtenim de la projecció de la pel·lícula és la successió de 24 fotogrames cada segon. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç. El vídeo fou realitzat per Helena Calomarde amb la meua càmera.

A continuació, mostre el segon vídeo d'una de les activitats més exitoses de la visita, l'activitat "palancas", en què amb els peus junts i sobre una plataforma metàl·lica es feia un bot per veure la longitud que s'aconseguia botar aturat. Amb aquesta activitat es pretenia mostar com una proteïna amb funció contràctil com l'actina era la principal constituient de la cadena de contracció muscular; el que es tractava de mostrar era com la interacció múscul-os possibilitaba que un insignificant contracció fos un gran moviment, actuant com a palanca. El vídeo fou realitzat pel professor de biologia Antoni Cassany amb la meua càmera. Per veure el vídeo, premeu el següent enllaç.

Si voleu més informació sobre el cromosoma 1, premeu el següent enllaç, de la pàgina de wikipèdia, o bé una pàgina prou interessant sobre els diferents tipus de cromosomes relacionats amb les principals malalties associades a cadascun, la podeu veure al següent enllaç.

EXAMEN OLIMPIADA BIOLOGIA

El passat dissabte, dia 28, 10 alumnes de segon de batxillerat participaren en l'Olimpiada de Biologia 2009.
Enguany les preguntes han estat més difícils que en altres convocatòries i, a més, el fet que l'examen siga tan prompte fa que moltes de les preguntes no hanestat explicades en classe. Els resultats no foren bons, però els alumnes valoraren positivament l'activitat, ja que va ser una mena d'entrenament per a les futures proves de selectivitat.

dijous, 26 de març del 2009

MATÍ AL MUSEU DE CIÈNCIA


Aquest matí hem anat al museu de les Ciències de València, on hem vist una exposició sobre cromosomes (el Bosc de Cromosomes). En aquesta exposició estaven tots els cromosomes, amb una mena de escultura de cadascu a una escala molt gran, i amb molta informació de cadascú.

Però pot ser el millor de tot era que cada cromosoma tenia, ademés de l'informació teòrica i les curiositats relacionades amb ell (molt interessants, per cert) una mena de jocs interactius o de exposicions on podies vore coses fascinants relacionades amb una funció del cromosoma. Així, amb el joc o les exposicions aprenies molt bé una de les funcions més importants del cromosa.

Realment, m'ha paregut una exposició molt interessant, i crec que tothom deuria anar a vore-la, perqué s'apren un muntó si et diverteixes!


A més a més, el museu sencer es molt interessant i hem anat a vore un parell més de cosetes que n'hi havia, aunque ofereix un muntó més! (si voleu vore les diferents exposicions i atraccions estàn ací).

Aixina que si voleu pasar un dia diferent i no teniu plan, podeu anar-vos al Museu de Ciéncies Príncep Felipe, perque realment aprens un muntó i veus coses fascinants.








Ja anirem detallant tots els nostres cromosomes els propers dies :)

dimarts, 24 de març del 2009

La mitosi


Al següent vídeo de la mitosi es pot vore un recorregut per la cèl·lula on observem el aquest característic procés de divisió cel·lular.

En primer lloc, quan s'apropa, veiem unes quantes mitocòndries en moviment dins del citoplasma. El següent que es veu es el REL, que forma una mena de fils (els de color marró) que envolten el nucli juntament amb el RER (d'un marró més obscur i amb puntets). Conforme la càmera avança, arribem a l'aparell de Golgi (lila), on les vesícules que ixen del RER són agafades mentre es formen de noves per l'altra banda.

Finalment, arribem al nucli, l'esfera amb porus, on podem observar la cromatina descondensada al seu interior i el nuclèol ben definit. Aquesta imatge representaria la interfase, on la cèl·lula es prepara per al procés que vindrà, la divisió.

El següent nom que apareix es profase. Ací veiem ja la cromatina condensada formant els cromosomes, amb dues cromàtides cadascun. Desapareix el nucli i entren en acció els centriols, ja duplicats (les estructures brillants) que es situaran als pols deixant en l'ecuador de la cèl·lula els cromosomes alineats i ben subjectes amb el fus mitòtic a través d'ells. El final de la profase o prometafase, com diu el vídeo, acaba amb els cromosomes ja alineats, on passaria a dir-se metafase.

Una volta junts, el fus mitòtic comença a tirar de cadascun dels cromosomes, separant les dues cromàtides i començant l'anafase. En aquest període, una de les cromàtides germanes es dirigirà cap a un dels pols, allunyant-se així de l'altra que ho farà cap a l'altre costat.

Una vegada distribuïdes les cromàtides el nucli comença a formar-se de nou, donant pas a la telofase. Ja es pot observar ací que existeixen ara dos nuclis amb, al seu interior, informació genètica idèntica, que es comença a descondensar (formant de nou cromatina). La resta d'orgànuls es va aproximant també a una de les dos bandes, repartint-se per igual per a finalitzar la divisió amb l'anomenada citocinesis, on es trencarà el citoplasma per a acabar de formar dues cèl·lules noves iguals entre elles (i a la cèl·lula mare) que començaran de nou amb tot el procés.


dijous, 5 de març del 2009

Respiració

Quant a la respiració (tant aeròbia com anaeròbia) diu que es realitza a nivell de substrat, a que es refereix exactament?

dimecres, 4 de febrer del 2009

UN MATÍ A LA UNIVERSITAT

El passat divendres, dia 30 de gener, els alumnes de biologia de 2ⁿ de batxillerat de l’ institut Vicenta Ferrer , férem una eixida a la facultat de biològiques de Burjassot.
La finalitat d’aquesta eixida era fer unes pràctiques als laboratoris de la facultat per tal de passar una bona estona aprenent coses noves, encara que per alguns també va ser una oportunitat per a anar familiaritzant-se amb aquest lloc.
La primera pràctica “una visita al cromosoma” es dividia a la vegada en dos practiques molt interessants. En la primera tractàvem de trobar el cromosoma X condensat (corpuscle de Barr) que tenim totes les femelles al nucli de les cèl·lules de la mucosa oral. Cadascun de nosaltres vam extraure una mostra de la nostra mucosa oral i després d’una sèrie de processos, moltes de les xiques van poder observar el corpuscle de Barr en les seues cèl·lules. La segona pràctica consistia en extraure les glàndules salivals de la larva de Drosophila per a poder veure els cromosomes politènics, treball difícil i delicat però no obstant ens va agradar a tots.
Després anàrem a altra practica “el cervell” on vam aprendre les distentes parts d’un cervell observant-les personalment amb l’ajuda d’un cervell de corder que vam disseccionar. Després vam fer una part mes teòrica però molt amena.
En mi opinió aquesta nova experiència a sigut molt beneficiosa per a tots. Vam passar un matí molt agradable fent aquestes practiques que ens van permetre descobrir l’altra part de l’assignatura, una part fascinant que ens ha deixat a tots amb ganes de tornar ...¿Qui sap?
Potser aquesta eixida ha fet que alguns es plantegen tornar en setembre .








Sara Uroz

dimecres, 10 de desembre del 2008

PAPALLONES I COLORS

Xanthopan


Al llarg del temps ens hem preguntat què és l’evolució a nivell biològic? Doncs per evolució s’entén el canvi i mutació dels organismes al llarg del temps. Cal dir, que l’evolució no sols està relacionada amb la biologia, sinó que altres disciplines com la física, alhora de determinar el pes d’una espècie per exemple, hi són importants. Els factors que determinen la forma animal són les adaptacions als medi dels animals, una herència genètica que els permeta continuar amb l’espècie, així com certs materials pels quals es troben constituïts.
Parlem-ne de papallones, uns animals molt interessants. Les papallones són uns animals que pertanyen al regne dels artròpodes, concretament al regne dels insectes, el grup més nombrós existent al nostre planeta. Es troben dins el grup dels holometàbols, és a dir, insectes que tenen com a peculiaritat un cicle pel qual pateixen una interessant transformació. Es transformen de l’ou post per l’adult en larva o eruga, que al seu torn es transforma en una mena de pupa i que al cap d’un temps allibera la papallona; parlem doncs, del fantàstic fenomen de la metamorfosi, i un exemple ben típic amb el qual tots hem practicat de nens és el dels famosos cucs de seda. Les papallones són uns insectes coneguts per tots, tenen una llarga prolongació anomenada espiritrompa amb la qual seccionen el nèctar de les flors, així com unes escates microscòpiques que són les responsables de la seua coloració.
A l’illa de Madagascar, Charles Darwin trobà unes plantes molt interessants anomenades orquídies, que tenien una tija molt gran, de fins 25 cm de longitud, i observà que el nèctar de la flor es trobava al final d’aquesta, la qual cosa el va fer pensar que hi devien existir papallones amb una espiritrompa de tamany similar al de la planta per poder seccionar el nèctar. Darwin fou el centre de totes les crítiques a l’època però ben aviat tindria raó, sobretot quan Rotschild trobà la famosa papallona a l’illa.
Com tots sabem, els humans no podem veure tot, sols podem veure certes porcions de l’espectre electromagnètic de la llum. A les papallones, la llum es comporta diferentment segons el tipus d’escata, així, un equip japonès i altre anglès descobriren el comportament de la llum i sintetitzaren les coloracions de les escates de les papallones, la qual cosa els valgué una fortuna dels famosos productes de pintallavis de L’Oréal, la marca cosmètica més famosa, tot un esdeveniment ja que aquesta incorporà als seus pintallavis aquestes precioses coloracions. Aquestes, serveixen a les papallones com a medi de camuflatge per evitar els depredadors. Hi ha coloracions cridaneres que serveixen per atraure sexualment o advertir el depredador que la papallona és tòxica. Com tots sabem, colors com el groc, el negre o el roig són sinònims de perill al món animal. Algunes papallones són tan tòxiques que són capaces de produir cianur, una substància química molt tòxica.
L’existència de papallones tòxiques és un caràcter dominant a la natura, i aquest fet serveix d’advertiment als possibles depredadors, que poden patir les conseqüències en cas que mengen una papallona. Però, hi ha papallones que han evolucionat per selecció natural i que tenen una coloració pareguda però que no en són de tòxiques, amb la qual cosa tot i no ser-ne, també poden evitar els depredadors, els quals ja saben d’abans que pot ser perillós tastar-ne.
Al nostre planeta hi ha 1.750.000 espècies d’animals, tot i que s’afirma que es poden superar els 2 milions. Quasi 1 milió de les espècies són insectes, la quarta part són escarabats, i unes 200.000 espècies són papallones.



Mariposa monarca


dijous, 4 de desembre del 2008

FINDING THE STRUCTURE

Heus ací el meu treball sobre l'ADN.

Tota la informació s'ha extret de la pàgina web: www.dnai.org
Per seguir els passos i fer el puzzle i respondre les qüestions heu d'anar a la secció CODE de la mateixa pàgina i tot seguit entrar en: finding the structure.
Al llarg d'aquesta interessant pàgina podeu veure les diferents hipòtesis dels diferents investigadors, i, en alguns casos, fins i tot es pot escoltar de veu a alguns, com al J.Watson.









Record the specific contribution that each scientist made in the boxes provided:

Friedrich Miescher



Miescher added some simple chemicals to white blood cells from pus-filled bandages that he took at the hospital where he worked. He isolated a white precipitate he called "nuclein", that had lots of proteins. So it was “the first” extract of DNA which was isolated.

Phoebus Levene

He started deconstructing DNA components. He known DNA was a long-chain molecule, made up of four different nucleotides, ribose sugar, and phosphate.

Oswald Avery


He discovered DNA was carrying hereditary information and he showed it was the “transforming principle”. He isolated DNA from one strain of bacteria and then he discovered that it could transfer some features between organisms.

QUESTIONS:

Describe at least two ways that students who selected incorrect puzzle pieces would be able to recognize their mistakes.
If there are more than one peace for each spot, it means that one of it is the incorrect.
Describe why Watson and Crick knew that the triple helix model of DNA was incorrect.

Because Pauling showed a three-chain model hold them together by hydrogen bonds, treating the phosphate groups as un-ionized, as if they still had a hydrogen atom attached. So it was no correct because if there were hydrogen in the phosphate group it couldn’t be an acid, and the reality is that it’s an acid.
Explain why it would not have been possible for Watson and Crick to develop their DNA model without the data from Franklin.

Because X-ray diffraction patterns provide a lot of information about the shape and structure about molecules, and Rosalind showed that X-ray of the crystallized substance had diffracted or scattered because of the encounter with atoms. This was the cause of the helical structure of DNA. Then, Franklin calculated the basic dimensions of DNA, which were constant. Rosalind also knew that phosphate groups were outside the molecule because she covered some of it and the sodium sticking to it with water molecules and she observed the water was going in and out.


What did Watson need to consider when he worked out the DNA base pairing?

He thought it was too much effort to draw them out on paper each time and get the bond angles and bond lengths right. He used cardboard cutouts representing the shapes of the DNA bases. He considered the location of hydrogen atoms and it link bonds. He used Chargaff base pairs (adenine with thymine, guanine with cytosine) although Watson hated him and he didn’t recognized Chargaff’s theory of base pairs until that.

PIECES OF THE PUZZLE: Name of the scientists who:

Developed a three-chain model of DNA: Linus Pauling

Used sperm from different species for his research: Erwin Chargaff.

X-ray showed that the diameter of DNA’s helix is constant: Rosalind Franklin.

X-ray patterns showed Watson and Crick that DNA is helical: Rosalind Franklin.

Triple helix model acted as a catalyst for Watson and Crick: Linus Pauling.

Determined how A and T,G and C. form base pairs: Erwin
Chargaff.

Determined that DNA is crystalline: Maurice Wilkins.

Showed that DNA’s phosphates must be on the outside: Rosalind Franklin.

Determined that the ratio of A:T and G:C. is constant for an organism:
Erwin Chargaff (27% A-T, 52% G-C.), diff
erent for each species.

Flipped a coin to decide whose name went first: James Watson and Francis Crick. Finally, Watson name was first.

Obtained X-ray crystallographic patters of DNA: Rosalind Franklin.


Ací podem observar els resultants que la Rosalind Franklin obtingué després de sometre a raigs X la molécula d’ADN, i on s’observà la disposició helicoidal d’aquest.



THE MISTAKE PEACES:


Chargaff determined that all species have the same numbers of A, T,C. and G. It’s false because he determined different proportions of A-T, and C.-T ( it depends of the species).



Pauling worked with Phoebus Levene to develop a protein based a model of hereditary.
False, Phoebus Levene worked with his colleagues.

Franklin cristallyzed white blood cells from pus. False because Miescher isolated white blood cells from pus.

Wilkins determined that protein carries the genetic code.

Watson and Crick developed a triple helix model of DNA. False, Linus Pauling developed it.



Ací podeu veure a l'amic J.Watson, un poc vell, és clar.

dissabte, 29 de novembre del 2008

De la cèl·lula a la fàbrica.


Els enzims. Què sabem dels enzims? Realment, només coneguem allò que ens han contat els llibres de text i els mestres a l’escola. Bé, biològicament sabem que els enzims són unes proteïnes que funcionen com acceleradors de les reaccions químiques que tenen lloc a la cèl·lula. A mi, personalment, em pareix fascinant tot aquest funcionament cel·lular, l’ordre inalterat que segueixen totes les reaccions i gràcies a les quals hi existeix la vida. Tornant de nou als enzims, el seu funcionament consisteix en atraure a dos àtoms que encaixen a la perfecció a la superfície d’aquesta proteïna, provocant així, com he dit abans, que les reaccions tinguen lloc de forma més ràpida. Coneguem el fet de que els enzims realitzen aquestes funcions al nostre cos, facilitant coses tan importants com la digestió del menjar, però desconeguem altres activitats que es donen a la vida quotidiana, sense vore-les.
Fins fa poc, desconeixia coses com que s’utilitzen enzims com la tripsina o la lipasa per la producció dels detergents que netegen la roba o altres com la renina per a fer formatge. Un altre cas que desconeixia era la fabricació de paper mitjançant l’ús dels enzims cel·lulasa per a degradar el component principal de la fusta, la cel·lulosa. Aquests usos de les proteïnes ens faciliten la vida considerablement.
Molta gent, inclosa jo, no sabíem totes aquestes coses, però pense que al ritme que evoluciona aquest boig món, d’ací poc podrem tindre a casa un potet amb enzims per a poder utilitzar al nostre aire.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Algú té una resposta?

Fa uns dies em va sortir una pregunta, a la qual no he trobat resposta i m´agradaria assabentar-me´n d´ella. La pregunta és la següent:
Per què aputja més la febra per la vesprada i la nit?

divendres, 10 d’octubre del 2008

La malaltia del son

Volia informar sobre la situació d’aquesta malaltia, ja que m’ha cridat l’atenció després d’haver vist un documental sobre aquesta malaltia.

La Tripanosomiasis Africana, més coneguda com a malaltia del son, es una malaltia parasitària, el paràsits involucrats son el protozous trypanosoma, que en són transmesos al humans per la mosca tse-tsé.

Cada dia cent persones moren per la malaltia del son. Cent persones.

Infecció i Símptomes.
Una vegada ets contagiat per la mosca tse-tsé, els Trypanosomes es multipliquen als teixits subcutanis, sang i limfa. Al mateix temps, els paràsits invadeixen el sistema nerviós central al creuar la barrera hematoencefàlica. El procés pot durar anys.

Infecció congènita: El tripanosoma pot creuar la placenta i infectar el fetus.
La transmissió mecànica es possible. Encara que es difícil estimar l’impacte epidemológic de transmissió en comparació amb altres insectes hematófags.
Infeccions accidental ocorriren en laboratoris a causa de punxar-se amb agulles contaminades.

La primera fase de la malaltia es coneguda com a fase hemolimfàtica, amb atacs de febre, migranyes, dolors de articulacions i “picazón”. La segona fase coneguda com a fase neurològica, comença quan el paràsit travessa la barrera hematoencefàlica i invadeix el sistema nerviós central. El símptomes a la segona fase son: confusió, alteracions dels sentis y pobre coordinació, també les alteracions del cicle del son, d’ahi el seu nom. Sense tractament la malaltia es mortal.



Tipus
La Tripanosomiasis Humana Africana té dues formes depenent del paràsit involucrat:
- Trypanosoma brucei gambines (T.b.g), trobat a Àfrica Central y Àfrica Occidental. Es la forma més present, el 90% del casos y causa una infecció crònica. Els símptomes apareixen en una etapa avançada de la malaltia.
- Trypanosoma brucei rhodesiense (T.b.r), en Àfrica oriental y sud del continent. Representa menys del 10% del casos y infecció aguda. El símptomes apareixen pocs mesos a setmanes.
Otra forma de Tripanosomiasis es troba a 15 països d’Amèrica del sud y Amèrica central, coneguda com a Tripanosomiasis americana o Mal de Chagas.

Tractament
A la primera etapa:
Pentamidine: descoberta en 1941, utilitzada a la primera etapa de la malaltia del son per T.b.g. A pesar de uns pocs efectes indeseables es ben tolerada pels pacients.
Suramin: descoberta en 1921, utilitzada a la primera etapa de la malaltia del son per T.b.r. Efectes adverses en el tracte urinari i reaccions al·lèrgiques.

Tractaments segona etapa:
Melarsoprol: descobert en 1949, utilitzat en ambdues formes de l’infecció. Es un derivat de l’arsènic y amb molts efectes secundaris.
Eflornitina: Esta molècula es menys tòxica que el melarsopol, registrada al 1990. Es efectiva només amb T.b.g. Alternativa al tractament amb melarsoprol.



A més al documental parlava sobre una farmacèutica, que produïa la eflornitina per a tractar la malaltia del son, però com no obtenien cap benefici de la malaltia deixaren de produir-la. Més endavant es va descobrir que aquesta substància evitava el creixement del vell, així es va fer un producte més rentable i el comercialitzaren en el països desenvolupats.
Aleshores la farmacèutica va donar el medicament a la OMS(Organització Mundial de Salut). Però es neguen a investigar i desenvolupar el medicament. L’Eflornitina s'ha d'administrar quatre vegades al dia, per goteig, durant 14 dies, i no hi han infrastructures suficients. A més un familiar ha de portar el menjar pel malalt i ha d'ocupar-se d'ell. Per això si es desenvolupara l'eflornitina en forma de càpsules o altre tipus d'administració, seria més fàcil l'accés a ella.
Les farmacèutiques comencen a actuar gràcies a la pressió de la societat civil, però encara queda molt per fer-ne.

El documental parla també d'altres casos, en són sis històries de situacions de pobresa, guerres y malalties. Vos recomane que el veieu, es molt interessant, es tracta del documental Invisibles, produïda per Javier Bardem, amb la col·laboració de El País i BBVA. Si vos interessa jo prodria prestar-vos-el.

dijous, 9 d’octubre del 2008

BACTERI "MENJA CARN"

Després d´haver llegit aquesta noticia tan sorprenent (detallada a continuación) vaig decidir informar-me´n millor sobre aquesta malaltia.
Ací vos mostre la noticia que em va donar lloc a fer aquest comentari:

Un home de 62 anys està ingressat en estat greu en la UCI de l'Hospital de Requena (València) afectat del bacteri 'menja carn' que li ha fet perdre el braç esquerre.
Federico García, que treballa com a brigada forestal, va ingressar el passat 15 de setembre en l'Hospital, encara que una setmana després es va agreujar el seu estat de salut i li van amputar.
El pacient està afectat pel bacteri 'Streptococcus pyogenes', un organisme bacterià que ocasiona una àmplia varietat d'infeccions cutànies i sistèmiques, entre elles la fascitis necrotitzant, conegudes com 'malaltia del bacteri comecarne'.
Este bacteri és una causa important de faringitis aguda i pot donar lloc al desenrotllament d'escarlatina i de seqüeles no supuratives com la malaltia cardíaca reumàtica.
Quan el bacteri es localitza aïllada, tant en mitjans normalment esterilitzats com en llocs no estèrils, pot provocar símptomes intensos com la síndrome del xoc tòxic, la malaltia del bacteri 'comecarne' o meningitis.
El microbiòleg José María García, un dels facultatius que hi ha tractat al brigadista forestal, ha reconegut que en els últims dotze anys no ha vist un cas semblant.
El doctor ha insistit en el fet que este tipus d'infecció, al marge de la gola, és 'raríssima' i que, per tant, no ha d'estendre l'alarma social, ja que es tracta d'un cas aïllat.


PERÒ EN REALITAT, QUÈ ÉS AQUEST BACTERI?
Streptococcus pyogenes pertany a la família dels cocos grampositius disposats en cadenes. La paret cel·lular dels estreptococs mostra algunes peculiaritats: L'alt contingut en hidrats de carboni (C-polisacàrids) de la capa de peptidoglicanos (capa de mureína) conferix a les cèl·lules una estructura molt sòlida. El polisacàrid C té activitat antigènica.
La mayoría d´estas especies són anaerobios facultatius, i alguns creixen sols en una atmosfera enriquida amb diòxid de carboni (creixement capnofílic).El bacteri Streptococcus Pyogenes es troba clasificat en el grup A dels Streptococcus.

La seua fisiologia i estructura: Els aïllaments de S. Pyogenes són cocos esfèrics de 0,5 a 1,0 mm que formen cadenes curtes en les mostres clíniques i cadenes mes llargues quan creixen enmig de cultiu. El creixement és òptim en un mitjà de sang enriquida, però s'inhibix si el mig conté una concentració elevada de glucosa. Després de 24 hores d'incubació s'observen colònies blanques d'1 a 2 mm amb grans zones de hemòlisi. Els ceps encapsulats poden presentar una aparença mucoide en els mitjans acabats de preparar però poden estar arrugades en els mitjans secs. Les colònies no encapsulades són xicotetes i brillants.El marc estructural bàsic de la paret cel·lular és la capa de peptidoglicanos, que té una composició semblant als dels bacteris grampositivas. Dins de la paret cel·lular estan els antígens específics de grup i de tipus.

POSIBLES MALATIES QUE PODEM SOFRIR
S'ha identificat un gran nombre de constituents somàtics i productes extracel·lulars en el bacteri que de vegades actuen com a factors de virulència, com la proteïna M, l'àcid hialurónico, els àcids lipoteicoicos, enzims i toxines. S. pyogenes és responsable d'un ampli palmito d'infeccions més o menys greus:
-Malalties supuratives
La faringitis: es desenrotlla generalment entre 2 a 4 dies després de l'exposició al patogen, amb l'inici brusc de mal de gola, febra, malestar general i cefalea.
L'escarlatina: és una complicació de la faringitis estreptocòccica. Als 1 o 2 dies de l'inici dels símptomes clínics de faringitis, apareix un exantema eritematós difús, inicialment en la part superior del tòrax per a després estendre's a les extremitats. La llengua està inicialment coberta amb un exsudat bla groguenc, posteriorment es desccama, i apareix davall una superfície roja i pelada, l´anomenada llengua aframbuesada.
El Hypoderma: és una infecció localitzada i purulenta de la pell que afecta fonamentalment les zones exposades (cara, braços i cames). La infecció comença quan la pell es conoliza per S. Pyogenes. Posteriorment el microorganisme s'introduïx en els teixits subcutanis e través d'un arrap, picadura d'insecte... L'erisipela (eritros “roig”, pilot, “pell”): És una infecció aguda de la pell. Els pacients presenten dolor local i infecció aguda a la pell. Els pacients presents dolor local i inflamació, augment de les adenopaties, i eriçons, febra, leucocitosi... La pell afectada està típicament sobre elevada. L'erisipela ocorre amb més freqüència en els xiquets menuts o en els ancians, tradicionalment ho feia en la cara però en l'actualitat és mes freqüent en les cames.
Cel·lulitis: al contrari del que ocorre en l'erisipela, la cel·lulitis afecta de forma característica la pell i els teixits subcutanis més profunds, i no està clara la distribució entre la pell infectada i la pell no infectada. Igual que en l'erisipele, s'observa una infecció local i símptomes sistèmics. Fascitis necrotitzant: és una infecció que ocorre en la zona profunda del teixit subcutani, s'estén a través dels plans de les fascias i es caracteritza per una extensa destrucció dels músculs i del greix. El microorganisme (conegut com “bacteri menja carn”) s'introduïx en el teixit a través d'una solució de continuïtat de la pell (per ex: Un xicotet tall o traumatisme, infecció viral amb vesícules, cremada, intervenció quirúrgica). Inicialment hi ha evidència de cel·lulitis, després de la qual es formen bambolles i apareixen la gangrena i els símptomes. La toxicitat sistèmica, la fallada multiorgánico i la mort, superior al 50%, són característics d'esta malaltia, per la que és necessari un tractament mèdic precoç per a previndre un pronòstic fatal.

Síndrome del xoc tòxic estreptocòccic: El dolor s'intensifica conforme la malaltia progressa fins al xoc i la fallada multiorgánica, característiques semblants a les de la síndrome del xoc estafilocócic. Els pacients amb malaltia estreptocòccica presenten bacterièmia, i la majoria tenen fascitis necrotitzant.Encara que individus de totes les edats són susceptibles de patir la síndrome del xoc tòxic estreptocòccic, els pacients amb certes patologies tenen un risc més elevat, com aquells amb infecció per virus VIH, càncer, diabetis, malaltia pulmonar o cardíac, infecció per virus de la varicel·la zòster, així com els addictes a drogues per via parenteral i els alcohòlics.
-Malalties no supuratives
Febra reumàtica:
Es caracteritza per alteracions inflamatòries que afecten el cor, les articulacions, els vasos sanguinis i els teixits subcutanis. L'afecció del cor es manifesta com una pancarditis. Pot produir una lesió crònica i progressiva de les vàlvules cardíaques.La febra reumàtica s'associa amb la faringitis estreptocòccica però no amb les infeccions cutànies estreptocòcciques. És més freqüent en escolars de poca edat, sense predilecció pel sexe. La febra reumàtica pot recórrer profilaxi antibiòtica.
Glomerulomefritis aguda: es caracteritza per una inflamació aguda dels glomèruls renals. Els ceps nefritogénicas específiques dels estreptococs del grup a s'aguaiten amb esta malaltia. Els ceps faringis i les ceps de Hypoderma són diferents. Les característiques epidemiològiques de la malaltia són semblants a les d'infecció estreptocòccica inicial.

SIGNES I PROPAGACIÓ
Començen amb una simple taca rogenca i dolorosa en la pell, la qual ràpidament pot canviar el seu color a domicili o bronzejada.
Posteriorment, esta mateixa taca s'estén a través de la pell, i el seu centre es torna de color negre, després la pell es trenca i en menys d'una hora es presenta una expansió visible. Finalment qui té el bacteri patix febra, sudoració, eriçons, nàusees, marejos, profunda debilitat i, finalment, un xoc que ràpidament acaba per matar una persona sense tractament.
Una vegada que el bacteri entra al cos humà, allibera toxines que destruïxen el teixit directament, impedix que la sang arribe als teixits, digerixen materials d'estos i es dissemina ràpidament.


TRACTAMENT
Fins a la data no s'ha observat cap resistència a la penicil·lina. Per això, el tractament d'elecció és l'administració de penicil·lina. En cas d'al·lèrgia a la penicil·lina es pot administrar un macrólido encara que el 8 – 15% dels cultius són resistents a estos antibiòtics. L'espectre d'acció de la telitromicina també inclou la major part dels ceps resistents a macrólidos. Els pacients amb febra reumàtica han de rebre una profilaxi de recidives amb penicil·lina benzatina. La dita profilaxi hauria d'administrar-se almenys durant cinc anys i, en cas de recidiva, durant tota la vida.

dijous, 5 d’abril del 2007

TALLER D'ALIMENTACIÓ SANA

El passat dia 30 de Març les alumnes de segon de batxillerat ens encarregàrem d'impartir un taller d'alimentació saludable als alumnes de segon d'ESO A dins de les activitats programades dins de la setmana cultural del centre i sota la supervisió del nostre professor, Antoni Cassany.
Aquesta era la darrera part del projecte sobre alimentació sana que hen ralitzat al llarg d'aquest curs i que ha consistit en un estudi sobre les característiques que hauria de tenir l'alimentació d'un estudiant del nostre institut, realitzar la crítica de com s'alimentava una de nosaltres i, per últim realitzar i valorar una enquesta dels hàbits alimentaris dels alumnes del centre.
Posteriorment a la realització d'aquest treball que hem presentat als premis Baldiri Reixach, creguèrem necessari realitzar una mena de campanya divulgativa per intentar millorar la forma d'alimentar-se dels nostres companys, sobretot en allò referent a la importància d'un bon desdejuni, la ingesta de fruites i verdures i la realització d'esport, més enllà de les classes d'educació física. per això vam fer uns pòsters i una presentacions multimèdia en format powerpoint que podeu veure ací: Presentació 1 Presentació 2.
pàster

dimarts, 27 de març del 2007

PRÀCTICA EN EL LABORATORI DE BIOLOGIA HUMANA



Recentment varem realitzar a classe de biologia humana amb l'ajuda d'un estudiant del CAP que és un investigador de l'àrea de tecnologia dels aliments, una pràctica que ens va servir per a saber el nombre de microorganismes existents en una mostra inicial , en aquest cas era un tros de massa panària amb llevat (Saccharomice cerevisiae).
Els materials que empraren foren els seügents:
1- Pipeta calibrada
2- Serum fisiològic NaCl al 9%
3-Massa panària amb llevats
4-Tubs d'assaig
5-Probeta calibrada
6-Cotó en pèl
7-Etanol
8-Got de precipitats
9- Triangle de vidre
10-Sobres estèrils
11-Cullera de metall.
12-Puntes recambiables.

13-Plaques Petri.
Eúls nmeros de les fotos fan referència als materials que hi apareixen
1.
2.
3.
7 8 i 9
12.

El procés que seguirem per fer la nostra pràctica, es poden reduir en els seügents passos:
1) Agafarem la massa panària i la ficarem en un sobre de plàstic estèril, on hi afegirem 90ml de serum fisiològic (NaCl al 9%) mesurats previament amb una probeta.








2) Amb els dits varem homogenitzar la dilució del llevat amb el NaCl 9% que teniem al sobre

3) Omplirem un tub d'assaig amb 9ml del serum fisiològic. El tub estava tapat amb un tap de cotó en pèl, que varem destapar per a afegir el serum i després el tornarem a tapar el més ràpidament possible per a evitar contaminacions d'agents externs.

4) Agafarem 7 tubs d'assaig més, i seguint el mateix procediment, els omplirem també amb 9ml de sèrum, i els numerarem amb un rotulador permanent.
5)Una vegada el varem homogenitzar, amb una pipeta calibrada agafarem 1ml d'aquesta dilució, i l'abocarem a un tub d'assaig que contenia els 9 ml de serum que li haviem afegit adés. En acabar d'utilitzar la pipeta per a agafar 1ml de dilució, abocarem la seua punta al fem i posarem una nova per a mantindre les condicions d'esterilitat i no contaminar la próxima mostra que agafasem amb microorganismes de l'anterior.


6) Repetirem aquest procediment 7 vegades, agafant sempre 1ml de la dilució que varem fer anteriorment i ficant-lo en un tub d'assaig amb els 9ml de serum, seguint l'ordre numèric que varem establir als tubs.


7) Amb açò obtinguerem 7 tubs que contenien cadasqun una dilució de llevat i serum deu vegades inferior que la del tub del que provenien. La segona dilució tenia una décima part de la primera, la tercera una décima part de la segona, que, al seu torn era centésima part de la primera, i així succesivament.
8) Agafarem 7 plaques petri amb un medi de cultiu i les numerarem també de l'1 al 7.
9) Una vegada teniem plens els 7 tubs, els agitarem per a homogenitzar la dissolució, i altra vegada, agafarem la pipeta calibrada per a agafar 1ml de cadasqun i ficar-lo en la seua placa corresponent (el contingut del tub 1 en la placa 1, el del tub 2 en la placa 2, etc.).

10) Entre mostra i mostra que agafaven, llançàvem, com s'ha dit adés, la punta de la pipeta que haviem utilitzat.
11) Una vegada haviem ficat el ml de dilució a la placa, lla distribuíem per tota la placa amb el triangle de vidre. Aquest triàngle es trobava en un recipient amb etanol, i per a utilitzar-lo, el trèiem i el flameaven per a esterilitzar-lo; però després de pasar-lo per la flama, haviem de esperar a que es refredara per a no danyar als microorganismes de la placa per abrasió.

<>

12) Després d'haver seguit aquest procés per a totes les les plaques, les varem deixar aillades al laboratori i varem esperar tres dies per a que proliferaren els microorganismes
13) Tres dies després, varem agafar-les i varem comptar les colònies que hi havia en cada placa marcant-les amb un retulador; pero vam eliminar les primeres plaques, ja que, per la gran quantitat de colònies que n'hi havia era difícil el seu càlcul.


Després d'aquesta pràctica procedirem a evaluar els resultats, i arribarem a les seuents conclusions:

El resultat del recompte fou el seuent:
PLACA 5: 1050 colònies

PLACA 6: 148 colònies
PLACA 7: 15 colònies


Sabent que cada microorganisme dóna lloc a una colònia, recomptant les colònies obtinguerem el nombre de microorganismes de llevat inicials presents a la masa panària.
El procés de dilucions consecutives ens va ajudar a comptar més ràpidament els llevats, ja que era imposible comptar els microorganismes presents a les primeres dilucions degut al seu elevat nombre; amb la qual cosa, comptarem els de dilucions posteriors i les multiplicarem per 10 elevat al número de la dilució + 1 (ja que la primera dilució fou la del sobre esterilitzat, en la que barrejarem el llevat de la mesa panària en 90ml de sèrum, i que seria la dilució 10-1) per a que ens donara el nombre de microorganismes present a la mosta inicial de masa panària. Aleshores:

PLACA 5: 1050x10^6 1050000000 individus

PLACA 6: 148x10^7 1480000000 individus
PLACA 7 25x10^8 1500000000 individus

Amb açò, poguerem concluir que els microorganismes presents a la dilució inicial serien més o menys la mitjana dels tres valors anteriors:

(1050000000+1480000000+1500000000)/2= 2515000000= 2,515x10^9

diumenge, 28 de gener del 2007

CONFERÈNCIA DE LYNN MARGULIS

El darrerer dijous 18 de gener, anarem a la conferència que va donar Lynn Margulis a la sala Santiago Grisolia del Museu de les Ciències Princep Felip. La professora Margulis, de la Universitat de Massachusetts és una important biòloga pionera a la recentment postulada teoria de la simbiogènesi, que explica l'evolució de l'actual cèl·lula eucariota.
Margulis donà la conferència en un castellà no massa depurat ja que encara que disponia de traductors va preferir donar-la en aquesta llengua, encara que tinguera que fer un gran esforç, que no pas en la seua, on degut a la traducció, podrien quedar-se punts a tractar o qüestions sense resoldre.


A la conferència, va possar com a exemple d'aquesta teoria l'evolució d'una determinada alga unicel·lular.

Començà parlant primerament de les evidències que tenim hui dia d'organismes que visqueren fa milers d'anys, organismes primitius i anaeròbics que encara podem trobar a zones fora del contacte amb oxigen, com ara a les profunditats dels pantans, o als voltants de volcans on existeixen fangs molt àcids a altes temperatures.
Després d'aquesta introducció Margulis volgué aclarir la diferència existent entre flagel i undulipodi. Se sol utilitzar el primer terme per a referir-nos tant a l'orgànul de propulsió de la cèl·lula eucariota com per al mateix orgànul de la cèl·lula procariota, i Margulis exposà aquest nomenament com a incorrecte, ja que són estructures molt diferents. Mentre que els "flagels" de la cèl·lula eucariota són una estructura complexa formada per 20 microtúbuls (la denominada estructura del 9x2+2); els flagels bacterians estàn compostos unicament per un tipus de proteïna que propulsa la cèl·lula mitjançant contraccions i expansions de si mateixa. Per tant als primers "flagels" deuriem anomenar-los de manera distinta, ja que la seua major complexitat indica un origen diferent. Margulis proposà anomenar-los "undulipodis" (com ja havien propossat altres científics al segle XX).
Aquestos undulipodis serien els primers orgànuls creats per simbiogènesi, mitjant l'endocitosi d'una espiroqueta. Per a il·lustrar açò, va possar una grabació que havia realitzat el seu equip d'aquesta bacteria comparant-la amb cues tallades d'espermatozous (undulipodis), per a que comprovarem la semblança de moviments en forma "d'helix" en compte de per contracció-expansió dels flagels bacterians. La qual cosa demostrava que la cua dels espermatozous tenia una procedència bacteriana. A més és fàcil de comprendre la supervivència d'aquesta simbiosi, ja que mentre que l'espiroqueta obtenia l'aliment directament de la cèl·lula eucariota, la cèl·lula eucariota tindria major failitat de moviment (aportat per l'espiroqueta) i, per tant podria obtindre menjar més ràpid.
Després de la unió produida entre l'espiroqueta i la cèl·lula eucariota primitiva, aquesta nova conformació li permitiria fagocitar altres cèl·lules aeròbiques i fotosintètiques, que donarien lloc als orgànuls que hui coneixem com mitocondris i cloroplastos respectivament.

Per últim, es va obrir un torn de preguntes de les que podem destacar dues. La primera va aclarir per què els mitocondris i cloroplastos encara posseixen material genètic propi, mentre que els undulipodis no. Això es deu a que el nivell de fusió amb l'hoste és major , degut a que l'endocitosi és produí abans en el temp, en el cas dels undulipodis; doncs, els mitocondris i cloroplastos, encara que conserven material genètic propi, ho acabaràn perdent, també, al llarg del temps. La segona qüestió posava en dubte la simbigènesi als éssers pluricel·lulars, ja que aquestos no poden "fagocitar" altres éssers o simbiogenitzar-se amb ells; Margulis respongué que si els éssers pluricel·lulars no estigueren simbiogenitzats a cèl·lules bacterianes, no podrien sobreviure, i possà com a exemple els bacteris endosimbionts a l'intestí de la vaca, que permeten la digestió dels aliments que pren.



En la nostra opinió, va ser una gran conferència, i recomanem a quasevol que puga, que vaja a vore una xarla de Lynn (fa poc estigué a Barcelona), ja que a més d'esser una gran científica, sap tractar amb la gent d'una manera molt agradable i explicar d'una forma més o menys asequíble.

diumenge, 7 de gener del 2007

PROJECTE D'INVESTIGACIÓ SOBRE HÀBITS NUTRICIONALS

En la classe de biologia humana de segon de batxillerat, s’hem organitzat entre les alumnes que som a classe, és a dir quatre, per a fer un treball sobre la nutrició, treball escollit pel nostre professor. Per a fer aquets treball hem contat amb la col·laboració d’una companya per a poder estudiar-li la seua dieta diària, així com també amb l’ajuda dels alumnes l’institut, Vicenta Ferrer Escrivà, ja que, també l’hem analitzat els hàbits alimentaris en general dels alumnes, i amb aquestes dades (tant les dades de la companya, com les del alumnes de l’institut) fer una valoració i un estudi per a veure i estar conscients dels problemes o errors habituals en l’alimentació de hui en dia, perquè en aquestos temps i sobretot en els xiquets l’alimentació és molt decisiva per al seu futur ,a més de que aquestos son els més exigents i golosos a l’hora d’escollir els aliments que volen prendre perquè habitualment els agraden els aliments mes dolços i deixen d’esquena als aliments més necessaris i recomanables, com poden ser les verdures o les fruites tan important i beneficioses per a ells.
ieslogo[1].jpg, 23 KB
SEGUEIX .......
Durant els primers dies del curs, el nostre professsor ens passava l’informació teòrica necessària per a poder es començar el treball així com també ens donava pàgines informàtiques i llibres d’aquest tema per a poder fer nosaltres el treball, a banda de que també tinguèrem que buscar informació per nostra part. Després de fer tot això i estar unes quantes setmanes fent això, el que es va fer va ser el seguiment dels aliments ingerits per l’alumna voluntària en cinc dies lectius i seguidament els va anar apuntat en una taula, per a poder així calcular tant les proteïnes, hidrats de carboni, grasses, calci, vitamina A i C, i fibra, dels grams dels aliments menjats; i tot, separat per les hores dels àpats ( desdejuni, esmorzar, menjar, berenar, dinar).Una vegada que ja teníem tot, amb les mitjanes i els càlculs necessaris per a corroborar-ho amb les dades recomanades, els varem comparar i veure així els error comesos i a la vegada els bons hàbits. Aquesta qüestió de les mitjanes ens va costar una mica de temps ja que tractava de fer moltes operacions i ens varen barrejar tant que ens va tenir que ajudar el nostre mestre perque, en un principi, no es coincidien les dades entre nosaltres i així no es podia fer la comprovació ni l’estudi de la seua dieta. Una bona ajuda i la principal, que es va ajudar en el tema dels càlculs, va ser el programa anomenat seh-lelha, en el que es pot calcular tots els nutrients, anomenats anteriorment a banda de molts més, que conté uns determinats grams de l’aliment que es vol saber. Més endavant varem fer l’estudi dels hàbits alimentaris del nostre institut, Vicenta Ferrer Escrivà, en el que es va fer l’estudi aquest exclusivament centrat en els xiquets menors de catorze anys, es a dir entre uns 12 anys, fins més o menys al 18 anys, que són les edats que engloben els cursos des de primer de l’ESO fins a segon de batxillerat ( els cursos que el nostre institut té ), deixant als mestres i gent majors de l’edat dita anteriorment sense participar en aquesta enquesta, ja que si no haguera sigut molta feina per a un treball que no està centrat especialment en aquest tema i encara teníem unes 417 enquestes con les que podem treballar bé.
53737-formatge.bmp, 462 KB Aquesta segona qüestió la varem fer tot amb ajuda dels tutors que es varen comprometre a repartir als seus alumnes, que els varem assignar nosaltres, per a que aquests ompliren les qüestions que anteriorment dues alumnes varen fer, centrat en preguntes sobre com fer una bona alimentació, de manera que aquesta ens ajudarà a veure els hàbits l’alimentació que segui-se’n hui en dia la nostra societat, algunes d’aquestes preguntes i les que més destacaria serien;
Quantes vegades menges al dia?
Amb quina freqüència menges verdures?
Quin temps dediques per a cada menjar?
Practiques algun esport (a banda de les hores d’educació física al institut)?.Després d’unes setmanes, vam recollir les enquestes i així en classe varem passar de dos en dos les dades a l’ordinador al programa Excel, si es vol saber com funciona aquest programa, és molt fàcil no més hi ha que punxar així Excel.
Quan totes les dades les passarem a quest programa es va fer uns càlculs que consistien en fer unes sumes de tota l’informació recollida i es va fer una mitjana depenent del sexe i de l’edat.
Una vegada recollida l’informació necessària i hagut fet tots aquestos càlculs i conegut els resultats, valorarem tot en conjunt i varem poder començar aquest treball entre les quatre alumnes que som a classe.En un principi no pareixia que aquest treball costara tant ja que contàvem amb tot el necessari, però ens varen equivocar, almenys el dic personalment, i ens va costar una mica més de l’esperat; el primer que varem fer va ser un esborrany que el férem en un temps escàs, però el varem tindre que tornar a fer com un treball nou i aquest si que es va costar més. Aquest últim treball que era el definitiu,el varem fer en uns sis dies fins a hores que no imaginaven, amb això es pot veure que ens va costar un poc mes del que pensaven i encara aixi el tingueren que finalitzar en vacances de Nadal; però en aquesta vegada el varem fer per trossos, es a dir , cada alumna feia la part que se li havia assignat avanç en classe, perque així cada una es centrava en concret en la seua part i no en tot el treball, ja que en un principi varem fer el treball en conjunt i la veritat és que no és un bon mètode per a fer-ho si no es planifica molt bé, ja que es pot tenir problemes a l’hora de veure qui a treballat més o menys i sempre acabar mal amb les companyes. Amb a quest tipus de treball es pot aprendre molt, tant del tema que estàs tractant com de qualsevol altre asunt. Per exemple en aquest treball es pot aprendre molt sobre una bona alimentació i nutrició, tant el que és bo i també del que és roí, també sobre definicions que abanç es desconeixia i sobretot, el que més va ajudar, va ser en el tema dels nutrients, ja que a l’hora que estàvem fent aquest treball sobre nutrició estaven estudiant en classe de biologia alguns d’aquestos nutrients, i ens servia tant per a biologia com per a biologia humana. . En definitiva, aquest no és que halla sigut un tema en el qual jo haguera escollit per a centrar-me i fer un estudi profund; però de totes maneres es bo fer treballs d’aquest tipus perque té poden ajudar, com en el cas d’aquest, en la teva vida.
Carolina Lucas Soriano